dissabte, 25 de setembre de 2010

BTT amb l'Erik

Aquest matí hem sortit amb l'Erik a fer una sortideta amb la BTT. 

Sortint de Vilaseca anem direcció a Sant Vicenç, pujat  per darrera del poligon industrial de la grinsa, seguidament atravessem el poble per anar a buscar la pista de la Fontsanta a on agafem un GR que voreja el riu fins a arribar al pont de targarona, que atravessem en direcció a Torelló.

 A l'alçada del trencant de la Miraculosa decidim de seguir pel dret per a nar a buscar Quatre camins i casa de l'Hora, així que seguim la pista de ciment fins a una fita que ens desvia a la dreta. baixant una mica al principi però que al final fa una dura rampa de pujada i que l'Erik aconsegueix pujar sense posar peu a terra. Un cop a dalt parem a perque es recuperi i seguim en direcció a Torelló arribant a les rotondes de l'Eix Vic- Olot. Entrem al poble per la zona del polígon de les Vinyes seguim pel pont de malianta. 

La pujada cap a Sant Vicenç de nou la fem passant per l'institut i l'escola Marta Mata. Finalment Baixem de dret cap a Vilaseca.

En total ens han sortit uns 15 Kms. Que hem fet en 1h 20 min. aprox., molt bé  tenint en compte que el desnivell avui ha estat alt per l'Erik que només té 8 anys.

divendres, 24 de setembre de 2010

Road Book Tracks del Diable

Avui he fet una sortida llarga. Volia posar-me a prova en una sortideta amb força Kms i desnivell per anar agafant fondo per a les properes fites, Territori Puigcerdà (3 Octubre) i els Tracks del Diable en 3 etapes (pont del Pilar).

D'altra banda, en Jordi de Tracks del Diable em va proposar només un parell de dies abans de marcar amb el GPS els waypoints per preparar el road-book dels Tracks. Vaig acceptar, doncs el tram a marcar era força llarg (uns 30 Kms) i a més podria practicar amb el GPS el tema de marcar Waypoints i coses per l'estil.

Així doncs a les 9:30 aproximadament m'he posat en marxa en direcció al Pelut per pujar cap a Orís i amb l'intenció d'arribar a St. Boi de Lluçanès. El matí es presentava fresc ja que el sol sortia timidament d'entre els núvols. Un cop passat el trencant de Sant Salvador (lloc on tornaria a passar ja de tarda) decideixo agafar el trencant que hi ha a mà esquerra i que puja a través d'un corriol cap a St. boi per tal d'evitar pujar Gallifa de fer la sortida més trialera i entretinguda. Un cop dalt s'em acut que encomptes de baixar a St. Boi puc tirar cap al santuari dels Munts a fer-hi una visita i cap allà que vaig, així que passo la tanca de ferro que hi ha a la dreta i enfilo per trobar de nou el camí que va d'Orís als Munts.

Arribo al santuari al cap 1h 45min., aproximadament. paro uns minuts per veure aigua i tiro cap a Sant Boi per el GR que hi ha a mà esquerra segons baixes. El GR és pràcticament tot de baixada, però casca molt ja que a part de ser una baixada amb força desnivell, hi ha molta pedra solta i mala traçada i tant braços com els bessons es carrèguen d'allò més.

Finalment arribo al poble i m'assec una miqueta a la plaça, que per cert i feien mercat, i aprofito per trucar a en Jordi perque hem donés instruccións d'on havia de començar a marcar. Són quasi les 12 i començo a tenir gana, pero decideixo arrencar i anar a buscar el punt de l'últim waypoint marcat i dinar allà, calculo que amb un quartet hi arribaré.

Dit i fet en arribar al trencantque duu a Sant Miquel de Gallifa paro a fer un mos. L'entepà i la Coca-Cola que duia em duren res i menos, i trobo a faltar una poma (o dues) de postre. Un cop dinat arrenco i començo les meves aventures amb el GPS, parant-me a acada trencant o punt conflictiu per anotar-ho a la maquineta i fer el correcponent croquis a la llibreteta. 

