Tracks del Diable (Capitol VI)

CONCLUSIONS

Han estat tres dies força durs, on cada etapa ha estat diferent respecte a les altres.

La primera etapa (de Torelló a la Vinyeta) és la més complerta de totes i la més llarga. Aquesta etapa està plena de corriols, caminets i senders, sobretot fins que no has arribat a Tavertet, on fas un tram llarg amb pista de ciment.

Trobo que és una etapa altament recomanada per al amants del Enduro i tot aquell que gaudexi de la bicicleta pedalant sense presa. Els que disfruten pedalant per pistes amples i anant a ritme ténen la seva recompensa com hem dit de Tavertet a Rupit, però també pujant de Rupit cap a la Devesa, ja que s'hi va per una pista ample i ciclable al 100%. Per als amants de les pujades dures i tècniques hi trobem el coll de Pixanúvies, que trobem passada la Vola o l'anomenada Pujada de l'Extremaunció, a pocs kms d'acabar l'etapa.

La segona etapa (de la Vinyeta a Alpens) Es podria dividir en dues parts. La primera de la vinyeta a Sant Quirze, és ideal per als que els agrada pujar i baixar colls per pista ampla i camins rurals i enllaçar-los amb bonics senders i corriols. En aquesta etapa trobem dos grans colls només de començar. Collsplana, altrement dit 'La cuesta de la muerte', però que val a dir que arreglada es fa millor, o el Coll del Forn, que tot i que el tant % és menor, és llarg de fer i el terreny és molt pedregós.

També en aquesta etapa trobem el tram dels Molins del Mir que és poder un dels trams més divertits de la ruta ja que s'ah de travessar el riu vàries vegades.

A partir de Sant Quirze, la ruta és fa una mica monòtona, ja que durant força kms. vas per pista ample i de bon fer, cosa que al final de l'etapa acabes agraïnt, ja que t'espera la trca final, amb les dures pujades trialeres prop de la Tremolosa que posen la guinda en aquesta segona etapa. Una etapa força més rodadora, i que convida com he dit a deixar-s'hi la ronyonada en els colls.

Per últim la tercera etapa (Alpens - Torelló). És una etapa amb molta pista i això fa que sigui la més ràpida de les tres. Tot i nosaltres i varem estar unes 7 h llargues degut a problemes mecànics, crec que es pot fer bé amb unes 5 i escaig. Sense excesives dificultats tècniques excepte en algunes trialeres com la de Sant Salvador, que actualment està fatal. Tot i que el desnivell està molt repartit durant tota l'etapa i a penes és perceb que vagis pujant encara queda al final un últim coll que a molts s'els atravessa, el coll de duec o com jo l'he anomenat 'La porta del paradís'. No per ser el més llarg ni el de més desnivell, ni el més tècnic, si no simplement perque és l'últim, i quan arribes aquí amb prop de 200 kms a les cames i el cul més pla que una llosa, el que vols és que sacabi quan abans millor i creieume es fa etern. 

La ruta acaba amb una 'visita turistica'com jo l'anomeno, tot resseguint el Ges. Una volta que els que vénen de fora deuen disfrutar de fer-la, però els que sóm d'aquí. Ja ens sobra una miqueta pel fet de que vas marejant la perdiu durant uns 10 kms abans d'entrar al poble.

En definitiva una els millors adjectius per definir aquesta ruta serien; dura, divertida, i molt complerta.

Abans d'acabar però vull fer un petit incís sobre la bellesa dels paratges que recorre la ruta que só meravellosos, i que molts de nosaltres al ser de la zona no sabem apreciar. Els cingles de l'Avenc a Tavertet, El salt de Sallent a Rupit, la Foradada  a Cantonigrós, els Molins del Mir a Santa Maria de Besora i les extraordinàries vistes que hem pogut veure tant desde la part del Cabrerès com de la zona de Besora o les del Lluçanes.

Val la pena fer-la! A que espereu?

Tracks del Diable (Capitol V) - Etapa 3 -

Diumenge, 17 d'Octubre 7:00 am

ETAPA 3 (Alpens - Torelló)

El primer que he fet només llevar-me ha estat mirar a veure que feia el genoll, que ahir em va acabar molt tocat. En principi sembla que està millor i no noto molesties al flexionar. Per si de cas, em prenc un antiinflamatori i faig una bona ruixada de reflex. També em poso una genollera per que em quedi més collat.

He sortit deu minuts abans de les 7 del matí de casa, amb la bicicleta carregada al cotxe. Tot seguit a recollir als demés a casa de cadascún i després de carregar bicicletes. A les 7 en punt ja fem camí cap a Alpens, i tot pujant anem comentant una mica l'etapa d'ahir i fent previsions sobre la d'avui.

A les vuit ja estem ja a Alpens sobre la bici, enfilant la carretera amunt, la qual deixem aviat per agafar un trencall a mà a esquerra que ens ha de dur cap a Santa Eulàlia de Puig-Oriol. Els primers quilòmetres só pràcticament en baixada o planejant per una pista ampla. Hi ha molta boira i fa molt de fred i al no haver-hi repetxons costa d'escalfar. A partir del km 4 Aprox. (quan comencem a fer una mica de rampes), el genoll comença fer-me la guitza de nou i déu n'hi dó el mal que em fa. Durant una estona em plantejo de girar cua, però de moment segueixo i no dic res als companys. Decideixo intentar arribar a Santa Eulàlia i un cop a llà si continuo igual baixar cap a Alpens per la carretera.

