dissabte, 31 d’octubre de 2009

Resseguint la Serra Cavallera

Sortida en BTT resseguint la Serra Cavallera. Deixem el Cotxe al trencant que hi ha a mà esquerra abans d'arribar al Club Tennis Ripoll. Agafem la pista que puja directament cap al Coll de Jou. Una pista ampla i en força bon estat i que presenta un desnivell moderat, si bé no pots parar de pedalar en cap moment.

Al cap de dotze quilòmetres de pujada constant, arribem al trencant a on hem de decidir si seguir fins al Coll de Jou (2 Kms.) o baixar en direcció a Ogassa. Nosaltres agafem la pista de portland que baixa direcció a Ogassa per resseguir la Serra Cavallera per la pista.
Fem una aturadeta a la font per agafar aigua i seguim baixant fins a trobar el trncant de la carretera d'Ogassa, el qual agafem en direcció a Sant Martí de Surroca. Passem per Fogonella i seguim pujant pins al repetidor a on comença la baixada fins a trobar la carretera de Camprodon a Sant Joan.
Agafem la Carretera fins a Sant Joan de les Abadesses a on agafem el carril bici fins al Club de Tennis Ripoll i fins al cotxe.
En total 46 Kms i 1100 de desnivell. L'enllaç del track és el següent:
http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=599445

dijous, 29 d’octubre de 2009

Agafant fondo

Avui em sortit amb en Jaume a caminar/correr una estona al matí.

Hem deixat el cotxe a Sant Vicenç i em anat tot caminant en direcció a Font de Nogueres. Em seguit la pista fins que em entrat a un prat que s'hi destingia un cami que enfilava muntanya amunt en direcció al Serrat Alt.

Ens hem tingut que buscar la vida una estona per entre el bosc, ja que hem estat 'experimentat' per nous camins i senders. Finalment hem anat a sortir al GR que porta del Serrat Alt al trencant de Saderra, Les gargantes i Coll de duec. Nosaltres hem fet cap al serrat alt i hem baixat trotant fins a trobar la pista que porta al Sot Gran, i un cop allà també trotant fins als col·legis.
Allà ens hem despedit i cadascú a tirat pel seu camí en Jaume de nou cap a Sant Vicenç a buscar el cotxe i jo he seguit corrent pel poligon fins que he arribat a Vilaseca.

En total 7 Kms i mitg i la sensació d'haver-me trobat algo millor que ahir.

dimecres, 28 d’octubre de 2009

Em Pesen les cames...

Si Senyor, em pesen les cames. Això és el que durant bona part d'aquest matí m'he anat dient a mi mateix.

He fet una sortideta amb intenció de trotar de valent i he enfilat per la trialera del Carro per anar al Serrat Alt, però als pocs metres ja em pesaven les cames així que he tingut que caminar força estona.

La volta d'avui pel Sot Gran, passant per el Serrat Alt i rematada final al Castell dels Moros. La baixada per la pista principal, que estaba arreglada.

En total 6 kms. I mes estona caminant que corrent.

dilluns, 26 d’octubre de 2009

Recordant...(X)

XM DUATHLON SERIES
- 2ª DUATLÓ VALLS D'ANEU - (02/07/09)

El mati era fresc quan hem sortit al carrer per anar a buscar les bicicletes que teniem tancades en un garatge del propietari de l’hostal. A continuació ens hem dirigit cap a la zona de sortida i hem seguit la carretera que porta a Viella un troç per escalfar les cames una miqueta. Acte seguit ja ens hem colocat a la sortida. Mentre esperavem el bocinasso, m’he adonat que havia perdut les ulleres, així que he corregut cap al cotxe ja que me les havia deixat a sobre el capó. Per sort encara eren allà

BTT

A diferència de l’any passat, aquest any la sortida ha sigut puntual. Hem arrencat i a escassos 100 metres hem trencat a la dreta per un carrer estrer, (1er embuss). El carrer s’ha transformat en pista i quan hi ha hagut una mica de desnivell molta gent ja baixava de la bici degut a l’aglomeració de gent (2on embuss). Finalment hem pogut començar a pedalar quan de sobte una nova aglomeraciò de gent ens fa parar, aquest cop hem de pujar amb la bici al coll per un marge de almenys 2.5 metres o més, gent que queia, bicicletes que volaven, en fi un caos.