D'altra banda fins ara he anat per camins coneguts i a partir d'ara depenc unicament del GPS ja que són terrenys que no he trepitjat mai, Alguns trams si que recordo haver-hi passat al guna vegada pero no tots.

Ara es fa molt més lent avançar, ja que el fet de parar per marcar el waypoint em fa perdre molt temps i el que podria fer en una hora i estic mitja hora de més. El GPS em porta per corriols i senders molt divertits tot s'ha de dir, però a mida que van passant els metres em vaig trobant més i més cansat.

Arribo a Sant Salvador, a partir d'ara hi ha un bon tros que conec tot i això em foto de cap en una de les trialeres, per sort sense cap conseqüencia greu. Sorto a la pista i tiro avall fins que el GPS em desvia cap a l'antic abocador. Segueixo un corriol el qual recordo haver passat un cop ja fa un parell o tres d'anys i travesso un rierol unes 1.500 vegades fins arribar al restaurant de Bajalou. Aquí ja començo a estar força tocat, tinc poca aigua. Són les tres de la tarda aprox.

Segueixo la ruta que hem duu cap a Saderra, on ting una pàjara descomunal. Decideixo deixar de marcar els punts i anar per feina sense parar. Amb la merda de les obres no se trobar l'entrada del GR que porta a Borgonyà, així que decideixó seguir el trac fins a Coll de Duec i llavors agafar la carretera i avall.

Déu ni dó en arribar a l'alçada del tancat de fil elèctric haig de seguir a peu durant un 3-4 Kms del pajarón que porto, ja que gairebé avanço més a peu que sobre la bici, a més el cambi que va ple de fang comença a fallar i em ratlla moltíssim. 

Arribo a Coll de Duec a peu i m'enfilo sobre la bici, ara ja tot és pla i avall. Trec un nou filat amb tanta mala folla que em fot una enrampada de collons. Baixo per la carretera de Bellmunt deixant-me anar i acte seguit cap a Sant Vicenç o finalment a casa. Arribo a les 4:20 de la tarda aprox. o sigui, 6h30min. després d'haver sortit de casa, no obstant el comptaquilòmetres em senyala 4h:36min, així que he estat 2h paratentre els 15 min del dinar i els paros per marcar els waypoints.

En total m'han sortit 53Kms i uns 1300 de desnivell acumulat aprox. Deu n'hi dó la sortida d'avui.

diumenge, 19 de setembre de 2010

Ultim entreno al Delfin Verde 2010

Això s'acaba. La temporada de càmping vull dir. Ja només queda la setmana vinent, la qual dubto que surti a córrer, i s'haurà acabt fins l'any vinent si deu vol.

Per tal de despedir la temporada com cal he sortit a fer la típica volta de running que he estat fent aquesta temporada, Carril bici - Mas el Pla - Crtra. de la Gola - Rest. Picasso - Càmping.

Durant tota l'estona m'ha semblat com si hem faltés una mica de 'xispa' per dir-ho d'alguna manera, ja que les sensacions no han estat massa bones en cap moment, tot i això els temps parcials no han sigut dolents al igual que el temps final que ha estat de 41min 22seg. 

divendres, 17 de setembre de 2010

Preparant els Tracks

Després de la duatló m'he pres la setmana de relax, però avui ja divendres, he sortit a estirar una miqueta les cames amb la BTT, ja que haig de començar a fotre-li amb la bici si vull fer els Tracks del Diable amb condicions pel pont del pilar, i res millor que acompanyar durant una estona a quatre BTTeros que anaven a fer els Tracks en el seu primer dia. 

A les 9:30 havia quedat amb en Jordi al local de Tracks del Diable per sortir, però al final no hem sortit fins passades les 9:45. Erem en Jordi, els seus cunyats, l'Isma i en Patxi i un company d'aquests. També ens hi ha acompanyat en Xevi Rubio, que faria amb ells els dos primers dies de ruta.

Un cop hem sortit i atravessat el poble ben bé pel mitg, encara ens hem tingut que aturar al polígon les vinyes per repassar GPSes i fer una fotillo de rigor. 

A les deu tocades ja pedalavem tot seguint el track, bé jo seguia a la resta. El terreny era molt moll degut a les fortes plujes dels dies anteriors, així que s'intuía que trobaríem fang.

