Recordant...(VI)

6ª MARXA BTT DEL SALÓ DE MUNTANYA DE VIC - (06/11/2005)

Són les 8 del matí del Diumenge, i fot un fred que pela (el termòmetre del cotxe marca 3º). A més hi ha una boira espessa que omple bona part de la comarca, però això no és impediment perquè una colla d’agosarats (com nosaltres) estiguin a punt de fer la marxa del saló de muntanya de Vic.
En arribar al recinte firal anem a buscar els dorsals, així que fem cua durant uns 15-20 minuts ben bons fent saltironets perquè no s’ens glacin els dits dels peus. Un cop ja amb el dorsal anem a canviar-nos al cotxe i a preparar-nos per la marxa i un cop tot llest cap al punt de sortida.
A les nou arrenca la pedalada, baixem cap al cine i trenquem a la dreta a la rotonda. Al cap de poc entrem en una pista forestal i als 2 – 3Km de la sortida trobem un embuss al tenir que travessar una riera. Tardem més de 5 minuts en passar, en Sam i la Rosa que són una mica més enrera tarden uns 5 minuts més i en Ferran uns 10 ben bons. Anem seguint per una pista forestal ampla passant per la guixa i travessant camps. Aquest tros és força planer, i anem tot xerrant amb la colla.

En el Km. 6-7, ens fan trencar cap a la dreta i a partir d’aquí la pista s’enfila cada cop més i és recargola sobre el Km. 10 trobem el primer avituallament, paro i hem trec algo de roba, doncs sembla que comença a sortir el sol. Aquí el grup es divideix durant una estona, doncs en Jaume i en Chaparro no han parat a l’avituallament, i en Pere Pau i jo tirem abans que en David i l’Ivan. Seguim per la pujada que és força dreta i al cap de poc ja planeja, aquí estem prop de Muntanyola. Tot seguit, trenquem a l’esquerra i comencem una baixada llarga i vertiginosa la qual ens porta al segon avituallament, que és el punt a on es dividex la marxa llarga de la curta. Aquí trobem en Jaume i en Chaparro i esperem a l’Ivan i en David.

Seguim per un camí que ens porta cap a les afores de Tona a on agafem un trencant que ens porta fins a l’Estany per entremitg d’un bosc amb unes pujades duríssimes en les que cal empènyer la bici. A partir d’aquí el genoll hem comença a fer una mica de mal. Sortint del bosc hi ha un nou avituallament. Seguim pujant ara per carretera una estona fins a trobar una nova baixada forta al final de la qual (com no) hi ha una nova pujada fins al proper avituallament. Aquí estem sobre el Km. 40. En aquest avituallament ens serveixen uns entrepans que s’ens posen d’allò més bé. En arrencar suposem que ja es tot pla i avall tenint en compte els Kms que ens queden. Fem una nova baixada vertiginosa per pista fins a arribar a la carretera de Sta. Eulàlia i sortim a uns 3 Kms del poble però poc metres després ens desvien a la dreta per un nou tram sense asfaltar i seguim per un camí que en ocasions ens fa baixar de la bicicleta.

Ara el genoll hem fa un mal de mil dimonis i reso per acabar aviat. Seguim pujant per una pista ampla fins a trobar una forta pendent de pujada que obliga a alguns corredors a baixar de la bici. Al final de la pujada hi ha una trialera de pujada que tots hem de fer a peu degut a la duresa que implica tant pel desnivell com per la dificultat en quant al poc espai que hi ha per maniobrar. Són uns 500 metres d’infern doncs a penes puc empènyer la bicicleta del mal que hem fa el genoll, estic a un dit de posar-me a plorar!. Sortint de la trialera seguim per una pista sense asfaltar fins a retrovar el punt del Km 10 aprox. A on hi havia el primer avituallament. A partir d’aquí desfem el camí per on hem vingut fent alguna petita variació. Cinc hores després de prendre la sortida arribem al recinte firal a on s’acaba aquesta dura prova i on ens espera un piscolabis

La Vic - Platja D'Aro 2009

Dissabte passat sortideta llarga, de Vic a Platja d'Aro, dintre de la pedalada que organitzen cada any els de Pluie de Nuit i que val la pena fer almenys un cop.

De JURASSIK BTT BLOG

Com en l'any passat hi hem anat amb en César i amb el seu germà que s'ens hi ha afegit.
Hem sortit a las 7:00 am puntuals tots amb els maïllots que ens donen de recordatori. Així que al cap d'uns minuts ja es podia veure pels carrers de Vic una serpentejant filera blava de bikers.