El track segueix per pista ampla, ara però amb unes fortes pendents que s'enfilen enmitg d'un bosc. Uns kms més endavant ens hem de desviar per un corriol que resta una mica amagat. Segons en Jordi de Tracks és un enllaç nou per evitar passar per una zona que han desemboscat i que està en molt mal estat ja que el pagès no ha retirat la brossa. 

El corriol si bé al principi és divertit i entrentingut, en principi sempre de baixada. A la part intermitja és durillo de ciclar degut a que, al estar enfagat i passar-hi el bestiar està molt aixafat, però un cop que hem travessat un rierol (que feina hem tingut de l'aigua que duia) la cosa ja va millor. Finalment sortim a una pista que ens porta directament a Santa Eulàlia la qual te un 'falso llano' de lo més cabrón i on m'amorro una mica per no forçar el genoll, el qual un cop s'ha escalfat no em fa tant mal com al principi.

A Santa Eulàlia no parem i seguim per una pista ampla de nou en baixada i planejem durant una bona estona. fins aun prat on hi ha unes vaques que tenen unes banyes del cagar-s'hi!. En Pere diu que no veu gaire clar de passar per allà al mitg, però en Jaume i jo diem que si el track marca cap allà, cap allà que hem d'anar, ens espera un bon tall de coca a Perafita. Només d'obrir la tanca les vaques fugen corrent i tot queda en un no res i travesem el prat sense problemes. A partir d'aquí la pista es torna més dolenta, amb molt més fang i amb pujades força dures que decidim de fer a peu en Jaume i jo. Més endavant la pista ja és més bona i està encimentada a la part final i que és la que puja més dreta. Sortim prop d'una mena d'ermita on hi tot d'avis que i van suposo que la missa de diumenge. Estem a pocs metres del poble, entrem i girem a la dreta per anar al forn i segellar l'ultim control.

A Perafita ens i estem una bona estona. Primer ens entaulem per menjar un bon tall de coca amb un Cacaolat calent que es posa 'de muerte', i deixem un perfum a merda de vaca al local que deu n'hi dó, mitja hora aprox. Abans d'arrencar en Pere infla una mica el neumàtic que li torna a perdre aire tot i haver-lo arreglar el dia abans a casa. Agafem les bicis i en pujar-hi a sobre sorpresa!, tinc la roda de davant punxada! Desmuntem la roda i cambiem la camara per una de nova. Collons que bé que van aquestes cobertes Schwalbe! surten amb les mans soles!. Perdem cosa de mitja hora més entre inflar la roda d'en pere i reparar la meva.

Un cop reparada la roda sortim del poble. Ara el sol ja es presenta timid entre la boira, tot i això continuem amb força fred. El track segueix de nou per pistes amples, però encara no hem fet més que un parell de Kms i parem de nou, la roda d'en Pere torna a anar molt i molt baixa. Al final decideix de desmuntar el tubeless i fotre-hi una càmara. Perdem mitja horeta més entre pitus i flautes.

Si el tram entre Sta. Eulàlia i Perafita se m'ha fet curt, fins a Sant Boi encara s'em en fa més, ja que la totalitat dels quilòmetres són sobre pista en bon estat i carretera asfaltada i podem pedalar més alegrement. En aquest tram ens trobem en una raconada un munt de gent que al acte dona la impresió que estiguin fotén una arrossada, pero no, són tot pixapins i camacus que han anat a caçar bolets!. Baixant per la pista inclús hem de fer cua rera un parell de cotxes que baixen lentament. Al final s'em inflen el collons de menjar pols i els passo!. Arriben a una carretereta asfaltada que porta directament a Sant Boi. Hi ha cintes d'alguna cursa d'algo i adelantem tres ciclistes que van xino-xano. Més endavant, quasi arribant al poble ens trobem més gent amb bici, resulta que avui i feien una pedalada. Entrem a la plaça de Sant Boi i parem, en Pere torna a portar la roda baixa!.

Desmuntem la roda amb calma, aquest cop ha estat una punxa, que ens costa déu i sa mare de treure-la. Muntem de nou però la roda no entra a la pinça del disc. Més problemes, en posar la roda es doblega la peça que fa de molla de les pastilles del fre i hem de desmuntar la pinça i treure les pastilles. Adrecem la molla i tornem a muntar. Tornem a perdre més de mitja hora reparant l'avaria però finalment sortim del poble per la pista que porta cap a Gallifa. Parem a fer un riu a mitja pista i de sobte apareix en Tarrés que voltava per allà amb la BTT i fotem una mica la xerrada. Arrenquem de nou, però avans de fer ni un sol Km hem d'aturar-nos de nou. Més problemes amb la ditxosa roda del darrera d'en Pere!. Ara la porta totalment frenada. La demuntem de nou, i treiem la pinça altre cop. La molla s'ha trencat i un tros s'ha quedat clavada al disc cosa que ha fet que les pastilles quedesin molt malmeses. Traiem com podem el tros de molla del disc o adrecem i pulim una mica la resta de la molla com podem.

Muntem i desmuntem la roda varies vegades, però la molla no té prou força per fer retornar els pistons i es queda una mica frenada. finalment en Pere decideix seguir així amb la roda una mica frenada el que queda de ruta, sort que ell està fort. Hem estat quasi 45 min aturats aquest cop.

