diumenge, 27 de setembre de 2009

Sortida a Sant Boi de Lluçanès

Avui hem fet un sortideta per prepara la Territori Puigcerdà del cap de setmana vinent, en Jaume i Jo.

Ens trobem a l'antiga 'Danatela' i anem cap al Pelut mentre atravessem el pont sentim una música que ens fa pedalar a ritme. Potser fan classes d'espinning per allà dalt?. Al cap d'uns metres, just després de la primera suada, ens topem amb que hi ha muntada una festa 'Rave' i hi ha un centenar d'il·luminats que encara no han anat a dormir.

Nosaltres cap a can branques i enfilem camí d'orís. Pujem fins a la rectoria i seguim per la pista principal fins passat el trencant de Sant Salvador. Uns metres més endavant agafem un trencant a mà dreta que s'enfila amunt. És una trialera molt maca que ja haviem fet en una ocasió i que anirà de perles per probar com tenim les cames. El terra estava molt moll ja que havia plogut el dia abans i en algun tram hem de baixar per que ens patina la roda.

Al final de la trialera baixada forta fins a trobar la pista que porta a Sant Salvador desde Sant Boi. Nosaltres cap a Sant boi que hi falta gent. En arribar a la plaça, en Jaume s'adona que ha punxat, i mentre ell va al forn a comprar pa i coca jo començo a canviar-li la camara punxada.
Mengem una mica de coca i fem camí cap als munts passant per el cementiri de Sant Boi. Anem per la pista que porta a Gallifa, però agafem un trencant a mà dreta i pujem per un pista ample amb marques de GR, amb dures pendents i traçades difícils.

Enllacem amb el camí que bé de Gallifa, sortim a la carretera i arribem al Santuari dels Munts. Petit Kit-Kat al mirador per abrigar-se i baixem per la trialera per agafar la pista en direcció a Sant Quirze. Aquesta està molt humida i en algun tram en molt mal estat, la qual cosa fa que vagi per terra algun cop sense massa importància.

Arribats a Sant Quirze ens dirigim a la zona esportiva per agafar el GR que ens ha de portar fins a Saderra. El GR comença força bé per una pista ample, però en arribar a unes naus industrials hemde baixar a tocar del riu per un estret camí ple d'ortigues el qual és força lletg de passar-hi. Sortim a una casa de pagès i ens incorporem a una pista ample (el proper cop ens saltarem aquest troç de GR i anirem per la pista). Seguim el GR que en alguns casos es una mica dificil de superar amb la BTT fins arribar a la carretera de Saderra. Allà optem per agafar la C-17 fins a Casa.

Finalment he sortit una sortida d'allò més complerta uns 40 kms, i 1000 de desnivell positiu.


diumenge, 13 de setembre de 2009

5ª Duatló de Bellmunt

Com cada any no podia faltar a la meva cita amb la duatló de Bellmunt, i tenint en compte que aquest any havia pogut entrenar algo més que l'anterior no m'ho vaig pensar dues vegades. A més havíem quedat amb en Jaume de fer-la junts, així no es faría tant feixuga.

A primera hora com sempre pujem a Sant Pere a recollir els dorsals i xips i baixem cap a casa d'en Jaume a on ens acabem d'equipar per acte seguit enfilar amb la bici camí cap a Sant Pere.

En arribar la gent ja comença a preparar-se a la sortida i allà que ens fiquem buscant un raconet bo per arrencar.

La sortida com sempre molt puntual, eniflem el carrer principal per baixar llavors en direcció a la carretera de la Vola i trencar al trencant de mas Pedroses.

Passem el tram més sencill fins a la casa de colònies sense gaires problemes i amb un ritme bó. Ens queda les quatre rampes dures abans de sortir a l'asfalt, les quals aconseguim fer-les sense massa dificultat ni entrebanc.

Un cop a l'asfalt en Jaume hem porta uns segons de ventatja, ell afluixa i jo apreto per poder-nos reenganxar. La resta de la pujada la fem junts tal i com haviem planejat, sempre tirant ell una mica del carro. Arribem a les quatre rampes finals, els crits de la gent animant als corredors sempre hem posen la pell de gallina, sobretot en el moment en que hem toca passar a mi per allà.

Arribem a la transició amb 52 min cambi de sabatilles i cap a avall direcció a Vidrà. Durant els primers hem costa agafar el ritme i tot i que és una baixada tècnica de les que a mi hem van no aconsegueixo agafar-hi l'aire. Sortim a Hi-era-de-massa i prenem la pista cap a Vidrà que al principi planeja i durant uns metres hem de caminar doncs hem falta l'aire. Un cop el camí comença a baixar comencem a trotar de forma suau i no parem ja fins a Vidrà a l'avituallament a on just prenem un got d'aigua i seguim corrent per corriols fins ben be al salt del molí, on hi ha un tram de pujada dura i que aquest any aconsegueixo fer molt millor que l'any anterior.

