diumenge, 31 de març de 2019

1er Trail d'orís

Avui he anat a córrer al 1er trail d'orís. No en teníem massa informació d'aquesta cursa i de fet me'n vaig assabentar quasi de casualitat.

El fet es que aquest matí, poc abans de les 9h, estava sota l'arc de sortida amb l'Erik i la Laia Rubio esperant a que donessin  la sortida amb força fred al cos i sense haver escalfat gens ni mica doncs hem arribat justos a lloc i els nanos no volien ni sentir parlar d'escalfament.

La cursa a constat d'un total de 22kms i 850m de desnivell positiu, amb un recorregut 'sorpresa' doncs no se n'havia fet public el track.

A les 9:00 puntuals com un clau es dona la sortida que surt de davant de la casa de la vila d'Orís. Just sortir girem a la dreta i baixem per l'antiga carretera durant varis centenars de metres fins a un trencant a mà dreta on ens espera una pista amb una forta pendent, això promet,...

De seguida, l'Erik i la Laia es queden una mica enrere, jo vaig intentant trotar en els trams més plans. Sembla que el cos respon prou bé així que passen els metres i sortim a la carretera, on agafem el PR que puja fins al Castell. Durant la pujada noto molèsties al soli de la cama dreta, així que procuro no forçar massa a les pujades i no córrer més del necessari.

Arribo al Castell on hi ha un control de pas, aprofito per treure'm el paravent que ja em sobra. A la rectoria hi ha el primer avituallament, faig u n got de Coca-Cola i segueixo. Girem a la dreta seguint de nou un PR que ens porta per mig de bosc i que surt a la carretera que puja cap a Gallifa. travessem la carretera i cambiem de vessant, per anar a buscar la part més occidental de Sant Salvador.
Segueixen caient kms entre corriols, camps,... certament la cursa es 'deixa córrer' bastant. Arribo al segon avituallament. Les molèsties al soli han anat en augment i ara vaig pitjor. De fet en aquest punt m'he rumiat seriosament de retirar-me i tirar avall, però que carai,... pit i collons i cap a munt!

Segueixo pujant per una pista ampla que enllaça amb el camí de Sant Salvador. Com que la pujada es pronunciada faig tot el tram caminant però a pas lleuger. Un cop al trencant del camí de Sant Salvador, ja sóc a terreny conegut, sé el que m'espera fins a arribar a dalt, així que apreto una mica, però sense córrer.

Arribo a Sant Salvador, el punt més alt de la cursa i l'ecuador de la prova. Ara toca baixar. A l'avituallament m'ajunto amb L'Eric Sibina i la seva mestressa que van xino-xano. Tot i que en principi volia baixar caminant m'engresco al veure-l's a ells trotar i em deixo anar. El dolor es suportable a les baixades, si bé haig d'anar molt en compte a no carregar en excés la cama dreta.

La baixada es molt maca per corriols revirats tot resseguint els cingles, altre cops seguint marques de GR. Faig pràcticament tota la baixada de Sant Salvador corrent, de fet passo davant de l'Eric i cia. i els hi trec uns minuts durant la baixada.

S'acaba el tram de bosc i sortim a una pista ampla, a on haig d'afluixar i seguir caminant. Ara són ells que em deixen enrere a mi, doncs per la pista em costa molt més de trotar. Passo per l'ultim avituallament sense parar-me.

Segueixo baixant ara enllaçant trams de pista ampla una rera l'altra. M'avança un corredor que tenia davant molt al principi i com que veig que això, caminant, va per llarg, decideixo tornar a trotar mentre hi hagi baixada buscant els laterals on el terreny es més tou.

Arribo a Vinyoles, ja no queda gaire 3kms. Una ultima pujada que ens porta a passar pel costat dels dipòsits d'aigua, conec el camí ja hi he passat a vegades en bicicleta, així que sé el que em queda.

Entro en un corriol i intento trotar a estones,... passada una granja es veu ja la carretera d'Orís i el tram final, així que faig un esforç i torno a trotar de nou, apretant una mica les dents. Surto a la carretera i avall que fa baixada. Miro el rellotge, 2:55min. Em deixo anar carretera avall anant tan ràpid com puc per intentar baixar de les tres hores.

Finalment travesso l'arc d'arribada en 3:02min. molt satisfet per haver acabat la cursa, amb bones sensacions tot i haver corregut tant tocat. Ara toca recuperar-se i preparar-se per una nova fita.


https://www.strava.com/activities/2254056618

diumenge, 17 de març de 2019

Taga amb els nanos

Avui hem anat a fer el Taga. Ja feia temps que en tenia ganes així que a mitja setmana ja vàrem quedar entesos amb en Xevi per anar-hi amb la canalla.

Ens hem trobat a casa a les 7:30 i hem fet camí cap a Ogassa amb els cotxes I sobre les 8:30 ja érem a l’aparcament de l’ermita de Sant Martí d’Ogassa.