Seguim en direcció a l'ermita de Sant Salvador, entrem en un corriol molt bonic de baixada on, a mitja baixada, em trobo un pixapi penjat d'uns boixos. Collons quines mates més rares es crien en aquestes contrades! Aquest segur que collia bolets i en sentir que baixavem s'ha acollonit. Després del corriol de baixada travessem un rierol i sortim a un prat que travessem per sortir a una pista que enllaça amb la pista principal  de Sant Salvador. Lo millor de tot és que en sortir a la pista estàs a pocs metres d'on has passat fa una estona per lo que hem sumat un parell de kms que de saber-ho més d'un s'estaviaria. La pujada a Sant Salvador, tot i haver-la fet força vegades s'em fa molt pesada, ja que haig de pedalar molt per sota de la meva capacitat i amb molta cadència per no carregar el genoll que fins aquí va aguantant tot i donar-me algun avís de tant en tant en forma de fiblada forta. Pujo tot el tram força despenjat dels altres que m'esperent de tant en tant. L'ultim repecho m'el passo pel forro i faig drecerera pel camí que porta a Sant Salvador directament. Els demés fan el mateix. No només s'estalvia un un repechó fort si no que a més és més bonic al tractar-se de corriol en comptes de pista.

Ja som a Sant Salvador. Ara toca baixada fins a Bajalou. En Jaume passa primer a la trialera fins al primer filat, on llavors passo jo al davant. Sabedors de la perillositat d'aquesta trialera no ens la juguem pas i fem a peu alguns trams complicats tècnicament i que ara estàn en molt mal estat. Sortim a la pista d'Orís i baixem folls carretera avall fins a trovar un trencant a mà esquerra que ens durà cap a Bajalou. A la baixada em deixen anar al davant, primer perque baixo més ràpid i segon perque fa poc que vaig estar marcant aquest tram per al Road-Book dels Tracks del Diable i em coneixia una mica el terreny. El camí baixa per camins i corriols tot travessant rierols (força més plens que dies enrera quan vaig pasar-hi sol) fins a sortir a uns camps que vorejem i que ens deixen a una pista que porta ben bé al restaurant de Bajalou.

Aquí debatim si ens quedem a dinar o acabem d'arribar a Torelló. Jo tinc força gana i dic que per mi millor para a dinar, a més són quasi les tres de la tarda. Lo de quedar-se a dinar és un dir, ja que a fora al restaurant hi ha un munt de gent que fa pinta d'esperar-se per dinar. De tota manera entro a demanar si tenen taula per tres. Mentre espero miro els plats, Uhmmm,...quins estofats, quina carn a la brasa i quines amanides,.... Ja tenia mitg dinar coll avall quan em diuen que està a petar i que trigaràn molt a poder donar-nos taula.

Un cop fora decidim se seguir fins a Torelló. Un metres més tard parem per trucar a casa i explicar-els-hi la decisió que hem pres i mengen una barreta i alguna xuxe abans d'afrontar l'últim coll del dia, el Coll de Duec. Travessem la C-17 per sota un pont tot vorejant el Ter, i enfilem la carretera de Saderra. Aquesta es un acarretera asfaltada i molt poc transitada, lo qual ens va bé per recuperar-nos unamica mentre preparem l'ultim atac al coll. Després de pasar una casa que ara no recordo el nom, deixem la carretera enrera que es converteix en una pista ampla. La veritat és que ja hi hem passat força vegades per aquest tram tant de pujada com de baixada, però tot i això s'ens fa molt llarg. Tenim el cul ben quadrat de tant seure al seient i la pista és de les d'anar asegut i a  ritme tota l'estona. Finalment arribem a l'entrada del corriol sense posar peu a terra tot i estar temptats més d'un cop de fer-ho del mal que ens feia el pandero. Deu ser el diable que veu que estem a punt de vence'l i fa servir les males arts. Després de caminar gairebé tot el corriol de pujada, si més no la part final, arribem al Coll de Duec i ens fem una foto a la porta que ens obre el camí cap a la carretera de Bellmunt. Si bé hi ha llocs els quals la gent ha batejat amb algun nom, jo aquesta tanca la batejaría com 'La porta del paradís', ja que arribat aquí ja et veus capaç de tot, saps que el patiment a acabat. A l'altra banda i trobes una vall verda i bonica i un camí que baixa i baixa. Des d'aquí ja tot es veu diferent.

Arribem a la carretera de Bellmunt que encarem cap avall i a l'alçada del cementiri el track ens fa girar a la dreta pel GR que duu a Sant Vicenç de Torelló. Fem una trucada a en Jordi per dir-li on som i que prepari tres maïllots que aviat arribem. Travessem els petits turonets de pedra i travessem un camp de blat que està realment alt i on aprofitem per fer alguna foto i grabar una mica amb la càmera. Sortim sota l'hipica i per un caminet fins a la Fontsanta i posteriorment creuem el pont de Targarona. Seguidament ens desviem cap a la miraculosa que vorejem per la seva dreta i anem a sortir al restaurant del Molí. En aquest últim tram el diable s'ha tornat a manifestar jugant l'última carta que li quedava i en una raconada enfangada m'ha fet anar per terra. Sé que m'ho ha fet a mi perquè sabia que era el que anava més tocat dels tres, però en aquestes alçades ja res no ens pot aturar. 
Sortim del track original a l'alçada del Molí i seguim per la carretera. Tenim ganes d'arribar a casa i no volem seguir de turisme pel poble, que ja el tenim més que vist. Enfilem la pujada de l'institut i passem per darrera el cementiri per no haver de creuar la via del tren. Finalment arribem a la seu de Tracks del Diable on acaba la nostra particular creuada en tres etapes.

