diumenge, 31 d’octubre de 2021

 Després de varies setmanes sense poder sortir plegats, avui hem fet una nova sortida amb en Xevi, i per encetar de nou la temporada, res millor que repetir la sortida amb la qual ara fa un parell d'anys vam començar a 'formar parella'. La ruta en qüestió, pujada al Pic de l'àliga desde Cal Ferrer i seguir cap a Puigsacalm i La Grevolosa per tornar al punt d'inici.

A la sortida, ens hi ha acompanyat l'Iker, i tots tres, hem fet camí desde cal farre cap a la coma del Coll sobre les 9 del matí. El dia està nuvol i amb una boira persistent força espesa que ens ha acompanyat durant bona part de la pujada. 

El primer tram fins a la coma del Coll, l'hem fet en 50 mins, prenent un petit descans a la masia que hi ha un xic abans per fer una barreta i un trago de ratafia. Tot seguit hem enfilat fins al Pic de l'Aliga on després de fer unes fotos hem refet camí fins al trencant que ens desvia cap a Puigsacalm.


Seguim caminant pel sender en direcció a la collada de Sant Bartomeu. Fem la pràctica totalitat del recorregut caminant, passant pel coll de Joan, Collet de la foradada i coll de la Gallina. 

Arribem al Coll de St. Bartomeu amb 1h 30 aprox i aprofitem per fer una parada tècnica per fer una barreta. Decidim de no pujar fins a Puigsacalm i baixar directes cap a Bracons i cap a la Grevolosa.

La baixada la fem pràcticament tota corrent a ritme suau, i en 10 min ja som a la collada. Travessem la carretera i seguim en direcció a la Grevolosa, la qual passem de costat baixant per la pista que ens porta fins a la casa del Güell alternant trams corrent i trams caminant.

Ja desde el Güell només ens queda seguir la pista que va fins a Can Piguillem i desfer la carretera fins on tenim el cotxe aparcat.


https://www.strava.com/activities/6191937032


FITXA:

Temps en moviment: 2h 38min
Temps aturats: 47 min
Temps total: 3h 25min
Ditància: 15 kms
Desnivell: +690m.





dissabte, 16 d’octubre de 2021

Trail del Bisaura 'S' o El Putu Trail del Bisaura

 Tornem un altre any a còrrer el trail del Bisaura. Enguany, a la cursa 'S' de 12 kms després d'haver fet la 'M' en l'última edició. El fet de córrer aquesta distància ha sigut degut a que a principi de temporada haviem acordat amb l'Iker que correriem aquesta distància. 

La major part de la temporada l'hem dedicat a preparar a l'Iker per poder còrrer aquesta cursa amb l'objectiu de conseguir podi en la categoria infantil. Han estat vàries setmanes  (podriem dir mesos iclús) d'entrenaments per muntanya, per tal de que aconseguir una forma òptima, la qual ja té amb els entrenaments de natació, i millorar tant en tècnica de carrera com en l'hora de respirar que segueix sent el seu punt fluix.

Avui doncs, a les 10:30 estàvem al box de sortida del Trail del Bisaura esperant amb nervis el moment de la sortida.

Hem arribat a St. Quirze força d'hora, i després de donar un volt per la zona de Sortida/Arribada  (que enguany s'ha traslladat davant de les escoles i que ha estat tot un acert dit sigui de pas) hem anat a escalfar una mica per els carrers del poble fent una mica de carrera continua i fent algunes escales.

Un quart d'hora abans ens han obert el box i ens hi hem ficat de seguida. La idea era que l'Iker pogués sortir desde davant de tot, ja que la majoria de jovent surten des de primera fila. Un cop situats sota l'arc, ell a la segona fila i jo una miqueta més enrera, hem esperat el tret de sortida.

Puntual com un clau la cursa ha arrencat a les 10:30. Com era d'esperar la sortida ha sigut molt ràpida i tot i que he intentat no deixar-me portar, he fet els primers metres per sobre del meu ritme habitual. En els primers quilòmetres per la pista que ens porta cap a Montesquiu podia veure l'iker un centenar de metres davant meu que anava aguantant el ritme. Aquest era el seu handicap ja que en sortir tant ràpid sol agafar flato, tot i això ha pogut gestionar bé el tema.

Arribem a Montesquiu, intento apretar una mica mentre travessem el poble per intentar contactar amb ell, però segueix tirant bastant fort i es manté la distància. Enfilem la carretera que puja cap al castell i passat el segon revolt, ens trovem amb la sorpresa de que no ens fan pujar per la carretera fins al castell, sino que agafem un corriol que va paral·lel a la carretera. Amb això no i contavem, a mi m'agafa desprevingut, ja que al arribar una mica collat esperava pujar per la carretera a ritme. El fet de pujar pel corriol, fa que desgasti més del previst i no puc recuperar com pensava, així que faig els meus primers metres caminant a trams fins pràcticament arribar al castell. 


Un cop al castell baixada cap a la Font codineta on hi ha l'avituallament. Faig la baixada amb precaució, doncs sóc conscient que encara tinc el genoll tocat desde fa dies tot i que avui no em molesta. A més decideixo recuperar una mica les pulsacions aprofitant la baixada. Arribat a l'avituallament passo de llarg, ja que amb el softflask que duc tinc per arribar al següent sense haver de parar-me. 

Camino un metres passat l'avituallement i començo a trotar en un tram més pla fins a arribar a la Solana. Allà enllacem una pista que baixa i que em permet recuperar una miqueta mentres troto. Miro el rellotge, porto 30 min de cursa, segons els meus càlculs aquí hauria de passar amb 35min. i això en dóna ànims.

Tinc un parell de quilòmetres per davant abans no comenci la pujada forta. Tot i que aquest kms són en lleugera pujada aconsegueixo fer-los pràcticament trotant en la major part, parant tant sols un parell de minuts un parell de cops. L'Iker segueix per davant, però ja fa estona que no el veig, així que sembla que es va trobant bé i em va traient temps.

Arribo a la riera i comença la dura pujada fins al Pla de revell, segueixo anant amb les pulsacions al màxim, aixi que m'agafo els primers metres amb una mica de calma per tal de baixar revolucions de nou. Pujant, em sento prou còmode, aconsegueixo agafar un bon ritme caminant a pas lleuger i afegint algun petit trot en les zones més planeres. La Pujada de l'Infern hi ha qui diu que se li fa molt llarga, a mi però, quasi sempre que hi he passat se m'ha fet curta, i avui és un d'aquests dies. 

