dijous, 28 de maig de 2009

Recordant...(II)

Xtrem Duathlon Series '05(I)
- Valls D'aneu - (03/07/2005)

Amb quasi tres quart d’hora de retard i amb alguns canvis en el recorregut, ens han donat la sortida a la primera prova puntuable per a les Xm Duathlon Series, la de les valls d’Aneu. Hem sortit des del parc de Bombers d’ Esterri amb sortida neutralitzada fins a Unarre a uns 5 Km, a on es donava la sortida oficial.

BTT (Ascens)

Tot i que la sortida era neutralitzada el ritme és molt alt i suo de valent per no quedar-me enrera, en algun marge veig corredors aturats que els ha donat un apretón degut segurament als nervis, sort que jo he pogut anar al lavabo abans de sortir, si no.... Continuo pedalant fins a arribarà Unarre.

Allà veig que en Jaume i en Sam só un parell de corredors per davant meu, això hem tranquil·litza una mica doncs creia que serien molt més endavant. Deu minuts més tard ens donen la sortida oficial. Aquesta esta situada en una rampa de pujada. Aconsegueixo mantenir el ‘contacte visual’ amb en Jaume fins poc abans d’arribar a la pista forestal la qual puja cap al Pla de Sartari a on haurem de fer la transició. El primer tram es de bon fer, a més ja el tinc vist d’haver-hi anat pocs dies abans a caminar. A la part intermitja de la pista hi part enfangades i alguns basalts, però tot i això segueixo pujant força bé. De cop el terreny canvia i es fa cada cop més dret i amb pedres més grosses al camí, apreto les dents per pedalar fort, però la gravetat i el mal estat de la carretera poden amb mi i decideixo empènyer la bicicleta. A l’horitzó és veu una filera en moviment de colors variats, són els corredors que tinc davant que també empenyen, (bé almenys no sóc l’únic). Segueixo empenyent durant quasi tres quilòmetres i fer fi arribo al pla de Sartari pràcticament sol a on una filera de bicicletes ben arrenglerades hem donen la benvinguda esperant a que els seus respectius amos les vinguin a buscar per la baixada.

RUNNING

Hem canvio les sabatilles i camino cap a la zona d’avituallament a on hem prenc un parell de gots de taronjada i pillo una poma pel camí. Travesso un rierol i passo per el control de pas on un home amb una esquella hem dona ànims.

Començo a enfilar la muntanya per unes ziga – zagues i em poso entre tres corredors mentre queixalo la poma que s’hem posa d’allò més bé. Al poc noto que la cama dreta hem fa mal segurament m’està entrant una rampa així que faig les passes més curtes fins que s’hem passa. A poc d’arribar a l’Estany de la Gola ja comencen a baixar els primer corredors, - No me queda na’ – penso jo. Travesso amb els meus companys l’Estany de la gola i arribem a un nou avituallament a on bec un parell de gots més de taronjada. Després d’aquest avituallament hem sento més bé i hem poso al capdavant del grup per tirar d’ell jo una estona. Cada cop hem sento millor i començo a deixar una mica enrera els meus acompanyants. En aquest punt hem creuo amb en David i en Marc Riera que el segueix de prop. Més endavant també hem creuo amb l’Ernest just quan un noi amb un gos hem fa desviar-me cap a la dreta.

A partir d’aquest punt el camí ja no és compartit amb de baixada. Segueixo pujant per un camí pedregós al costat d’un rierol i paro a refrescar-me una miqueta, un metres més endavant giro a l’esquerra i hem trobo una ‘paret’ immensa a on hi ha alguns corredors. Hem foto una barreta i enfilo cap a munt, no pas sense patir, doncs és difícil fer més de tres passes sense haver de parar per agafar aire. Avanço un noi que està parat a mitja paret i al arribar al cim recupero una altra posició. La vista des d’allà es magnifica, muntanyes, valls, cims, llacs,.... però no hi ha temps per fer turisme!,...Aquí hem diuen que el cim està a uns 300m tartera a munt així que animat per aquesta noticia enfilo cap a munt ‘raudo i veloz’.

