dilluns, 30 de novembre de 2009

XXIa Cursa de L'esquiador (La Torre de Claramunt)

La cursa de l'esquiador és una cursa diferent. Potser perquè cada any es corre en una localitat diferent de l'Anoia o potser perque es pot fer de tres formats diferents: BTT, Cross o Marxa a peu.
Aquest any a petició d'en Brujo ens hem animat els de la colla i ens hi em apuntat cobrint totes les disciplines. En Teixirep i Jo en la de BTT, en Brujo i en Pikatxu en la de Cross i en Txuma la Llosi i la Toma en la Marxa a peu.
A les 8 del matí han sortit els de les modalitats de Cross i Marxa que tenien de recórrer un total de 20 Kms aproximadament amb un desnivell positiu acumulat d'uns 600 metres. Mitja hora més tard ens ha tocat a nosaltres, a les bicicletes.
Ha estat una cursa maca i variada, amb pujades dures per pistes plenes de rocs, corriols revirats, baixades frenètiques per pistes amples... Durant la cursa i aproximadament cada 8 Kms hi havia un control de pas, així com varis avituallaments. 
Pel que fa a la 'meva' cursa he tingut que anar força estona al limit. Al principi anava per sota del meu ritme habitual ja que anava amb en Teixirep que era el primer cop que feia una cursa, però al cap d'un parell de quilòmetres en trobar-nos la primera pujada 'dura' del dia m'he parat a fer la bona acció del dia al trobar-me a un noi d'uns13-14 anys que havia partit la cadena i m'he aturat a ajudar-lo. He estat 10 minuts ben bons per arreglar la cadena. 


Un cop he arrencat de nou he tirat a sac per intentar atrapar a en Teixi, el qual no he atrapat fins al Km 8, en el primer control, (6 Kms a tope). Llavors hem anat junts una bona estona, jo tirava fort a les pujades i hem parava a esperar-lo al capdamunt. Hem seguit junts fins al Km 15 més o menys, on he decidit de deixar-lo i tirar jo sol. Desde llavors he posat un ritme molt més alt quasi de cursa, doncs tenia ganes de tirar fort i a més disfrutaba adelantat gent, doncs estavem tant enrera que la majoria de la gent que tenia davant no estaven al meu nivell i era molt fàcil passar-los.


Finalment he entrat a meta amb 2h 27 Min., tot i que en realitat crec hauria pogut baixar de les dues hores.


Pel que fa a la resta de companys, en Teixi va entrar amb 2h 47 min. en Brujo en la modalitat Cross va fer un temps de 1h 43min. i en Picatxu va voltar les 2h justes. En la modalitat marxa la Toma va fer 3h 11min., i en Txuma i la Llosi 3h 33min.


dimecres, 25 de novembre de 2009

Recordant...(XIV)

1ª DUATLÓ DEL CASTELL - (21/01/07)

El matí del diumenge era gris i fred, però davant del pavelló de St. Vicenç ja  hi havia ambientillo quan hem arribat nosaltres. Hem anat a recollir els dorsals que repartien a mida que arribava la gent. Un cop tot llest hem sortit a escalfar una mica pels carrers de St. Vicenç.

Amb una mica de retard sobre l’hora prevista, ha començat la 1ª duatló del castell, amb una setantena de corredors inscrits. La sortida ha set força explosiva, una mica massa per mi, que poc abans d’arribar al trencant de Palmerola he tingut que afluixar per que m’entrava flato.

Aixa doncs he vist com se m’escapava en Jaume que estava davant meu i com en Roger hem passava i hem deixava també un tros enrera. Uns minuts més tard he tornat a trotar, per sort arribant a la casa de Vilamajor, he pogut prendre contacte visual amb en Roger que estaria a uns 50 metres i això m’ha donat ànims.