Com sempre els primers metres són durs per la pendent pronunciada de la pujada. Els nanos pujen bé, sobretot l’Erik i la Laia que són els més grans. L’Iker també arrenca fort (veurem el que dura) mentre que l’Oriol renega una mica en els primers metres.
Mica a mica anem deixant metres enrere i arribem a l’abeurador i ja es veu de lluny el coll de la Portella d’Ogassa,, així que comencem a fer les ziga-zagues, que se’ns passen en un vist i no vist.

Arribem a la Portella en 45 min. Paradeta per veure una mica i fer alguna foto, el dia és esplèndid.
Seguim fent camí cap al Taga, l’Erik i la Laia s’avancen una mica, mentre que la resta anem més xino-xano, però de n’hi dó com pujen els petits!, no s’encanten pas tampoc.

Fem cim amb 1h15min. A dalt fa una mica d’aire, tot i això ens arraserem una mica i mengem l’entrepà mentre l’Erik ens fa una conferència sobre les cel·lules mare.

Toca baixar I ho fem per la banda de Coll de Jou. Baixem trotant, com sempre. Deixo a la resta que vagin baixant mentre m’entretinc una mica a Dalt, ja que acostumo a baixar més ràpid, tot i això L’Erik Baixa com un Isard i decideixo intentar atrapar-lo. Mala pensada, doncs després de passar un filat, perdo l’equilibri i caic de morros a terra. La caiguda a sigut dura, he parat el cop amb el pit. Per sort només tinc algunes rascades i el cos adolorit. Podia a ver estat pitjor.

Seguim baixant, aquest cop vaig amb molta més cautela, doncs el cop m’ha deixat ben destrempat, així que baixo acompanyant a l’Iker que va més lent.

Arribem a Coll de Jou en només 20 min. i fem camí cap el cotxe. Decidim provar un GR que ens hauria de dur pràcticament al punt de sortida en comptes de passar per la pista de pòrtland.
Aquest GR està marcat (podria estar-ho millor), i realment ha valgut la pena passar-hi doncs té algun tros realment maco.
Finalment, arribem als cotxes després de 2h 52min. De caminada en un dia radiant i esplèndid. Ara ens espera una barbacoa a casa per rematar el dia.

https://www.strava.com/activities/2219610163


FITXA:

St. Martí d'Ogassa - Taga: 1h 15min
Taga - Coll de Jou: 20 min
Coll de Jou - Sant Martí D'Ogassa: 27 min
Temps Travessia: 2h 02 min
Temps Aturats: 50 min
Temps Total: 2h 52 min
Distància: 7,9 kms
Desnivell: 689+/689-

diumenge, 10 de març de 2019

Volta per el Bisaura

La volta d’avui, era una sortida que ja vaig fer fa uns anys amb en Jaume castells i en Pere vila. Un tomb per la zona del Bisaura que te uns paratges meravellosos.
Sortim desde la zona esportiva de St. Quirze del Vallés, Anem en Xevi R. En Jordi F. I jo. I seguim les marques d’un GR. que passada la fàbrica de Sodeca ens enfila amunt per mig de bosc. Els primers kilòmetres van passant i el camí no para d’anar pujant més i més a cada passa, em noto els bessons carregats. Sovint haig d’anar controlant el track amb el GPS del telèfon per assegurar que no ens desviem de la ruta, però el camí es molt fresat i està ben marcat.
Arribem a la zona del bosquetell on hi ha un trencant que ens duria cap a Bellmunt a mà dreta, nosaltres seguim cap a l’esquerra i després d’un turonet sortim al capdamunt de la carena on veiem el castell de Sta. Maria de Besora al fons. A partir d’aquí una baixada vertiginosa i molt divertida fins a arribar ben bé al trencant del salt del Mir a on fem una paradeta per fer-hi fotos.
Reculem uns metres i sortim de nou al camí. Ara agafem una pista ampla que ens porta al restaurant “La cabana del Mir” i des d’aqui per una pista ampla fins a arribar a Sta. Maria de Besora. Aquest tram el fem caminant, tot i que el podríem haver fet trotant.
Arribem a Santa Maria de Besora i fem una paradeta per menjar una mica. Seguidament, enfilem camí cap al castell de Besora. El camí passa just per el costat, però creiem que val la pena pujar fins dalt del castell. Un cop dalt i recobrat l’alè. Desfem el camí per retrobar el trac que ens porta per un nou GR que seguim per mig de bosc  i que aviat ens porta al “pla de Revell”.
Travessem tot el prat del pla de revell, decantant-nos cap a la dreta, per anar a buscar una pista en baixada que fem trotant i que ens porta al castell de Montesquiu.
Arribats al castell, baixem per la carretera trotant fins a arribar de nou a St. Quirze per la banda de l’estació.


https://www.strava.com/activities/2203482413


FITXA:
St. Quirze de Besora - Salt del Mir: 1h 07min
Salt del Mir - Sta. Maria de Besora: 47 min
Sta. Maria de Besora - Castell de Montesquiu: 47 min
Castell de Montesquiu - St. Quirze de Besora: 18 min
Temps Travessia: 2h 59 min
Temps Aturats: 35 min
Temps Total: 3h 34min
Distància: 18,5 kms
Desnivell: 801+/801-