Trec el cap al Pla de Revell amb un temps de 1h 02min. El meu cap ja comença a fer numeros, doncs estic molt a prop del temps que m'havia proposat fer (intentar baixar de 1h 25min). Sabedor de que a la baixada hi estarè aproximadament 20-25 mins. Tiro avall sense parar a l'avituallament, ja que encara tinc més de mig bidó. 

El genoll ha aguantat molt bé tota la cursa sense cap tipus de molèstia, així que apreto una mica a la baixada sabedor que només queden 3kms per meta. Faig les ziga-zagues de l'inici avançant alguns corredors i surto a la pista on intento agafar un ritme constant sense flipar-me, ja que altres anys la baixada se m'ha fet molt llarga.

M'enganxo amb algun corredor de la mitjana que porta bon ritme i mica a mica anem desfent metres passant corriols, pistes i finalment arribem al petit tram de descens urbà on ens ajuntem un grapat de corredors d'ambdues distàncies. Marica l'ultim!, aquí tothom treu el que li queda a la reserva. Sortim a la carretera i travessem el pont on entrem al tancat que ens porta a creuar l'arc de meta. 

Cursa finiquitada, finalment aturo el crono amb un temps de 1h 22min. aconseguint baixar en 3 mins el meu objectiu. A l'avituallament em trobo l'Iker que ja es fot l'entrepà de butifarra, està molt content, ja que ha a banda de fer un gran temps 1h 16min a sapigut gestionar molt bé tota la carrera.

La cirereta de la jornada ha estat la 3ª posició de l'Iker en categoria Infantil. Aconseguint així el repte que ens haviem posat. No podem estar més contents.


https://www.strava.com/activities/6120064219

FITXA:
Temps Total: 1h 22min
Distància: 12,5 kms
Desnivell
: 500 m



dissabte, 2 d’octubre de 2021

Vilaseca - Borgonyà - Bajalou - Orís

Donat a que avui teniem coses a fer a casa, avui hem fet una volteta més 'light'. Després d'un parell de setmanes sortint a fer desnivell per alta muntanya, hem aprofitat per fer una tirada més corredora.
Hem sortit de casa en direcció a Borgonyà per anar a buscar el GR que ressegueix el riu Ter fins a sortir al trencant de Saderra. Hem fet caminant la primera part fins just trobar el trencant del GR, i un cop allà hem trotat durant quasi tot el corriol fins a arribar al final del mateix i travessar la C-17 per sota. 

Des d'allà seguim el track de la ruta que vàrem fer a inicis d'any per fer els 50K d'en Xevi, i agafem un camí que travessa uns camps i que ens porta a travessar el Riu ter just abans d'arribar al restaurant de Bajalou.

Deixem el restaurant enrera i seguim el corriol que mica en mica va pujant. El terra està ben humit de les plujes dels últims dies i de seguida quedem amb els peus ben molls. Fem aquest tram caminant però amb pas lleuger fins a arribar a l'abocador, on el camí passa a ser una pista més ampla. Intentem trotar tot el possible pista a munt, però a l'Iker li costa una mica i hem de fer algún tram caminant.

Sortim a la carretera d'Orís cap als Munts i girem a l'esquerra, deixant ja el track que seguiem i baixem per la mateixa pista trotant fins a la rectoria, on agafem el camí marcat com a PR i que  després de poc més d'un km de descens ens deixa de nou a la carretera prop d'Orís. 

Seguim trotant carretera avall i travessem el nucli d'Orís per anar cap a Ca l'Auro i seguir des d'allà per el camí lateral que passa pel costat de la C-17 i que després de travessar el pont ens deixa a Borgonyà. Passat el pont, baixem cap al txiringuito per seguir per el PR en direcció a Vilaseca. l'Iker ja fa estona que li està costant seguir el ritme, i l'haig d'esperar un parell de cops.

Finalment, passades les fàbriques de Borgonyà, pactem amb l'Iker de seguir cadascú al seu ritme fins a casa aquests escasos 2 kms que queden, els quals puc fer amb un bon ritme. L'Iker fa una última apretada i arriba darrera meu a poc més d'un minut. Finiquitem doncs aquesta sortida express amb 16k i poc més de 2h. 


FITXA:
Temps en moviment: 2h 03min
Temps aturats: 2h 04min
Temps Total: 1 min
Distància: 16 km
Desnivell: +362m

dissabte, 25 de setembre de 2021

Balandrau i Puigcerverís desde Pardines

 Avui hem fet una nova sortida amb en Jaume, en Pere i l'Iker per alta muntanya, concretament al Balandrau. No ha estat la tipica pujada desde la pista de Tregurà, ja que hem sortit de Pardines per fer una volta més llarga i complerta.

Sortim passades les 7 del matí desde Pardines, just amb les primeres llums del dia. Agafem una pista que s'enfila  i que mica a mica ens va orientant en direcció est. El dia es presenta clar i net de núvols el qual ens fa pensar que tindrem una bona jornada. Passats 3kms, i un cop acabada la pista, girem en direcció nord per un corriol amb forta pendent que ens fa travessar una clariana. Darrera nostre, una densa massa de núvols creua el Taga i el Puig Estela i s'ens apropa ràpidament desde la vesant sud.

Poc més d'un quilòmetre sortim a una pista (la pista que porta a Tregurà) la qual creuem i enfilem de dret per mitg de bosc enmig d'un mar de boira, doncs els núvols que venien de Serra cavallera ja ens han atrapat. Deixem el tram de bosc, enrera i comencem una pujada vertical entre la boira mirant d'orientar-nos com podem, per sort, uns metres més amunt, deixem el mar de boira enrera i ens trobem amb un dia radiant i assolleiat just abans d'iniciar la pujada al Puigcerverís la qual es presenta molt dreta.Fem cim i aprofitem per fer algunes fotos ràpides, doncs en aquesta alçada el vent bufa fort. Al fons ja podem veure el Balandrau, que encara ens queda lluny. Baixem de Pugcerverís per la banda contraria a la que hem pujat, la qual és força dreta i seguim resseguint per la carena fent puja-baixes per una zona totalment erma i sense vegetació. 