Pujant cap al castell he retallat distàncies recuperant algunes posicions. Durant la baixada he corregut molt depressa, tant que he aconseguit posar-me quasi de costat amb en Roger, però de nou el flato m’ha fet una mala passada i he tingut que afluixar de nou una mica. Finalment, arribada a la transició traient el fetge per la boca.

La transició la faig ràpida i hem llenço amb la bici per atrapar a en Roger que hem porta uns 300 metres de distància i ho aconsegueixo just pasta el camp de futbol, anem junts pujant cap al sot gran. Amb la bici hem sento molt còmode, en Roger sembla que pateix bastant més.

A la baixada de sot gran hem poso al davant i arribo al trencant de Borgonyà, allà hi ha en Marc que ha punxat, el qual m’anima i m’empeny un tros amunt. Pujo a fer gall o gallina, avui vull ser gall!, tot i això els kms que porto a les cames es noten i no pot ser, avui gallina!. Arribant al final de la primera pujada rodo per terra per culpa de les cales, només una rascadeta.

En Roger s’hem posa al costat i enfilem l’ultima rampa junts, però ell es queda enrera i jo ara tiro avall a tota llet. Al final de la baixada hi ha la Mònica, en Sam i la Rosa que ens tiren fotos. Un cop abaix accelero tant com puc i agafo el GR que passa pel costat del riu i que hem porta a Vila-Seca. En sortir a la carretera tenim una sorpresa, doncs ens fan enfilar per el marge cap al camp de futbol i rera a parada del bus. Travesso el camp de futbol per anar a buscar el petit túnel de sota la via. Després del pont ja no hi havia sorpreses i encarrilo el camí que puja amunt en direcció als colegis. Al principi d’entrar al camí distingeixo a en Jordi Vila que hem porta uns 200 metres i que empenya la bici, Aixa que sabent que aquest tram el puc fer pujat a sobre procuro no abaixar el ritme.

Sóc a la part més forta de l’última  pujada i hem trobo amb l’Ivan que hem graba amb el seu habitual somriure. Per darrera no hi ha rastre d’en Roger, al davant en Jordi V. està a només uns metres i ja torna a empènyer la bici. Finalment hem poso a la seva alçada just en arribar al final de la pujada, de fet hem estat un parell de minuts de costat xerrant mentre pujàvem.

Ara toca baixar, per sort el camí me'l coneixia una mica, doncs el dimarts hi havíem anat a córrer amb en Jaume i en Sam i havíem pasta per allà de baixada. És una trialera no excessivament llarga però algo tècnica, però es pot fer quasi tota a sobre de la bicicleta. Acabada la trialera, només queden uns metres per a la transició.

Entro als boxes i hem canvio ràpid, veig per allà a alguns corredors que ja han acabat entre ells en David i l’Alex Coll, no veig a en Jaume, lo qual vol dir que tampoc hem porta tanta estona de ventatja. Deixo la bici i surto disparat com un coet, tot i això no corro massa ràpid doncs no vull trobar-me com en l’anterior tros de cursa en que corrent les havia pasat magres.

Faig els 2Kms que s’hem fan més haviat curts i arribo per fi a meta. El temps aproximat 1h 42min. Una bona actuació tenint en compte el malestar del Running i que l’objectiu era entrar amb 1h 50min. Aprox.

dimarts, 24 de novembre de 2009

Reprenem la temporada

Això mateix, ja em reprès la temporada per aixi dir-ho, i ho em fet amb una sortideta a peu per la muntanya. caminant en els primers quilòmetres  desde Vilaseca fins al Serrat alt.

Al Serrat Alt em deixat el corriol que porta al castell dels moros per buscar-nos la vida decantant-nos per l'esquerra. Em començat a trotar ja una mica em sortit a una casa de pagès prop de Font de Nogueres. Em travessat Sant Vicenç en direcció a les escoles també tot trotant i cap a Vilaseca per el poligon.

