diumenge, 23 de gener de 2011

De Vidrà a Joanetes


Avui hem anat a marcar amb el GPS el que serà la segona etapa del les passes del Diable.

Al matí quan anàvem amb el cotxe en direcció el termòmetre del cotxe marcava una Tª molt i molt baixa tant és així que en baixar del cotxe marcaba -10.5ºC!

El Pic de l'Àliga
Un cop llestos i sobre el track, ens dirigim per un GR que va per un corriol i que mes endavant deriva en una pista tot resseguint una riera, que al igual que la resta del paisatge està glaçat i blanc per la gelada. Aviat la cosa comencem a guanyar una mica d'alçada, però fa tant fred que apenes puc aguantar la camara amb les mans.

Arribem a un trencant que ens marca direcció a Salgueda i/o Puigsacalm. Nosalaltres agafem el caminet de la dreta en direcció a Salgueda seguint una nova riera amunt i ara si pujant ja més fort cap a la coma del coll. To i que la pujada és dura i ens comença a fer suar les mans les continuu tenint ben glaçades.

Arribat a la carena trobem un nou indicador en el qual ens em de desviar del traçat per poder pujar al Pic de l'Aliga. Val la pena desviar-se aquí, ja que és molt poc tros i la vista des del pic de l'Aliga és espectacular. Déspres de coronar el cim i fer alguna foto reculem fins a trobar de nou el trencall on hi ha la senyal i seguim per el cami durant uns metres on hi ha un nou indicador. A la dreta cap baixariem cap a la casa de la coma i cal Ferrer o sigui direcció Sant Pere, i cap a l'esquerra anem cap a Barcons i el Puigsacalm. Nosaltres cap a a l'esquerra tot caminant per una fageda. el camí es de molt bon fer i sense pendents gaire pronunciades i aviat sóm a la Fontornadissa, on un tros més amunt i abraçats per el sol aprofitem per fer un mossec als entrepans que portem.

El cim del Puigsacalm
De seguida arribem peus del Puigsacalm, a un trencant on ens senyala el camí de les Olletes i Santa Magdalena. Nosaltres pujem de dret cap al Puigmal, on ens entretenim de nou per fer alguna foto i marcar el waypoint tali com hem fet al puig de l'Aliga. Reculem tot baixant per on hem  pujat i veiem que ens hem sortit del track, decidim tirar endavant i ens hi re-enganxem de nou poc més endavant. Sembla que el track baixava per l'altre costat del Puigsacalm. Seguint el camí arribem a l'alçada del puig dels Llops, on ens desviem uns minuts per marcar un nou waypoint, val la pena visitar-lo.

Seguim endavant per entre fajos ara en tendencia a baixar i arribem a l'Ermita de Sant Magdalena del Mont. Fem una visita, filmem i grabem el Waypoint. El track segueix per sobre nostre i anem a buscar-lo. El cami ara baixa molt bruscament amb un fort desnivell i més endavant trobem algún ferro clavat a la roca on poder posar el peu. Comencem a sospitar que no anem bé fins arribar a una canal força xunga i molt dreta, amb ferros i ganxos on poder agafar-se. Les nostres sospites queden fundades aviat. Són a la canal dels Ganxos, per on no voliem passar!.

Ja que hi sóm intentem baixar-hi per no recular i filmem algun tros al més pur estil 'Al Filo de lo Imposible'. Finalment però posem una mica de seny i decidim de recular i buscar una alternativa i pasr per les Olletes que era la idea inicial.

Reculem doncs fins a l'ermita de nou on uns nois ens indiquen on agafar el camí de les Olletes. Aquest camí es purament de baixada, força pronunciada i amb moltes ziga-zagues, ideal per cardar-te els genolls enlaire, ja que va carregant i carregant. 

Passem per una petita excavada a la roca i tancada amb un reixat on hi ha una mare de deu (suposem que la mare de deu del mont) i poc més endavant un nou cartell que ens indica a Joanetes cap a l'esquerra. El camí fins a Joanetes es practicament una pista molt trencada i plena de rocs que enllaça amb una altra pista igual o pitjor a través d'un corriol molt maco.