Un cop a dalt hem pogut rodar per un corriol estret pero planer sense massa dificultat i que ens a dut a València d’Àneu. Aquí hem seguit per la carretera varis centenars de metres fins a entrar en una pista que al cap d’uns metres es convertia en una bonica i llarga trialera fins al poble de Son.

Al poble de Son, hem agafat una pista forestal que ja no deixariem fins a la transició. La pista era ample i sense excessiu desnivell per lo que era de molt bon fer. No obstant els obstacles i desgast que m’ha suposat el primer tram fins a Son no m’ha permès anar com jo voldria en aquesta part del cicuit.


RUNNING

Hem arribat a la transició amb en Jaume que ja havia dit el dia abans que vindria tota l’estona amb mi. Un cop fet el canvi de sabatilles he pillat un powergel de l’avituallament i hem començat la pujada al Mil Potros. En els primers metres de la pujada ens hem creuat amb algun corredor que abandonaba. La pujada començaba creuant un petit bosc per un corriol amb no massa desnivell fins a sortir a un pla a on ja es veia la primera pujada forta que era el Pic de Pinetó. Aquest primer pic m’ha costat força de pujar, amb prou feines podia seguir el ritme d’en Jaume. Un cop a dalt del cim haviem de reseguir la cresta fins arribar al Mil Potros. La pujada del qual no era dura si no més haviat un pèl perillosa doncs havies d’agafar-te a la roca en algun tram per no relliscar.
Un cop al punt més alt ja només tocaba baixar. La tartera no era molt llarga però si dificultosa de baixar. Un cop baixada la tartera vàrem poder trotar una mica tot i que haviem d’anar al tanto doncs les senyals hi havia llocs a on quasi no es veien i era fàcil perdres. La baixada i tornada a la bici era llarga, molt llarga més del que haviem calculat i el camí tot i que permetia poder còrrer erà relliscos i ple de pedres i roques. En arribar al següent control ens varen dir que quedaven uns 6 kms gairebé tots plans. Finalment varen ser 9 Kms des d’aquell punt!. Almenys el camí era força pla durant tota l’estona que ens restava, o això semblava doncs quan ja arrivabem. Els últims 500 metres tenien de nou un desnivell considerable fins a arribar a la transició.


BTT (Descens)

En fer el canvi a la transició en Jaume ja m’esperava a l’altra costat, aixi que ens hem enfilat a la bici i hem baixat cagant llets per la pista que era molt ample i en força bon estat. Uns quilòmetres més avall, l’hem deixat per entrar a una carretera asfaltada que se m’ha fet eterna ja que quasi no tenia forces per pedalar. Després de la carretera tocava un llarg tram trialer, primer resseguint els cingles de les muntanyes per estrets corriols i amb poc marge i més endavant per trialeres revirades en les que s’havia de tenir un bon tacte de frens. Acabada la trialera hem creuat un rierol i ja és veia el poble d’Esterri d’Aneu, ara haviem atrap un grup de quatre corredors. Finalment en Jaume i jo ens hem agafat de la mà i hem entrat junts a la meta.

diumenge, 18 d’octubre de 2009

VI Marxa BTT Manlleu

Avui una nova sortida amb BTT aquest cop amb l'hereu, l'Erik. Ens hem apuntat a la marxa en BTT del C.C. Manlleu. Així que el vailet a debutat en la seva primera marxa organitzada.