Total, 10 Kms i una horeta de running per muntanya.

dimecres, 18 de novembre de 2009

Recordant...(XIII)

SKY BIKE CUP '06
- BELLMUNT - (31/12/06




Set corredors vàren ser els agosarats que es varen concentrar a les deu del matí al mercat municipal per enfilar cap a St. Pere de Torelló, a on tindria lloc la sortida de la cursa. Entre ells un debutant, en J. Barniol.

Un cop a St. Pere i ja colocats en posició de sortida, es varen posar els comptaquilòmetres a zero i es va donar la sortida.

Al inici, en Molina va fer una sortida molt forta però que va ser neutralitzada en arribar a l’alçada del cementiri, a on va ser passat per en Sam, en Jaume i en M. Riera., També en J. Arcarons va aconseguir en un principi colocar-se a la mateixa alçada, però aviat es quedaria enrera. en arribar a la Redortra en Jaume anava al davant, seguit d’en Marc i en Sam, en Molina va passar poc després seguit d’en Jordi que perdia terreny poc a poc i més tard passarien en Jordi i en Joan que anaven junts.


El cap de la cursa era un estira i arronça entre els tres primers corredors, però mica a mica es van obrir petits espais entre ells de manera que a l’alçada del pedronet en Marc ja era primer seguit d’en Sam que li trepitjava els talons i en Jaume uns segons més tard. En Molina seria el següent a passar, a uns pocs minuts dels primers i pedalant totalment en solitari. A continuació va en Jordi A. que es va veure adelantat per en J. Barniol precisament davant del pedronet. Seguint-los de prop hi havia en Joan que tancava la comitiva.

Arrivant al Pàrking la cursa seguiria sense canvis al davant tot i aixó, en Marc havia augmentat una mica la ventatja sobre en Sam que tanmateix mantenia uns segons de distancia sobre en Jaume. En Molina passaria uns minuts més tard totalment sol. A continuació en Barniol i en Joan arribaven junts al parking seguits d’en Jordi A. que passaria alguns minuts més tard.

Al final, victoria sense sorpreses d’en M. Riera amb un temps de 40’09”, seguit d’en Sam a 24” i d’en Jaume a 59”. El quart lloc seria per en Molina que passaria amb un temps de 46’33”. El cinquè lloc es va decidir a favor d’en J. Barniol que passaria a 49’07” seguit d’en Joan amb 49’47” el qual va patir més del compte degut a la seva lesió al braç esquerra. L’últim lloc va ser per en Jordi A. amb un temps de 52’ justos i tancant la temporada de la SKY BIKE CUP’06.

Finalment s’ha disputat l’última prova de la temporada de la SKY BIKE CUP (GES EXTREM). La prova que va tenir lloc el 31 de Desembre, va estar plena d’absències, entre elles la del lider de la Copa en David Carrasco, que ja tenia el titol a la butxaca després de guanyar les tres primeres curses.

diumenge, 15 de novembre de 2009

Caminada Serragrenyada '09

Avui em aprofitat que la colla de Sant pere feien la caminada de la Serragrenyada per anar-hi i fer la nostra 'sortideta setmanal'.

No feia massa fresca al mati al pàrking del restaurant can Piguillem de Sant Pere quan ens i em presentat per formular l'inscripció per la caminada. A primera hora (i nosaltres em arrivat força d'hora) ja hi havia força cotxes al pàrking. Ens em inscrit en Jaume, jo i en Toni Navarro que avui debutaba en una caminada d'aquestes caraterístiques.

Hem sortit una mica abans de les 8:00 h del matí i hem enfilat per la pista que puja a mà dreta de cal Ferrer en direcció a la coma del coll. Una pista ampla i molt dreta que ens duu fins al primer avituallament a base de coca xocolata i fuet situat uns metres per sota de la casa de la coma del coll.

Seguim pujant fins a trobar la casa quasi en ruïnes i agafem un corriol que s'enfila fins al coll de la coma del coll on girem a la dretaen direcció al Puig de l'Àliga. uns metres més endavat, ens desviem de les marques de la caminada per pujar al cim del Puig on fem unes fotos i signem a la llibreta. Baixem del puig i reprenem el cami marcat, baixant en tot moment per un sender força fresat i ara amb força gent al davant que avancem tot trotant una mica.