Com en l'any passat el traçat fins a sau era el mateix, de Vic cap a Calldetenes per anar a buscar carretera que duu a la presa.
A la presa de Sau hi he arribat dels 25 primers, doncs ja de sortida he tingut bones sensasions. A Sau he esperat a que arribessin els companys, que venien una mica més enrera per poder fer el tram de Sau - Susqueda plegats.

De JURASSIK BTT BLOG

Durant aquest tram punxo la roda i parem per fotre-li una mica de espuma amb l'espray per veure i es tapa el forat i aguanta almenys fins a Girona. Arribem amb dues hores la presa de Susqueda hi ha via el primer avituallament. Entrepa de llom i formatge, aquarius algo de fruita i avall cap a Girona que hi falta gent.

Baixem per la carretera fins al pasteral i allà agafem el carril bici que ja no deixarem en tota la resta de la ruta.

Un carril bici que és pràcticament pla i sense cap mena de dificultat i que voreja la carretera en tot moment tot passant per poblacions com Vilanna, Bescanó o Salt.

Un cop a Girona trobem el segon avituallament just al punt de reunió. Allà menjem i bebm una mica, omplin els bidons i esperem a ser un centenar mes o menys perque la guardia urbana es escorti fins a l'altra punta de Girona a on tornem a agafar el carril bici.

La part més dura ja la tenim a la butxaca ens queda una tercera part de camí la qual normalment es fa una mica pesada i feixuga. Aquest any però s'ens fa molt amena, bé a tots no, en Jesus comença a anar ratllat de tanta estona sobre la bici. Passem pobles com Cassà de la Selva o Llagostera, i ja comencem a veure-ho més clar en entrar a Sta. Cristina D'Aro.

Entrem a Platja d'Aro vorejant el camping Vall d'Aro, abans d'arribar però tenim una petita sorpresa, hem de travessar un riu amb força aigua que creuem sense problemes. Finalment arribem al punt d'arribada on ens donen els tiquets per al dinar. Per cert la roda a aguantat.

De JURASSIK BTT BLOG

Per dinar amanida d'arròs de primer i xurrasco amb botifarra de segons (en cantitats més que generoses) i per postre un Magnum de xocolata que s'ha posat molt bé.

Total 5 hores 15 minuts i 114 Kms a les cames.

Recordant...(V)

XM. DUATHLON SERIES
- 8ª Duatló d'Alta Muntanya de Catalunya - (16/10/2005)

De JURASSIK BTT BLOG

Ha arribat el gran dia, portem quasi un any preparant-nos per aquesta cursa i els nervis i la tensió es respiren en l’ambient. Descarreguem les bicicletes encara de fosc a l’esplanada que hi ha al costat de l’alberg dels Maristes de Queralbs i fem els últims preparatius. Mitja hora abans de la sortida ja som a la plaça de Queralbs per obtenir una bona posició de sortida.

BTT
Queralbs, 8 del matí, prop de 750 corredors esperem impacients el tret de sortida de la 8ª edició de la duatló d’alta muntanya de Catalunya. El tret del trabuc dona la sortida puntualment i arrenca la cursa. En els primers metres, durant el tram d’asfalt pedalem a un ritme molt ràpid el qual disminueix a mida que la gent agafa posicions. Al principi intento seguir el pas dels meus companys doncs tinc a en Jaume, en Chaparro i l’Ernest molt a prop, però ells tiren bastant més i cap al Km 4. decideixo anar al meu ritme i no forçar la màquina doncs la carrera és molt llarga i haig de tenir forces per tot.

A mida que anem ens enfilem per la pista cap a Fontalba miro cap enrera i veig la llarga cua multicolor de corredors que s’estén al llarg de diversos quilòmetres. La pujada és dura, però per sort fa pocs dies que l’he feta i recordo més o menys el recorregut i quins són els millors i pitjors trossos de la pujada. Durant els primers quilòmetres no hem sento gens a gust doncs no acabo de trobar un ritme que hem vagi bé. Sobre el Km. 8 aprox. començo a agafar-li l’aire a la pujada, a més he trobat una posició sobre el seient que no hem fa patir tant com l’última vegada . Arribo a la font amb un temps de 0:52 min, 4 minuts més que la referència que tenia però hem trobo més bé de fondo. Passats uns metres de la font noto unes petites molèsties a la part inferior de la cuixa dreta així que vaig alternant la posició per alleujar una mica el dolor. Finalment arribo a Fontalba amb un temps de 1:25:11, 3 min. Més que la referència anterior però bastant més sencer de cames i fondo.
RUNNING
A la transició l’imatge amb el Puigmal nevat en la seva part més alta impressiona una mica. Busco el meu lloc i la meva motxilla, és impressionant veure tanta quantitat de bicicletes juntes. Faig el canvi força ràpid i començo a caminar. Durant els primers metres que són força planers corro una miqueta, just fins arribar a la pujada pròpiament dit de la muntanya. Al primer tram de pujada vaig força bé, segueixo el pas dels que tinc davant i això m’ajuda a agafar una mica d’aire i reservar una mica les cames. Fa força aire i a mida que m’enfilo per la muntanya bufa cada cop més fort.