Mica a mica ens anem acostant al nostre objectiu, abans però ens queda fer un km vertical amb pendents de fins al 36%. Ens ho prenem amb una mica de calma, ja que l'Iker avui va just de forces i va una mica tou. Ens reagrupem just a l'inici dela petita tartera que forma el Balandrau on gaudim d'unes fantàstiques vistes del Puigmal i Coma de vaca. Fem cim amb 2h 15min. Aprofitem per fer algunes fotos i busquem un lloc on no toqui l'aire per menjar una mica.

Iniciem la baixada, desfent el camí de pujada, trotant amb compte durant els primers metresque són més drets i amb pas més alegrea mida que la dificultat del terreny ho permet. A l'alçada del Puig de les Graves, (a mig camí del Balandrau i Puigcerverís) ens desviem a l'esquerra per un corriol qur enllaça amb un camí i que ens porta a la collada Meianell on  trobem la pista de Tregurà.

Un cop a la pista  la seguim durant un quilòmetre i mig fins a trobar de nou el corriol per el qual haviem sortit al matí i ens deixem anar avall, primer per l'efímer tram de bosc i seguidament per la clariana on podem veure millor les vistes del Taga i Serra Cavallera.

Sortim de nou a la pista inicial de la sortida d'avui i ens llancem avall trotant durant els 3 kms que ens queden fins arribar a Pardines de nou .

 https://www.strava.com/activities/6015498184

FITXA:
Temps en moviment: 3h 41min
Temps aturats: 58min
Temps Total: 4h 39min
Distància: 20,7 kms
Desnivell: +1412 m











dissabte, 11 de setembre de 2021

Taga desde Ribes de Freser

Sotideta dura la d'avui en cuan a desnivell, doncs hem pujat al Taga per la vesant nord amb un km vertical que déu n'hi dó.

Hem sortit de Ribes de Freser pasades les 8 del matí. L'expedició d'avui la formàvem en Pere, en Joan en Jaume, l'Iker i jo. Pujem de la part baixa de Ribes fins a trobar la zona esportiva on anem a buscar un camí que s'enfila dret enmig d'un bosc frondós i humit. Agafem algunes dreceres durant la pujada, cambiant el camí, que al principi es una pista relativament ampla per corriols i senders molt més trencats i amb molta pedra i arrels, el qual sumat amb l'humitat fa que s'hagi d'anar amb compte de no relliscar.

Al cap d'un parell de kms, sortim a un camp on hi ha uns antics bunquers i on hi ha una senyall indicadora. Prenem el camí que enfila de dret per una pista en mal estat i que ens porta deixar el bosc enrera i sortir a descobert.

Des d'aquí, podem veure la dura pujada que ens espera tot resseguint la tanca. Amb poc més de 1km i 400 metres de desnivell aproximadament s'ens acosta una apretada forta.


Enfilem aquest km vertical, amb rampes de més del 40%, l'Iker es posa al capdavant marcant un ritme de pujada alegre, en Jaume i jo el seguim de prop mentre en Joan i en Pere es queden més enrera. La pujada es una tortura per a les cames, tot i això l'Iker que segueix davant no defalleix i manté el ritme, jo poc a poc vaig perdent una mica de terreny, mentre que en Jaume s'enganxa a ell al capdavant.

Un cop es suavitza la pendent veig com l'Iker i en Jaume arrenquen a trotar fins a fer cim, jo faig el mateix un cop sóc dalt, tot i això, m'han tret prop d'un minut.

Fem parada al cim del Taga per carregar forces, mengem un petit entrepà mentre esperem que arribin els demés. Com és habitual, al cim hi ha força gent i més tenint en compte que avui es la Diada.

Un cop hem recuperat forces i hem carregat piles, prenem el camí de baixada. Baixem pel dret, sense anar a buscar camí de cap tipus, per la banda més dreta possible i en direcció a Pardines, per anar a trobar una pista que es veu força avall.

Un cop a la pista comencem a trotar una miqueta, aquesta està molt trencada i plena de pedres i s'ha d'anar amb compte. Seguint la pista enllacem amb una nova pista, aquest cop molt més ampla i més compacta que ens permet trotar una mica més i millor. 

La pista segueix fent petits tobogans però amb tendència a anar baixant, ara ja enmig de bosc de nou. El camí es va decantant mica a mica en direcció Oest, deixant Pardines de banda i encarant-nos cada cop més cap a Ribes de nou.

Ara ja fem tot el recorregut corrent, amb en Jaume al capdavant marcant un pas alegre, l'Iker i jo intentant seguir-lo i en Joan més enrera ja que avui anava tou després d'alguns dies parat, en Pere baixava a cavall entre els dos grups.

Enllacem amb una pista enporlanada que ens porta al camp dels bunquers que haviem trobat a principi de la sortida. Ara ens queda la baixada per les dreceres, que es dreta i tècnica. Com sempre em poso davant en aquest tipus de baixades, l'Iker i en Jaume em segueixen d'aprop. A mmitja baixada, l'Iker rellisca i te una caiguda, per sort només té unes rascades i algun cop.

Seguim avall, queda poc més d'un km per arribar, tot i això, l'Iker deu estar una mica adoorit perquè ha baixat el ritme de baixada.

Arribem finalment a Ribes sortint de nou a la zona esportiva, des d'on baixem de nou fins al pàrking.

FITXA:
Temps en Moviment: 2h 56min
Temps Aturats: 53 min
Temps Total: 3h 49min
Distància: 17 km
Desnivell: +1129/-1129


diumenge, 29 d’agost de 2021

La Marrana Skyrace (Circ de Morens 11K)

Ja feia alguns anys que volia fer aquesta cursa, però per un motiu o altre encara no l'habia pogut fer mai. Una volta que em conec força (o bona part d'ella) i que donades les caracteristiques tant per terreny com per els paisatges que l'envolten me la fan molt seductora als meus ulls, i es que poder còrrer per les crestes que envolten el circ de Vallter no té preu.

Hem fet nit a Vallter, d'aquesta manera, dissabte vàrem arribar-nos a Setcases per recollur el dorsal i veure l'ambient pre-cursa que ja es respirava,... Tot seguit vàm pujar a Vallter on vàrem buscar un bon lloc on aparcar la furgoneta per poder-hi passar la nit.