Arrivem a la carretera de Sant Pere a Olot i allà ens espera en Ferran amb els entrepans de butifarra que l'organització ja ens té a punt i que han preparat prop de la casa de Barcons.

Un cop hem esmorzat seguim el camí en direcció al bosc de la grevolosa el qual no havia visitat mai i que trobat d'una bellesa fantàstica. Travessem el bosc i girem per començar a perdre alçada ja en direcció a l'Ermita de Sant Nazari on arribem després d'una bona volta i on ens espera un nou avituallament amb aigua, taronjes i mandarines.

El camí segueix baixant en direcció a la casa del Güell i posteriorment agafem la pista ja que porta cap a can Piguillem de nou on arribem amb un temps total de 3hores i 43 minuts.

Una ruta molt maca i de dificultat mitjana, recomanable per a tothom que li agradi caminar per la muntanya i gaudir d'un bon paisatge.

dimecres, 11 de novembre de 2009

Recordant...(XII)

XM. DUATHLON SERIES
- 9ª Duatló D'Alta Muntanya de Catalunya - (22/10/07)

Hem sortit de Torelló a les 5:45 en direcció a Queralbs, no feia fred i el cel estava força serè. En arribar a Queralbs ja hi havia ambient, d’algun lloc venia música que animava una mica l’ambient. Des de l’aparcament hem pogut veure un cel pràcticament estrellat el qual era realment bonic de veure. Hem començat a muntar les bicicletes i a cambiar-nos per a l’ocasió.
A mida que passava l’estona feia més rasca. Entre un i dos quarts de vuit, hem començat a tirar cap a l’aparcament del cremallera que és a on hi havia la sortida de la cursa. Hem pogut trobar lloc força endavant calculo que entre els cent primers. Per casualitat ens hem trobat amb l’Agustí Rifà i la seva colla, que estaven just davant nostre. Ja només ens quedava la llarga espera fins al tret de sortida.
BTT
El tret de sortida ha sigut puntualíssim, aquest any ho ha set en totes les curses, i de seguida m’he vist pedalant a sac i enfilant la primera recta. Aquestes sortides hem maten, i a més la bici no la portava excesivament bé, arrivo a la segona corba, la que agafa la carretera de Fontalba, i les cames i les cuixes hem fan un mal terrible, això d’arrancar tant fort en fred hem mata. Precissament aquí adelanto a en Jordipapio del forum 10 de 1000 o si no és ell algú amb una samarreta amb el seu nom...Faig tot el tram d’asfalt bastant ràpid intentant aguantar el ritme d’en Jaume, (tot i saber que m’es impossible) que el tinc a la vista. En deixar l’asfalt comprovo que efectivament els rumors de que la pista l’havien aplanat són certs, això es bò, podrem rebaixar algun minutet penso. Durant els primers quilòmetres hem costa agafar el ritme i les cames no volen entrar en calor. En Ferran i en Patxeta es posen al meu costat sobre el Km 3, i anem junts una estona, doncs en aquesta part del recorregut sembla que ells estan millor que jo.
