dimarts, 29 de desembre de 2009

Running per Torelló


Aquest títol és ideal per la sortida d'avui, doncs he sortit a fer una mica d'entreno corrents amb intenció de fotre-li força volum més que intensitat. Al principi he seguit la ruta del ultim entremo, font de Puigroví, El pelut  i Poligon Matabosch. 

En Arribar al pont de Conangell he girat i l'he atravessat per anar a buscar el GR que ressegueix el riu i anar asortir a la coromina. Pas pel turó de les Tres Creus a on he fet un Kit-kat d'un parell de minuts per recobrar l'alè i estirar. 

Acte seguit cap als dipòsits i la rotonda de la sortida de Torelló. Des d'allà baixada per anar a buscar el pont de malianta i carrer Balmes. Sortint de Torelló en direcció a Sant Pere, agafo el cami de Joanet de Pujols per pujar fins a Sant Vicenç i seguint fins a les escoles i finalment fins a Vilaseca.

En total han set més de dues hores corrent amb sensasions molt bones tot i que al final he acabat amb molesties al turmell esquerra.

dilluns, 28 de desembre de 2009

Recordant... (XVI)

GES EXTREM '07
- Collada Fonda - (17/03/07)

El dissabte dia 17 de març, es va disputar la segona prova de la Ges Extrem Cup ’07.Un total de 26 corredors ens vàrem trobar al punt de sortida de Camprodon, a on començaríem a pujar per la carretera fins a Espinavell.

Només de sortir ens perdem per dintre de Camprodon, i decidim recular i agafar la carretera directa cap a Espinavell sense passar pel poble. Durant els primers metres l’Enric pedala a tota òstia i penso de posar-me al seu costat però va folladissim i m’estimo més reservar forces per la ‘autèntica’ cursa. El camí fins arribar a Espinavell es fa llarg per a molts doncs surten algo més de 10 Kms. i amb algunes pujades que deu n’hi dó. Arribats a Espinavell donem  una petita explicació del recorregut (a càrrec d’en Jaume) a l’esplanada del restaurant d’ Espinavell. Tot seguit preparem a la mateixa esplanada la graella de sortida a on després de colocar-nos i fer la foto de rigor, la Mònica ens dona la sortida.

Com en l’anterior cursa, la sortida de la carrera és molt ràpida, així doncs David, va encapçala el primers metres la cursa seguit molt de prop per en Marc i en Xevi C. Una mica més retrasat va l’Agustí i un grup més nombrós de corredors es forma just al darrera encapçalat per mi en els primers metres. Hem seguien en Sam, l’Enric (que aquí tindria els seus minuts de glòria),en Jaume, en Roger, en Chaparro i en Jordi Pla.

Durant pràcticament tota la primera meitat de la recta encapçalo el meu grup fins que em passa en Sam i més tard en Jaume. De moment hem sento bé i vaig tirant molt fort. Daltra banda vaig aguantant les embestides d’en Roger, en Joan i en Jordi Pla tant com puc, però em costa molt ja que tiren molt fort. Al final de la recta en Joan ja m’ha passat però vaig a roda seva. En Roger el tinc enganxat a darrera i en Jordi el segueix de prop. La resta de corredors ja estàn un troç avall, per tant m’asseguro quasi del tot la 10ª plaça.

Els següents quilòmetres s’hem fan molt durs i amb prou feines puc seguir el ritme dels demés i mica a mica primer en Roger i després en Jordi acaben passant-me, tot i això aguanto com puc durant un quilòmetre i mitg sense perdre-hi contacte.

En passar pel revolt del Km 6-7, bufa un vent molt fort i que fa que pedalar sigui quasi impossible. Aquí en Roger fot una apretada molt forta i ens deixa clavats a en Joan en Jordi i a mi, i marxa a per en Jaume. En Joan i en Jordi també marxen. Jo he abaixat el ritme per recuperar una mica però ho he fet en mal moment ja que ells sembla que han decidit apretar per no perdre a en Roger i poden més que jo en aquest tram. Per tant aquí perdo tota opció de quedar davant d’ells, ja que hem treuen molts metres de distància en poca estona.

Durant la primera part dels últims quilòmetres hem torno a revifar una mica, inclús sembla que en algún moment m’hi he pogut acostar, però ja a l’últim quilòmetre m’han acabat per treure una burrada de temps. A més ara veig no molt lluny, en Ferran i un altre corredor hem comencen a apretar i si m’adormo gaire més encara patiré per quedar davant seu.

Finalment faig les últimes raconades, (alguna molt dura per el mal estat del terreny), i arribo a la linia de meta en 10è lloc. No és un mal resultat tant per mi com pel grup i a més he rebaixat en 3 min. el temps que vaig fer el dia de la duatló.

            La victòria de nou se la endut el David seguit d’en Marc i en Xevi que han arrivat amb un esprint agònic a dalt.

A destacar també el gran esforç que va fer l’Albert al pujar sol tot i trobant-se malament. Per ell va el reconeixement al patiment d’aquesta setmana!

Foto de Família al final de la cursa amb el Costabona de fons

diumenge, 27 de desembre de 2009

Guanyant fondo...

Avui tot aprofitant que estem en festes he sortit a cremar una mica els torrons (tot i que no n'he menjat gaires encara). He sortit a correr una estona una hora per ser exactes. 

El recorregut d'avui l'he fet per llocs que feia molt de temps que no hi anava, així doncs he sortit de casa i cap a la font del puigroví pel GR. He seguit el GR fins al pelut que he voltat pel camí que voreja el riu per sortir de nou pel pont de l'antiga còlonia. 

El recorregut a seguit pel poligon matabosch, carrer de la pau, el firal, carre Balmes, carrer progrés, l'Institut, i cap a Sant vicenç  on he pujat per el carrer de les escoles per baixar acte seguit en direcció a Vilaseca.