Arribem a un primer obstacle, que és travessar el riu a l'alçada de Targarona. Aquest baixaba ple de collons. al final després d'una llarga estona de debat decidim d'atravessar-lo. En Xevi el primer aconsegueix passar sense posar peu a l'aigua , jo vaig segon i a mitg camí ja poso peu - millor el peu que no tot el cos - penso, i acabo de travessar amb la bici a coll. La resta decideixen descalçar-se i atravessar el riu amb la bici a coll.

Reprenem la marxa i anem atravessant corriols entre ortigues. hi ha molt de fang i costa de pedalar a més la bici derrapa de tot arreu. Passem per un tram amb un pam de fang que fa que les rodes es converteixin en un conglomerat de fang i fulles enorme i que fa que portem un gran pes afegit. finalment arribem a les cases de la riera.

Anem a buscar el camí del Puig passant per un nou corriol i sortim a la carretera de la Vola on fem parada tècnica per reagrupar-nos.

A partir d'aquí jo em despedeixo de la resta del companys per tornar per carretera cap a Torelló, doncs tinc el temps just.

Al final acabo la sortida amb 19 Kms a les cames i els peu ben molls.

diumenge, 12 de setembre de 2010

6ª Duatló de Bellmunt

Avui finalment ha arribat el dia de la Duatló. Un dia que mesos enrera esperava amb ganes perquè em trobava bé fisicament, però que un cop que ha arribat el dia no tenia gota de ganes de correr.

El fet de que la duatló sigui a principis de Setembre fa que, o et poses les piles durant les vacances o les passes realment magres, i a l'Agost ja se sap que costa de fer entrenos de qualitat.

En fi al gra. Al matí he passat a buscar en Jaume a les 7:20 per ser a primera hora per recollir dorsals i evitar aglomeracions. A la plaça he pogut parlar a en Carles del blog bttatope. Hem parlat amb alguns dels membres de l'organització que aquest any corria a càrreg del C.E. Serragrenyada. En Ferran, en Patxeta i en Pla i ens han desvetllat algunes de les sorpreses que ens guardava el dia i acte seguit hem tornat a casa per canviar-nos.

Com que tenia una bona estona abans de pujar cap a Sant Pere de nou he aprofitat per posar-me un DVD amb un recull de fotos que tenia d'altres curses i duatlóns que hem fet amb la colla per veure si hem pujava una mica la moral i em motivava una mica.

A les 9:15 ja erem preparats a la línia de sortida sortida, petit briefing per part de l'organització (de cara a l'any vinent l'haurien de millorar, ja que va ser algo escuet). A les 9:30 sortida de la cursa. Els primers metres han set neutralitzats degut a les obres que es fan a Sant Pere, però un cop ja a la sortida del poble marica l'últim.

La pujada per Pedroses com ja és habitual en els darrers anys, no se m'ha fet pesada, jo patia molt per el tram en BTT, però he pujat força bé fins a arribar a la carretera. Aquest any no hi ha hagut tant embus com en l'any passat. De la carretera cap a munt he pujat fins a arribar a l'Alzina gran amb el plat petit però jugant amb els pinyons, així donava més cadència a les cames i no carregava tant la musculatura al arrencar tant en fred. En arribar al descansillo ja se senten els crits de la gent que hi ha a les últimes rampes. La cridòria és impresionant. Arribo al pàrking i ara em toca la part més dura de la pujada les cuatre rampes amb desnivells de fins al 24%. Les rampes estàn a petar de gent, no havia vist tanta gent en els cinc anys que fa que es corre la duatló. A la part més dura, a la segona curva hi havia la majoria de la colla de la Ges Extrem animant, així que baixo un parell de pinyons per quedar bé amb els companys, je, je, je,... Finalment arribo a Bellmunt amb un temps de 50 min 07 seg. un parell de minuts més ràpid que l'any anteriror.