En arribar al primer pla el vent és torna fred i més fort. Faig el pla corrent una miqueta fins arribar al següent tram de pujada i m’enfilo tartera a munt ignorant un avituallament líquid. Vaig pujant amb pas alegre per la muntanya, i poc abans d’arribar a la part nevada de la muntanya, la del desnivell més gran, em creuo amb la Neus Parcerisas, guanyadora de les anteriors curses, que ha abandonat i baixa cap a Fontalba. Començo el tram més dur i mica a mica el terreny és més nevat fins arribar a estar totalment envoltat de neu. Vaig amb molt de compte, doncs sols hi ha una traçada i no tinc pas ganes de fotre un pas en fals i baixar uns bons metres rodolant. Atrapo un home gran que va amb bastons i vaig rera seu durant tota la pujada. La veritat és que va molt lent, fins i tot massa, la veritat és que hem fa reduir molt el pas, però no l’avanço, doncs el terreny no està com per sortir-se de la traçada. Arribo a l’últim pla abans del cim, només queden uns metres, aquí puc passar davant i alguns corredors més hem segueixen. En aquest tram s’ha d’anar en compte, doncs a part de la neu també hi ha gel al terra. Enfilo l’ultima pujada tot xerrant amb el corredor que tinc al darrera i quasi sense adonarme’n, ja sóc al cim.

Al cim hi ha un control de pas i un avituallament, decideixo no parar, doncs tinc el bidó ple i no vull perdre temps a fer la baixada que és a on realment disfruto. Per sorpresa meva ens desvien cap a l’esquerra en compte de cap a la dreta, per un camí que no és tant dret com el que havíem fet altres dies, tot i això no m’hi penso dues vegades i corro cap avall entre la neu baixant al límit. En el primer tram de baixada, adelanto un munt de persones, una vintena ben bona o més, llavors s’acaba la neu, però continuo corrent tot i estar força cansat i recuperant posicions. En el tram intermitg, tinc varies relliscades i afluixo una mica la marxa. Al cap d’una estona noto una punxada al genoll dret que es fa cada cop més forta en els salts i baixades a on haig de carregar el pes en aquesta cama. Possiblement m’he girat el peu quan he relliscat. Ara continuo baixant a un ritme més moderat, corrent només en els trams en que el terra no presenta gaires irregularitats, doncs veig les estrelles quan carrego el pes al genoll dret. Arribo a Núria, al travessar el pont de formigó veig a la mestressa i la Rosa que m’animen. Segueixo la pista que arriba al santuari mig corrent mig a peu doncs el genoll hem fa més mal cada cop i arribo a l’avituallament.

De JURASSIK BTT BLOG

Aquí hem bec una ampolla d’aigua doncs em noto l’estómac ple d’Aquarius i necessito aigua. Arrenco el pas de nou camí de Fontalba. Si tot va bé en poc més d’una hora estaré sobre la bici, així que enfilo camí amunt caminant amb pas ràpid. Decideixo no córrer, no fos cas que acabés per fer-me mal al genoll, de res hem serviria rebaixar uns minuts si finalment hagués d’abandonar per una lesió. El primer tros s’hem fa duríssim, a penes tinc esma per continuar, així que vaig a un pas realment lent durant bona part de la pujada. Penso de fotre’m un xupetín, però finalment passo ja que l’aquarius encara hem ronda per la panxa i total ja he decidit de acabar tot xino-xano. Faig una paradeta per veure una mica i agafar aire, i hem passen alguns corredors, jo m’enganxo a l’últim que porta un pas que a mi hem va força bé.

Durant bona part del camí anem junts, els dos estem amb la reserva posada i ens passen força corredors. Arribant a l’últim tramo, el tros que queda fora del bosc torno a intentar córrer en les parts més planes per veure com va el genoll, però no ha millorat, així que no el forço i corro una miqueta just on el terreny és més bo. No corro gaires metres seguits, però faig petites carreres doncs tinc ganes de pillar la bicicleta i tirar a vall.