Hi havia una boira espessa dalt de Vallter, així que varem sopar d'hora (un entrepà de pernil) i a dormir per estar descansat per l'endemà.

El matí s'ha llevat amb un cel serè, però amb força fresca. Recollim la furgoneta i pugem fins a l'estació on ja es respira ambient de cursa. Es un dia extrany, avui no em sento amb gens de còrrer però bé, ja som aquí no?

Mirem com surten els de la cursa llarga que surten mitja hora abans i en breu entro ja al box de sortida sense haver escalfat ni estirat. Revisió de material i cap dins.

Sortim a les 9:30 enfilant per la pista d'esqui amunt trotant al principi, però de seguida seguim caminant, ja que puja molt dret. Durant els primers metres anem seguint per la pista que mica a mica va agafant més desnivell. Intento agafar ritme, però avui alguna cosa no rutlla i no tiro. No aconsegueixo trobar un bon pas i em costa refer-me de l'esforç inicial. Estic tentat de girar cua, avui no tinc el dia, però segueixo amunt decidit a baixar pel coll de la geganta si arribat allà no acabo tirar bé.

El pic de la Dona sembla no arribar mai, i de fet no passem ben be pel cim. Arribo a la cresta, la qual comença en lleugera baixada i tant bon punt agafo una mica d'aire arrenco a trotar una mica resseguint la carena cap al puig d'ombriaga i el Coll de la Geganta fins a arribar a peus del Bastiments.

Em prenc un gel abans d'iniciar l'ascens de la tartera aquesta pujada tot i se dura no s'em fa tant pesada com la inicial i tot i no pujar 'alegre', pujo prou bé, arribant al cim amb 1h 10 mins aproximadament.

Durant la baixada, coincideixo amb en Pep Forest dels Trailrunners de Girona amb qui ens coneixem de Strava i baixem plegats fins al Coll dela Marrana. Des d'allà la cursa es desvia a la dreta baixant al principi per recuperar l'alçada més tard fins a la Coma del'Orri on girem per enfilar la pared que suposa la pujada al Gra de Fajol. 

El desnivell de la pujada es brutal almenys vist des d'abaix i amb els ulls d'algu que porta tot el matí sense anar fi, tot i això vaig pujant mica a mica fent alguna parada per agafar aire cosa que fa que em passin varis corredors/es.

Arribant al Gra de Fajol començo a veure les coses d'un altre color, ja que a partir d'ara tot tira cap avall. Em llanço tartera avall passant a varis corredors de nou i busco la referència d'en Pep, el qual localitzo un bon grapat de metres davant meu i em poso com a objectiu de intentar contactar amb ell tot i que està força endavant.

De nou al Coll de la Marrana, girem a l'esquerra per baixar serpentejant pel camí que porta cap al refugi d'Ulldeter, tot i que no ens fan baixar fins al refugi, si no que ens fan girar cap a l'esquerra per anar a buscar les pistes d'esquí de Vallter directament. Queden un parell de kms fins a arribar, intento aguantar trotant tot el que puc, tot i que haig de afluixar i caminar de tant en tant. Faig l'ultima baixada totalment buit trotant lo just per reservar les ultimes forces i no haver d'entrar a meta caminant.

Finalment arribo a l'estació i travesso l'arc de meta amb un temps de 2h 10min. Esgotat, buid, però content d'haver pogut acabar la cursa.

FITXA:
Temps en cursa: 2h 10min 02seg.
Distància: 11,5 kms
Desnivell: 998+/998-
Posició: 67è (13è Master 40Masc.)

NOTA: Passades unes hores d'haver acabat la cursa, i haver reflexionat sobre la mateixa, hi ha varis factors en els quals crec que he fallat i que haig de intentar no tornar a caure en properes curses.

1.- Cal fer un bon sopar la nit abans per omplir el dipòsit

2.- Cal esmorzar una mica abans de la cursa (sobretot si no he sopat bé la nit abans)

3.- Cal escalfar SEMPRE abans d'una cursa.

dimecres, 18 d’agost de 2021

Puigmal pel Pas dels lladres i font de l'home mort

Després de la sortida al Costabona de fa un parell de setmanes, hem tornat a fer una sortideta amb la colla Ges Extrem. La sortida consistia pujar a Puigmal per una nova vessant (almenys per mi).

Camí al pas dels lladres
Hem sortit desde el collet de les Barraques al qual arribem per una pista asfaltada desde Planoles. Deixem el cotxe doncs a l'aparcament que hi ha a tocar de la barrera just abans del collet i arrenquem. En l'excursió d'avui, sóm, en Juani, en Jordi Marginet i en Jaume. Agafem un camí que surt a mà esquerra de la carretera i que s'enfila poc a poc mentre el dia comença a fer-se de dia. 

Deixem el camí i seguim amunt vorejant un tancat que va paral·lel al mateix. Mica a mica guanyem alçada, i el desnivell comença a fer-se evident. El dia es va aixecant i anem resseguint la carena amunt. Les vistes són espectaculars, a poc d'arribar al pas dels lladres, tenim unes impresionants vistes del Pedraforca, la Cerdanya, la Cerdanya Francesa, així com bona part de la Vall del Freser.

Vistes des del Pas dels Lladres (Foto: Joan G.)

Arribem al Pas dels Lladres amb aproximadament 1h 20 de camí i entrem en territori francès. Després d'una estona de planejar, el qual ens permet agafar aire, comencem a pujar de nou, al principi mica a mica, però a mida que ens enfilem per la tartera la cosa es fa més i més dreta. La pujada per la tartera fa que esn separem una mica, en Jaume i jo tirem davant, seguits per en Jordi un xic més avall i en Juani que va un tros més avall que després de prop d'un més sense sortir, li està costant una mica seguir el ritme. Decidim pujar per la banda més dreta d'aquesta vessant. 

Arribem al Puigmal amb poc més de 2h desde que hem sortit del cotxe. Ens posem a recer del vent mentre esperem que arribin en Jordi i en Juani, i mengem alguna cosa per refer-nos de la pujada.

Reagrupament a mitja tartera

Fem una foto de rigor a la creu i tirem avall en direcció a Fontalba. La baixada la fem trotant, fent petites paradetes de tant en tant per reagrupar-nos. La baixada se'ns fa curta i en poc temps ja sóm a Fontalba on girem a la dreta per agafar un camí amb marques de GR que ens portarà cap a la font de l'home mort.