En passar pel Km 6 començo a trobar-me millor i puc accelerar una miqueta, en Ferran i en Patxeta es queden una mica enrera, veig en Rubi uns metres davant meu, així que pedalo una mica més fort fins que l’atrapo i anem junts durant una estona. A falta d’un parell de quilòmetres, deixo en Rubi segueixo tot sol. Ara ja vaig al meu ritme i tot i el mal de cul hem sento força còmode sobre la bici. Llàstima que m’hagi costat tant d’entrar en calor. Finalment, encaro les últimes rectes i arribo a Fontalba amb un temps aproximat de 1h 15min.
RUNNING
La transició ha sigut ràpida, mentre ha canviaba, han arribat en Ferran i en Patxeta. Jo he començat a caminar tot acabant-me de posar el paravent i demés estris. He passat de parar-me a l’avituallament, doncs porto el bidó ple. Els primers metres els faig caminant per habituar les cames al canvi i de pas intento localitzar muntanya amunt a en Jaume i/o en Sam. Hem sembla reconèixer en Jaume, però està massa lluny com per atrapar-lo abans d’arribar al cim, de totes maneres hem proposo no perdre’l de vista i intentar retallar-li algun minutet si puc. Durant tota la pujada al Puigmal hem trobo molt bé, i cap moment m’he acomodat darrera de ningú, doncs l’any anterior a la tartera vaig perdre molt temps per aquest fet. Pujo durant molta estona per diferents traçades de les que la majoria fan sobretot a la tatera a on sembla que la gent va molt més tova i realment alguns hem fan ‘nosa’ davant meu, sobretot els que pujen amb pals. Quan surto de la tartera veig a en Jaume que esta coronant el cim, -això va bé- penso i passo pel control de pas del Puigmal amb 1h 06min.
BTT (Descens)
La transició no ha sigut tot lo ràpida que hagués volgut per no hem puc queixar, agafo la bici i camino fins al control de pas. Un cop sento el pito m’enfilo i cambio plat i pinyons tot collant-me les calas. Com que la pista esta tant plana dona per poder baixar molt ràpid i així o faig i durant tota la baixada aconsegueixo adelantar força corredors, de tota manera continuo sense acabar d’agafar bé les corbes a grans velocitats i això hem fa penalitzar en les baixades ràpides com aquesta. Pocs quilòmetres abans d’arribar a l’asfalt atrapo un parell de cotxes que baixen i que aixequen molta pols tot i que es paren de seguida en adonar-se que vaig darrera he tingut que reduir una miqueta la velocitat per precaució.
Arribant a l’asfalt tinc un grup de sis o set corredors davant meu. Adelanto un parell d’ells a la carretera i tres més al entrar al poble dos es colaven la pujada i el tercer ha quedat clavat just a la pujada. Jo que ja m’ho coneixia de l’any passat he tingut la precaució de baixar a plat mitjà i l’he fet escopetejat. Just davant de les escales m’he enganxat a un parell més de corredors i he baixat les escales just rera seu entrant a meta amb un gran temps. 4:12:49.