Finalment una hora de running i amb molt bones sensacions.

dijous, 10 de desembre de 2009

Recordant... (XV)

GES EXTREM ‘07 
 - Bellmunt - (03/03/07) 


El dissabte dia 3 de març va tenir lloc la primera prova puntuable per a la Ges Extrem Cup ’07. La primera cursa del calendari que es disputava a Bellmunt, va congregar prop d’una trentena de bikers al pàrking del mercat municipal de Torelló, a on es va fer la entrega de dorsals i explicacions pertinents.

Un cop ens vàrem presentar i valem colocar els dorsals a les bicis, s’obri la marxa cap a Sant Pere que era a on hi havia el punt de sortida. Aquests primers quilòmetres neutralitzats, ens vàren servir per escalfar una mica .

Arribats a Sant Pere vàrem aprofitar per fer els equips i donar les ultimes explicacions sobre la cursa. Un cop tot enllestit ja era l’hora d’arrencar. Vàrem preparar la graella de sortida en tres files de deu corredors cada una mentre esperàvem que el Jutge de cursa (en aquest cas l’Ivan), ens donés la sortida.

La sortida de la carrera va ser molt ràpida per part d’alguns corredors, com en David, en Vicenç, l’Agustí o en Xevi C. Als quals s’els hi varen sumar en Marc, en Sam, en Jaume, en Toni i jo mateix. De seguida es van  formar dos grups al capdavant un amb en Toni i en David i  un altre amb en Marc, en Xevi i l’Agustí, tot i que aquest es va  anar quedant enrere poc a poc .


El tercer grup el formavem en un principi en Vicenç, en Sam, en Jaume i en jo, però passada la casa de la redortra ja no vaig poder aguantar el ritme i vaig decidir deixar-los fer i anar al meu ritme, doncs quedava molta cursa i no volia cremar-ho tot de cop. Més avall en seguien en Jordi A., en Roger, en Joan i en Pau S. I un últim grup amb el gruix dels corredors tancava la comitiva que s’estenia per tota la pujada a la redorta.

Durant una metres tenia a la vista a en Sam, en Vicenç i en Jaume que semblava que perdia una mica la roda dels altres. Jo he anat  tranquil i al meu ritme, girant-me de tant en tant per veure el grup de darrera que en arribar al principi de la recta abans de la mare de deu,  ja ha variat, ara era en Roger el que anava al capdavant i el tenia  força enrera de moment, així que vaig decidir centrar la meva cursa  en mantenir aquesta distància. 


Al passar per la Mare de deu i mirar el cronòmetre i vaig veure que anava força bé de temps, no per batre records però bé. A més vaig fer la recta bastant suelto. Després de les curves, un cop d'ull al pedronet per veure la referència vers als que hem seguien, però encara no es veien, de moment els treia un bon tros.

Al pas per l’alzina de nou un cop d'ull al cronòmetre que seguia millorant, si no fallava en els últims quilòmetres podia fer un bon temps. Després de la corba vaig girar-me de nou, ara en Chaparro acabava de passar a en Roger que anava enganxat a ell. Havia de vigilar, doncs en Joan segur que es trobava bé i voldrià atrapar-me. Així que en la part alta de la cursa vaig intentar apretar una mica més. També vaig veure  en Vicenç per davant meu no massa lluny i per un moment vaig pensar d’anar a per ell, però m’ho vaig treure del cap ja que només quedava un quilòmetre i mitg aprox. i en el cas de que pogués apropar-m’hi segur que ell apretaria al veurem i jo no tindria prou força per seguir-lo llavors.

A punt d’encarar les ultimes corbes abans del pàrking un últim cop d'ull al meu darrera i veig a en Joan que semblava que m’havia retallat una mica de distància. No la suficient com per atrapar-me a aquestes alçades, però no valia a adormir-se!.

El Parking! Ja només em quedaven les quatre rampes. Al final de la primera hi havia la Mònica i l’Erik que tiraven fotos i animaven. La primera recta la vaig fer amb un parell de piñons de marge i vaig obrir-me en la curva per agafar aire (com sempre) i vaig enfilar la segona, la més dura. Mentre começava la tercera sento que la Mònica animava a en Joan que ja pujava.

- Ostia aquest bé a per mi! – vaig pensar, i vaig espavilar-me a fer la tercera més ràpid. Finalment en arribar a l’última ja sabia del cert que en Joan no arribaria pas abans que jo però tot i això vaig procurar fer-la el més ràpid possible per si de cas.

Finalment vaig arribar en 9è lloc i fent el meu millor temps de mai pujant a Bellmunt.

Pel que fa a la resta de corredors, la cursa la va guanyar en David seguit d’en Toni i en Marc. En la classificació per equips, el primer en sumar més punt va ser l’ ‘operació port’, amb 71 punts seguit de nosltres el  ‘Jigsore Bike Team’ amb 59 i del ‘Bike a sac’ amb 42. 

dimarts, 8 de desembre de 2009

Entreno Running Versió 1.2

Avui de nou una sortida de running.

Sortida des de casa per el GR que voreja el riu i cap al Txiringuito de Borgonyà fins arribar al petit tunel que travessa la via per sota. Pujada cap al Cementiri per anar en direcció a Comadebó, que per cert havien arreglat la pista. Un cop a dalt, foto i baixada cap a Vilaseca de nou.

Total 6,5 Kms.