Anem seguint les marques i tot i que en un principi intentem trotar una mica, decidim fer el camí caminant, doncs a en Juan li està costant molt de seguir el ritme. El camí es pràcticament en lleugera baixada durant tota l'estona fent petits 'tobogans' durant tot el tram. Passats alguns kms, girem a l'esquerra i el camí comença a baixar més pronunciadament fins a entrar a una zona més boscosa on inclús l'ambient es nota més fresc i humit.

Hem fet el cim!

Arribem a la font de l'home mort poc després i aprofitem per refrescar-nos una mica. Ens prenem la llibertat de predre uns minuts per posar els peus al rierol on una aigua gelada ens reactiva la circulació i ens baixa la temperatura del peus que ja ens comencen a bullir.

Un cop ens hem refrescat i hem baixat una mica les revolucions, tornem al camí, ens queden un parell de kms fins a arribar de nou al punt de sortida. En aquest tram final, el camí puja de nou, i hem d'enfilar uns 100 metres de desnivell  per mig de bosc. Aquesta part és la més transitada de tota la ruta  i ens creuem a un munt de gent. Finalment sortim al coll i a la carretera adfaltada, la qual prenem de baixada durant uns centenars de metres per retrobar de nou el cotxe.

Un cop al cotxe, en Jaume ens ha preparat un petit piscolabis amb cerveses, begudes, olives,.. És un crack!!.

https://www.strava.com/activities/5811891568

FITXA:
Temps en moviment: 3h 54min
Temps aturats: 1h 4min
Temps total: 4h 58min
Distància: 19,8 km
Desnivell: 122+/1156-

Arrencant el dia (foto: Joan G.)

En Jfent-nos 5 cèntims de la volta d'avui (Foto: Joan G.)

Comencem a trepitjar pedra (Foto: Joan G.)

Més comentaris per part d'en Jaume (Foto: Joan G.)

Pujant per la tartera (Foto: Joan G.)



dimarts, 17 d’agost de 2021

Nuria en Família

Arrenquem a caminar
 Avui hem fet una sortideta en familia, de Fontalba a Nuria amb l'Iker, la Mònica i l'avi. Hem deixat el cotxe a Fontalba i d'entrada ens ha sorprès els pocs cotxes que hi havia a l'aparcament. Sembla que les restriccions que hi  ha per pujar ha donat el seu fruit. Poc després de les 7 hem començat  caminar. El sol començava a treure el cap sobre les muntayes però tot i així feia fresca

Fem el primer tram xino-xano, però amb pas alegre i en poca estona recorrem els quasi 2kms que hi ha abans d'entrar al bosc. A partir d'aqui, el cami es comença a enfilar i a ser una mica més tècnic, el qual fa que el pas s'alenteixi una mica. 

Anem passant quilòmetres i arribem a la part més alta del camí d'anada on ja divisem Núria. Aprofitem per fer alguna foto i encarem la baixada cap al santuari on veiem que encara no i toca el sol. 

L'avi i l'Iker amb Núria al fons
Arribem a Núria amb poc menys de 2h, anem a comprar un veure i seiem a una taula per menjar-nos l'entrepà que duiem per esmorzar.

Després de menjar i reposar una mica, reprenem el camí de tornada. Tot i que la pujada es fa feixuga, abancem amb bon pas i en prop de mitja hora ens hem menjat la major part de la pujada. 

Seguim caminant amb el solet que comença a escalfar de valent i quasi sense adonar-nos-en sortim del tram de bosc i encarem la part final de la caminada. Finalment, arribem a Fontalba després de 3h 40 min de ruta.


https://www.strava.com/activities/5805664390

https://www.strava.com/activities/5806197387

FITXA:

Temps en moviment: 2h 49min
Temps aturats: 51 min
Temps total: 3h 40min
Distància: 10,5 kms
Desnivell: 413+/413-



diumenge, 8 d’agost de 2021

Cursa del Fau '21

 Avui, l'Iker i jo, hem corregut una nova cursa, la cursa del Fau de Maçanet de Cabrenys. Ens hem inscrit a la cursa curta de 9 Kms.

El matí no ha començat massa bé, doncs desde primera hora he tingut 'problemes intestinals' la qual cosa m'ha fet passar un mal camí d'anada desde casa fins a Maçanet. Tot i això hem arribat a maçanet amb temps de sobra per recollir els dorsals i poder escalfar una mica.

A les 8 del matí hem vist sortir la cursa llarga de 21 kms i seguidament hem fet l'escalfament previ a la nostra cursa. Vint minutets i ens hem colocat al box de sortida. Hi ha molta gent inscrita en aquesta cursa i ens hem posat força endavant, a més hi ha força canalla que es coloquen davant de tot. Parlem amb l'Iker de fer una sortida ràpida durant el primer quilòmetre que segons el perfil, és amb desnivell negatiu.

Sortim a les 8:30 puntuals i apretem fort els primers metres intentant avançar posicions, ja en els primers metres tenim que pujar unes escales on es fa un petit tap. Les escales fan una selecció de corredors i ajuden a estirar el grup. Seguim per una pista en baixada que ens enllaça amb un corriol que ens porta a travessar el riu.

Passat el riu comença la pujada, sempre per corriols. Trotem durant bona part de la pujada, tot i ser llarga el desnivell no es exagerat i podem trotar una bona estona alternant el caminar en els trams més durs.

Arribem a la part més alta de la cursa sobre el km 4 aproximadament i baixem fins a trobar el primer avituallament situat uns 500 metres avall.

Des d'aquí seguim planejem una mica, l'Iker es queda una mica enrera ja que li entra flato. El camí segueix un parell de quilòmetres en baixada, sempre per corriols fins a trobar un segon avituallament en el km 7,5.

Des d'aquí el camí va fent puja-baixes per corriols tècnics que ens porten de nou a la part baixa i que ens fa reseguir el riu durant una bona estona. Un cop passem el riu, el camí torna a pujar de valent, l'Iker a aconseguit atrapar-me i es posa davant. Aquesta última pujada es fa durilla, tant per el cansament acumulat com per la calor que comença a apretar. 


