dimecres, 29 de juliol de 2009

Recordant...(IX)


XM DUATHLON SERIES
- VALL DE CAMPRODON - (02/07/2006)
Hem arribat a l’esplanada de l’aparcament amb temps de sobra i un cop allà lo primer de tot era anar a recollir dorsal i deixar les bosses a la furgoneta per a la transició. Acte seguit han vingut els preparatius, posar-se els dorsals, xips, calçar-se les sabatilles, fer estiraments,...
Un cop llestos hem pujat a les bicicletes i hem sortit a escalfar una miqueta per la pista a on ja hi havia molts corredors. Un quartet d’hora abans de la sortida, ja ens hem posat a la linia de sortida a esperar que sones la bocina.
BTT
La sortida la dónen puntualment a les 8:00h i sortim tots esperitats cap amunt. No vull córrer massa en els primers metres, doncs la pujada me la temo força dura, per això procuro no deixar-me portar en excès per la resta.
A 300 metres de la sortida i just quan estava adelantant un corredor, de cop m’he trobat a terra, un corredor ha passat cagant llets per la meva esquerra quan menys me l’esperava i m’ha fet perdre l’equilibri i he caigut. Un cop de nou sobre la bicicleta i ja sense tenir contacte visual amb cap de la colla he anat ben bé al meu ritme. La pujada al final no ha sigut tan dura com hem penava, (o jo estic millor del que creia), però he pujat molt còmode i la veritat se m’ha fet curta. Finalment arribo al punt de transició amb un temps de 1h 02 min. que no està malament.
RUNNING
El tram de Running l’afrontava amb una mica de respecte, doncs el turmell encara no el tinc massa bé del tot i el genoll tot i que fa dies que no hem fa mal no l’he ‘provat’ en condicions més extremes. El tram de pujada al Costabona es dret, molt dret i al principi s’hem fa carregós, però haviat començo a sentir-me millor i pujo millor. Arribada a la creu de Costabona hi ha uns metres de baixada hi ha uns metres de baixada per còrrer i aprofito que això es lo meu i durant la baixada tot rutlla de primera el genoll no dóna senyals de patir i el turmell sembla que aguanta. Al final de la baixada però i quan ja comença a planejar, just davant d’un avituallament líquid, hem giro el peu d’una manera realment molt bèstia i fa que el dolor del turmell s’aguditzi fins al límit. Durant la major par del tram pla de la volta haig de fer-lo caminant.

Tot el que havia guanyat a la baixada i més ho perdo aquí al pla doncs quan intento corre hem fa mal i si el fer es gaire irregular s’hem torna a girar de nou el peu. S’acosten els últims metres del pla i coronem el Roca Colom, ara si que ja és pla i avall. Com que fa estona que no corro o vaig provant per el caminet que porta a la baixada. Aquesta la començo força lent, però en adonar-me que el turmell aguanta accelero i baixo força ràpid però controlant. Arribo a l’avituallament del refugi. Ja només queden uns dos o tres quilòmetres per la pista, els quals faig caminant doncs a part d’estar una mica cansat no vull forçar més el peu. Finalment arribo a la transció.
BTT (Descens)
Faig el canvi bastant ràpid (raro en mi) i encaro la pista de baixada a tota llet. Per sort aquesta pista ja l’havia fet una vegada i sabia com era. A la pujada també m’he fixat en quines eren les millors traçades i sembla que m’ha funcionat, doncs he fet una baixada realment molt ràpida i sense punxar, cosa que en aquesta pista era dificil. En l’últim tros m’he relaxat una mica, (algo que sempre hem passa i que haig de solventar), però en adonar-me’n ha apretat de nou el pas. La primera duatló del circuit d’aquest any doncs l’he acabat amb èxit tot i que una mica tocat.


dissabte, 25 de juliol de 2009

Una de running des del càmping

Avui tocaba una mica de running, sortida del càmping per anar fins al trencant de la Gola del Ter passant per el carril bici i tornar per el mateix camí.


Bones sensacions i bon ritme al principi, però problemes intestinals (de nou) a la tornada, han esguerrat la sortida.


Avui no hi ha track, el GPS no s'ha engegat fins que era a mitg camí.

dimarts, 21 de juliol de 2009

III Olla de Nuria


Aquest diumenge he corregut a la 3ª edició de la clàssica olla de Núria. Una cursa d'alta muntanya dura i exigent, tant pel desnivell com per l'alçada i també pel terreny en que es corre que és molt abrupte en alguns casos.