Vista desde Comadebó amb el Serrat Alt a l'Esquerra i el castell de Torelló a la dreta

dilluns, 30 de novembre de 2009

XXIa Cursa de L'esquiador (La Torre de Claramunt)

La cursa de l'esquiador és una cursa diferent. Potser perquè cada any es corre en una localitat diferent de l'Anoia o potser perque es pot fer de tres formats diferents: BTT, Cross o Marxa a peu.
Aquest any a petició d'en Brujo ens hem animat els de la colla i ens hi em apuntat cobrint totes les disciplines. En Teixirep i Jo en la de BTT, en Brujo i en Pikatxu en la de Cross i en Txuma la Llosi i la Toma en la Marxa a peu.
A les 8 del matí han sortit els de les modalitats de Cross i Marxa que tenien de recórrer un total de 20 Kms aproximadament amb un desnivell positiu acumulat d'uns 600 metres. Mitja hora més tard ens ha tocat a nosaltres, a les bicicletes.
Ha estat una cursa maca i variada, amb pujades dures per pistes plenes de rocs, corriols revirats, baixades frenètiques per pistes amples... Durant la cursa i aproximadament cada 8 Kms hi havia un control de pas, així com varis avituallaments. 
Pel que fa a la 'meva' cursa he tingut que anar força estona al limit. Al principi anava per sota del meu ritme habitual ja que anava amb en Teixirep que era el primer cop que feia una cursa, però al cap d'un parell de quilòmetres en trobar-nos la primera pujada 'dura' del dia m'he parat a fer la bona acció del dia al trobar-me a un noi d'uns13-14 anys que havia partit la cadena i m'he aturat a ajudar-lo. He estat 10 minuts ben bons per arreglar la cadena. 


Un cop he arrencat de nou he tirat a sac per intentar atrapar a en Teixi, el qual no he atrapat fins al Km 8, en el primer control, (6 Kms a tope). Llavors hem anat junts una bona estona, jo tirava fort a les pujades i hem parava a esperar-lo al capdamunt. Hem seguit junts fins al Km 15 més o menys, on he decidit de deixar-lo i tirar jo sol. Desde llavors he posat un ritme molt més alt quasi de cursa, doncs tenia ganes de tirar fort i a més disfrutaba adelantat gent, doncs estavem tant enrera que la majoria de la gent que tenia davant no estaven al meu nivell i era molt fàcil passar-los.


Finalment he entrat a meta amb 2h 27 Min., tot i que en realitat crec hauria pogut baixar de les dues hores.


Pel que fa a la resta de companys, en Teixi va entrar amb 2h 47 min. en Brujo en la modalitat Cross va fer un temps de 1h 43min. i en Picatxu va voltar les 2h justes. En la modalitat marxa la Toma va fer 3h 11min., i en Txuma i la Llosi 3h 33min.


dimecres, 25 de novembre de 2009

Recordant...(XIV)

1ª DUATLÓ DEL CASTELL - (21/01/07)

El matí del diumenge era gris i fred, però davant del pavelló de St. Vicenç ja  hi havia ambientillo quan hem arribat nosaltres. Hem anat a recollir els dorsals que repartien a mida que arribava la gent. Un cop tot llest hem sortit a escalfar una mica pels carrers de St. Vicenç.

Amb una mica de retard sobre l’hora prevista, ha començat la 1ª duatló del castell, amb una setantena de corredors inscrits. La sortida ha set força explosiva, una mica massa per mi, que poc abans d’arribar al trencant de Palmerola he tingut que afluixar per que m’entrava flato.

Aixa doncs he vist com se m’escapava en Jaume que estava davant meu i com en Roger hem passava i hem deixava també un tros enrera. Uns minuts més tard he tornat a trotar, per sort arribant a la casa de Vilamajor, he pogut prendre contacte visual amb en Roger que estaria a uns 50 metres i això m’ha donat ànims.

Pujant cap al castell he retallat distàncies recuperant algunes posicions. Durant la baixada he corregut molt depressa, tant que he aconseguit posar-me quasi de costat amb en Roger, però de nou el flato m’ha fet una mala passada i he tingut que afluixar de nou una mica. Finalment, arribada a la transició traient el fetge per la boca.

La transició la faig ràpida i hem llenço amb la bici per atrapar a en Roger que hem porta uns 300 metres de distància i ho aconsegueixo just pasta el camp de futbol, anem junts pujant cap al sot gran. Amb la bici hem sento molt còmode, en Roger sembla que pateix bastant més.

A la baixada de sot gran hem poso al davant i arribo al trencant de Borgonyà, allà hi ha en Marc que ha punxat, el qual m’anima i m’empeny un tros amunt. Pujo a fer gall o gallina, avui vull ser gall!, tot i això els kms que porto a les cames es noten i no pot ser, avui gallina!. Arribant al final de la primera pujada rodo per terra per culpa de les cales, només una rascadeta.

En Roger s’hem posa al costat i enfilem l’ultima rampa junts, però ell es queda enrera i jo ara tiro avall a tota llet. Al final de la baixada hi ha la Mònica, en Sam i la Rosa que ens tiren fotos. Un cop abaix accelero tant com puc i agafo el GR que passa pel costat del riu i que hem porta a Vila-Seca. En sortir a la carretera tenim una sorpresa, doncs ens fan enfilar per el marge cap al camp de futbol i rera a parada del bus. Travesso el camp de futbol per anar a buscar el petit túnel de sota la via. Després del pont ja no hi havia sorpreses i encarrilo el camí que puja amunt en direcció als colegis. Al principi d’entrar al camí distingeixo a en Jordi Vila que hem porta uns 200 metres i que empenya la bici, Aixa que sabent que aquest tram el puc fer pujat a sobre procuro no abaixar el ritme.

Sóc a la part més forta de l’última  pujada i hem trobo amb l’Ivan que hem graba amb el seu habitual somriure. Per darrera no hi ha rastre d’en Roger, al davant en Jordi V. està a només uns metres i ja torna a empènyer la bici. Finalment hem poso a la seva alçada just en arribar al final de la pujada, de fet hem estat un parell de minuts de costat xerrant mentre pujàvem.