Acabada aquesta pujada ens queda ja menys d'un km, seguim trotant per una zona planera i baixem a la pista que hem passat a l'inici de la cursa. Aqui veig a la Mònica fent fotos, aixi que dedueixo que la arribada està a prop. Em giro per animar a l'Iker però no el veig, s'ha tornat a quedar enrera.

La pista porta fins al camp de futbol i a l'arc de meta, on arribo amb 1h 05min. Un cop atravessat l'arc, espero a l'Iker que arriba un minut més tard.

https://www.strava.com/activities/5756762532

FITXA:
Temps en moviment: 1h 06min
Distància : 9,4 km
Desnivell : 
327+

divendres, 6 d’agost de 2021

Setcases - Costabona Ges Extrem

 Retrobada amb els companys de Ges Extrem. Sortideta maca amb en Jaume i en Pere i amb la companyia d'en Roger, el fill d'en Pere.

A les 6 hem sortit de casa i em conduit fins a Setcases. Arribats al poble em seguit un parell de kms i hem deixat el cotxe aparcat en la pista per la cual hem d'arribar acabada la volta.

Un cop llestos, iniciem la ruta i baixem carretera avall fins al poble on creuem el pont per anar a buscar el GR que ens ha de portar cap a la Collada Fonda. El dia està molt tapat i sembla que els núvols ens acompanyaran durant bona part de la jornada.

El camí arrenca per una pista ampla amb força desnivell però als pocs metres girem per agafar un corriol, també amb marques de GR. La ruta va pujant fort per un corriol entremig de bosc i fa que els bessons ens tibin de valent. Això ens porta poc més d'un hora i prop de 6 kms, fins a arribar a una part més planera. 

Seguim planejant durant prop de 3 kms, per una pista més ampla fins que arribem a la pista principal de la collada Fonda, la qual atravessem per enfilar amunt cap al Costabona. 

Iniciem l'ascenció seguint unes marques de GR que vorejent un filat. Mica a mica, ens anem endinssant enimg de la boira a mida que anem guanyant alçada i en poca estona ja no podem veure més enllà d'una dotzena de metres.

Arribem al cim del Costabona amb poc més de 2h. fem una foto ràpida, doncs a dalt fa fresca i tirem avall per anar a buscar un corriol amagat i que ens fa baixar per la banda est de la muntanya. Un tros avall, i ja una mica arracerats fem una parada per menjar una mica.

Un cop reprenem el camí, ens anem decantant cap a l'est baixant per corriols entre boscos i prats fins a sortir a la pista que va de Setcases a Espinavell. Reprenem la pista un centenar de metres i prenem un nou corriol de baixada que ens ha de dur directe cap  al cotxe. La baixada és per corriol, força tecnica i amb força desnivell i ens porta fins a la llera d'un riu el qual atravessem per un pont de fusta per encarar l'ultim parell de kms de baixada fins al cotxe.

https://www.strava.com/activities/5747013138

FITXA:
Temps en moviment: 3h 09min
Temps aturats: 34 min
Temps Total : 3h 43min
Distància : 17,9 km
Desnivell : 1178+

dijous, 22 de juliol de 2021

Puigsacalm

 Avui hem anat a fer un Puigsacalm amb l'Iker. Teniem intenció de fer temps en el tram de pujada, així que hem pujat d'hora per aprofitar la fresca.

Hem sortit a les 7:30 des de Barcons i hem enfilat pel camí amunt, al principi caminant a pas lleuger per escalfar una miqueta. Passada la zona de les alzines guapes, i just on el camí comença a planejar una mica comencem a trotar. L'Iker es posa al davant i tira fort durant bona part de la pujada.

Arribem a Fontornadissa amb poc més de 20 min. La pujada des de la font se li fa més dura a l'Iker que es queda una mica enrera, a forçat una mica massa en el primer tram i té una mica de flato. Pujem caminant per el prat fins a trobar la porta. 

Passada la porta, seguim amunt intercalant el trotar amb el caminar i en poca estona ens plantem a peus de pujada final i fem una última apretada. Finalment fem cim amb 40min 55 seg. conseguint baixar en 7 min la nostre anterior marca.

Després de prendre una mica d'aire, iniciem la baixada la qual ens agafem amb calma. Acabem l'entreno d'avui després de 1h 20 min.

https://www.strava.com/activities/5667369441

FITXA
Temps en moviment: 1h 17min
Temps Aturat: 3 min
Temps Total: 1h 20min
Distància: 8Km
Desnivell: 438+

dissabte, 17 de juliol de 2021

Camí del Enginyers 2021


Avui hem anat a fer el camí dels Enginyers amb en Xevi i l’Iker, una volta que ja vàrem fer fa un parell d’anys i que ens va agradar molt.

Sortim a les 6:45 del pàrking de Daiò on hi ha uns pocs cotxes. Per sort, hem pogut aparcar aquí tot i les restriccions actuals, doncs ara el pàrking està limitat a una quarantena de cotxes i és prohibit aparcar als vorals.

Enfilem docs el camí cap a Coma de Vaca, el qual va vorejant les Gorgues de Freser durant bona part del recorregut. Aquest, puja dret durant una bona estona i ens porta fins al Salt del Grill en el qual hi fem una primera parada per fer alguna foto.

Seguim fent amunt, deixant cada cop mes avall el riu a través d’un bosc carregat d’avellaners.

El camí fa una petita davallada i sortim al riu el qual travessem per un pont de ferro que, l’anterior vegada s’havia endut el temporal Glòria. A partir d’aquí el camí comença a pujar més dret, al principi per boscos d’avets, els quals deixem enrere poc a poc i seguim per terrenys més agrestes i amb menys vegetació.



Aproximadament sobre les dues hores de camí, la vall de Coma de Vaca, s’obre davant nostre i en poca estona arribem al refugi, on fem una parada per esmorzar i fer un cafè ràpid.

Refets ja després de l’esmorzar i amb les piles carregades, seguim el nostre camí, tenim per endavant 10 km de pujades, baixades, pedres, passos estrets i complicats,... en definitiva un camí dur que ens ha de portar fins a la Vall de Núria.

Aquesta part del camí, tot i ser la més dura i complicada, és la part que més m’agrada i amb la qual més he gaudit, tant per la varietat de terreny com per les vistes que ens obsequia. Val a dir que els primers sis km són molt tècnics, però passats aquests el camí planeja pràcticament durant 3-4 kms per un camí revirat però de molt bon fer fins pràcticament sortir sobre la Vall de Núria.