Tracks del Diable (Capítol IV) - Etapa 2 -

Dissabte, 16 d'Octubre - 07:30 am

ETAPA 2 (La vinyeta - Alpens)

Ens trobem a la sortida de Sant Vicenç de Torelló. Encara és fosc i avui fot un fred de déu i amés hi ha boira. Enfilem per la carretera cap a Sant Pere de Torelló i seguim per la carretera de la Vola fins el trencant de la Vinyeta, on agafem la pista que ens porta fins a la casa de la vinyeta.

Menjant la Coca a Vidrà

Costa entrar en calor, quina diferència de temperatura amb la setmana passada que vàrem anar amb el maïllot i manguitos, avui a més amb el paravent i tot feia fred. Pasem la Vinyeta i encarem el primer escull fort del dia, Collsaplana altrament dita 'La Cuesta de la Muerte'. Aquí apareixen els primers rajos de sol. Que voleu que us digui. tampoc s'ha fet tant dura. Potser és perque l'han arreglat una mica i ara pots pedalar millor, no té res a veure amb abans quan havies d'anar al lloro a no sortir-te de la traçada bona. Arribem a dalt sense poser peu a terra i això hem motiva d'allò més.

Baixem cap a Salgueda, la pista també està algo millor que temps enrera i arribem al Salt del Molí, on de nou torna a venir pujada. Aquesta pujada fins a Vidrà s'em fa curta tot i que en Pere i en Jaume en els trams més drets em treuen uns metres, però em sento bé i aviat arribem a Vidrà.

Arribem sobre les 9 del matí més o menys, hora ideal per anar a comprar una mica de coca al forn de pa. Endrapem la coca asseguts al banc de fora el forn prenent una mica el sol que apareix tímid sobre les cases del poble.

De nou sobre la bicicleta, anem per la carretera en cirecció a Ciuret. Abans però toca parada a can Serrasolses a segellar el control de pas. Seguim la carretera un parell de Quilòmetres fins a trobar una pista a mà esquerra que ens ha de portar cap al coll de Forn. Al principi està en força bon estat, però més endavant hi força roques i pedra suelta.

Camí el Coll del Forn

A partir d'aquí comença el meu calvari. Començo a notar molèsties al genoll esquerra. Comença com una petita punxadeta a la part interna del genoll, la que està amb contacte amb el quadre, però mica a mica es va fent més i més aguda fins a passar a ser força dolorosa. Faig tota la pujada restant amb el plat petit i amb molta cadència per així no forçar el genoll, doncs sembla que em fa més mal quan faig més força.

Ens aturem en un trencant on en Pere aprofita per buidar la bufeta mentre en Jaume em fot una espraiada al genoll amb el pot de Flogoprofen que porta a la motxilla. Seguím i agafem la pista de la dreta. Arribem a un coll (crec que la fita deia coll de sant cristòfol), i fem una petita aturada per recuperar forces.

Prop del Barretó

 El camí continua ja força més pla sense a penes desnivell, però mica a mica es complica en forma de fang, roderes enormes i bassals que semblen piscines olímpiques. Sortejant aquests obstacles passem el Coll de Forn i anem a sortir a un nou trencant el qual agafem a mà esquerra i que baixa fort. Ara ja encarem la baixada cap a Santa Maria de Besora. La baixada és molt divertida i entretinguda, i amb diversos canvis de terreny i paisatge, passant desde fagedes on a penes i entra la llum del sol a prats oberts on podem gaudir de meravelloses vistes amb el Pedraforca i els pirineus ja enfarinats al fons.

Bonica vista dels amb els pirineus de fons

En arribar a Santa Maria de Besora, aprofitem per menjar una barreta i beure una mica d'aigua. Seguidament agafem el cami en direcció als molins del Mir. Aquest és un tram que et fa donar una mica de volta per tal d'arribar a Sant Quirze, ja que després de mitja hora pedalant t'adones que encara estàs just a sota el castell de Santa Maria, però val la pena donar aquesta volta. En passar pel trencant dels Molins decidim no baixar-hi, ja que no anem de turistes, ja tindrem temps de baixar-hi un altre dia, i seguim avall, sempre avall fins a trobar el riu, el qual em d'atravessar fins a 11 vegades!. A mi personalment, m'agrada travessar rius amb la bici, per tant, he disfrutat com un berro!. Per sort tots tres portàvem mitjons de recanvi i ens els hem pogut canviar a Sant Quirze. Acabats de travessar el riu anem a sortir a la fàbrica de la Some a Sant Quirze, i seguim el GR fins al centre del poble, on parem al Restaurant Sport a fer un Menú.

Al Restaurant ens deixen guardar les bicicletes en un petit magatzem que tenen i mentre esperem que ens serveixin el dinar aprofitem per canviar-nos els mitjons molls.