Finalment arribo a l’avituallament de la transició, aquí si que m’hi paro una mica i bec força abans de entrar a fer la transició a on m’espera la bicicleta. Hem canvio les sabatilles, hem poso el casc i les ulleres, hem penjo la motxilla i avall va.

BTT (Descens)
Novament he fet una transició força ràpida, si algo m’ha anat bé avui han sigut les transicions. Travesso punt de control de temps i faig córrer el canvi de bicicleta per accelerar al màxim a la baixada. A la baixada hem trobo força còmode, però procuro no arriscar massa doncs sempre acabo molt endolorit de les mans. Tot i això avui no hem colla tant els canells ni les articulacions dels dits, suposo que al estar el terreny tou i trepitjat i deu ajudar una mica. Fins a la font baixo amb bastant de compte, llavors apreto el pas una mica però sense passar-me, doncs noto les cames carregades i no vull que s’hem pugi un bessó o m’entri una rampa.

De JURASSIK BTT BLOG

Com sempre trobo algú que ha punxat, això hem fa estar al lloro doncs sé que aquesta pista es especialment dolenta per als llantassos. Vaig baixant km rera Km adelantant alguns corredors fins que arribo al tram asfaltat, Uff! Ja només queden 2 Kms. Ara apreto al màxim segur de no punxar. Tot d’un plegat la carretera està dividida en dos per una cinta que ens obliga a anar per la dreta. La meva intuïció hem fa posar el plat mitjà i menys mal, doncs han canviat el traçat i ens desvien abans per una pujada més forta cap a dins del poble de seguida baixo un parell o tres de pinyons i faig la rampa sense gaire problemes. Segueixo el camí marcat per dins de Queralbs suposant que hauré de baixar les escales igualment i me les imagino tot travessant els carrers. Finalment arribo a les escales i procuro encarar-les bé hem descollo un pèl abans i baixo frenant només amb el fre de darrera. Amb el moviment s’hem ha tornat a collar la cala a mitja escala. Acabo les escales (sencer i d’una peça) i travesso la línia d’arribada amb un temps de 4:57:48.
Finalment s’ha acomplert un nou objectiu, la duatló d’alta muntanya de Catalunya.

Nova Sortida al Fitor

De JURASSIK BTT BLOG

Avui nova sortida al Fitor. Els agossarats hem sigut en Cesar, En Pere, en David (un company nou del càmping) i jo.

Hem quedat a Torroella d'hora a les 7:30h i hem fet ccamí cap a Gualta, Palau-Sator i Peratallada. Per sort avui i hem anat pel camí habitual, molt millor que el de l'ultim cop. O això ens pensavem, doncs hem pogut comprovar i patir amb les nostres cames com un bonic corriol s'ha convertit en una pista ample tova i dificil de pedalar, pitjor que les sorres!! que diuen els de Torroella.

Finalment hem arribat a l'ermita i hem baixat per una baixada nova molt tecnica i que he trobat molt maca de fer tot i que alguns no tant (en David ha caigut i s'ha donat un bon cop!). Hem sortit al pou del Glaç i hem seguit el camí fins el Pí gegant a on hem fet un mos després de remullar-nos una mica els peus. Acte seguit direcció a La Bisbal i a desfer el camí d'anada amb alguna petita variant.

Total 65 Kms i vora 5 hores de sortida.
L'enllaç al track de la sortida és:
http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=427990

Recordant...(IV)

1ª DUATLÓ DE BELLMUNT (17/09/05)

El dia a començat amb força boira i un ambient mes aviat frescot. A primera hora del matí anem a buscar els dorsals amb cotxe. El dia comença malament, amb les preses m’he deixat la meva bossa, així que haig de tornar a casa a buscar-la. Tot seguit anem a buscar les bicicletes i ens trobem per enfilar cap a St. Pere a on, en arribar nosaltres ja hi ha molts corredors al punt de sortida.

BTT
Així doncs a la sortida ens coloquem força retrassats, pràcticament a la cua del grup mentre escoltem el briefing i esperem el tret de sortida. A les nou i amb puntualitat britànica, comença la cursa, la qual arrenca igual que les anteriors, molt ràpida tot i que la primera recta te un bon desnivell. Procuro no perdre la roda d’en Jaume fins que arribem al cementiri, i a partir d’allà intentem mantenir un ritme de pujada constant.