Sortim de nou a una pista aquest cop la que ens durà a la Vall passant per la Tosca. fem tot el tram fins a la casa de la Vall pràcticament trotant excepte algun petit tram de pujada. Prenem algo a l'avituallament i enfilem l'ultima pujada cap al coll de la Font Xeca, una pujada molt dura.

Aquí és on pateixo més i la veritat és que sort en tinc d'en Jaume que va 'tirant' pràcticament de mi en la pujada que durant una estona fem amb un dels germans Sanchez. Arribem al coll i enfilem la dura fins a la porta de les fulles aquí ens atrapa en Margi que ja ens acompanyaria fins a dalt.

Arribem a la transició de nou aquest cop molt tocat de cames, la volta a peu ens ha sortit a 1 h. 26 min., agafem la bici i tirem milles avall en Joan, Jo i en Jaume.

Agafem el trencant de les fulles i baixem avall, el terreny està molt marcat ja i hi ha una bona traçada, en Joan es para i passo davant baixant fins pràcticament abaix de tot. Sortim a la pista baixem controlant una mica i assegurant la mecànica, ja que és facil punxar. Aquí hem trobo en Bautista que ha trencat el canvi. Baixo reservant una mica i controlant que en jaume hem vagi seguint i arribem de nou a la Vall, ara ja pista bona fins a la carretera. Fem un descens ràpid però controlant sobretot els passos del riu que són 'traicioners'. Arribem a la carretera i ens desvien cap a la Riera com cada any aqui atrapem a alguns corredors. Tornem a travessar rius i ara ja apretem fort doncs tenim com objectiu baixar deles tres hores i anem justissims.

Arribem a les cases de la Riera només queda un últim esforç, pujar la dura pujada asfaltada fins al poble, en Jaume m'anima perque apreti i jo miro el rellotge i veig que anem justissims. Baixo algun pinyo i Apreto fins pràcticament la línia d'arribada.

Al final aconsseguim el nstre objectiu i entrem amb 2 hores 58 min.

divendres, 11 de setembre de 2009

Del camping a Torroella amb l'hereu

Avui una sortida per estirar una mica les cames.
Hem sortit a les nou del càmping i hem anat amb l'Erik pel carrilet i després pel GR fins a Torroella. Allà hem anat a fer un bon entrepà al restaurant del costat del Carrefour.

De tornada hem seguit el mateix camí amb la diferència que hem anat fins gairebé la Gola del Ter i hem voltat una mica més

dimecres, 9 de setembre de 2009

Preparant la Duatló

Avui hem a anat amb en J. Castells a fer d'exploradors per preparar la duatló de Bellmunt que hem de córrer el diumenge vinent, així que hem pujat a Bellmunt.

Hem pujat per la banda de Pedroses igual que haurem de fer el dia de la cursa. La pujada que ja és feixuga pujant-la per la carretera, es fa més dura amb aquesta variant. No obstant pujem bé i amb bon ritme i sense forçar molt la màquina ens surt un temps prou bó. No acabem de pujar fins dalt, doncs al trencant de les fulles ja girem i baixem per allà ja que és la part que més ens interesa investigar per tal de veure la quantitat de fang acumulat que hi ha en el camí fins a la vall.

El camí de les fulles està molt bé i força fresat per cert. La resta de la baixada també està molt be, sense apenes fang al llocs conflictius. A partir de la vall no hi sol haver-hi problema, nosaltres però ens trobem de cara amb una formigonera que enporlanava un tram del camí i deixem les nostres empremtes sobre el ciment fresc.

Baixem pel cami travessant el riu en diferents ocasions (no hi ha massa verdet) i a la carretera enfilem cap a St Pere i cap a casa.

diumenge, 6 de setembre de 2009

Ultima sortida de la Temporada al Delfín Verde


Avui tocaba sortida amb en Pere i companyia, com sempre he tingut d'anar sol cap a Torroella, en César aquest any no toca la bici.
Al final sóm sis de colla. En Pere C, en Joan de Taradell, En Quim de Torroella i el seu cunyat i un altre company que ara no recordo el nom també de Torroella.


Fem en direcció a colomers pedalant per el pla, pasem per Jafre i entrem al bosc passant per unes trialeres que l'any anterior ja haviem fet de baixada. Enfilem muntanya amunt en direcció al puig Sagalar a on fem una foto de rigor al punt del Vèrtex geodèsic .

Acte seguit cap a Albons a esmorzar un entrepà de tonyina a ca la nati. Tornada directament cap a Torroella per la carretera de Sobrestany.

A mi encara hem queda arribar al càmping total uns 47 quilòmetres.