Sortida de casa a les sis del matí per anar amb el cotxe fins a Queralbs per agafar el cremallera que ens havia de dur fins al santuari. Aquest a sigut puntual i a les 7:20 ja estava ple de gom a gom de corredors i acompanyants.


La pujada amb el cremallera, ja ha estat de fet una experiència nova per mi, doncs encar mai no i havia pujat.


Arribada a Núria i de dret a buscar els dorsals. Al sobre i va el xip de control, el peto amb el dorsal i una mapa del recorregut.
Són vora de les 8:00 i ja estem canviats així que tenim prop d'una hora de marge. Intento anar al lavabo vàries vegades, però hi ha una cua enorme i decideixo esperar-me una mica, hi ha temps.


Anem al bar i mentre esmorzem una mica vaig al lavabo, cua de nou, pero aquest cop m'espero i hi vaig. Sortim a fora i anem al guardarroba a deixar-hi les motxilles i més tard assistim al segon Briefing.


Entre les 9:00 i les 9:15 ens deixen entrar ja al 'parc tancat', així anem i passem el control de material, o sigui el xip i un paravent. Mentre fem l'escalfament hem ve una mica de mal de panxa hauria d'anar de nou al wàter pero penso que ja passarà, seràn el nervis.


La sortida és a les 9:30 puntual sortim i passem per davant del santuari, i el voltem per darrera, aquí hi ha algun embús, pero de seguida tornem a trotar, passem de nou per davant del santuari i agafem ja direcció cap al mirador, el ritme no és alt en comparació amb altres curses i de fet en arribar al mirador ja quasi tothom camina, doncs el cami es torna força vertical de cop.

Començo la pujada amb la panxa encara rebotada però inento no pensar-hi. Mica mica anem pujant cap a l'Ortigar veig en Jaume que hem passa i mes tard o fa en Sam que va com una moto, jo cada cop hem trobo pitjor. Vaig una estoneta amb en Pep però no puc seguir el ritme, amb prou feina puc aguantar-me la caguera!!.


En poca estona vaig veient com em passa una pila de gent i jo començo a pensar de girar-me i tornar cap a Núria, i de fet reculo alguns metres fins que decideixo de buscar un racó apartat de la poca gent que encara puja i evacuar.


Un cop satisfetes les meves necessitats fisiològiques intento recuperar-me una mica i segueixo amunt. Em proposo d'atrapar a un noi que he vist una estona abans que també o passaba malament així que per el moment aquest serà el repte. Arribo al control de l'Ortigar amb 1h 04 m. Uff! 15 min. fora d'hora. Intento apretar una mica per tal d'arribar al Puigmal havent recuperat algo de temps, si no ho tinc cru.
Al Puigmal arribo amb 1h 40m. Bé he recuperat 5 min. i quasi he atrapat al Dorsal 361 que es a qui m'havia plantejat d'atrapar. Però no hem puc encantar, ja que en 50 minuts tenquen el control de Finestrelles i m'han dit que tinc uns 45 min. de camí.


Agafo la baixada corrent com un esperitat avançant uns quants corredors i intentant retallar temps perque no em tallin a Finestrelles, tot i que encara em ronda pel cap la idea de deixar la cursa i baixar cap a Núria. Passo pel pic de Segre sense a penes ni adonar-me'n, crec que hi havia uns que tiraven fotos allà però no n'estic segur. Ara vaig una estona amb el 361 jo corrent per davant m'ha anat bé atrapar-lo moralment. Baixant del Segre travessem una petita llengua de neu, res , poca cosa. Seguim la baixada i arrivem finalment al coll de Finestrelles a on hi ha l'avituallament i el control de temps, 2h 17min. Vaig bé, de moment hem sobren uns 10 min.


Agafo provisions pel cami (un parel de power gels) i bec força aigua. A l'avituallament m'hi entretinc una mica per agafar una mica d'aire. El meu company que ara ja sé que es diu Xavi, s'em ha distanciat una mica ja que al control a sortit algo abans. De nou torna a tocar pujar, aquest cop per pujar al pic de Finestrelles, el qual recordaba força menys dret, tot sigui dit. Segueixo per la carena atravessant el pic de Nuria, el coll d'Eina i vorejo el pic d'Eina a on hi havia dos tios amb la BTT, ja són ganes!!. En aquest tram torno a agafar a en Xavi i hem poso davant seu de nou. Aquest tram que va de Finestrelles a Noufonts s'hem fa llarguissim, en ocasions troto una mica, però vaig curt de forma i a penes mantenc un parell de minuts seguits corrent. Arribo al Pic de Noufonts el meu nou company tarda un pel més i comprovo que per arribar al últim control obligat vaig justíssim, de fet un cop encaro la baixada i veig el que queda de baixada, que a més es molt dreta. Comença la baixada ara ja junt amb en Xavi i parlem de si tindrem temps o no de passar al tall i correm per la tartera fins que veiem que al control ja no deixen passar a ningú més, així que afluixem el pas i ens ho agafem amb més calma.


