dimarts, 29 de juny del 2010

Running a Torroella

Divendres vaig llevar-me força d'hora, a les 7. Havia quedat el dia abans amb en César i en Moi per anar a córrer una mica a les 8 del matí. Ells tenien pensat anar a córrer per la platja però a mi no em seduia massa la idea.

Un cop vestit i a punt vaig mirar el rellotge. Les 7:20!!, Uff! que d'hora que vaig. Així que vaig decidir sortir a fer la volta tot sol. La ruta de sempre carrilet, La gola i càmping.

Normalment i estic uns 45 min., calculava que si podia anar una mica fort podia fer-ho en uns 40-42 aprox. i arribaria al càmping sobre les 8 i si en tenia ganes m'enganxava amb aquell parell capa a la platja un ratet.

Tot i ser molt d'hora, el sol a Torroella ja apretava i un cop passat el carrilet i camí de la vola que no hi ha cap ombra es nota i molt. També vaig notar dues coses. La primera que feia dies que no corria i no em sentia excesivament lleuger. I la segona que encara arrossegava el refredat dels últims dies i em costava de respirar.

D'altra banda les cames van aguantar prou bé  i el temps total no va estar malament 44 min que seria lo normal. En arribar al carrer, aquell parell ja havien marxat i la veritat que em va anar molt bé que no hi fossin ja que a la platja les hagués passat magres.

diumenge, 20 de juny del 2010

La Vic - PLatja D'Aro (2010)

Aquest dissabte vaig anar a fer la Vic -Platja d'Aro, una pedalada no competitiva que organitzen des del segell cultural Pluie de Nuit.

Ja d'entrada, el despertador no va sonar així que el dia no començava excesivament bé que diguessim. Les sis i cinc!! feia cinc minuts que hauria d'haver passat a buscar en Marc per Sant Quirze. Em vesteixo com un llamp, carrego la bici al cotxe i surto a correcuita. En recollir a en Marc encara hem de fer una parada de nou a casa, amb les preses m'he oblidat les sababates d'anar amb bici.

Finalment arribem a Vic amb el temps just de signar a la sortida, recollir el maïllot i fer un riu abans de sortir.

La pedalada comença puntual travessant els carrers de vic darrera el cotxe que ens guia i en direcció a Calldetenes, Sant Julià, i per carretera cap a Vilanova. Durant els primers deu quilòmetres vaig al grup del capdavant on hi ha en Marc, però en arribar a Folgueroles les coses es posen al seu lloc i perdo pistonada ja que jo no puc seguir el ritme del capdavant mentre que mica a mica veig com em passen alguns  bikers. 

Poc després de passar el petit tunel que hi ha abans d'arribar a Vilanova, els de les motos ens desvien per un corriol que durant un parell de kms aproximadament ens fa esquivar la carretera. Arribem al pantà de Sau, aquí vaig una estona amb en Ramon Bautista i anem xerrant una estona, però aviat hem quedo enrera, ja que el seu ritme es massa fort per mi a més soc conscient que amb lo poc que he sortit últimament avui tocarà patir.

Vorejant la pista dels pantans en direcció a Susqueda costa força de pedalar, les plujes dels últims dies fa que les rodes s'enganxin al terreny de forma considerable. Ja en les petites rampes que hi ha noto que no tinc les cames per apretar gaire avui i procuro no passar-me de la ratlla que queda molt tros.

A les nou i deu minuts arribo a Susqueda més o menys sobre l'horari que tenia previst en principi, això hem dóna anims per poder seguir. Abans però faig un bon entrepà de butifarra a l'avituallament i una Coca-cola. Carrego d'aigua i aquarius i en marxa de nou, avall cap al Pasteral que està a uns deu quilòmetres per carretera. Aquest tram el faig en bona part amb en Felipe i en Ramón, fins que un parell de Kms. abans d'arribar al carril bici ja no els puc seguir.