La pujada es fa molt ràpida i jo m’afogo quan arribo a la mare de déu. A partir d’aquí hem costa una mica mantenir aquest ritme, tot i amb aixó aguanto fins arribada la font. Aquí en Jaume se m’escapa i continuo pujant amb un pas més tranquil. En arribar a l’Alzina hem recupero una mica i coneixedor del terreny accelero una mica. Arrribo al pàrking i apreto les dents per fer les 4 ultimes pujades no sense fer un gran esforç però molt millor del que calculava. Arribo a la transició i faig el canvi de sabatilles.

RUNNING
A dalt en Jaume m’ajuda una mica mentre s’espera per poder seguir junts el tram a peu. Ara baixem pel camí que ens durà a Hi-era-de-massa. A la baixada vaig molt ràpid i hem poso per davant intentar marcar un ritme bó, però avui no és el meu dia, i el refredat hem passa factura doncs al cap d’una estona hem falta l’aire i m’afogo. Així que m’haig d’anar parant de tant en tant per agafar aire.

El camí continua baixant per una zona obaga del bosc fins a arribar a la Tosca, fins aquí he aguantat el ritme d’en Jaume que ja fa una estona que va al davant, però poc abans d’arribar a la carretera de la vall no puc seguir-lo. Hem demana si vull que m’esperi, però li dic que no cal que ja aniré fent tot xino – xano. A la vall hi ha instalat un avituallament i un control de pas, m’hi paro uns minuts per veure i agafar aire. Ara m’ajunto amb en Ferran, en Patxeta i un altre noia. Al principi tiro jo al davant enfilant el camí de la portella, peró continuu sense poder respirar bé i haig de disminuir el pas. Hem passen tots tres i m’agafen una bona ventatja, la qual torno a recuperar baixant de la portella cap al Serrat, a on arribaria per davant d’en Ferran i en Patxeta i darrera de la mateixa noia de la pujada.

El tram de pujada fins a Bellmunt és dur i ara a més hem sento molt cansat. Pujo pel camí molt lentament deixant passar un bon nombre de corredors. Procuro resseguir bé el camí i no fer cap ‘dreçera’, doncs d’aquesta manera va més descansat que no pujant pel dret. Arribo a la part d’adalt del PR al lloc a on hem de trencar cap a l’esquerra per arribar a Bellmunt. Hem foto un chupetin i bec força aigua i sembla que hem recupero una mica. A la fi arribo a la porta de les fulles i aqui ja veig corredors que baixen pel camí de les fulles passo pel camí per la banda esquerra respectant la senyalització, no voldria que algun biker s’hem tirés a sobre.

Comparteixo el tram de carretera que puja fins al pàrquing amb les bicicletes que baixen, aquí hem creuo amb en Jaume que comença la seva baixada. En arribar a la primera de les rampes ens fan desviar cap a la dreta pujant per la muntanya i fins a trobar les escales que porten a l’ermita. A la fi arribo a la transició.

BTT (Descens)
Una transició que no hem va gens bé doncs perdo molta estona, primer no puc tancar la motxilla, després m’oblido el bidó i reculo els dos metres que havia fet, llavors al posar-me el casc noto algo estrany, óstia les ulleres, m’he posat el casc sobre les ulleres, apa treu-te el casc i posa’t les ulleres. Avui no és el meu dia.

Baixo per les rampes que hem porten al pàrking amb moderació i agafo la carretera fins al trencant. Just entrar perdo l’equilibri i caic a terra, bé cau la bici, jo quedo dret. L’agafo de nou i continuo aquell tram a peu, s’hem ha tret la cadena i he trencat un portabidons i per postres he perdut el bidó allà dalt.
Arribo a la porta de les fulles i baixo decidit i sense por però amb prudencia i faig quasi tot el tram dalt de la bici excepte els últims metres que pràcticament només són arrels i pedres. Arribo al camí que baixa fins a la vall i hem deixo portar doncs el terra està molt enfangat i rellisca força. Arribo a la vall aqui si que apreto el pas una mica, doncs aquest tram ja me’l conec més tot i amb això vaig amb compte a l’hora de creuar el riu, seguint els consells que m’han donat. Finalment arribo a la carrtera i pedalo ‘sin prisa pero sin pausa’ cap a Sant Pere. En començar la pujada m’adono de que el canvi hem fa el tonto en els pinyons grans, possiblement degut a la caiguda al principi del tram.

Arribo al poble content d’acabar la carrera i creuo la meta extasiat però satisfet, doncs el temps final a sigut inferior a 3 hores que és el que en un principi calculava que podia estar en fer la cursa. Espero poder tornar-hi l’any que bé i trobar-me al 100%.