Faig la transició força ràpid, (és una sort tenir a la dona dintre de l'organització i a sobre a dalt a Bellmunt). M'entretenc a veure una mica i començo a córrer avall per les escales.  Baixem pel dret, per on es feia l'arribada els anteriors anys i en aquesta baixada tènica i amb molt desnivell adelanto a uns quants corredors, des de dalt sento com els companys de la Ges Extrem m'animen des de les rampes.

Creuem un pont fet expresament per a la ocasió per no creuar-nos amb els de les bicis que encara pujen i segueixo baixant. Les baixades tècniques a peu són la meva especialitat, però noto que avui no puc anar tan ràpid com altres dies, em falta fondo. Agafem un cami ample, i en tocar una branca amb el cap m'adono que m'he oblidat de treure'm el casc, quina putada, hauré de córrer amb ell durant tota la cursa! he anat ratlladíssim tot tram. Seguim el camí que aviat s'enfila una mica per sortir al davant mateix del camí de les fulles on girem cap a la dreta per agafar la baixada que ens portaria cap al serrat. La baixada té un gran desnivell i és plena d'arrels i fulles. Al final del tram  hi ha en Toni Font que fa de control i ens desvia cap a la Vall m'hi paro un parell de minuts a fer petar la xerrada. No em bé d'aquí a mi a més vaig petadillo. Aprofito per fotre'm un gel.

Després d'un tram de baixada on puc trotar arribo a la Vall i enfilo cap a la Tosca de Degollats. Durant aquest tram hem sento totalment buit, però passada la tosca el gel fa el seu efecte i encaro la pujada cap a Hi-Era-De-Massa, on hi ha l'avituallament, força més bé faig la pujada prou 'alegre' inclús aconsegueixo trotar força estona en les parts més planeres del recorregut i algunes que no ho són tant.

El traçat s'aparta del camí i entra en un estret corriol que enfila dret pel mitg del bosc. - On collons és Hi-Era-De-Massa?. La pujada es fa llarga. Aquest tram vaig pràcticament amb l'Ernest Arnau que l'he passat a la pujada de la Tosca.

Arribem a l'Avituallament. Aprofito per hidratar-me bé i omplir les ampolletes del cinturó que ara van buides. Em menjo un parell de talls de Síndria. - Ostres que bona! - i segueixo el camí corrent per la pista que planeja durant un Km i mitg aprox. Començo a caminar de nou quan es torna a enfilar el cami dret a munt, ara és l'Arnau qui passa davant i pujem junts fins a trobar el camí de la Serragrenyada, que resseguim en direcció al Santuari durant uns metres, fins que trobem un control que ens fa baixar per l'altra vessant de la muntanya avall.

La baixada és molt dreta, de les que a mi m'agraden, i baixo foll cap avall passant a una dotzena ben bona de corredors fins que el camí comença a planejar i mica a mica vaig perdent gas. El camí fins arribar a la carretera s'em fa llaaarg, molt llaarg,... però finalment hi arribo.

Un cop a l'asfalt ni em plantejo de trotar, segueixo caminant cap a buscar el corriol de pujada cap a Bellmunt, abans però m'aturo a veure un trago d'Aquarius que m'ofereixen uns espectadors que ja baixaben.

Enfilo el camí cap a la transició, ja només queden uns metres, ara vaig junt amb en Pep Font i una noia rossa que ja fa estona que ens anem adelantant. En els últims metres abans del Pàrking, en una grimpada noto una fiblada a la cuixa esquerra, sens dubte un avís de que si no vigilo tindre unes rampes de collons, així que afluixo el pas en els últims metres abans d'arribar a dalt. Al parking m'ofereixen una garrafa d'aigua, que accepto de bon grat, vevent i tirant-me bona part d'aquesta per sobre. Ara si encaro les escales i arribo a Bellmunt.

Faig una paradeta per veure de nou, fa molta calor i estic bastant fos, però em sento amb forces per fer una baixada en BTT força bona. La Mónica m'ajuda amb la bici i les sabates, em depedeixo i tiro cagant llets cap avall. El primer obstacle, l'entrada al camí de les fulles salvat sense problemes. segueixo fins a la porta posant peu a terra un parell de cops. Aquí bé lo bo. La baixada de les fulles sempre és ple de gent esperant que te la fotis, i sempre hi ha força caigudes. Jo tot i que sóc força agosarat no prenc riscos innecessaris. Aconsegueixo arribar quasi fins abaix. A la part final hi ha un corredor estirat a una camilla amb els sanitaris que no pinta gairebé.