Arribem a Núria sobre les 11:45, on fem una petita aturada per carregar d’aigua i menjar alguna barreta per afrontar el tram de baixada que no està excent de duresa i dificultat.

Pugem doncs fins al mirador i agafem el camí que baixa en direcció a Queralbs. A diferència del la resta del camí que ja portem fet fins ara, on a penes ens hem creuat amb unes poques persones, el camí de baixada sembla les rambles. Déu n’hi do la gentada que hem trobat!


Baixem trotant camí avall, però hem d’afluixar només començar doncs una estrebada al turmell m’impedeix anar gaire ràpid en les parts més tècniques. Tot i això no deixem de trotar i mica a mica van caient els metres i anem perdent desnivell.

Fem una petita parada en un Salt d’aigua (no en recordo el nom) per fer una foto i prendre un gel i seguim tot seguit. Ara sembla que el turmell no em fa tant mal i puc tirar algo més. L’Iker va davant i tira fort a la baixada.

Arribem al encreuament on hem de deixar la baixada cap a Queralbs i que ens ha de portar directe cap a la central de Daió on tenim el cotxe. Ara ens toca pujar de nou una mica i amb el sol que cau en aquests moment (Són les 12 del migdia) aquesta es fa dura. A més el camí està molt brut de vegetació i fa que el nostre pas s’alenteixi bastant més.

El sol, la vegetació alta i el cansament acumulat fa que aquest tram se’ns faci especialment llarg. Mica a mica però, anem perdent alçada i nou i poc a poc amb el canvi d’alçada notem un canvi de vegetació i el camí es comença a obrir davant nostre, el qual fa que puguem tornar a trotar de nou cap avall. Ja veiem l’aparcament, i això ens dóna ales per afrontar aquest tram final amb més energies.

Arribem finalment al pont que travessa el Fresser i que ens marca el final de la nostra ruta després de 24 kms i 5h 42min d’excursió.

https://www.strava.com/activities/5640873940

FITXA:

Temps en moviment: 5h 42min
Temps aturat: 6h 23min
Temps total: 41min
Distancia: 24 kms
Desnivell: +1200








dimarts, 13 de juliol de 2021

Un Taga entre setmana

 Avui hem fet una escapada cap a les muntanyes del Ripollès amb l'Iker per preparar la sortida del fi de setmana vinent.

Hem anat a pujar al Taga, muntanya fàcil i agraïda que ens agrada fer de tant en tant i la qual hem decidit pujar desde l'Ermita de Sant Martí d'Ogassa.

Deixem el cotxe a l'aparcament que hi ha a la mateixa ermita i un cop fets els ultims preparatius enfilem el camí amunt.

Com sempre els primers metres ens tiben de valent els bessons, però mica a mica anem escalfant i sense adonar-nos-en ja sóm al pla on hi ha l'abeurador de les vaques. Seguim pujant pel camí fins que trobem l'inici de les ziga-zagues i decidim pujar fins a la portella pel dret seguint una canal que hi porta quasi directe.


Arribem a la Portella poc després on agafem una mica d'aire abans de seguir camí en direcció al cim. La pujada segueix sense cap incidència i de seguida arribem a dalt en menys d'una hora des que hem sortit del cotxe (52 min).

Fa una mica d'aire i és fresquet, aixi que decidim menjar-nos la barreta que portàvem un cop a baix. Baixem per la banda de Coll de Jou, una baixada que cada cop m'agrada menys de fer-la trotant, ja que és molt irregular i és molt fàcil de fer-s'hi mal. Tot i amb això, arribem abaix amb un quart d'hora.

Ara si, mengem una mica i seguim el camí pel GR que surt de darrera del Refugi de Sant Jordi, el qual ens porta a través de bosc de nou cap al punt de sortida. Aquest, està força brut de vegetació en alguns trams, sobretot en la part final i fa que haguem de afluixar el pas per tal de no perdre la pista.

Arribem al trencall on s'agafa la pista principal que hem pujat a primera hora i desfem uns metres fins a arribar al cotxe.


https://www.strava.com/activities/5619139913

FITXA:
Temps en moviment: 1h 28min
Temps aturat: 21min
Temps Total: 1h 49min
Distància: 7,8 km
Desnivell: +534

dissabte, 3 de juliol de 2021

Trail de Sora '21

Sortida puntual a les 9, i enfilem els primers metres de pista intentant agafar bones posicions, doncs sóc conscient que un cop entrem al primer corriol de pujada serà difícil d’avançar posicions. Entro al corriol darrera del grup de les 3 primeres noies on hi ha l’Ana Guiteras, i sabent que es una bona escaladora intento mantenir el seu ritme durant la pujada.


La pujada té la seva tela i la calor no ajuda gens,tot i això miro de fer corrents la major part de trams amb poc desnivell. A mitja pujada atrapo a l’Iker que a afluixat bastant, diu que té una mic de flato i que per això ha baixat el ritme. 

Arribo al capdamunt de la primera pujada, i tot i que he perdut algunes posicions i se m’ha escapat el grupet que duia al capdavant, veig que vaig molt per sota del temps que tenia previst, aproximadament uns 10 minuts.

La baixada es fa per un corriol tècnic tot i que no és massa llarg. Aconsegueixo contactar de nou amb el grup que tenia davant tot i haver conservat una mica a la baixada. Sortim una pista que ens ha de portar a l’avituallament i durant el tram de pista perdo de nou contacte amb els de davant i arribo sol a l’avituallament. Serà possible que en tant poc tros m’hagin tret tant?

Omplo d’aigua segueixo per iniciar la segona pujada, la qual em fa mes respecte. El sol apreta cada cop més fort i l’ascensió es fa feixuga. A penes si puc trotar alguns metres de tant en tant i darrera meu hi ha un corredor que sembla que em va retallant distàncies.

Aquesta segona pujada té sorpresa, i una d’agradable, doncs han retallat ben bé 1km de pujada, així que sense gairebé adonar-me’n apareixo a la pista de baixada. Des d’aquí sé que em queden prop de 4 km, quasi tots de baixada així que em llanço pista avall intentant conservar una mica doncs veig a venir que se’m farà llarga.