Camí a Sant quirze es trevessa el riu diverses vegades

Dinem molt bé. Jo de primer mogentes amb bolets i calamars en salsa de segon, de postres una mousse de llimona que ajuda a tirar avall el dinar. A diferència de l'altre dia, avui no m'ha quedat la sensació de quedar massa ple, així que espero tenir una millor digestió.

Un cop sobre la bicicleta de nou, enfilem la carretera d'Alpens un parell de Kms, fins al Serradet, on agafem el trencant a l'esquerra per anar agafant alada mica en mica. Costa arrencar després de dinar però com que al principi es pot rodar molt bé no s'ens fa tan feuixuc. La carretera es converteix en pista asfaltada i tot seguit simplement en pista i segueix pujant mica en mica però amb alguna baixadeta que deixa recuperar l'alè. Sortim de nou a la carretera d'Alpens, que travessem per enfilar per una nova carretereta que puja fort, sort que està asfaltada. Després d'un km aproximadament deixem l'asfalt i agafem una nova pista a mà esquerra que ens porta fins a unes granges on agafem un nou camí.

Ara baixem ràpid per una pista ampla tot jugant amb els trenca-aigües. De sobte tinc un ensurt. En un bot en un trenca-aigües, l'amortiguador de darrera em juga una mala passada i s'em aixeca massa la roda del davant, sense voler clavo els frens i això fa que caigui de panxa sobre el manillar mentre la bici va boja i de pet contra un arbre!. Per sort aconsegueixo controlar-la a temps i esquivar l'obstacle. Redeu quin susto! a partir d'ara caldrà anar una mica més en compte. En Jaume m'escridassa una mica i amb raó. Crec que ell s'ha acollonit més que jo, (ja va viure algo semblant amb en Chapa fa uns anys).

Practicant el bici-bolet

La ruta continua entre incontables senders i camins. La veritat es que avui de corriols estrets com el primer dia n'hem vist pocs. Aviat enfilem camí de la Tremolosa, abans d'arribar-hi però ens hem parat una estona a fer de boletaires, doncs hem trobat una colla de rovellons que feien bona pinta. Els hem trobat a....un lloc entre Sant Quirze i Alpens. Després de fer una mica el pixapí, seguim el camí ja sense demora i arribem a la casa de la Tremolosa. Poc després trobem una pujada que és dura de veritat. Dura en tot els sentits, desnivell alt, traçada dolenta, amb fang, bassals, pas estret entre els esbarzers, en fi que ho tenia tot. Aquí hem preferit empenyer la bicicleta. De fet dubto que hi hagi algú que pugui pujar al 100% aquest tram. 

Finalment sortim a una pista ja més ampla que seguim durant uns 3 o 4 quilòmetres abans de sortir a la carretera, on baixem per arribar fins a Alpens, el final de la ruta d'avui. Aprofitem mentre no arriba el transport per anar a la fonda a segellar el control de pas, aixi demà ja no hi hem de pensar.

Un cop davant del casino, ja ha arribat l'Agata amb el cotxe, i després de carrergar bicicletes i netejar-nos una mica les cames pujem al cotxe i tornem cap a casa a l'espera de l'etapa final que ens espera l'endemà.

Tracks del Diable (CapítolIII) - Etapa Suspesa -

Ruta suspesa!

Diumenge, 10 d'Octubre - 07:00 am

Avui només llevar-me de seguida he corregut a mirar al carrer a veure quin temps feia, PLUJA!. Merda no anem bé. Poso el 3/24 per veure la predicció i pinta fatal, algunes comarques entre elles Osona estàn en alerta per les fortes pluges i tormentes que han d'arribar al llarg del dia.

A les 7:30 am hem truca en Jaume i decidim de cancelar la ruta, ja que no és cosa d'arriscar-se a patir algun accident per culpa del mal temps. Les dues etapes pendents decim fer-les el proper cap de setmana que ja sembla que haurà millorat el temps.

Tracks del Diable (Capítol II) - Etapa 1 -

Dissabte, 09 d'Octubre - 07:00 am

ETAPA 1 (Torelló - La Vinyeta)

  

Ens hem trobat casa d'en Jaume que viu a tocar del punt de sortida de Tracks del Diable, i amb rigorosa puntualitat els tres bikers Jaume, Pere i Jo comencem a rodar en direcció a can Vascat.

En aquella hora encara és fosc i gairebé no hi veiem davant nostre, però com que el primer tram és per una pista de ciment per on no passen cotxes, anem fent tot xino-xano i pedalem tranquil·lament fins ben bé una horeta.

Després d'una estona arribem a Targarona, on teòricament s'ha de travessar el riu, però decidim voltar per el pont i evitar de mullar-nos, ja que al estar tan fosc segur que ens fotriem de cap a l'aigua en no veure la traçada. Uns metres més endavant agafem un corriol a l'esquerrai ja tornem a estar sobre el track original que ens porta fins a les cases de la riera.

D'aquí agafem el camí que porta cap al Puig i que per un corriol sortim a la carretera de la Vola que resseguim uns metres fins al trencant del Verdaguer. Baixem pel camí i travessem el riu per agafar un corriol uns metres més amunt. Seguim aquest corriol fins a trobar una pista i agafem un nou corriol. Pedalem una bona estona entre corriols i pistes fins a arribar al Feu i encarem la baixada cap a Santa Maria de Corcó, on parem uns minuts per fer una barreta i un plàtan. També aprofito per cambiar l'oli de les olives.