Finalment arribem a Joanetes després de set hores d'haver arrencat, amb un desnivell de +1043/-1543 i més de 20 kms.



dijous, 13 de gener de 2011

De Torelló a Vidrà

Ultims preparatius abans de sortir
Aquest dissabte vai g sortir a caminar. 

Tenia pendent la sortida de fa quinze dies i que ens havia de portar de Torelló a Vidrà i que havia servir per marcar amb el GPS el track de la 1ª etapa de les passes del Diable.

Primers metres de la sortida
Ens vàrem reunir a les 8:30 al local dels Tracks del Diable amb en Jordi, la Mireia, la Judit i jo. També ens va acompanyar l'Erik, que deu n'hi dó com li va costar de llevar-se.

Sortida i caminem pel carrer de l'estació per anar a buscar la font de Puigroví, on agafem el GR del Vora Ter cap a Vilaseca. Seguim en direcció Borgonyà on haig de fer parada tècnica i recular ja que l'Erik es fot de fred i diu que vol tornar. Sort que som al costat de casa. L'acompanyo i dic als demés que tirin, que ja els atraparé al Sot Gran retallant per algun lloc.

Un cop tinc l'Erik a casa calentó com un torronet. Pujo de dret pel cami de Vilaseca cap al Sot gran. i al trencant de Comadebó decideixo de pujar-hi, ja que no crec que la resta haigin passat per allà encara i fa fred per estar-me parat.

Pujant cap Serrat alt
Ens reunim de nou amb la resta i seguim el camí cap al Sot Gran i seguidament cap al Serrat Alt i Turó dels tres Batlles, on seguim el GR cap a coll de Maronta. Allà girem i seguim la carena per anar a sortir a Coll de Duec on fem una parada per esmorzar i es que a lo tonto portem ja 2h i mitha de camí.

Amb l'estomac ple enfilem amunt el camí de la Serragrenyada que ens porta fins a Bellmunt. Aquest tram se li fa pesat a la Mireia que pateix de dolor a les cames. 

A Bellmunt fem una paradeta per recuperar forces i aviat tirem avall per anar cap al camí de les fulles, on un cop davant de la porta seguim de dret en coptes de passar-la i anem en direcció a la Font Xeca i baixem cap a la casa de la Vall., on seguim pel camí en direcció a Vidrà passant per la Tosca de Degollats.

Baixant cap a la Vall
Passada la Tosca seguim per la pista de Vidrà i en s deviem a la dreta per visitar el Salt del Molí, el qual està impresionant. Decidim seguir les marques del GR en comptes de recular i arribar a Vidrà per l'altra costat del riu que resulta ser més amena i bonica. 
La Tosca de Degollats


Finalment arribem a Vidrà després de 6h de caminada. 22Kms i 1200 metres de desnivell acumulat.

Una bonissima primera etapa per a les passes del Diable.

Salt del Molí



Atravessant el pont romànic


dissabte, 1 de gener de 2011

Arrenquem el 2011!

Res millor per començar l'any que fer una mica d'esport. I què millor que una sortideta suau amb la BTT amb l'erik per començar amb bon peu?


Doncs aquesta tarda hem sortit a fer el volt amb l'Erik, una volta quasi idèntica a la que ja vàrem fer fa uns mesos. Sortida de Vilaseca cap a les naus i les escoles de Sant Vicenç, per seguir en direcció a l'hípica per agafar el camí de la  fontsanta. Un cop al pont de targarona el creuem en direcció a quatre camins, fent les dures rampes emporlanades que hi ha i fins a arribar a casa de l'hora, on girem ja cap a Torelló. 


Un cop a les rotondes de Torelló hem agafat el camí dels dipòsits i l'hem seguit fins a arribar al Santuari de Rocaprevera i tot seguit avall cap a les piscines i el poligon matabosc, on en arribar al triangle hem pujat per la pujada de l'Espona i finalment cap a casa de dret.