Al pasteral m'enganxo a tres nois de Vic amb que mantenc una mica de conversa fins a arribar a Anglès on es paren a la gasolinera a fer un riu. Jo segueixo avall. En arribar a la rotonda on setmanes abans ens haviem desviat amb en Xevi m'alegro en veure que ja han tret el desvio i respiro una mica. Poc duraria, perque uns metres avall els nois de les motos ens desviaven de nou per passar per un cami que per sort ja coneixia també del dia de Torroella i que sabia que hi havia uns rampots que deu n'hi dó. - Aquí més d'un patirà.-  penso de fet jo vaig entre els 75 primers i els que van amb mi tots esbufeguem no hem vull imaginar el grup de darrera de tot.

Passat aquest tram retrobem el carrilet de nou ara vaig sol, completament sol, i trobo nous desvios del carrilet que hem fan trabessar bescanó i Vilanna a tort i dret fins que finalment torno a pillar el carril bici. Per una estona gairebé patia d'anar tot sol, ja que pensava que m'havia colat com potser que en una pedalada de 380 persones hagi d'anar sol?.

Finalment arriba a Salt, a on m'atrapa algun grupet que altre i entro a Girona a on hi ha l'avituallament. Prenc algo de veure, una cocacola fresca i aigua pel bido, i com que no sembla que hagin de travessar-nos com altres anys tiro carrer avall xino-xano per mirar de no perdrem per Girona. M'adelanten dos de Starbike i m'hi enganxo com una paparra. Al cap de poc el grup ja el formem 7 persones i més endavant atrapen un grup que anava perdut en el qual hi havia en Felipe i en Ramón.

Agafem de nou el carril bici i cap a Quart. Ara toca la part més pesada de la pedalada, tot molt pla i rectes molt llargues, Quart s'em fa llarguiiiiiiissiiiimm!Arribo a Llambilles, tinc el cul fet pols i estic bastant cansat de pedalar, de totes maneres vaig bé de temps, intento recordar i sé que hem queda Cassà, Llagostera, Sta Cristina, Castell D'aro i Arribada. Passat Llambilles reconec la gaolinera a on amb en Paco hem girat més d'un cop, Cassà és a prop. Si és aprop, però jo trigo força a travessar-lo o almenys m'ho sembla, això d'anar totaltment sol dóna per menjar-se molt el coco. Vinga ara cap a Llagostera. 

Cada dia vaig de Cassà a Llagostera, es una punyetera recta de no res, algú hem pot explicar doncs perquè el carril bici fot una volta tan gran per enllaçar ambdós pobles? son ganes de tocar els c...Això és el que penso mentre intento arribar a Llagostera, que s'em fa llaaaaarg....Finalment arribo a les dotze i cinc, faig una parada per fotre'm un gel i trucar a la mestressa, una horeta i arribo tu!. Sorto de Llagostera cagant ósties, el gel m'ha donat una mica de vidilla i él saber que hem queda tan poc hem motiva una mica. A més sé que no hi ha pujades ni pendents forts. Veig un cartell que marca 15 Kms, Uau de conys jo calculava una vintena. Apreto una mica amb el plat gran que collons estic fet pols però li foto canya.

Aquesta gosadia la pago cara, cinc kms més tard haig de posar peu a terra per unes rampes al quadriceps esquerra. Un parell de minuts d'estiraments i a rodar de nou. Els kms cauen poc a poc tot i que la mitja volta els 20 Km/h segons els meus calculs arribaré poc després de la Una. Llàstima hem feia gràcia arribar abans de la una. Segueixo pedalant ja durant els últims kms entre Sta. Cristina, i Castell d'Aro. Entro a Platja d'Aro per darrera del camping Vall d'Aro i reseguint un riu quasi sec. M'atrapen un grup de tres o quatre i m'hi enganxo. Ja es veu la meta, miro el rellotge de nou i veig que queden tres minuts per la una, així que baixo algun pinyonet per accelerar una mica. Finalment entro a les 12h 59min.