De running per Sant Salvador

Avui tocaba fer una mica de runnig altre cop.
He anat amb el cotxe fins el trencant de Sant Salvador i he enfilat cap a l'Ermita. Un cop a dalt, he anat a buscar la pista per el camí que fa drecera i he trotat per la pista avall fins a trobar el trencant que deixa la pista i porta en direcció a Gallifa i Orís de nou.

La pujada per les fortes rampes d'aquest tram ha estat dura i la calor apretaba de valent. Un cop superades les rampes m'he deixat anar per la pista i per el corriol que porta a la pista principal on tenia el cotxe. En total una horeta.

L'enllaç per el track es:
http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=422884

Bellmunt per la Serragrenyada desde Vilaseca

Avui he sortit tot sol a fer una sortideta a peu.

He sortit de Vilaseca a les 7:00 puntual i he enfilat cap al Sot Gran i el Serrat Alt, tot seguint el GR per anar a sortir a l'encreuament de Saderra amb les Valls.

De JURASSIK BTT BLOG

Allà he pujat la pista en direcció al coll de Duec, una hora i mitja després d'haver sortit.

Acte seguit he enfilat per el cami de la Serragrenyada, marcat amb ratlles de color vermell. Un camí que he trobat molt bonic per la diversitat de paisatges i microclimes que hi trobes doncs he passat de suar com un camell a fotre'm de fred en questio de minuts.

Impresionant també, ha sigut el cambi de vegetació també en cambiar la baga i resseguir la carena.

La carena se m'ha fet una mica llarga i les antenes semblaven no arribar mai, però després de quasi dues hores i mitja de caminar, finalment arribo al santuari de Bellmunt, a on faig una paradeta d'un parell de minuts per veure i mirar el paisatge.

Acte seguit giro cua cap avall de nou tot trotant una mica, la baixada per sort es fa més ràpida.

Un cop a coll de Duec de nou, opto per investigar un camí que m'ha dit que porta de dret al Serrat Alt, però a mitg fer hem lio i hem perdo, així que hem busco la vda com puc per retrobar la pista per la que ha vingut al matí.

Finalment i després de poc menys de quatre hores de caminada arribo a casa a on m'espera una dutxa i un bon plat de मकार्रोंस.

De JURASSIK BTT BLOG

L'enllaç del track:
http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=421489

Recordant...(III)

XM Duathlon Series '05 (II)

- Vallnord - (02/09/2005)

La sortida de la segona prova de les Xm. Duathlon series a començat a les 9:00h puntual, amb un ambient fred i el cel tapat amenaçant pluges.

BTT

A la sortida m’he colocat just darrera d’en David i en Chaparro entre els 50 primers corredors. L’arrencada ha sigut molt ràpida, quasi a l’esprint, i durant els primers 3 kms. Que eren per asfalt la gent va molt forta, suposo que per poder agafar posicions. En passar el tercer quilòmetre, travessem un pont a mà dreta que ens duu ja cap a la pista forestal.

En els primers metres de la pista ja hi ha gent que paga els efectes d’una sortida massa ràpida. La pista és de bon fer però una estreta, això fa que els avançaments siguin un tant difícils. Durant força estona, la pista no porta gaire dificultats i segueixo a roda d’en Jaume, en Sam va un parell de corredors enrera, doncs s’ha retrasat per culpa d’un petit ‘incident’ a la carretera. Comença a caure un fina pluja

Travessem la carretera a l’alçada del poble de Llorts i agafem una nova pista. Aquí el camí comença a pujar una mica més, tot i això hi ha força llocs a on poder agafar aire. Sortim de nou a la carretera passat el poble del Serrat i durant una estona pugem per la mateixa carretera on el desnivell ronda el 6%. Tornem a entrar a una nova pista, aquesta més ample però més ‘tova’. Ara em costa seguir el ritme d’en Jaume i en Sam, tot i això segueixo sense perdre’ls de vista. Arribem a un punt a on la pendent és molt forta i durant uns metres quasi tots els corredors hem d’empènyer la bici.

Al cap de poc arribem a un pla on hi ha el primer avituallament, allà en Jaume i en Sam m’esperen doncs jo m’havien agafat una segons de ventatja. Per sort ara ha parat de ploure. El camí segueix per un camí més estret per un tram amb pujades i baixades moderades fins a arribar a un nou repechó en el que tornem a empènyer la bici, un cop a dalt el camí es molt estret i perillós fins a arribar a un petit túnel que travessa la carretera per sota. Travessem el túnel i agafem l’antiga carretera d’Arcalís, només ens queda una recta de poc menys d’un quilòmetre, aquí en Sam ens agafa uns 20 segons de diferència i arribem per fi a la transició després de fer una rampa molt forta a on hem d’empènyer de nou la bici.