Un cop al coll efectivament, em arrivat tard, per poc més de cinc minuts no hem entrat al control, així ara tocarà baixar pel GR fins a Núria.


Ens prenem amb calma l'avituallament omplim d'aigua agafem barretes i agafem aire. Baixem cap a Nuria junt amb en Xavi i un altre corredor que s'ens ha afegit i baixem tot caminant i xerrant, acabant de disfrutar del dia tant bó que feia.


Una hora més tard ja arrivaba a Núria i acabava així la meva primera, i particular, Olla a Núria.


en total 4 hores i 30 min. Una cursa amb un regust agredolç. Agre per no haver-me trovat bé i no haver pogut fer el recorregut al 100% però dolç perque tenint en compte el poc entrenament que portava deu n'hi dó lo bé que he anat.

dijous, 16 de juliol de 2009

La Ruta del Ferro amb la canalla

Avui Dijous 16 hem agafat amb els nens i hem anat fins a Ripoll amb el cotxe a on hem fet una sortideta amb les bicicletes per la Ruta del Ferro fins a Sant Joan de les Abadesses. Hem menjat alguna coseta al parc de l'Estació i de nou de tornada cap a Ripoll.

L'Erik ha anat amb la bicicleta vella i ha quedat evident que li va bastant petita.

dimecres, 15 de juliol de 2009

Recordant...(VIII)



2ª TERRITORI HERMIDA (07/05/2006)

CURSA
A dos quarts de vuit ha sonat el telèfon. Era en Jaume que ens deia que ja havien arribat i que eren aparcats prop de la sortida, així que ens hem anat a trobar amb la resta de la colla per dur-los els dorsals i els obsequis de la cursa.
Un cop ja posats els dorsals a les bicicletes i fets els típics exercicis d´escalfament ens hem dirigit cap a la línia de sortida a agafar posicions.
A dos quarts de nou en punt ens donen la sortida. Al principi i com l´any anterior la gent surt molt ràpid tot i que l’any passat va ser inclús més ràpida. Jo he anat tirant tot sol fins a la pista de l’urbanització Amoretes, ja que he esperat a que m’atrapessin en Jaume, en Sam, i la resta que sortien una mica més enrera. La marxa, en el seu inici segueix igual que l’any anterior. Seguim la pista de la via fins el túnel, la Tour de Querol, Yravals,... Just aquí hi ha el primer canvi en respecte l’any anterior, doncs en travessar la via no trenquem a la dreta per pillar la primera trialera, si no que seguim pel camí asfaltat de St. Pere de Sedret. En arribar a St. Pere de S. si agafem la trialera de la dreta com l’any anterior. Que ens porta a la carretera de Guils.
Tal i com vàrem fer l’any abans, agafem la pista de pedres que ens endinsa al bosc de Guils aquest cop no hem tingut que baixar de la bici tantes vegades com l’any anterior.
El camí fins a la Fontanera ja no varia en respecte a l’any passat, així que seguim enfilant-nos poc a poc, jo m’he quedat una mica despenjat de la resta, doncs en aquesta primera pujada no hem trobo massa fi i hem costa seguir una mica el ritme i no vull forçar massa doncs la carrera es molt llarga.
El camí segueix travessant recs d’aigua i boscos d’avets fins que arribo a l’estació d’esquí de Guils - Fontanera. Allà hi ha el primer avituallament com l’any passat. La resta no fa massa que han arribat tot i que jo creia que hem portaven més ventatja. Tot seguit comencem el descens per la ràpida i perillosa pista que ens ha de portar al Coforn. Als pocs metres d’arribar al trencant del Coforn, jo punxo una roda, i en Jaume i en Sam es paren a ajudar-me. Tot plegat hi hem estat uns 10/15 min. màxim (portàvem la lliçó apresa de la setmana abans). Un cop arreglada la roda seguim baixant fins a trobar el desvio del Coforn. Travessem el rierol enfilem la pujada d’uns 800 metres per un camí molt estret i perillós que ja vàrem ‘tastar’ l’any passat també. El camí no té canvis en respecte al 2005 fins a Queixans, així que passem per Niula i Ger a on ens trobem amb en Ferran i en Jordi que ens esperaven. Seguim tots junts per Bolvir, Talltorta i finalment Queixans.
Com en l’anterior edició aquí hi havia el segon avituallament i el desvio de la marxa curta. Aquí ens hem ajuntat amb l'ernest i en Joan M. Que feia poc havien arribat a l’avituallament. Ens reunim entre tots i decidim de Fer la llarga.