Hem fet lògicament la marxa curta, la de 11 Kms. Fotia molta boira i molt fred al matí.
La sortida desde l'arboretum de Manlleu, al costat de les piscines, i d'allà cap al sector de les naus de la coromina, a on hem enfilat cap a munt per anar a buscar la carretera de casa l'hora. Allà girem a la dreta i seguim la carretera uns metres per trencar a l'esquerra i agafar un trencant que ens porta a l'Ermita de Sta. Maria de Vilanova. Passem la casa de la Foradada i cap al Güell, a on poc abans ja hi ha el desvio de la curta i l'esmorzar.

Esmorzem una mica i cap a Manlleu passant per Sant Martí de Sescors. De tornada passaem algunes granges i masies i sortim a la carretera de Roda.

Entrem a Manlleu i cap al la zona d'arribada, a on arribem al cap de 1 hora i 20 min. L'Erik el primer menor de 12 anys. Tot content i cofoi a punt per tornar-hi un altre dia.

dilluns, 12 d’octubre de 2009

Amb la Familia al Taga

Avui ens hem llevat amb la família i hem anat a pujar al Taga.


La Mònica ens ha deixat als primers metres doncs li feia mal el turmell (s’el va girar el dia abans), així que hem seguit l’Erik, jo i l’Iker que anava a la meva esquena tan feliç.

Hem arribat al cim del Taga amb una hora i vuit minuts tot i haver tingut algunes parades.
El més dur ha estat la baixada, doncs estic acostumat a baixar corrent i sense apenes frenar i avui havia de frenar tota l’hora i amb el pes afegit de l’Iker a l’esquena, a mitra baixada tenia genolls i bessons a punt de reventar!!.
Finalment i un cop abaix hem rematat el dia collint un platet de bolets de Tinta que ens hem menjat per sopar.

dimarts, 6 d’octubre de 2009

De nou un dimarts a la Vinyeta

Avui hem quedat amb en Jaume per estirar una mica les cames i hem decidit de pujar a la Vinyeta ja que feia temps que no hi anava.

No se si serà per que han arreglat la pista o per que tenia encara el puntillo del diumenge passat però hem pujat força ràpid fins a dalt.

La baixada com gairebé sempre que hi pugem per forat micó atravessant el riu i remullant una mica les cames. Tornada per la carretera i a casa d'hora que a la tarda s'ha de pencar.

diumenge, 4 d’octubre de 2009

5ª Territori Puigcerdà

Un altre any (i ja en van cinc) he tornat a fer la Territori Puigcerdà. Sortint de casa em trobo a l'Angel Arumí a qui no m'esperava que puges i hem anar junts cap a la sortida a veure si ens trobàvem amb els germans Marginet, (en Joan i en Josep).

Al arribar a la plaça ja hi havia una munt de corredors a punt de sortir i ens hem ficat a la cua, la qual es s’ha omplert poc a poc. Els Marginets sortien força més endavant.

La sortida com sempre puntual a les 8:30 del matí, amb un fred de collons, m'hauria d'haver posat els guants llargs.

L'itinerari d'aquest any ha estat pràcticament idèntic al de l'any anterior. Sortida de Puigcerdà direcció a Sant Marc i Alp per pujar per trialeres i camins fins a les pistes d'esquí de la Masella. Allà enllacem amb la zona del Bike park de la Molina, per on fem un descens molt guapo (diferent al d'anys anteriors) i arribada al Woodpark per atravessar-lo fins a l'estacio d'esqui de la Molina. Des d'aquí baixem per un bosc fins a la carretera de la Masella que travessem i baixem entre una altre bosc fins arribar a l estació de trens de La Molina. Un cop allà remuntem per una vella pista en mal estat fins a la carretera de la collada que travessem i enfilem camí al pla de les forques on agafem una trialera de baixada pel mig del bosc de Palau i tornada cap a Puigcerdà de nou pel camí de Sant Marc. La guinda ha estat la última pujada amb un fort desnivell que ens ha dut al carrer major a on al capdamunt hi havia l arribada.