Sortim del poble tot pujant un carrer de pujada pronunciada i aviat agafem un nou camí en direcció a Cantonigrós. Collons quin camí! - Penso, és força dur i a part de fer pujada, és de pedra la qual està humida i això fa que perdem tracció tot sovint. Aquest camí ens fa passar pel costat del trencant de La Foradada, que no visitem ja que volem anar una mica al gra i aprofitar que encara fa bon dia per adelantar Kms.

Arribem a Cantonigrós pujant per una riera seca després de mes corriols. Enfilem carrer amunt i girem a la dreta per un call en direcció a la font dels enamorats, on agafem una pista ampla en direcció a Tavertet. Seguim aquesta pista durant uns minuts fins a trobar un nou sender a mà dreta que baixa fort. Al principi es baixa prou bé, però mica a mica es torna més i més tècnic i amb força pedres. Sortim del corriol i trobem una nova pista des de la qual ja es pot veure Tavertet al fons. Arribem al poble i entrem a cal Jufré a segellar el primer control de pas. Aprofitem per prendre una Coca-cola fresqueta en Jaume i Jo, en Pere s'estima més no prendre res. Uns minuts més tard, ja tornem a ser sobre la bicicleta pujant pel camí de ciment que voreja el cingles de l'Avenc.

Déu n'hi dó com puja aquest tram, des de fora sembla més planer!, per sort està encimentat i es de bon pedalar. De tota manera quin gustet de pedalar després de tant de corriol, la veritat és que s'agraeix poder fer un tram així. Seguim el track que ens porta per la pista fins a passar per el restaurant de l'Avenc i seguim amunt per la pista fins a arribar a un punt on la deixem per girar a la dreta i agafar un nou corriol al costat mateix una casa de pagès. Ara fem camí cap a Rupit.

Baixem per un nou sender entre boscos i prats fins a trobar una nova pista asfaltada que travessa un bosc força frondós. Aviat arribem a la carretera de Rupit i baixem cap al poble on fem parada tècnica per repostar. Al forn de pa comprem una mica de coca i fuet i una ampolla d'aigua per omplir bidons. Endrapem el que hem comprat ja que hem decidit que com que es d'hora (les 12:00 del mitgdia) allargarem una mica i pararem a dinar a la Devesa que està a menys de 10 Kms (una hora i poc) de camí.

Salt de Sallent a Rupit

Un cop hem enganyat la gana, baixem en direcció a Sant Joan de Fàbregues per anar a buscar el Salt de Sallent, que estava a vessar de...Turistes!, N'hi havia més que no pas aigua!. Atravessem l'escàs riu i enfilem la pujada esquivant pixapins, saltamarges, camacos i altre fauna metropolitana i fem una paradeta al mirador per fer una foto, no serem menys que ells, cagum seu!!. La primera del dia!. Un cop retratats, seguim el camí que es va enfilant amunt cap a la Devesa. El camí de pujada es fa llarg a hores d'ara ja portem més de 50 kms a les cames i necessitem algo més consistent a l'estomac que un tall de fuet i coca. Arribem finalment a la Devesa quan jo ja començava a sentir un forat a la panxa. Tinc que  recóneixer que els últims dos quilòmetres se'm han fet llarguíssim i en Pere que sempre va dient que ja hi sóm!, ja falta poc!.

Al restaurant fotem un bon tiberi, jo canelons i xai a la brasa, els demés es decanten per una fideuà i bacallà al forn. Quina bona pinta que fea tot i que bé que s'hi esta en aquell restaurant. No sé si realment és que així o es la gana que tenim però haig de reconèixer que hem dinat com reis. Ah! i per postres un gotet de vi bó!.

Uhmm! Xai amb seques i guarnició

Un cop dinats i encara amb el xai a mitja gola, enfilem sobre les nostres montures i fem camí de nou. Deixem aviat la carretera i només de començar hem d'enfilar el coll de pixanúvies. La mare del Tano! només arrencar i ja hem de posar peu a terra la bicicleta, aquí empenyem la bici tot el que no haviem empenyat durant el matí!

Per postres jo tinc una autèntica revolució a l'estomac. El xai es baralla amb els canelons i la nyoca i el vi dolç intenten posar-hi pau pel mitg. En fi que passo una digestió la mar d'entretinguda durant l'hora i mitja que m'ha  durat, per sort com que hi ha molts trams on s'ha d'empènyer la bicicleta puc païr millor el dinar al anar caminant.

 Aviat sortim sota Cabrera i agafem de nou una pista que puja i puja suau però constant, jo em despenjo una mica, em costa una mica seguir el ritme dels demés. En un principi m'ha semblat que estavem a la pista que volta cabrera i que va a sortir a cal vidrier, però es veu que no, ja que l'hem trobat més tard, després de més corriols i pujades empedrades. Fem una paradeta per reprendre forces i em foto un Red Bull que duia a la motxilla a veure si em dona algo de xispa. L'estomac sembla que va millor però no acabo d'anar fi. Un cop a la pista de Cabrera i ja amb l'estòmac millor seguim en direcció a can Pamà. Ara ja quasibé és tot baixada fins a la Vola. Prop de can Pamà decidim de muntar la càmera al meu casc i grabar la baixada fins a la Vola i grabem tot aquest tram.