Vaig amb pas ràpid i decidit per la tartera de grans pedres fins arribar a l apart més alta a on hi ha tres bombers que m’indiquen el camí. Ara el camí corre per una mena d’escletxa fins que arribo a un coll nevat on hi ha posat el control de pas del cim. Allà hem diuen que haig de baixar pel dret per un immens tobogan de neu al peu del qual hi ha una tartera que acollona. Per un moment penso que estan bojos però no hem puc quedar allà dalt. Baixo pel tobogan però decideixo baixar dret lliscant amb els peus, doncs si agafés molta embarcació baixat sentit i no pogués parar allà no hem troba ni deu.

Travesso la tartera i un nou tobogan, més llarg però menys inclinat, ara si, m’hi tiro pit i collons!. La veritat és que amb la calor que fa és força refrescant, però pilles una velocitat que acollonia, (sobretot si estàs sol a 2500 metres d’alçada). Continua el camí ara distingeixo algun corredor al davant i apreto el pas per pillar-lo. Arribo a un nou (i últim) tobogan, aquest el torno a fer dret, però l’equilibri hem falla i rodolo per terra un parell de cops. Seguidament arribo a un nou avituallament a on puc veure un nou got de taronjada aquí hi ha els corredors que veia encara ‘repostant’ i m’enganxo a ells.

El camí torna a pujar i travessem un punt molt difícil, un camí estret nevat amb una pendent a la dreta de les que quasi no es veu el fons, s’ha d’anar amb compte, una relliscada i guanyes un viatge amb helicòpter. Al cap de poc arribem al punt de desviament a on encara hi havia l’home amb el gos. A partir d’aquí el meus acompanyants comencen a córrer i decideixo seguir-los. Al cap d’uns metres m’adono de que vaig més ràpid que ells i hem poso al davant disposat a marcar el ritme. Arribem de nou a l’avituallament de l’estany de la gola, Aquí m’adono de que m’he agafat una mica de venteja i després d’un nou got d’aigua apreto el pas més animat. El llac el travesso caminant, no es qüestió de tenir un ensurt ara que ens queda poc. Un cop passat el llac no paro de córrer fins arribar a les ziga – zagues on en giro per veure si el demés hem segueixen, però noi rastre d’ells.


S’acaben les ziga – zagues, i amb elles el tram a peu, ja era hora, tinc unes ganes de pillar la bici!. Travesso el control i passo per l’avituallament per fer un nou glop. Corro per canviar-me, ja està desmuntant algunes de les tanques.

BTT (Descens)

Hem canvio ràpid les sabatilles, hem carrego la motxilla a l’esquena i tiro cap avall. No vaig gaire foll tenint en compte que acostumo a baixar força ràpid, però hem fa mal tot el cos i hi perill de fotre un llantasso i punxar. Passo el tros més conflictiu i faig una paradeta per veure aigua i recuperar el tacte, també per descansar els canells de les mans que hem fan força mal.
Continuo avall i en arribar a la zona plana hem desvien cap a la dreta, ostres no hi comptava jo amb això, com hi hagi alguna pujadeta hem cago!. Per sort el camí es pla i de bon fer fins arribar al poble de Cerbi, travesso un carreró estret de baixada que hem porta cap a unes escales (aquí hem bé el record de Queralbs setmanes abans). Giro a l’esquerra i sento una veu que diu: - 262, ja està! -. No m’ho puc creure, ja he acabat, he fet la meva 1ª duatló d’alta muntanya i l’he acabat. Hem paro a veure aigua a la font i omplo el bidó, agafo una mica d’aire i hem deixo portar carretera avall fins a Unarre per reunir-me amb els demés

Una de Running...

GES EXTREM 09

Running Castell de Torelló

Dissabte una de Running, la tercera prova de la GES EXTREM d'aquest any tenia la novetat de ser de running en comptes de BTT.

A dos quarts de nou reunió al camp de fútbol de Sant Vicenç de T. Erem uns 25 entre els quals hi havia alguns convidats per a la ocasió. Briefing informatiu i 5 minutets per escalfar.

Com a cada cursa un petard dóna la sortida i en petar arrencaquem tots cames ajudeu-me que sembla que es cali foc.