De JURASSIK BTT BLOG

RUNNING

Intento fer el canvi lo més ràpid possible, però el nervis i la falta d’experiència em guanyen. Doncs hem descuidava de deixar la ronyonera altre cop, així que reculo per deixar-la, faig uns metres i m’adono de que no porto el bidó, així el vaig a buscar, en Jaume i en Sam s’han avançat uns metres així que corro per pillar-los i els atrapo just abans de començar la pujada.

El primer tram de pujada, és fa per un camí estret i en ziga - zaga. Al principi puja força dret però més tard el desnivell va disminuint fins a fer-se gairebé pla. Després seguim per un tram molt humit i força enfangat torna a caure quatre gotes i en aquest tram m’haig d’esforçar una mica per seguir el ritme d’en Sam que és qui s’ha posat a davant i marca una mica el pas.

Arribem a l’estació d’esquí de la coma a on hi ha un avituallament, bevem una mica i seguim. El camí puja ara per la pista d’esquí amb força desnivell però de bon fer. Ja no plou, però hi ha una boira bastant espessa que fa una mica difícil seguir les marques. Al cap d’uns metres sortim a carretera forestal que porta fins a sota el port de Rat. Ara plou de valent i fa força fred. Seguim la carretera fins quasi arribar a un túnel però les senyals ens desvien cap a l’esquerra per una nova pendent de pujada de pocs metres. Un cop a dalt veiem a lo lluny l’arribada del telecadira i sospitem que ens faran anar en línia recta fins allà, doncs s’hi insinua un camí que va directe. Para de ploure.

Seguim per un camí rocós i accidentat i descobrim que la nostra intuïció ens falla, doncs davant nostre hi ha una enorme paret de roca d’uns 300 metres d’alçada en la qual s’hi distingeix una filera de colors que avança lentament cap al cim, així doncs enfilem cap a munt no pas sense patir. La pujada es molt dura, però estar envoltat d’altre gent fa que no paris de caminar. Arribem al cim, a la part més alta hi ha un control de pas i trenquem a l’esquerra, el mal temps fa que ens hagin desviat cap al pic d’Arcalís en comptes de anar al Cateperdís. Travessem el pic d’Arcalís per darrera la carena fins arribar al punt de baixada aquí hi ha un nou control, suposo que per assegurar que ningú s’hagi perdut allà dalt doncs hi ha molta boira i més amb la humitat la roca rellisca bastant.

La baixada és una nova paret d’uns dos o tres-cents metres totalment vertical també i sense in camí marcat, tan sols el que han obert els corredors de davant nostre. La baixada és dura doncs costa molt frenar, per sort el terra és molt tou i humit i fa que es clavin una mica els peus. Arribem a baix a la part alta del telecadira i les sabates hem pesen dues vegades més del seu pes. Ara hem de baixar per un altra pista d’esquí. Fem la baixada corrent però alternant el caminar quan ens falta l’aire (a mi m’entra flato) fins que arribem al avituallament . A partir d’aquí el camí és el mateix que de pujada, així que ja sabem a on anem i què trobarem. Travessem la zona plana en forma d’aiguamolls corrent, en Jaume va davant i en Sam el tinc darrera.

Ara hem trobo molt be, tant de cames com de fondo i decideixo posar-me davant i tirar del grup, doncs el camí comença a baixar i vaig més ràpid que en Jaume. Seguim pla i avall tots tres junts i adelantant a la alguns corredors fins que arribem a la part final de baixada que és la més vertical. Aquí baixo molt fort, només en Jaume sembla que hem pot seguir bé tot i amb això s’hem ha separat una mica, però continuo baixant fort, ja els esperaré a baix. Surto a la carretera, només hem queden uns metres fins arribar a la transició, així que segueixo caminant traient-me la roba que hem sobra i preparant. Entro a la transició amb un minut de ventatja sobre en Jaume i en Sam, tot i això ens canviem i baixem junts cap a vall.