Ara toca baixar, per sort el camí me'l coneixia una mica, doncs el dimarts hi havíem anat a córrer amb en Jaume i en Sam i havíem pasta per allà de baixada. És una trialera no excessivament llarga però algo tècnica, però es pot fer quasi tota a sobre de la bicicleta. Acabada la trialera, només queden uns metres per a la transició.

Entro als boxes i hem canvio ràpid, veig per allà a alguns corredors que ja han acabat entre ells en David i l’Alex Coll, no veig a en Jaume, lo qual vol dir que tampoc hem porta tanta estona de ventatja. Deixo la bici i surto disparat com un coet, tot i això no corro massa ràpid doncs no vull trobar-me com en l’anterior tros de cursa en que corrent les havia pasat magres.

Faig els 2Kms que s’hem fan més haviat curts i arribo per fi a meta. El temps aproximat 1h 42min. Una bona actuació tenint en compte el malestar del Running i que l’objectiu era entrar amb 1h 50min. Aprox.

dimarts, 24 de novembre de 2009

Reprenem la temporada

Això mateix, ja em reprès la temporada per aixi dir-ho, i ho em fet amb una sortideta a peu per la muntanya. caminant en els primers quilòmetres  desde Vilaseca fins al Serrat alt.

Al Serrat Alt em deixat el corriol que porta al castell dels moros per buscar-nos la vida decantant-nos per l'esquerra. Em començat a trotar ja una mica em sortit a una casa de pagès prop de Font de Nogueres. Em travessat Sant Vicenç en direcció a les escoles també tot trotant i cap a Vilaseca per el poligon.

Total, 10 Kms i una horeta de running per muntanya.

dimecres, 18 de novembre de 2009

Recordant...(XIII)

SKY BIKE CUP '06
- BELLMUNT - (31/12/06




Set corredors vàren ser els agosarats que es varen concentrar a les deu del matí al mercat municipal per enfilar cap a St. Pere de Torelló, a on tindria lloc la sortida de la cursa. Entre ells un debutant, en J. Barniol.

Un cop a St. Pere i ja colocats en posició de sortida, es varen posar els comptaquilòmetres a zero i es va donar la sortida.

Al inici, en Molina va fer una sortida molt forta però que va ser neutralitzada en arribar a l’alçada del cementiri, a on va ser passat per en Sam, en Jaume i en M. Riera., També en J. Arcarons va aconseguir en un principi colocar-se a la mateixa alçada, però aviat es quedaria enrera. en arribar a la Redortra en Jaume anava al davant, seguit d’en Marc i en Sam, en Molina va passar poc després seguit d’en Jordi que perdia terreny poc a poc i més tard passarien en Jordi i en Joan que anaven junts.


El cap de la cursa era un estira i arronça entre els tres primers corredors, però mica a mica es van obrir petits espais entre ells de manera que a l’alçada del pedronet en Marc ja era primer seguit d’en Sam que li trepitjava els talons i en Jaume uns segons més tard. En Molina seria el següent a passar, a uns pocs minuts dels primers i pedalant totalment en solitari. A continuació va en Jordi A. que es va veure adelantat per en J. Barniol precisament davant del pedronet. Seguint-los de prop hi havia en Joan que tancava la comitiva.

Arrivant al Pàrking la cursa seguiria sense canvis al davant tot i aixó, en Marc havia augmentat una mica la ventatja sobre en Sam que tanmateix mantenia uns segons de distancia sobre en Jaume. En Molina passaria uns minuts més tard totalment sol. A continuació en Barniol i en Joan arribaven junts al parking seguits d’en Jordi A. que passaria alguns minuts més tard.

Al final, victoria sense sorpreses d’en M. Riera amb un temps de 40’09”, seguit d’en Sam a 24” i d’en Jaume a 59”. El quart lloc seria per en Molina que passaria amb un temps de 46’33”. El cinquè lloc es va decidir a favor d’en J. Barniol que passaria a 49’07” seguit d’en Joan amb 49’47” el qual va patir més del compte degut a la seva lesió al braç esquerra. L’últim lloc va ser per en Jordi A. amb un temps de 52’ justos i tancant la temporada de la SKY BIKE CUP’06.

Finalment s’ha disputat l’última prova de la temporada de la SKY BIKE CUP (GES EXTREM). La prova que va tenir lloc el 31 de Desembre, va estar plena d’absències, entre elles la del lider de la Copa en David Carrasco, que ja tenia el titol a la butxaca després de guanyar les tres primeres curses.

diumenge, 15 de novembre de 2009

Caminada Serragrenyada '09

Avui em aprofitat que la colla de Sant pere feien la caminada de la Serragrenyada per anar-hi i fer la nostra 'sortideta setmanal'.

No feia massa fresca al mati al pàrking del restaurant can Piguillem de Sant Pere quan ens i em presentat per formular l'inscripció per la caminada. A primera hora (i nosaltres em arrivat força d'hora) ja hi havia força cotxes al pàrking. Ens em inscrit en Jaume, jo i en Toni Navarro que avui debutaba en una caminada d'aquestes caraterístiques.

Hem sortit una mica abans de les 8:00 h del matí i hem enfilat per la pista que puja a mà dreta de cal Ferrer en direcció a la coma del coll. Una pista ampla i molt dreta que ens duu fins al primer avituallament a base de coca xocolata i fuet situat uns metres per sota de la casa de la coma del coll.

Seguim pujant fins a trobar la casa quasi en ruïnes i agafem un corriol que s'enfila fins al coll de la coma del coll on girem a la dretaen direcció al Puig de l'Àliga. uns metres més endavat, ens desviem de les marques de la caminada per pujar al cim del Puig on fem unes fotos i signem a la llibreta. Baixem del puig i reprenem el cami marcat, baixant en tot moment per un sender força fresat i ara amb força gent al davant que avancem tot trotant una mica.