El dia abans de la cursa es presenta força ennuvolat, i de fet les 5 de la tarda del dissabte començava ruinejar. Aquest any la recollida de dorsal era a la plaça del Call de Puigcerdà. Aquest any no es veu tant ambient com a l´any anterior, potser degut al mal temps o al canvi d´ubicació. Així doncs anem a buscar els dorsals, el meu i el de la resta de companys i més tard assistim al briefing a les 7 de la tarda a on en J.A. Hermida ens explica detalls de la cursa que aquest any presentava algunes modificacions en el seu traçat.

La sorpresa d’aquest any estava precisament en aquesta última pujada, doncs el tram que ens havia de dur al pla de les forques només mantenia un terç de l’anterior traçat. Així doncs sortint de l’avituallament, ens passem el trencant que porta a la pista del pla i ens enfilem per dins el poble fins a trobar en trencant del Torrent. En arribar al trencant i travessar el rierol comencem a trobar alguna rampa força dura i ens esperen 2,4 Kms de Penúria (tal i com l’Hermida ho va batejar), doncs el desnivell en alguns trams era considerable, la qual cosa fa que haguem d’empènyer la bicicleta força estona. Acabat aquest tram girem a la dreta i comença una pista molt ampla que va ‘planejant’ durant uns quatre quilòmetres fins arribar al pla de les forques on hi ha l’últim avituallament. Arribem a l’avituallament en Ferran i jo sols, doncs els altres han anat més ràpid i surten de l’avituallament quan nosaltres arribem. En Ferran ha començat a tenir rampes a les cames a escassos 400 metres per arribar a l’avituallament.
Respostem una mica i sense encantar-nos molt seguim cap al Coll Marcer, ens queden quatre quilòmetres per arribar al cim. En començar a pedalar en Ferran es queda una mica enrera, però hem diu que va bé així que jo agafo un ritme i vaig tirant. A dos Kms. per arribar, m’adono en girar-me que en Ferran va caminant i hem paro per esperar-lo per si necessita ajuda. Torna a tenir rampes a les cames i diu que caminant no ho nota tant. L’acompanyo a peu durant una estona i quan la pista es fa més plana tornem a pujar a la bici i pedalem de nou. Aquí s’ens ha ajuntat l’Ernest. En arribar a Coll Marcer, En Joan M. s’uneix al grup mentre que en Ferran s’ha tornat a quedar una mica enrera, comença la baixada.
La baixada l’agafem a mà esquerra del coll seguint en un primer moment la tanca i resseguint un petit corriol. Al principi el terreny és força brut, però a mida que perdem alçada es va convertint una un caminet més clar. Sortim a un tram de pista per entrar a un nou corriol al cap de poc. Aquest està senyalitzat com a perillós, i déu n’hi do, la pendent és molt forta i el camí molt estret i revirat entre els arbres. Sortint del corriol agafem una nova pista que tot i ser pedregosa al principi, passa a ser de més bon fer al final. Aquesta pista ens porta a les primeres cases de Vilallobent, aquí és on ens atrapa en Ferran de nou que a la baixada s’ha pogut recuperar una mica. A partir d’aquí el camí ja és pla fins a Puigcerdà, anem la carretera de Les Pereres i trenquem en el pont sobre el Segre. Només ens queda fer el camí de Sant Marc i enfilar la pujada cap al polisportiu a on ens espera l’arribada. Arribem al Pavelló després de quasi sis hores de pedalar a on ens espera un bon avituallament una dutxa calentona.

dijous, 9 de juliol de 2009

Pel camí de Serregrenyada amb L'Erik


Avui he fet una sortideta a peu amb l'Erik, així que no podia ser gaire llarga ni molt dura, i hem decidit anar a fer un troç del camí de Bellmunt per la Serragrenyada des de Coll de Duec. Hem deixat el cotxe prop del trencant que duu a coll de Duec, i hem enfilat camí amunt.
En arribar al coll i abans d'enfilar el camí de la Serragrenyada hem para a descansar una mica, ja se sap que la canalla....Acte seguit hem enfilat pel camí , molt humit per les pluges dels ultims dies i per la boira que ens ha acompanyat tot el matí.
Durant tot el camí hem anat trobant diverses especies de bolets, amb les quals ens hem entretingut a tirar-hi fotos. Al cap d'una hora de pujada hem parat a descansar de nou i a fer un mos. Hem parat poc abans d'arribar al canvi de la baga. Un cop hem esmorzat hem desfet el camí d'anada.