Els tres primers quilòmetres s'em passen força bé tot i que els hi tenia un fort respecte, ja que el pla no és el meu fort. Passo voltant els 17 - 18 minuts i en una bona posició doncs just davant meu hi tinc en Ferran, en Picatxu i en Miki. Per darrera hem segueixen en Sam i la Rosa.

Apartir d'aqui la pujada al castell, dura com sempre i caminant en quasi la totalitat del tros. Arribant a dalt (27:20) En Sam m'ha retallat distàncies, ara estic pagant l'esforç dels tre primers quilòmetres, per sort ara bé baixada i trialera que és el meu terreny.

Durant la baixada no hem sento gairebé. Tot i ser especialista en aquest tipus de baixades les cames no m'aguanten el ritme que habitualment podria portar baixant , de ben segur que he apretat massa pujant. De tota manera al anar més lent que de costum puc controlar algo més i reservar una mica la 'mecànica'.

Durant el tros intermitg vaig una mica 'aplatanat' i hem costa seguir el ritme la qual cosa fa que perdia el contacte amb els de davant i en Sam m'atrapi poc abans d'arribar al Serrat Alt. Ens l'haurem de jugar a la baixada.

Recupero la posició en la baixada per la trialera cap al Sot gran, i tot i que en principi pensava que podria esgarrapar algun segon en l'ultim corriol, arribo al Sot gran amb en Sam enganxat al meu darrera.


Només ens queden dos quilòmetres de baixada per la pista ampla fins a l'arribada, i intueixo que ens jugarem la posició a l'sprint, doncs ell no sembla pas disposat a tirar fort per deixar-me enrera d'entrada. Baixem de costat durant tota la baixada fins a arribar al asfalt a uns 300 metres de l'arribada, a on sabent que puc aguantar un sprint fort fins el final, faig un cambi de ritme i apreto a més no poguer i aconsegueixo colarme per 16 seg. per davant d'en Sam.

Finalment 16ª posició final i un grapat de punts al sarró.


dimecres, 20 de maig de 2009

Recordant...


1ª TERRITORI HERMIDA (22/05/2005)

Mitja hora abans de la sortida ens dirigim cap al polisportiu de Puigcerdà on ha de tenir lloc la sortida. Ja de camí trobem força corredors damunt la bici fent escalfament. Ens reunim amb la resta de companys, en David i en Joan, just davant de la sortida. Es respira un bon ambient però potser al nostre parer un tant ‘professional’ doncs una bona part dels corredors que hi ha semblen estar anys llum de nosaltres.

A les nou en punt éns donen la sortida i al principi el ritme é smolt fort, tothom surt a matar !. Per la pista que surt de l’urbanització Amoretes, ens han anat passant bona part dels corredors. Seguim la via per travessar-la per sota del tunel que ens porta cap a la Tour de Querol. Girem cap a Yravals i just creuar de nou la via trenquem a la dreta on trobem un gran embuss en la primera trialera. Bona part dels corredors pugen a peu. Seguim per la trialera, però nosaltres sobre la bicicleta fins a arribar a l acarretera que porta a St. Pere de Sedret, a on just abans d’agafar el camí de baixada a l’antiga ermita ens fan girar a la dreta cap a una nova trialera que ens porta fins a la carretera que porta a la Fontanera.

Just en tocar l’asfalt tornem a agafar una pista aquest cop més ampla però amb un desnivell és molt fort i la pista en força mal estat que ens fa baixar de la bici en algunes ocasions.

El camí s’endinsa cap al bosc i s’enfila poc a poc travessan recs d’aigua. Travessem la carretera per dos cops i arribem al refugi de la Fontanera per la part d’abaix. Allà hi ha el primer avituallament. Després de carregar les piles. Agafem la fista avall cap a anar a buscar al Coforn. La pista es ample i amb una pendent forta de baixada però plena de rocs que ens poden fer punxar. Anem baixant fins a trobar una desvio a mà Esquerra que va per un estret camí. Just travessar un rierol enfilem una pujada d’uns 800 metres per un camí molt estret i perillós amb una marge a la banda dreta d’uns 300 metres d’alçada. Passat el tram perillós tornem a baixar de nou, aquest cop per una nova pista ampla sense asfaltar però de bon fer fins que arribem al poble de Ger, el qual travessem i seguim baixant fins a Bolvir, a on enllacem la carretera que passa per Talltorta.