dissabte, 7 de novembre de 2009

Final de la Ges Extrem '09

- VALLTER - (07/11/09)


Avui em tancat la temporada, i com ja va sent habitual ho em fet amb la clàssica pujada amb BTT a Vallter, tot i que aquest any per motius de calendari s'ha endarrerit uns mesos ja que els darrers cinc anys s'havia fet pel Juliol.

Em deixat els cotxes a Camprodon i em pedalat fins a Setcases tot escalfant una mica i com sempre aquí s'han creat dos grups, el grup élite i el de la resta de mortals.

Un cop a Setcases em preparat la graella de sortida al pont, com sempre, i s'ha donat la sortida amb el tradicional petard.

La cursa ha estat algo més lenta que en edicions anteriors, tot i que alguns rebaixesin temps, i la veritat és que fotia un fred de collons allà dalt i la musculatura no treballava igual que al Juliol.

Arribant al pla a més feia un vent de cara amb ràfagues molt fortes que en ocasions et donava la sensació d'estar fet rodillos.

La victòria se l'ha endut l'Arnau amb un temps de 48' 30" i que ha s'ha tingut que disputar el lloc a l'esprint amb en Tarrés. El tercer lloc del pòdium ha estat per en David amb 50' 15".

Jo per la meva banda hi he estat 1h 12' molt lluny del temps que vaig fer l'ultim cop.

dimarts, 3 de novembre de 2009

Recordant...(XI)

2ª DUATLÓ DE BELLMUNT - (01/10/06) -
Aquest matí ens hem llevat molt d’hora, la Mónica formava part aquest any de l’organització i havia de ser allà a primera hora. En arribar, ja hi havia un munt de gent a buscar els dorsals, allà m’hi he trobat en Planas que ja feia cua i ens hem posat junts a buscar els dorsals. Un cop ja amb els dorsals de tots i amb les motxilles col·locades, he anat al cotxe a canviar-me i preparar-me.


Un cop llest, he baixat un troç de carretera per anar a trobar a en Jaume, en David i en Jeremy i així de pas escalfar una miqueta.


BTT
Puntualment i després de un petit briefing per part de l’organització, s’ha donat el tret de sortida a les 9:15. La sortida com sempre en les curses és explosiva, i això que el carrer per el que anem té un desnivell considerable. Mica en mica la fila de corredors es va estirant. En els primers metres la gent va força depressa. La pujada de la redortra me l’agafo amb calma però collant una miqueta, just per no perdre en Jaume de vista que va uns metres per davant.


En David i en Jeremy ja els he perdut només de sortir, per darrera dec tenir en Sam, la Rosa i en Pep. El camí segueix pujant i procuro fer totes les corves per l’interior. També intento no perdre en Jaume de vista però mica a mica sembla que hem va deixant enrera. A la recta de Mas Pedroses, (i tal com hem va passar divendres) s’hem treu la cadena al canviar el plat petit, així haig de parar uns segons a posar-la bé. De nou sobre la bici encaro la recta del pedronet, faig la corva per l’interior i pedalo amb relativa facilitat. Arrivo al pedronet amb 21 min., 3 per sota de la ref. Del divendres! A més no em sento bé gota cansat. Continuo amb aquest ritme i vaig adelantant alguns corredors lentament i mantenit el contacte visual amb en Jaume que esta uns 25 metres per davant. A l’alzina arrivo amb 30 min, segueixo amb 3 min de marge! I les cames van de puta mare! També hem sento molt millor de fondo doncs no noto gota de fatiga.

Ara veig que la distància amb en Jaume, el qual s’ha emparellat amb l’Albi, és menor i decideixo apretar a la següent curva per tal de atrapar-los, així que baixo un parell de pinyons i m’aixeco de la bici. Finalment els atrapo i hem poso al costat d’en Jaume a falta d’un km i mitg per arrivar a dalt aproximadament. Arrivem al parking igualats i hem poso al davant en començar les rampes doncs en Jaume s’ha obert més. Les cames no hem fan mal, i fins i tot em permeto el luxe d’adelantar un parell o tres de corredors. Finalment arrivo a la transició amb un temps de 43min 43Seg. 6 minuts menys que el divendres! I bastant menys cansat. Ara toca correr.

RUNNING

A la transició veig a la Mónica que està al nostre sector i em té els estris a punt, un cop ja estic quasi llest ella va ajudant també a en Jaume, el qual hem diu que si vull que anem junts i jo li dic que cap problema. La transcició ha sigut molt ràpida, quasi perfecte, (gràcies en bona part a la mestressa), agafo un got d’aigua, menjo un powergel que portava i començo la baixada cap a Hi-era-de-massa. Baixo molt i molt ràpid adelantant a uns quants corredors. En mirar enrera no veig a en Jaume però decideixo no parar doncs se que ell m’atraparà al tram més pla, doncs ell té més fondo que jo. Segueixo baixant i vaig girant per tal de veure en Jaume però no el veig i afluixo una mica, de fet també millor no gastar-ho tot a la baixada i reservo una miqueta pel pla que recordo que s’hem feia llarg. Finalment veig en Jaume que bé per darrera i afluixo just perque s’hem posi al darrera, li demano si va bé i diu que si. Durant tot el tram vaig força bé, a un bon ritme, tot i que hi ha estones que hem falta una mica de fondo, per sort els que van davant em frenen una miqueta, a més a les baixades estretes no els puc avançar i són una mica lents en aquest sector.