A la Vola seguim un camí fins i atravessem el riu fins a sortir a la carretera. Aquest era en principi el punt final de l'etapa d'avui. En circumstàncies normals hauriem tingut que despenjar-nos per la carretera avall fins a Torelló, però vàrem decidir que com que era d'hora enfilariem fins a la Vinyeta i així ja tindrem un troç menys per fer l'endemà.

Sis quilòmetres es el que hi havia de la Vola a la Vinyeta i en aquestes alçades es fan durs, durs,... Comencem per empenyer la bici per un pendent empedrada per trobar un tram de corriol en pujada sense excesiva complicació fins a trobar l'anomenada i temuda 'Pujada de l'Extremaunció', una dura pujada per una pista amb un desnivell bastant fort, que potser si vas fresc no te excesiva complicació, però amb més de 80 kms a les cames, en Jaume i Jo hem optat per fer -la tot empenyant la bici. En Pere com que és tot un home l'ha pujat sense problemes. ETS UN CRACK PERE!. Un cop passada la pujada, més corriols estrets entremitg del bosc fins que finalment vàrem sortir a un camí des del qual es podia veure ja la temuda 'Porta de l'Infern' i on acabariem la nostra etapa d'avui.

Un cop passada la porta ens deixem anar pista avall per trobar la carretera que agafem en direcció a Sant Pere. Abans de despedir-nos però toca prendre decisions. Per l'endemà han anunciat moltes plujes i tormentes. Bona part del país esta en fase d'alerta. D'altra banda en aquests moments no es veu ni un núvol al cel. Finalment decidim quedar a les 8 del matí següent, en funció de com avanci la pluja durant la nit.

Tracks del Diable (Capítol I) - Introducció -

Dijous, 07 Octubre - 23:00 pm.


El Briefing


Ens trobem al local de Tracks del Diable. Com a colaborador, he entrat ja diverses vegades per aquella porta, però mai havia entrat tant nerviós/excitat, com aquest dia.

Aquest cop hem tocarà a mi de pedalar durant tres jornades que es preveuen llargues. Un cop ja hi som tots, en Jordi ens fa el briefing explicatiu, un briefing al que ja he assistit altres vegades, però avui més que mai segueixo amb atenció. Ens explica la ruta etapa per etapa i cada etapa tram per tram.  Els tipus de terrenys, els desnivells, les dificultats tècniques del terreny,... en fi, un briefing molt detallat i complert que possiblement quan arribi el dia 'D' i la hora 'H' poder haurem oblidat. 

Tot seguit la foto de rigor al mural de fons del local, esperm poder repetir la foto amb uns flamants maïllots de finishers.

Abans de despedir-nos comentem l'estat de la meteo, que es preveu xunguíssima pel cap de setmana si bé el dissabte (primera etapa) sembla que ens podrem escapar.


Pues ja estem liats... La primera etapa dels Tracks del Diable ja està a punt!.

Tot estirant les cames

Avui una sortida suau, just per estirar una mica les cames i deixar la bicicleta a punt per el cap de setmana que toca fer els Tracks del Diable en tres etapes (al loro que pinta pluja!).

Sortida de Vilaseca cap a Sant Vicenç i font de nogueres, segueixo en direcció al Sot gran i baixo fins al camí que porta a Borgonyà passant pel Rest. La Fura. Travesso tot el poble i vaig a buscar el txiringuito passant per sota el petit túnel que travessa la via a l'extrem oest del poble. Des del Txiringuito pel camí que voreja la carretera fins a casa de nou.

En total m'han sortit uns 10 Kms i 50 min de Volta.

6ª Territori Puigcerdà

Pues si, com no podia ser de cap altra manera, no he fallat a la meva cita anual amb la Territori Puigcerdà a la Cerdanya, i amb aquest ja fa 6 anys que hi participo.

El recorregut d'enguany no presentava cap novetat en respecte al de l'any passat tret d'alguna trialera canviada i un tram al final de l'ultima pujada en el que han retallat la trialera per pista pero mantenint la mateixa distància més o menys.

M'he llevat a les 7:00 per tenir temps de menjar alguna cosa i poder-la païr, ja que en les últimes sortides he pecat de anar amb el dipòsit buit. Així doncs m'he preparat un mini entrepà de pernil i he vegut una mica d'Aquarius per esmorzar.

A les 8:05 ja em trucava en Marc Corral que m'esperava sota el portal. M'he afanyat a prepar el que em faltava i m'he reunit amb ell. En Jaume i en David han arribat a les 8:15 amb el temps una mica just, així que han posat el dorsal ràpid i hem ant cap a la sortida de seguida. En Jaume i jo ens hem posat al final de tot, aixi que hem sortit pràcticament els últims del peloton, pero per una vegada no ens importava sortir tant enrera, ja que la intenció era anar a fer la volta tot xino-xano.

La sortida, força puntual des del carrer major i enfilant cap al cine Avinguda on hem girat cap a la plaça Barcelona per poder fer camí cap a la part baixa de la vila. Aviat arribem a la rotonda i agafem el camí de Sant Marc. Com sempre la sortida és molt ràpida en ser de baixada i asfaltat, i el grup s'estira de seguida.

Durant aquest tram noto que hi ha menys corredors que altres anys o potser és el fet d'haver sortit tant enrera, però ens costa molt menys d'avançar corredors d'altres anys.