Seguim la carretera en direcció a Sanavastre i en arribar a la creu de ferro passem sota el tunel de la carretera i seguim paral·lels a la carretera durant una estona. En arribar al pont sobre la via de Queixans i just davant de la sorrera trenquem a la dreta per entrar en un rierol per sortir uns metres més amunt per una marge de més de dos metres d’alçada. Seguim la carretera i entrem a Queixans, a on trovem el segon avituallament.

Aquí és el moment de decidir si fas la marxa curta o la llarga, nosaltres decidim de fer la curta i agafem la carretera que porta cap a les Pereres i Age. Més endavant trobem el Segre i el vorejem per l’esquerra fins que el travessem per un pont asfaltat i seguim la carretera que passa per la casa Sant Marc. Entrem a Puigcerdà, i en arribar al cap del carrer girem a l’esquerra per un GR que passa per darrera la caserna de la guàrdia civil fins a la rotonda de la frontera amb frança. A la rotonda enfilem el cami cap al pavelló, aquí ens adelanta el primer corredor de la marxa llarga que ja arriba, va corrents i empenyant la bicicleta doncs ja fa un bon tros que ha trencat la cadena. Disminuim una mica el pas per deixar que el primer corredor passi al davant tot sol i entrem amb un temps de 3h 21min.


dilluns, 18 de maig de 2009

Sortida al Fitor


Avui tocaba sortida al Fitor. Portavem tota la setmana esperant aquesta sortida doncs en Pere ja ens havia avançat que hi aniriem.

A les nou en hem reuniat devant super dels congelats (del qual no direm el nom perque no es pot fer publicitat gratuita) a Torroella. Nosaltres, en Cèsar, en Jesus i Jo hem vingut des del Delfin Verde directament, allà ens hem trobat amb en Pere que venia amb un company extraviat anomenat Santi i que mé endavant s'en faràn noves referències i en Pepe i un altre company del qual ara no recordo el nom. També ha vingut en Jordi, Tard com sempre.
Arranquem i cap a Gualta seguint la pista del riu. Al cap de pocs kms, ja la cosa ja es veu rara, no anem pel camí de sempre si no per un cami que sembla mitg inventat pel company Santi, el nostre 'guia' en el dia d'avui doncs pel que sembla es coneix les gavarres com si fos casa seva.
Anem seguint direcció Fitor sempre per trialeres i caminets, passant per pujades realment dures com la pujada dels burros o d'altres més tècniques amb un munt de pedres i arrels.


En arribar a l'Ermita em fet un mos, llàstima que el bar era tancat i hem hagut de tirar d'entrepans.
La baixada per la banda que ja més o menys coneixiem, fins al pi gegant travessant algun que altre rierol i bassal, l'aigua abundava avui.


De sobte en Santi s'ha tret una trialera nova de la butxaca i apa! a seguir la campaneta de nou.




Paradeta a la Bisbal a fer un refresc que s'ha posat d'allò més bé. Des d'aquí sembla que ja tot el que resta de camí ha de ser mes o menys planer. Res d'això la colecció de trialeres i pujades del nostre guia és inesgotable, avui el plat petit a tingut una mica més de feina de lo habitual.


Finalment arribada a Torroella i desprès de deixar al companys cap el càmping pel camí de la Gola amb un fort vent de cara per rematar la jornada.
En total 4 hores i mitja de pedalar (aturades a part) i 70 kilòmetres de puja - baixa i trialeres.




El track de la ruta l'ha penjat en Pere al Wikiloc



http://http//es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=392639

Introducció al Blog

Bé doncs finalment el tinc en marxa. Ja està creat el blog en el qual espero poder anar-hi apuntant les rutes, sortides entrenos, o simplement altres curiositats que cregui interesants d'ara endavant.

També inentaré afegir-hi alguna sortida vella de tant en tant la qual m'hagi agradat molt i que cregui que pot interesar a la gent, doncs d'algunes d'elles en tinc cròniques fetes al disc dur.

Apa doncs això es tot per ara, comencem....

Jurassik