El tram de Running surt del bosc i entrem al camí de la Tosca, en aquest tram aconsegueixo passar alguns corredors sobre tot en les baixades més tècniques a on aconsegueixo atrapar a en Ferran i passar-lo, però als pocs metres m’adono de que en Jaume no hem segueix i a pocs metres d’arrivar a la Vall afluixo de nou per veure si bé. En Ferran hem torna a passar i just davant de la Vall en Jaume m’atrapa, el qual en aquests últims metres li faltava una mica d’aire.

Arrivem trotant suau a l’avituallament de la Vall i fem una parada curta. En Ferran surt en arrivar nosaltres. Un got d’aigua i amunt cap a la Portella. La pujada la recordava menys dreta i al prinicipi s’hem fa una mica dura, de tota manera em queda aire per trotar en els plans. Arribem a la Portella i just fer els primers revolts de baixada atrapem a en Ferran que ara va una mica tocat, el passem i li diem que s’enganxi a nosaltres. Baixem cap al serrat amb en Jaume al capdavant, jo seguint-lo i en Ferran rera meu.

En arribar a la carena, en Ferran es queda una mica enrera i en Jaume sembla defallir també una mica i jo hem poso al capdavant encapçalant la comitiva en els últims metres de pujada forta. Sento en Jaume que hem diu que tiri si vull i marxi, però tot i trobar-me bé tampoc estic per massa floritures ara mateix. Finalment arribem a la porta de les fulles. Això ens aviva una mica, doncs ja veiem alguns corredors que baixen i si més no això ens distreu del nostre patiment. Arribem a la carretera i ja només ens queda un últim tram dur que ens durà fins a les escales de Bellmunt i la transició. Una hora i vint-i-tres minuts després arribem de nou a Bellmunt.

BTT (Descens)

A la transició ja hi ha la Mónica que m’espera amb la bici a punt, hem canvio les sabatilles tant ràpid com puc i en Jaume fa el mateix, i sortim disparats cap avall tots tres Jo, en Jaume i en Ferran. Al d’entrada de les fulles passo sense problemes (l’any passat quasi m’hi foto de cap), i faig un bon tros sobre la bici, en Ferran ha adelantat a en Jaume, que no se l’ha volgut jugar i a baixat de la bici.

Abans d’ arribar a la porta deixo passar en Ferran, conscient de que ell baixa millor que jo i que coneix més el terreny, així que ens tirem avall per les fulles. Vaig seguint la traçada d’en Ferran, doncs estic convençut que ell sap molt bé quina és la millor, en Jaume s’ha quedat una mica enrera. Al arribar a la pista ens enganxem a la primera noia, i en Ferran la pot passar de seguida, jo tardo una mica més tot i que he tingut alguna oportunitat per passar-la abans, però no he volgut arriscar. Finalment la passo després del primer tram de fang. Segueixo baixant força ràpid i m’enganxo a un corredor. Després d’un nou tram de fang en el que cal baixar de la bicicleta, noto unes fortes ràmpes a les cames en pujar-me de nou i pedalar.

Així que arribo a la Vall procurant no pedalar. Després de la Vall les rampes m’han passat i baixo ben ràpid cap a forat mico. Un quilòmetre abans d’arribar a la carretera, m’atrapa algun corredor. Arribo a la carretera i noto noves rampes a les cames al cap de poc aixi que procuro pedalar de forma constant però suau. Durant l’estona que hem duren les rampes em passen unsquants corredors, però en Jaume segueix per darrera. Arribo a l’última pujada.

Al començar la pujada no veig ningú darrera meu però passada la corba sento que animen a algú per darrera meu, em giro i és en Jaume que puja com un coet i sé per experiència que aquesta pujada la pot fer molt ràpid, així que baixo pinyons i apreto les dents perque no m’atrapi.

Travesso Sant Pere i entro a meta finalment amb un temps de 2:34:15, seguit d’en Jaume a escasos segons. Objectiu complert, rondar les 2h 30min.