BTT (Descens)

Aquest cop el canvi de la transició ha anat millor. Agafem les bicis i tirem avall, jo el primer seguit d’en Jaume i en Sam. El traçat varia una mica en l’inici de la baixada i en fan baixar per una baixada enorme amb un gran bassal i fang al fons, no ens la juguem i passem a peu. Passat el bassal seguim dalt de la bici però el primer quilòmetre és realment complicat, hi ha molta pendent i està ple d’arrels i roques que amb la pluja són trampes mortals. Travessem una mena de pont format per tres grans tubs de PVC amb la bici a coll, a partir d’aquí el camí es una mica millor fins que arribem al petit túnel que hem passat en l’anada. Aquí el camí és el mateix que abans així que decideixo arriscar una mica al saber més o menys el que hem puc trobar.

Hi ha força fang i s’hem fica als ulls, doncs no m’he posat les ulleres per baixar, miro enrera i no hem segueix ningú, (en Jaume i en Sam S’han quedat enrera), així que decideixo perdre uns minuts per buscar les ulleres i posar-me-les. Mentre me les poso hem passa en Jaume i arrenco just rera d’ell. Al cap de poc metres el torno a atrapar i gentilment hem deixa passar doncs sap que baixo més ràpid que ell. Segueixo la baixada i adelanto algun corredor fins que m’enganxo darrera d’una noia la qual no puc passar doncs és ràpida i el camí és massa estret com per passar, així que vaig una bona estona al seu darrera. En arribar a la carretera passo al davant i apreto el pas deixant-la enrera i m’acosto a dos ciclistes. Entrem a la pista i els segueixo sense passar-los, doncs van bastant ràpid . Queda poc per arribar i tothom te pressa per acabar ja, el corredor que va al davant s’equivoca en un trencant i el del seu darrera i jo el seguim, per sort en Jaume que anava a pocs metres ens a fet un crit i hem pogut rectificar.

Arribem ara si al pont que ens porta a la carretera i intento apretar per atrapar en Jaume, però està molt lluny i jo estic a les ultimes ja. En arribar Ordino hem desvien cap a la dreta per una nova pista que comença amb una forta baixada i després continua pla seguint el riu. Després d’una corva a l’esquerra enfilo un camí de pujada que ens porta sota del polisportiu d’ Ordino a on hi ha situada la línia de meta. Finalment creuo l’arribada en al lloc 195 a 30 segs. d’en Jaume i amb 30 de ventatja sobre d’en Sam, sent aquesta la millor duatló que he fet fins al moment.

De JURASSIK BTT BLOG

A Sant Salvador amb el nen a coll

Sortideta a caminar a l'ermita de Sant Salvador amb l'Iker a l'equena que ja comença a pesar lo seu.

Fins a l'ermita uns vint-i-cinc minutets i un cop allà he caminat un troç enlla per un caminet que surt més endavant de la pista que porta a Sant Salvador desde Sant Boi. Un cop allà he continuat per la pista i he pogut comprovar que han arreglat la pista i que inclús han enporlanat alguna de les rampes mes fortes.

He caminat fins a portar uns trenta cinc minuts i llavors he girat cua desfent el mateix camí de pujada.

En total una horeta caminant amb deu quilos de pes a l'esquena.

L'enllaç per el track:
http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=413801

Sortida al Quermany Gros

Avui una sortideta curta, doncs s'havia d'estar d'hora a casa. Hem anat des del Delfin Verde al Quermany gros passant per les basses d'en Coll. Ens i hem apuntat en César en Moi i Jo, doncs en Lluis arribava de despedida just quan sortiem.

Sortida a les 8 amb puntualitat britànica, i fem camí pel carril bici trencant cap a les basses d'en Coll, les quals travessem fins a arribar a Platja de Pals.

Agafem un trencant que duu a la deixalleria i ens fiquem per una pista que ens porta a la carretera en direcció Pals (platja).

A la rotonda agafem el primer trencant a la dreta que fa pujada i que s'endinsa pel bosc. Pista ampla marcada amb un PR (groc/Blanc) i plena de rocs i sorres durant força estona.

Pujem a la Font del Pou (crec que es deia així) per fer-hi una ullada i de pas un foto i acte seguit reculem per retrobar per la pista que anem seguint. Passem unes coves prehistòriques i comença la pujada, forta i amb bastant pedregam.

Arribem al cim del Quermany a on reposem i deprés de les fotos de rigor baixem per l'altre pista fins a Pals. Allà anem a buscar per carretera el camí per el qual hem vingut i tornem de nou cap al camping.

Una sortida plàcida i sencilla (un parell d'horetes justes) i amb un dia ideal doncs tot i fer sol no feia massa calor.


Total uns 28 Kms i poc més de 500 de denivell acumulat segons el GPS.

L'enllaç del Track és el següent:

http://es.wikiloc.com/wikiloc/spatialArtifacts.do?event=setCurrentSpatialArtifact&id=409523