El primer tap (i m'atreviria a dir que l'unic de tot el matí), ha estat a Queixans a l'entrar a la riera, un tram tècnic i no excesivament complicat, però al anar tan enrera tenim davant molta gent que fa la curta i que de trialeres n'han vist poques. De tota manera tampoc ens hem tingut que parar, just fer a peu un 50 metres.

Seguim la pista paralel·la a la carretera fins a Alp on parem uns segons per treuren roba abans de les primeres rampes dures del dia. El dia sembla que serà bo i no fa pas fred. Encarem les dures rampes d'Alp fins a trobar el corriol que va vorejant la carretera de la Masella, la qual travessem en alguna ocasió i seguim pel corriol fins a trobar una pista forestal amb rampes prou dretes per fer-nos bufar una bona estona.

Arribem al segon avituallment, aquí ja desvien als de la marxa curta. Nosaltres cap a la llarga parem a repostar una mica. seguim per la pista fins a trobar de nou la carretera que porta a les pistes d'esqui de la Masella i pujem per l'asfalt fins a dalt de tot, on agafem un nou sender a l'esquerra que voreja les pistes d'esquí per sota. Uns metres més endavant ens toca pujar un tram per una pista d'esquí, el qual aconsegueixo pujar en bona part, un cop a dalt agafem un nou corriol a mà esquerra que enllaça amb la Molina.



Pujant les pistes d'esquí de la Masella



El corriol és quasibé pla amb alguns tobogans prou drets com per fer-nos baixar de la bici en algun tram. Enllacem amb el Bike park de la Molina, ara els corriols són tots pràcticament de baixada i apenes s'ha de pedalar, però el camí es torna molt més tècnic i revirat, ple d'arrels i pedres i amb alguna baixada compromesa. Travessem ponts de fusta i evitem salt fets taulons per als qui disfruten fent el cabra, ara no és el nostre cas.

Sortim del primer tram del Bike park i agafem una pista ampla fins a entrar de nou a la part més divertida del Bike park, un tram amb peraltes, salts, rampes,... per disfrutar si tens un bona doble...

Arribem al pàrking on hi ha l'avituallament i just al sortir hem cau el GPS i paro per recollir-lo, Uff,.. no te res. Carreguem una mica els dipòsits de nou i seguim per un bosc en pujada constant i pronunciada fins a trobar una pista que voreja un llac artificial fins a arribar a peu d'un edifici (crec que és un refugi o algo així).

Entrem de nou a un corriol amb alguns puja-baixes bastant entretingut i baixem per unes ziga-zagues molt dretes i tècniques. Aviat sortim a la carretera que travessem i agafem de nou corriol per dins d'un bosc molt espès i fosc. Aquí comença la millor baixada del dia. Una llarga baixada, i molt tècnica fins a arribar a l'estació de la Molina. Abans però s'han de fer una sèrie de repechons que posen a prova les nostres cames.

Arribats a l'Estació fem parada tècnica per pixar i fotre'm un gel abans d'encarar la segona pujada fins al pla de les forques. Com en l'anterior any haviem de pujar per l'antiga carretera que porta a la collada. Quina sorpres quan he vist que estava tota asfaltada de feia poc!!. La veritat és que amb el que portavem fet les cames han agraït poder pedalar una estona a ritme.

Arribem a la carretera de la collada i la travessem seguint la pista que duu cap al pla de les forques. Ara ja anem per pista, és ampla i en bon estat, però el sol pica de valent a aquesta hora. Ens desviem cap a la l'esquerra per una nova pista que segueix pujant peró de forma discontinua, amb el qual podem recuperar en els nombrosos trams de pla que tenim. Mica a mica van caient Kms. per pistes i corriols fins que arribem al pla de les forques on hi ha l'últim avituallament abans d'arribar a Puigcerdà.



Aprofito per menjar uns donuts, plàtans i beure força, ja que fa estona que tinc una gana de mil dimonis. Abans d'arrencar però demanem que ens facin una foto.

Encarem la pista en direcció a coll Marcer, però aviat ens desviem per una altra pista cap a l'esquerra, aquest tram és nou, ja que altres anys hem pujat més amunt per anar a buscar un corriol de baixada. Avui seguim la pista ampla i planera durant un parel de kms i sortim a un prat on agafem l'últim corriol de baixada, aquest si que es feia els darrers anys. Aques és un corriol molt dur, ja que hi ha molta pedra i està molt trencat, és molt tècnic i revirat i acabem realment amb els braços destroçats.

Arribem al poble de Palau després de baixar per corriols i camins molt durs i a partir d'aquí tot pla fins a Puigcerdà. Em poso al davant i tiro fort coneixedor del terreny. Aviat arribem al pont sobre el Segre que creuem i pedalem per la carretera de Sant Marc amb una velocitat bastant alegre.

Abans d'arribar a Puigcerdà li dic a en Jaume que afluixem una mica el pas ja que noto molèsties a la cuixa i si no aminoro segur que tindré una rampa de collons. Així ho fem reduïm i enfilem per la rotonda de l'estació amunt. Com en l'anterior any ens han reservat la guinda del pastel per al final, Una dura rampa de més del 20% per rematar la feina que ens porta a travessar la plaça d'en Cabrinetti (crec que s'escriu així) i enfilar carre major amunt.

Pocs metres abans d'entrar a meta ens donem les mans i travessem junts per sota l'arc d'arribada 4h 49 min després d'haver sortit.