El camí l'hem fet en bona part corrents doncs a l'Erik l'hi agrada córrer de baixada per la muntanya (li bé d'herència es veu). Una hora i tres qurts més tard d''haver sortit hem arribat al cotxe i cap a casa de nou.

dimarts, 7 de juliol de 2009

Ascensió al Costabona i Roca Colom



Aquest dissabte una sortideta per alta muntanya. Hem pujat al Costabona (2465), per baixar per la banda francesa i trotar una mica per el pla fins a trobar el Roc Colom (2506).


Hem deixat el cotxe a la collada fonda i hem sortit vora tres quarts de set, enfilant el Costabona. Tot i que durant l'anada semblava per uns moments que trobariem pluja, el dia és serè. Pujem a bon ritme explaiant-nos força a l'hora de fer fotos i fent elguna que altre paradeta per esperar en Joan i respirar una mica.


Al cap d'una horeta justa de caminar arribem al cim del Costabona, fem les fotos de rigor i expliquem a l'Angel i en Joan el camí per el qual passarem.


Baixada corrent per la pendent plena de rocs de la vessant Oest, aquí podem veure un ramat d'isards que surten corrents. Agafem el corriol que trevessa tot el pla voltant per abaix el circ del Tec fins a arribar a un refugi del qual ara no recordo el nom. Aquí voltem la muntanys i farem una paradeta per esmorzar en una raconada.




Un cop amb la panxa plena agafem el corriol que puja cap al Roc Colom. Al cim de la muntanya de nou fotos varies etc,... Ara agafem el camí de baixada trotant una miqueta fins al coll de Pal, a on trenquem a la dreta per anar baixant cap a buscar la pista d'Espinavell - Setcases de nou. Un cop a la pista caminem fins al cotxe, on s'acaba la sortida d'avui.


En total 12Kms i 3 horetes caminant per alta muntanya.


El track:

divendres, 3 de juliol de 2009

Recordant...(VII)

COPA VEMSA (GES EXTREM '06)
- Fontalba - (08/14/2006)


La matinal de Dissabte va tenir lloc la primera cursa del calendari de la Copa Vemsa 2006 (la que passaria a ser la GES EXTREM) amb la prova de Fontalba.

A les 8 hores es van reunir tots els corredors al parking del mercat municipal de Torelló on es varen fer les inscripcions i l’entrega de dorsals. Tot seguit la comitiva va arrencar en direcció a Ribes de Freser a on hi havia la sortida.

Un cop a Ribes de Freser va ser el moment de fer els últims preparatius, posar els dorsals a les bicicletes, calçar-se les sabatilles, fer estiraments,... i ja estava tot a punt per sortir.

La sortida va ser sobre les 9:15 aproximadament i el grup va enfilar la carretera cap a Queralbs. Durant els 7 Kms. que hi ha de Ribes a Queralbs l’ambient va ser agradable i el ritme suau doncs la sortida era neutra fins a Queralbs a on hi havia la sortida oficial .

Un cop a Queralbs i després de la foto de familia, és va preparar la graella de sortida. A la primera linia hi teniem, en David, en Sam, en Jaume i en Chapa, la segona la formaven en Ferran, en P. Pau, Jo i en Jordi, i la ultima era formada per l’Ivan, en Pep, en Vicenç, l’Albert i en Pere.

La carrera va començar amb un bon ritme, i ja des d’un principi en David i en Vicenç van començar a tirar una mica fort, cosa que va fer que agafessin una mica d’avantatge respecte a la resta. En arribar al final de l’asfalt ja s’havien format varis grups, el primer amb en David i en Vicenç. A continuació un grup format per en Sam, en Jaume i en Chapa. Jo elsseguia de prop que avia agafat una mica d’avantatge sobre en Jordi que el seguia. Pocs metres avall hi havia en Pere Pau i en Ferran i en Pere. I l’últim grup el formaven l’Ivan, l’Albert i en Pep.