Arrivem a la carretera de Sant Pere a Olot i allà ens espera en Ferran amb els entrepans de butifarra que l'organització ja ens té a punt i que han preparat prop de la casa de Barcons.

Un cop hem esmorzat seguim el camí en direcció al bosc de la grevolosa el qual no havia visitat mai i que trobat d'una bellesa fantàstica. Travessem el bosc i girem per començar a perdre alçada ja en direcció a l'Ermita de Sant Nazari on arribem després d'una bona volta i on ens espera un nou avituallament amb aigua, taronjes i mandarines.

El camí segueix baixant en direcció a la casa del Güell i posteriorment agafem la pista ja que porta cap a can Piguillem de nou on arribem amb un temps total de 3hores i 43 minuts.

Una ruta molt maca i de dificultat mitjana, recomanable per a tothom que li agradi caminar per la muntanya i gaudir d'un bon paisatge.

dimecres, 11 de novembre de 2009

Recordant...(XII)

XM. DUATHLON SERIES
- 9ª Duatló D'Alta Muntanya de Catalunya - (22/10/07)

Hem sortit de Torelló a les 5:45 en direcció a Queralbs, no feia fred i el cel estava força serè. En arribar a Queralbs ja hi havia ambient, d’algun lloc venia música que animava una mica l’ambient. Des de l’aparcament hem pogut veure un cel pràcticament estrellat el qual era realment bonic de veure. Hem començat a muntar les bicicletes i a cambiar-nos per a l’ocasió.
A mida que passava l’estona feia més rasca. Entre un i dos quarts de vuit, hem començat a tirar cap a l’aparcament del cremallera que és a on hi havia la sortida de la cursa. Hem pogut trobar lloc força endavant calculo que entre els cent primers. Per casualitat ens hem trobat amb l’Agustí Rifà i la seva colla, que estaven just davant nostre. Ja només ens quedava la llarga espera fins al tret de sortida.
BTT
El tret de sortida ha sigut puntualíssim, aquest any ho ha set en totes les curses, i de seguida m’he vist pedalant a sac i enfilant la primera recta. Aquestes sortides hem maten, i a més la bici no la portava excesivament bé, arrivo a la segona corba, la que agafa la carretera de Fontalba, i les cames i les cuixes hem fan un mal terrible, això d’arrancar tant fort en fred hem mata. Precissament aquí adelanto a en Jordipapio del forum 10 de 1000 o si no és ell algú amb una samarreta amb el seu nom...Faig tot el tram d’asfalt bastant ràpid intentant aguantar el ritme d’en Jaume, (tot i saber que m’es impossible) que el tinc a la vista. En deixar l’asfalt comprovo que efectivament els rumors de que la pista l’havien aplanat són certs, això es bò, podrem rebaixar algun minutet penso. Durant els primers quilòmetres hem costa agafar el ritme i les cames no volen entrar en calor. En Ferran i en Patxeta es posen al meu costat sobre el Km 3, i anem junts una estona, doncs en aquesta part del recorregut sembla que ells estan millor que jo.
En passar pel Km 6 començo a trobar-me millor i puc accelerar una miqueta, en Ferran i en Patxeta es queden una mica enrera, veig en Rubi uns metres davant meu, així que pedalo una mica més fort fins que l’atrapo i anem junts durant una estona. A falta d’un parell de quilòmetres, deixo en Rubi segueixo tot sol. Ara ja vaig al meu ritme i tot i el mal de cul hem sento força còmode sobre la bici. Llàstima que m’hagi costat tant d’entrar en calor. Finalment, encaro les últimes rectes i arribo a Fontalba amb un temps aproximat de 1h 15min.
RUNNING
La transició ha sigut ràpida, mentre ha canviaba, han arribat en Ferran i en Patxeta. Jo he començat a caminar tot acabant-me de posar el paravent i demés estris. He passat de parar-me a l’avituallament, doncs porto el bidó ple. Els primers metres els faig caminant per habituar les cames al canvi i de pas intento localitzar muntanya amunt a en Jaume i/o en Sam. Hem sembla reconèixer en Jaume, però està massa lluny com per atrapar-lo abans d’arribar al cim, de totes maneres hem proposo no perdre’l de vista i intentar retallar-li algun minutet si puc. Durant tota la pujada al Puigmal hem trobo molt bé, i cap moment m’he acomodat darrera de ningú, doncs l’any anterior a la tartera vaig perdre molt temps per aquest fet. Pujo durant molta estona per diferents traçades de les que la majoria fan sobretot a la tatera a on sembla que la gent va molt més tova i realment alguns hem fan ‘nosa’ davant meu, sobretot els que pujen amb pals. Quan surto de la tartera veig a en Jaume que esta coronant el cim, -això va bé- penso i passo pel control de pas del Puigmal amb 1h 06min.
BTT (Descens)
La transició no ha sigut tot lo ràpida que hagués volgut per no hem puc queixar, agafo la bici i camino fins al control de pas. Un cop sento el pito m’enfilo i cambio plat i pinyons tot collant-me les calas. Com que la pista esta tant plana dona per poder baixar molt ràpid i així o faig i durant tota la baixada aconsegueixo adelantar força corredors, de tota manera continuo sense acabar d’agafar bé les corbes a grans velocitats i això hem fa penalitzar en les baixades ràpides com aquesta. Pocs quilòmetres abans d’arribar a l’asfalt atrapo un parell de cotxes que baixen i que aixequen molta pols tot i que es paren de seguida en adonar-se que vaig darrera he tingut que reduir una miqueta la velocitat per precaució.
Arribant a l’asfalt tinc un grup de sis o set corredors davant meu. Adelanto un parell d’ells a la carretera i tres més al entrar al poble dos es colaven la pujada i el tercer ha quedat clavat just a la pujada. Jo que ja m’ho coneixia de l’any passat he tingut la precaució de baixar a plat mitjà i l’he fet escopetejat. Just davant de les escales m’he enganxat a un parell més de corredors i he baixat les escales just rera seu entrant a meta amb un gran temps. 4:12:49.