Arribo a la pista que duu a la Vall. cada any està més tocada, però aquest any s'ha de reconèixer que hi havia alguna traçada força neta. Després de molts de rocs i mal als braços arribo a la Vall i pedalo fort pel camí de forat Micó avall adelantant uns quants corredors en la part inicial de la baixada. Per sort és un tram que em conec molt i molt bé. Travesso el riu vàries vegades sempre vigilant ja que si et despistes o toques els frens t'en vas fijo a l'aigua.  Arribo al final del tram i travesso la carretera per seguir cap a la riera atravessant de nou el riu un parell de cops. A les cases de la riera es distingeix un globus que calculo deu indicar que falta 1Km aprox. Pujo la duríssima rampa de la Riera, que per sort és asfaltada i arribo a Sant Pere. L'organització ens tenia preparada una petita sorpresa però abans d'acabar i ens desvien per passar per darrera el poble fent una nova rampa on al capdamunt hi veig al Jordi de Tracks del Diable i família fent de control. M'animen fort però em diuen que no tenen cap birra fresca casum l'ou!.

Finalment, després de 3hores i divuit minuts entro per línia de meta totalment fos, però satisfet d'haver acabat aquesta duatló tan dura i que ja d'entrada em trobava desmotivat per córrer-la. 

De totes maneres, FINS L'ANY QUE BÉ!!

dijous, 9 de setembre de 2010

Preparant la Duatló

Ja fa dies que hauria d'estar preparant la duatló de Bellmunt, però jo sempre he deixat les coses per ultima hora. Ja al cole sempre era dels que estudiava el dia abans de l'exàmen i a vegades funcionava, però no crec que aquest cop aquesta formula sigui fiable.

Tot i que aquest estiu he pogut sortir a córrer bastant, les últimes tres setmanes a penes havia fet res, ja sigui per mandra o per el costipat que vaig agafar la setmana passada. El fet és que Bellmunt està aquí i jo fa dos setmanes que no corro, bé el dissabte vaig fer la cursa de muntanya si, però això no em fer si adonar-me de que fi, fi no estava. I la bici fa un més i mitg que no l'ensumo a part d'alguna sortida espòradica.

Així es presenta la Duatló de Diumenge. Per tant avui volia fer bicicleta ja una mica en serio. Volia anar fins a la Vola per la carretera per pillar fondo, però un cop a Sant Pere m'he dit - Que collons anem a Bellmunt a veure com està el pati.- I dit i fet he pujat a Bellmunt. La veritat és que he anat molt millor del que m'hagués imaginat. Sense fer un gran temps (45 min de la plaça fins al pàrking) però amb sensacións força bones, ja que no he pujat gota agfogat en cap moment i amés bastant fresc de cames.

En fi, que ara jo no veig tan negre la cosa, només espero tenir un bon dia diumenge i que les restes del constipat hagin desaparescut del tot.

dimarts, 7 de setembre de 2010

Rodant pel poble...

Aquest matí he fet una sortideta suau. Després de la cursa de dissabte volia estirar una mica les cames amb la BTT i de pas recordar-li a la musculatura que el dissabte següent toca tralla.

Feia més d'un més que no sortia amb la bici a fer un entreno a part de les sortidetes amb el nano, i això ho he notat.

He voltat tota l'hora per les rodalies de Sant Vicenç tota l'estona. primer he fet un tram de la contrarellotge del 2007, el del cami del castell i he pujat fins al Sot gran per baixar llavors per la trialera del Carro. He pujat de nou pel poligon cap a Sant Vicenç per anar a buscar font de Nogueres i tornar per la casa del Vilar. Baixada de nou cap a Vilaseca i agafo el GR cap a borgonya fins al Txiringuito. Segueixo el cami fins arribar al petit túnel sota la via i pujo cap a Borgonya que travesso per anar a sortir al Rest. La Fura. i segueixo pel corriol que va fins a Vilaseca de nou.