A l'arribada m'esperen la Mónica i els nens i en Marc que ja s'ha dutxat i tot. Ell ha arribat el primer per segon any consecutiu.

Per rematar la jornada dinem tots junts allà mateix amb la resta de corredors, amanida, botifarra, Xurrasco, Fruites vàries, gelats i cafès.

En total vàren sortir 114 Kms i el temps sobre la bici va ser de 5h 34 min. Déu n'hi dó quina pallissa! 

dimecres, 16 de juny del 2010

A falta de pan...

Si, jo sóc el porquet de l'esquerra!

Com que aquests últims dies no he pogut sortir i no tinc res que apuntar us deixo un parell de videos en el que s'em veu practicant el meu altre Hobbit.

Aquest és del concert a Molins de Rei al 2007

Aquest és el primer bolo de Pesta Porcina  al Desembre del 2004

dimecres, 9 de juny del 2010

Tracks del Diable NON STOP 2010

Dissabte tocaba algo diferent. Aquest cop no seria jo que patís les conseqüencies de la calor i l'esforç de sortir a pedalar. Aquest dissabte vaig estar com a col·laborador a la Tracks del Diable NON STOP 2010.

El dia va començar molt d`hora també per nosaltres, a les 4:30 sonava el despertador amb el seu infernal soroll. A les 5:00 en Jaume passava per casa i feiem cap al pavelló per ajudar a muntar el que calgués. En arribar allà tot era calma. En Xevi i l'Emili ja eren per allà, ells també venien a fotre un cop de mà. Veiem que l'Alex i en Coco de BI6 só per allà i ens posem a les seves ordres, comencem a muntar inflables i a moure valles per preparar la sortida mentre ells acaben de preparar una taula per als que manca recollir dorsal.

Aviat comencen a arribar corredors. Per cert que el primer en apareixer per allà va ser curiosament el guanyador de la prova, deuria tenir presa...

En poc més de mitja hora ja estava tot llest i els corredors ja gairebé eren tots davant al pavelló, així que es va cridar a tothom que es posesin darrera el cotxe per poder donar la sortida que era neutralitzada i Pam! Ja ha començat tot.

Un cop fora els corredors fem camí cap a l'hotel a buscar les caixes amb l'avituallament, caixes d'aigües, Coca-coles, Beguda ìsotònica, patates, olives,etc,...

Un cop tot carregat al cotxe anem cap a casa i carrego una taula vella que tenia per allà, no fotarem l'avituallament al terra no? i fem camí cap a Santa maria de Besora doncs en havien dit que s'havia de muntar la paradeta del dinar abans d'anar a Vidrà.

L'estrés dels avituallaments
Arribem d'hora, molt d'hora, que dic, SUPER D'HORA!!. així que aprofitem per estirar les cames i pujem al castell Besora que no i haviem pujat mai i ens hi estem una estona prenent la fresca. 

Més tard decidim de baixar i fer camí cap a Vidrà on arribem d'hora, MOLT D'HORA, i anem a caminar una miqueta fins a la depuradora per fer temps i ens estem allà ajaguts fent-la petar una estona fins que arriben els de les motos que ens diuen que els primers ja han passat Collsaplana i van baixant. 

Ara sí anem cap al cotxe i montem la paradeta. En pocs minuts arriben els primers corredors, un grup de tres, que apenes paren uns minuts just per hidratar-se i sortir cagant llets.

Tres minuts més tard arriben tres corredors més entre ells l'Arnau, En Cristian i en Sanmartí, tots ells coneguts. Mica a mica van passant els corredors esglaonats, força separats i en petits grups de 3 - 4 corredors com a màxim.

En Cristian, Larnau i en San Martí a Vidrà

La jornada va passant amb molt bon ambient i bon rotllo, nosaltres ajudem en el que podem als corredors, omplir bidons, donarels-hi aigua, Arreglar algun desperfecte, inclús els empeñem una mica al arrencar, que el carrer fa pujada i ja van força tocats.