dissabte, 7 de novembre de 2009

Final de la Ges Extrem '09

- VALLTER - (07/11/09)


Avui em tancat la temporada, i com ja va sent habitual ho em fet amb la clàssica pujada amb BTT a Vallter, tot i que aquest any per motius de calendari s'ha endarrerit uns mesos ja que els darrers cinc anys s'havia fet pel Juliol.

Em deixat els cotxes a Camprodon i em pedalat fins a Setcases tot escalfant una mica i com sempre aquí s'han creat dos grups, el grup élite i el de la resta de mortals.

Un cop a Setcases em preparat la graella de sortida al pont, com sempre, i s'ha donat la sortida amb el tradicional petard.

La cursa ha estat algo més lenta que en edicions anteriors, tot i que alguns rebaixesin temps, i la veritat és que fotia un fred de collons allà dalt i la musculatura no treballava igual que al Juliol.

Arribant al pla a més feia un vent de cara amb ràfagues molt fortes que en ocasions et donava la sensació d'estar fet rodillos.

La victòria se l'ha endut l'Arnau amb un temps de 48' 30" i que ha s'ha tingut que disputar el lloc a l'esprint amb en Tarrés. El tercer lloc del pòdium ha estat per en David amb 50' 15".

Jo per la meva banda hi he estat 1h 12' molt lluny del temps que vaig fer l'ultim cop.

dimarts, 3 de novembre de 2009

Recordant...(XI)

2ª DUATLÓ DE BELLMUNT - (01/10/06) -
Aquest matí ens hem llevat molt d’hora, la Mónica formava part aquest any de l’organització i havia de ser allà a primera hora. En arribar, ja hi havia un munt de gent a buscar els dorsals, allà m’hi he trobat en Planas que ja feia cua i ens hem posat junts a buscar els dorsals. Un cop ja amb els dorsals de tots i amb les motxilles col·locades, he anat al cotxe a canviar-me i preparar-me.


Un cop llest, he baixat un troç de carretera per anar a trobar a en Jaume, en David i en Jeremy i així de pas escalfar una miqueta.


BTT
Puntualment i després de un petit briefing per part de l’organització, s’ha donat el tret de sortida a les 9:15. La sortida com sempre en les curses és explosiva, i això que el carrer per el que anem té un desnivell considerable. Mica en mica la fila de corredors es va estirant. En els primers metres la gent va força depressa. La pujada de la redortra me l’agafo amb calma però collant una miqueta, just per no perdre en Jaume de vista que va uns metres per davant.


En David i en Jeremy ja els he perdut només de sortir, per darrera dec tenir en Sam, la Rosa i en Pep. El camí segueix pujant i procuro fer totes les corves per l’interior. També intento no perdre en Jaume de vista però mica a mica sembla que hem va deixant enrera. A la recta de Mas Pedroses, (i tal com hem va passar divendres) s’hem treu la cadena al canviar el plat petit, així haig de parar uns segons a posar-la bé. De nou sobre la bici encaro la recta del pedronet, faig la corva per l’interior i pedalo amb relativa facilitat. Arrivo al pedronet amb 21 min., 3 per sota de la ref. Del divendres! A més no em sento bé gota cansat. Continuo amb aquest ritme i vaig adelantant alguns corredors lentament i mantenit el contacte visual amb en Jaume que esta uns 25 metres per davant. A l’alzina arrivo amb 30 min, segueixo amb 3 min de marge! I les cames van de puta mare! També hem sento molt millor de fondo doncs no noto gota de fatiga.

Ara veig que la distància amb en Jaume, el qual s’ha emparellat amb l’Albi, és menor i decideixo apretar a la següent curva per tal de atrapar-los, així que baixo un parell de pinyons i m’aixeco de la bici. Finalment els atrapo i hem poso al costat d’en Jaume a falta d’un km i mitg per arrivar a dalt aproximadament. Arrivem al parking igualats i hem poso al davant en començar les rampes doncs en Jaume s’ha obert més. Les cames no hem fan mal, i fins i tot em permeto el luxe d’adelantar un parell o tres de corredors. Finalment arrivo a la transició amb un temps de 43min 43Seg. 6 minuts menys que el divendres! I bastant menys cansat. Ara toca correr.

RUNNING

A la transició veig a la Mónica que està al nostre sector i em té els estris a punt, un cop ja estic quasi llest ella va ajudant també a en Jaume, el qual hem diu que si vull que anem junts i jo li dic que cap problema. La transcició ha sigut molt ràpida, quasi perfecte, (gràcies en bona part a la mestressa), agafo un got d’aigua, menjo un powergel que portava i començo la baixada cap a Hi-era-de-massa. Baixo molt i molt ràpid adelantant a uns quants corredors. En mirar enrera no veig a en Jaume però decideixo no parar doncs se que ell m’atraparà al tram més pla, doncs ell té més fondo que jo. Segueixo baixant i vaig girant per tal de veure en Jaume però no el veig i afluixo una mica, de fet també millor no gastar-ho tot a la baixada i reservo una miqueta pel pla que recordo que s’hem feia llarg. Finalment veig en Jaume que bé per darrera i afluixo just perque s’hem posi al darrera, li demano si va bé i diu que si. Durant tot el tram vaig força bé, a un bon ritme, tot i que hi ha estones que hem falta una mica de fondo, per sort els que van davant em frenen una miqueta, a més a les baixades estretes no els puc avançar i són una mica lents en aquest sector.