Mica en mica els diferents grups es van anar estirant, la lluita més maca va estar la que hi havia en el segon grup, doncs en un principi en Sam va tirar fort per intentar atrapar el cap de la cursa, i durant uns metres semblava que podria atrapar-los, però li va ser molt dificil i al cap d’una estona en Jaume i en Chapa el van tornar a atrapar. De metres que aquest grup lluitava per la 3ª posició, més avall en jo pujava en solitari seguit d’en Pere Pau que havia remuntat algun lloc i rodava també tot sol més avall en Ferran i en Jordi tenien la seva lluita particular. Més avall hi havia en Pere que pujava també sol. Al final, l’Ivan i l’Albert havien fet una mica de forat respecte a en Pep.

Tornant al cap de la cursa, a falta d’uns 3 Kms. per arribar en David apretar el pas i va aconseguir desfer-se d’en Vicenç, aconseguint una ventatja de fins a 3 mins. Imposant-se axí en la prova al arribar el primer al cim. Amb un atac d’en Jaume en els ultims 2 Kms., el grup perseguidor van aconseguir contactar amb en Vicenç a poc d’arribar, però aquest va aconseguir mantenir el segon lloc fins entrar a meta.

En tercer lloc va entrar en Jaume amb només mitg minut de diferencia respecte en Vicenç. El cuart lloc seria per en Sam que entrava uns 20 S. més tard seguint d’en Chapa també a uns 20 s. rera seu. A continuació varem entrar jo a 11 m. d’en David i en Pere Pau a 13min. Les posicions 8ª i 9ª és varen resoldre en un petit esprint entre en Jordi i en Ferran que es va resoldre a favor d’aquest últim.

Al cap de 9 min. Entrava en Pere que havia pujat també tot sol durant tota la prova. Les posicións 11ª i 12ª varen ser per l’Ivan i l’Albert que venien amb uns 30 seg. De diferencia. Finalment va arribar en Pep a 46 min. del primer classificat.

dimecres, 1 de juliol de 2009

Visita biker al castell de Begur

Avui diumenge al Delfin Verde i tocava sortideta curta amb en César i en Moi.

El dia ha estat caluró, molt calurós!. Ja en llevar-me a les 7:00 del matí ja es notava en l'aire que no passariem pas fred. Per sort hem quedat ben d'hora.
La sortida abans del previst, doncs tots tres estàvem llestos abans de l'hora acordada, així que poc abans de les 8 del matí ja sortíem del càmping. A la sortida ens hem creuat amb en Pere (alias DupontP) i una colla que avui anaven a fer carretera amb una colla d'Americans que estaven allotjats a l'hotel. Nosaltres agafem direcció a les basses d'en coll per anar buscar la pista que porta al Quermany.

Avui com que ens sentiem amb esperit aventunturer hem decidit provar sort per el GR-92 que anava en direcció a Begur per provar una ruta nova.

Els primers quilòmetres han estat bastant pestats doncs noves que trepitjavem sorres i més sorres, inclús a les baixaves haviem de pedalar per no caure de la bici. El més interessant del camí ha estat un conill que s'ens hi ha posat bé perque li tiressim una foto.

Després de veure el conill ja s'han acabat les sorres, potser era algun tipus de senyal? i arribem a una hipica a on tenim avituallament d'aire i finalment entrem a Begur.
Ja que sóm al poble decidim de pujar al castell, almenys que no es pugui dir que no hem vist res interesant. Pujem per els carrers del poble amunt, amunt, amb algunes pendents força dretes i arribem a una pista de portland que duu directament al castell amb una pujada que recorda les ultimes rampes de Bellmunt però en format espiral.

Un cop a dalt el castell jo m'afogo, noto que el refredat hem te els pulmons atapeïts de mocs i just hem va per no caure a terra quan baixo de la bicicleta, avui haurem tret la carbonilla tu. Un cop refet i ja amb els companys a dalt contemplem la vista que és preciosa i inigualable, a més el dia es completament serè i molt clar.
Fetes les frotos de rigor muntem de nou i cap al camping de nou, aquest cop passant per la carretera en direcció a Regencós i Pals, per agafar de nou la carretera que duu a les basses d'en coll.

Arribem al camping a les deu tocades a punt per fer un bon esmorzar.

En total han sortit 32Kms i algo més de 2h.

L'enllaç per veure més fotos:

Enllaç del Track:

http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=446431