Els ultims corredors a pasar són la Noe de Lacabrasiempretiraalmonte i un noi de Castelló. Després d'ells només ens falta passar un parell de corredors els quals varem disuadir que no seguissin ja que van arribar molt tard.

Un cop tencat el control a Vidrà, cap a Sta maria de Besora a dinar una mica que la gana apretava. Allà hi havia les dones i tan sols quedava algun corredor que ja sortia. 

Amb la panxa ja plena en Jordi hem diu que té d'anar a marcar l'ultim tram i m'ofereixo a ajudar-lo. Així doncs baixem per la carretera  i anem a Orís a marcar des d'allà fins al pavelló amb cintes. Arribant al restaurant El triangle veiem pel retrovisor del cotxe que el primer corredor ja arriba i encara no hem acabat de marcar. En Jordi puja ràpid al cotxe i li fa senyals de que el segueixi. Jo segueixo a peu fins al pavelló marcant amb cintes el camí. El segon corredor m'atrapa sobre el pont del riu Ges i li dic que segueixi recte i que giri a les piscines. 

Finalment arribo al pavelló amb el tram marcat però ben amarat de suor. Mica en mica van arribant els corredors la majoria molt separats entre ells.

Jo acabo la jornada mirant l'entrega de trofeus moment en el qual ja vaig marxar a casa. 


Classificació Final

dijous, 3 de juny del 2010

Sumant Kms de running

Avui havia quedat amb en Jaume per anar a ensenyar el tram de peu de la duatló a en Sam i la Rosa. Al final però en Jaume no ha pogut venir per problemes personals.

Així doncs que hen sigut tres els que hem anat a fer la volta. Avui coneixedor del traçat, tenia l'intenció d'intentar correr més tros i caminar menys.

La veritat és que m'he trobat molt bé en tot el tram, ja que era jo qui marcava una mica el ritme i anava a gust. A les pujades he pogut trotar bastant, però en Sam i la Rosa es quedaven una mica enrera i els he anat esperant.

Al final m'he sentit força bé i de nou amb unes bones sensacions. Sembla que això rutlla i de moment no hi ha senyals de sobrecàrregues muscular. El temps aproximat ha estat d'uns 45 min.

dimarts, 1 de juny del 2010

Preparant la Duatló G.E. (part II)

Després de que dijous passat estiguessim rondant amb la bicicleta per camins i senders tot buscant el traçat ideal per a la duatló G.E., avui en Jaume i jo ens hem calçat les sabatilles de córrer i hem anat a fer un primer test dels traçats a peu per tal de comprovar-ne diferents aspectes.

El primer tram surt de les piscines i s'enfila en direcció al castell dels moros fins a la casa dels panells solars on trenquem cap a la dreta en direcció a Sant Vicenç, seguim la pista fins a trobar font de Nogueres. Seguim recte la carretera com en la cursa a peu de l'any passat i en arribar al trencant que en feia tornar aquest cop seguim per un camo de dret fins a trobar una tanca que vorejem uns metres fins a robar el pas i enfilem camí amunt. El camí no té practicament pèrdua i mica en mica a mida que es fica dintre del bos es fa més i més estret i va pujant més i més, sobretot en els últims metres en que arribem a una fita que ens marca el Castell de Torelló a mà esquerra. A partir d'aquí agafem el camí que ressegueix la carena del Castell fins a coronar-lo. Un cop dalt, baixem per la par del darrera del Castell resseguint la carena i anat a buscar el camí pedregós on anys enrera es va disputar la contrarellotge GE i que enguany recuperarem en el tram de BTT de la duatló. Arribem a la pista de ciment i ens deixem anar fins a les piscines. 47 minuts aprox.

El segon tram molt més curt (1,5 kms aprox) surt de nou de les piscines i baixa per entre les naus del poligon industrial fins a trovar el camí de pedres que puja de nou cap a la zona esportiva i les escoles i retornem al punt d'inici on hi ha l'arribada.