El tram de Running surt del bosc i entrem al camí de la Tosca, en aquest tram aconsegueixo passar alguns corredors sobre tot en les baixades més tècniques a on aconsegueixo atrapar a en Ferran i passar-lo, però als pocs metres m’adono de que en Jaume no hem segueix i a pocs metres d’arrivar a la Vall afluixo de nou per veure si bé. En Ferran hem torna a passar i just davant de la Vall en Jaume m’atrapa, el qual en aquests últims metres li faltava una mica d’aire.

Arrivem trotant suau a l’avituallament de la Vall i fem una parada curta. En Ferran surt en arrivar nosaltres. Un got d’aigua i amunt cap a la Portella. La pujada la recordava menys dreta i al prinicipi s’hem fa una mica dura, de tota manera em queda aire per trotar en els plans. Arribem a la Portella i just fer els primers revolts de baixada atrapem a en Ferran que ara va una mica tocat, el passem i li diem que s’enganxi a nosaltres. Baixem cap al serrat amb en Jaume al capdavant, jo seguint-lo i en Ferran rera meu.

En arribar a la carena, en Ferran es queda una mica enrera i en Jaume sembla defallir també una mica i jo hem poso al capdavant encapçalant la comitiva en els últims metres de pujada forta. Sento en Jaume que hem diu que tiri si vull i marxi, però tot i trobar-me bé tampoc estic per massa floritures ara mateix. Finalment arribem a la porta de les fulles. Això ens aviva una mica, doncs ja veiem alguns corredors que baixen i si més no això ens distreu del nostre patiment. Arribem a la carretera i ja només ens queda un últim tram dur que ens durà fins a les escales de Bellmunt i la transició. Una hora i vint-i-tres minuts després arribem de nou a Bellmunt.

BTT (Descens)

A la transició ja hi ha la Mónica que m’espera amb la bici a punt, hem canvio les sabatilles tant ràpid com puc i en Jaume fa el mateix, i sortim disparats cap avall tots tres Jo, en Jaume i en Ferran. Al d’entrada de les fulles passo sense problemes (l’any passat quasi m’hi foto de cap), i faig un bon tros sobre la bici, en Ferran ha adelantat a en Jaume, que no se l’ha volgut jugar i a baixat de la bici.

Abans d’ arribar a la porta deixo passar en Ferran, conscient de que ell baixa millor que jo i que coneix més el terreny, així que ens tirem avall per les fulles. Vaig seguint la traçada d’en Ferran, doncs estic convençut que ell sap molt bé quina és la millor, en Jaume s’ha quedat una mica enrera. Al arribar a la pista ens enganxem a la primera noia, i en Ferran la pot passar de seguida, jo tardo una mica més tot i que he tingut alguna oportunitat per passar-la abans, però no he volgut arriscar. Finalment la passo després del primer tram de fang. Segueixo baixant força ràpid i m’enganxo a un corredor. Després d’un nou tram de fang en el que cal baixar de la bicicleta, noto unes fortes ràmpes a les cames en pujar-me de nou i pedalar.

Així que arribo a la Vall procurant no pedalar. Després de la Vall les rampes m’han passat i baixo ben ràpid cap a forat mico. Un quilòmetre abans d’arribar a la carretera, m’atrapa algun corredor. Arribo a la carretera i noto noves rampes a les cames al cap de poc aixi que procuro pedalar de forma constant però suau. Durant l’estona que hem duren les rampes em passen unsquants corredors, però en Jaume segueix per darrera. Arribo a l’última pujada.

Al començar la pujada no veig ningú darrera meu però passada la corba sento que animen a algú per darrera meu, em giro i és en Jaume que puja com un coet i sé per experiència que aquesta pujada la pot fer molt ràpid, així que baixo pinyons i apreto les dents perque no m’atrapi.

Travesso Sant Pere i entro a meta finalment amb un temps de 2:34:15, seguit d’en Jaume a escasos segons. Objectiu complert, rondar les 2h 30min.

dissabte, 31 d’octubre de 2009

Resseguint la Serra Cavallera

Sortida en BTT resseguint la Serra Cavallera. Deixem el Cotxe al trencant que hi ha a mà esquerra abans d'arribar al Club Tennis Ripoll. Agafem la pista que puja directament cap al Coll de Jou. Una pista ampla i en força bon estat i que presenta un desnivell moderat, si bé no pots parar de pedalar en cap moment.

Al cap de dotze quilòmetres de pujada constant, arribem al trencant a on hem de decidir si seguir fins al Coll de Jou (2 Kms.) o baixar en direcció a Ogassa. Nosaltres agafem la pista de portland que baixa direcció a Ogassa per resseguir la Serra Cavallera per la pista.
Fem una aturadeta a la font per agafar aigua i seguim baixant fins a trobar el trncant de la carretera d'Ogassa, el qual agafem en direcció a Sant Martí de Surroca. Passem per Fogonella i seguim pujant pins al repetidor a on comença la baixada fins a trobar la carretera de Camprodon a Sant Joan.
Agafem la Carretera fins a Sant Joan de les Abadesses a on agafem el carril bici fins al Club de Tennis Ripoll i fins al cotxe.
En total 46 Kms i 1100 de desnivell. L'enllaç del track és el següent:
http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=599445

dijous, 29 d’octubre de 2009

Agafant fondo

Avui em sortit amb en Jaume a caminar/correr una estona al matí.

Hem deixat el cotxe a Sant Vicenç i em anat tot caminant en direcció a Font de Nogueres. Em seguit la pista fins que em entrat a un prat que s'hi destingia un cami que enfilava muntanya amunt en direcció al Serrat Alt.