En total 15 Kms en una hora i escaig, rodant suau i amb feines per aguantar bé el ritme.

dissabte, 4 de setembre de 2010

Cursa de Muntanya Ges Extrem 2010

Aquest matí he corregut a la 2ª cursa de Muntanya  Ges Extrem. Enguany, el traçat recorria tota la serra de Bellmunt. De fet es tractava de pseguir tot el camí de la Serragrenyada des de el revolt que hi ha abans d'arribar al trencant de Pedroses, passant pel coll de Duec. Un cop a Bellmunt, baixada per el cami vell fins a la mare de Déu i seguint per la carretera fins a l'Arribada. En total uns 7,5 Kms aprox i uns 550de desnivell positiu.

No vàrem ser gaires en la convocatoria de la cursa de running d'enguany, només 9 corredors. Alguns no vàren venir perque era festa major a Sant Vicenç, d'altres es van estimar més sortir amb la bici i d'altres es van quedar a casa.

Així doncs a les 9:40 es va donar la sortida amb un bon petard com ja és habitual en les curses de la Ges Extrem. De bon principi en Jaume va sortir com un cohet i la resta a intentar seguir-lo. Els primers 200 metres comencen an baixada però de seguida el camí s'enfila cada cop més dret cap amunt he pogut mantenir trotant una bona estona tot i la pendent forta que hi havia, gairebé fins a la tanca de ferro. Fins aquí hem mantenia en 6ª posició i bastant a prop de la Nuria i en Pere 4rt i 5è en aquell moment, per darrera tenia encara 3 persones més al darrera en Sam que sabia que m'inetaria apretar a la mé mínima, en Xevi i l'Ana que tot i que era el primer dia que venia hem constava de que en aquest tipus de curses és molt dura i molt ràpida.

He entrat al trencant de coll de Duec i he trotat tota la part més plana del principi, però a la que s'ha començat a enfilar fort he seguit a peu. De seguida he notat la forta xafogor que feia i això ha fet que hem costés una mica de recuperar-me, ja que ´tot i no portar el pulsometre notava que anava altíssim de pulsacions tota l'hora, (suposo que el costipat que he arrossegat aquesta setmana també hi ha ajudat) i en alguns trams que eren quasibé plans i que hagués pogut córrer, he tingut que seguir caminat per recuperar una mica. Aviat l'Ana m'ha atrapat i he intentat seguir-la però m'era impossible, ja que en cambiar de baga i començar a carenejar, m'he trobat completament buit.

He aprofitat per prendre'm un gel i quasi el trec tot de lo calent que estava. He fet un esforç per mantenir-lo dintre i així a veure si hem recuperava. No falla aquestes potingues són la óstia (o simplement pura psicologia), peró en uns minuts ja m'he anat trobant amb més forces i a mida que m'acostaba a Bellmunt m'animava més. Aviat he vist les antenes i això m'ha donat ales  per accelerar el pas una mica.

A dalt a Bellmunt hi havia l'Emili amb el beure. hem diu que l'Ana ha passat fa uns sis minuts. Uff! - penso impossible d'atrapar-la encara que no em pari, així que bec força i m'ho prenc amb calma. Un minutet i poc més tard arriba en Sam, així que m'acabo el got que tenia ràpid i tiro avall abans que ell, no estic avui per haver-me-la de jugar a un nou esprint com l'any abans.

Söc conscient de que a la baixada per el corriol puc treure-li algun minutet a en Sam si vaig ràpid, no obstant com que no el tinc a vista, baixo ràpid però asegurant molt on poso els peus, talonant per no carregar la musculatura en excés i traçant bé a les curves.

Faig una baixada perfect, sense entrebancs i a més força ràpida, una de les millors que he fet mai en relació velocitat/seguretat per entendrens. Arribo al pedronet i ja és tot carretera com que no tinc a ningú davant ni al darrera a la vista hem deixo anar avall sense apretar massa per no castigar massa les cames. Finalment arribo amb un temps de 1:03:15. Un bon temps ja que volia rondar l'hora tot i això em queda un regust agredolç ja que creia que podria haver fet menys. En fi un altre dia serà.