Vaig sol pràcticament durant tota la baixada, ningú al davant ningú al darrera així que em relaxo una miqueta i afluixo una mica per guardar forces per la pujada final. A poc més de 1km per arribar, m’atrapa l’Iker que està molt més refet i que ha fet una bona baixada i seguim junts la resta del camí, em diu que per darrera tenim en Toni dels Rurals no massa lluny.


Arribem a l’entrada del poble i ens toca pujar fins la part alta on hi ha l’arribada de meta. Fem caminant la pujada forta del carrer principal doncs, no es veu ningú al darrera nostra en molt metres. Un cop ja a l’alçada de l’església tornem a trotar i ja no parem fins a travessar l’arc d’arribada, el qual travessem plegats marcant un mateix temps final  de 1h 03min. i obtenint les posicions 34 i 35 de la general.


En resum, una cursa maca, marcada per la calor que l’ha fet bastant més dura del que semblava a priori, en la qual he tingut bones sensacions durant tota la cursa tot i que m’ha faltat una miqueta de xispa al final.

Destacar també la gran cursa de l’Iker que, tot i l’error inicial d’arrancar un xic massa fort, ha sabut gestionar molt bé la resta de la cursa on a acabat anant de menys a més i aconseguit un 2n lloc en categoria Junior i un bon lloc a la general absolut 

https://www.strava.com/activities/5566561434


FITXA:
Temps en moviment: 1h 03min
Temps aturat: 0min
Temps total: 1h 03min
Distancia: 8,6 kms
Desnivell: 
414+

dimarts, 25 de maig de 2021

Rostida guapa en solitari

El cel amenaça pluja
Aprofitant que és festa major a Llagostera i estic de festa, he aprofitat per fer una volta llarga que ja feia temps tenia ganes provar.

Així doncs a les 7:20 surto per la porta de casa amb força i ganes d’una bona jornada de Trail. El dia està lleig i amenaça pluja la qual cosa fa que em plantegi quina de les opcions de ruta serà la més adequada, doncs dubto entre voltar cap al Bisaura o anar cap a la zona de Bellmunt i Pic de l’Àliga.


D’entrada enfilo cap al Castell de Torelló i segueixo per 3 Batlles i coll de maronta per anar a buscar la pista de Saderra. Un cop a la pista enfilo amunt per les gargantes, un cop  al Coll de les gargantes toca decidir el camí a seguir. Mirant al cel, em dóna la impressió que la zona del Bisaura està més despejada, així que segueixo en direcció al Bosquetell. El tram des de les gargantes fins al bosquetell no me’l conec massa, així que, tot i que troto una estona vaig  pendent en tot moment del GPS.



Arribo a la fita que hi ha  El bosquetell, porto prop de 8kms i 1h 30 aproximadament, a partir d’aquí, tinc més clar el camí, almenys fins a arribar a St. Quirze de Besora. Faig la baixada en direcció al Salt del Mir amb bon ritme però reservant la maquinària, tenint en compte que em queda molta volta per fer encara. Al Salt del Mir passo sense desviar-me, directe cap al veïnat del Mir i cap a Santa Maria de Besora (km 12) on arribo amb poc més de 2h. Aquí tenia previst omplir d’aigua, però la font està tancada, així tot i que vaig amb aigua de sobra hauré economitzar l’aigua la resta del camí. Enfilo el camí cap al Castell de Besora, al qual no acabo de pujar-hi, si no que passo vorejant-lo pel camí que hi ha just a sota.

Segueixo trotant pel corriol i travesso el Collet de la Mongia per enllaçar amb el camí que em portarà fins al Pla de revell, el qual travesso per anar a buscar el baixador del Trail del Bisaura. La baixada està una mica bruta d’herbes al seu inici, però passats els primers metres  ja es pot passar bé, així que em llanço avall entre trams de corriols i pistes.

El Bisaura amb el Castell de Besora al fons
Tinc alguns problemes durant la baixada per seguir el track, el qual perdo en un parell d’ocasions per sort no em desvio massa de la ruta i en ambdues ocasions puc trobar de nou el track sense massa problemes.

Arribant a Sant Quirze, haig d’improvisar la baixada, doncs a l’alçada de les antenes de telefonia, el camí està ple de males herbes i és impracticable, així que agafo una pista que em deixa al costat del cementiri.


Arribo a St. Quirze (km 19) amb poc més de 3 hores. Ara em toca enllaçar amb el GR que porta cap a Saderra. Aquest tram només l’he fet una vegada ja fa molts anys, així que haig de tirar de GPS durant bona part del tram. Aquesta és la part que menys m’agrada del recorregut, ja que està molt brut, sobretot en la zona que passa per darrera les fàbriques, a més em fa baixar a la llera del riu en algunes ocasions i costa de trobar les marques del GR. El Camí va vorejant el Ter en la seva major part i el fet que estigui tant brut i mal marcat fa que no gaudeixi massa d’aquesta part, a més cal afegir que ja començo a notar el cansament acumulat i el sol que fa estona que ja ha sortit comença a apretar.

A la fi, arribo al trencant de Saderra (Km 25) amb prop de 4h a les cames. En un acte d’inconsciència  o bogeria transitòria, que sé jo, decideixo no seguir el GR directe cap a Borgonyà i Vilaseca i enfilar cap a la casa de Saderra on agafo el camí que baixa fins l’avituallament en el trail dels 3 Batlles, aquest cop però, de pujada.

La veritat, aquest tram se’m fa molt feixuc, fa molta calor i ja vaig molt just d’aigua, a bones hores se m’ha ocorregut passar per aquí!. Segueixo pujant i cremant metres fins que arribo a la pista que porta cap al coll de 3 batlles i decideixo girar cap a la dreta per anar a trobar el corriol que baixa per la Batallola, el qual és pràcticament de baixada i a raser del sol.

Arribo al final de la ruta, a Vilaseca amb un total de 30 kms i prop de 5h d’excursió, cansat, assedegat, però content d’haver anat amb molt bones sensacions quasi tot el camí i havent sabut gestionar bé tots els aspectes de la sortida.

FITXA:
Temps en moviment: 4h 28min
Temps aturat: 23 min
Temps total: 4h 51min
Distancia: 30,3 kms
Desnivell: 
+1224
Castell de Besora i Serra de Bellmunt vist des del Pla de Revell

El Pla del Revell

Castell de Besora des del Veïnat del Mir

Veïnat del Mir