Ens hem tingut que buscar la vida una estona per entre el bosc, ja que hem estat 'experimentat' per nous camins i senders. Finalment hem anat a sortir al GR que porta del Serrat Alt al trencant de Saderra, Les gargantes i Coll de duec. Nosaltres hem fet cap al serrat alt i hem baixat trotant fins a trobar la pista que porta al Sot Gran, i un cop allà també trotant fins als col·legis.
Allà ens hem despedit i cadascú a tirat pel seu camí en Jaume de nou cap a Sant Vicenç a buscar el cotxe i jo he seguit corrent pel poligon fins que he arribat a Vilaseca.

En total 7 Kms i mitg i la sensació d'haver-me trobat algo millor que ahir.

dimecres, 28 d’octubre de 2009

Em Pesen les cames...

Si Senyor, em pesen les cames. Això és el que durant bona part d'aquest matí m'he anat dient a mi mateix.

He fet una sortideta amb intenció de trotar de valent i he enfilat per la trialera del Carro per anar al Serrat Alt, però als pocs metres ja em pesaven les cames així que he tingut que caminar força estona.

La volta d'avui pel Sot Gran, passant per el Serrat Alt i rematada final al Castell dels Moros. La baixada per la pista principal, que estaba arreglada.

En total 6 kms. I mes estona caminant que corrent.

dilluns, 26 d’octubre de 2009

Recordant...(X)

XM DUATHLON SERIES
- 2ª DUATLÓ VALLS D'ANEU - (02/07/09)

El mati era fresc quan hem sortit al carrer per anar a buscar les bicicletes que teniem tancades en un garatge del propietari de l’hostal. A continuació ens hem dirigit cap a la zona de sortida i hem seguit la carretera que porta a Viella un troç per escalfar les cames una miqueta. Acte seguit ja ens hem colocat a la sortida. Mentre esperavem el bocinasso, m’he adonat que havia perdut les ulleres, així que he corregut cap al cotxe ja que me les havia deixat a sobre el capó. Per sort encara eren allà

BTT

A diferència de l’any passat, aquest any la sortida ha sigut puntual. Hem arrencat i a escassos 100 metres hem trencat a la dreta per un carrer estrer, (1er embuss). El carrer s’ha transformat en pista i quan hi ha hagut una mica de desnivell molta gent ja baixava de la bici degut a l’aglomeració de gent (2on embuss). Finalment hem pogut començar a pedalar quan de sobte una nova aglomeraciò de gent ens fa parar, aquest cop hem de pujar amb la bici al coll per un marge de almenys 2.5 metres o més, gent que queia, bicicletes que volaven, en fi un caos.

Un cop a dalt hem pogut rodar per un corriol estret pero planer sense massa dificultat i que ens a dut a València d’Àneu. Aquí hem seguit per la carretera varis centenars de metres fins a entrar en una pista que al cap d’uns metres es convertia en una bonica i llarga trialera fins al poble de Son.

Al poble de Son, hem agafat una pista forestal que ja no deixariem fins a la transició. La pista era ample i sense excessiu desnivell per lo que era de molt bon fer. No obstant els obstacles i desgast que m’ha suposat el primer tram fins a Son no m’ha permès anar com jo voldria en aquesta part del cicuit.


RUNNING

Hem arribat a la transició amb en Jaume que ja havia dit el dia abans que vindria tota l’estona amb mi. Un cop fet el canvi de sabatilles he pillat un powergel de l’avituallament i hem començat la pujada al Mil Potros. En els primers metres de la pujada ens hem creuat amb algun corredor que abandonaba. La pujada començaba creuant un petit bosc per un corriol amb no massa desnivell fins a sortir a un pla a on ja es veia la primera pujada forta que era el Pic de Pinetó. Aquest primer pic m’ha costat força de pujar, amb prou feines podia seguir el ritme d’en Jaume. Un cop a dalt del cim haviem de reseguir la cresta fins arribar al Mil Potros. La pujada del qual no era dura si no més haviat un pèl perillosa doncs havies d’agafar-te a la roca en algun tram per no relliscar.
Un cop al punt més alt ja només tocaba baixar. La tartera no era molt llarga però si dificultosa de baixar. Un cop baixada la tartera vàrem poder trotar una mica tot i que haviem d’anar al tanto doncs les senyals hi havia llocs a on quasi no es veien i era fàcil perdres. La baixada i tornada a la bici era llarga, molt llarga més del que haviem calculat i el camí tot i que permetia poder còrrer erà relliscos i ple de pedres i roques. En arribar al següent control ens varen dir que quedaven uns 6 kms gairebé tots plans. Finalment varen ser 9 Kms des d’aquell punt!. Almenys el camí era força pla durant tota l’estona que ens restava, o això semblava doncs quan ja arrivabem. Els últims 500 metres tenien de nou un desnivell considerable fins a arribar a la transició.


BTT (Descens)

En fer el canvi a la transició en Jaume ja m’esperava a l’altra costat, aixi que ens hem enfilat a la bici i hem baixat cagant llets per la pista que era molt ample i en força bon estat. Uns quilòmetres més avall, l’hem deixat per entrar a una carretera asfaltada que se m’ha fet eterna ja que quasi no tenia forces per pedalar. Després de la carretera tocava un llarg tram trialer, primer resseguint els cingles de les muntanyes per estrets corriols i amb poc marge i més endavant per trialeres revirades en les que s’havia de tenir un bon tacte de frens. Acabada la trialera hem creuat un rierol i ja és veia el poble d’Esterri d’Aneu, ara haviem atrap un grup de quatre corredors. Finalment en Jaume i jo ens hem agafat de la mà i hem entrat junts a la meta.