Duatló familiar a Puigcerdà

Aquest matí hem fet amb l'Erik una Duatló. Feia dies que parlàvem de la possibilitat de fer una sortida combinant la bici i el running aprofitant la nostra estada de vacances a Puigcerdà.

Així doncs, hem creat un circut de 5 kms running, 10 Kms en BTT (que era fer dos cops el mateix tram de Running) i 2 kms més de Running.

Durant els dies previs a la 'cursa' hem estat mesurant distancies i mirant la millor manera per fer-ho al màxim de realista amb una zona de transició situada a mateix estany.

Com que la duatló no la teníem que fer fins a les 10:30 i m'he llevat d'hora he aprofitat per anar a caminar una estona amb la mestressa.

Sobre les 10:00, ens hem dirigit cap a l'estany fent una volta amb la bici per la major part del recorregut i deixant clars els punts que podrien ser conflictius i aclarint alguns canvis d'ultima hora. De volta  l'Estany per a la sortida ens esperaven la Mònica i l'Iker que feien d'arbitre i crono respectivament. 

Un cop calçades les sabatilles de córrer i a punt, la Mónica ens dona la sortida. D'un bon principi l'Erik es posa al capdavant tirant fort. Tenia clar que faria una sortida forta, ja que es conscient que en Bici sóc força més ràpid i sap que m'ha de treure a peu el màxim de tros possible. Durant els primers metres intento seguir-li el pas, però va molt ràpid i em costa respirar així que afluixo una mica pensant que ell potser ha sortit molt fort i també aflacarà més endavant. Anar al darrera, em permet controlar el temps que em porta, el qual quilòmetre a quilòmetre veig que no fa més que augmentar. Aquest noi va fort!.

Últims metres fins a la zona de transició. L'ultim cop que he mirat el temps em portava ja més d'un 1min 30 seg. Entro a la zona de transició (l'entrada en aquest tram l'havíem modificat aquest matí) i entro primer, com pot ser? si jo anava al darrera!. 30 seg més tard arriba l'Erik, que ha entrat per l'altra banda, ja que en arribar els nervis l'han traït i no recordava que havíem canviat l'entrada.

M'agafo la transició amb calma i deixo que surti una mica abans, donant-li pràcticament el temps que m'hauria tret si haguéssim entrat els dos pel mateix lloc.

En pujar a la bici, m'ha agafat molta distància, no se'l veu en tot el tram del passeig, ni tampoc en tota la recta de l'hospital, faig bona part de la primera volta pensant que aquest s'ha colat en alguna banda ja que no el veig. No es fins a Rigolisa, que el veig quasi al final de la recta. Ara ja tinc referència i accelero tant cop puc. Arribant al passeig el veig de lluny i ens creuem a mig passeig, 2ª Volta. 

Ara amb la moral de saber el tros que em porta i que he retallat una mica, em proposo d'atrapar-lo abans d'acabar el tram en bici. Pedalo al màxim de les meves forces, sense treure el plat gran en cap moment. En el fons sé que pagaré l'esforç que faig amb la bici, però l'objectiu ara és atrapar-lo i que es posi nerviós de tenir-me al darrera. El tram de córrer final ja veurem com surt.

A la segona ell ha apretat el pas també, durant la primera part del recorregut a penes el veig per davant meu, però aconsegueixo retallar distancies, sobretot en la recta del camí de Rigolisa i el tram del passeig, arribant pràcticament junts a l'entrada al llac i a la zona de transició.

Últim canvi, estic bastant petat ara mateix i faig el canvi molt lent. De fet trigo quasi 1 min a fer el canvi, mentre que l'Erik ho fa amb 40 segs. Surto corrent de l'Estany per encara el carrer de pujada, però les cames hem fan figa, i haig de parar uns metres i fer-los caminant per recuperar una mica i acostumar a les cames al canvi de disciplina. Tot seguit arrenco a córrer de nou. No veig a l'Erik per davant tot i que el carrer es llarg. Em temo que s'hagi colat, ja que al matí hem fet la volta a l'inversa, tot i que li he recalcat que la faríem en sentit horari. 

No falla, uns metres més endavant me'l trobo de cara que baixa pel carrer. Sense aturar-nos li dic que segueixi directe cap a l'entrada, jo faré el mateix tram que ha fet ell i així serà la mateixa distància. Recorro l'ultim km amb les poques forces que em queden i entro per la porta de l'estany sortejant a la gent que passeja fins a arribar a la zona d'arribada. Entro amb 59 min 50seg. 1min 40 seg per darrera de l'Erik.

FITXA:

Running (5 Km): 23 min 55 seg

BTT (10 Km): 22 min 58 seg
Running (1,5 Km): 08 min 18 seg

Temps Total: 59 min 50 seg

Distància: 16,5 kms
Transició #1: 02 min 09 seg
Transició #2: 50 seg

Aprofitant la duatló escolar

Avui he aprofitant que l'Erik anava a córrer a la duatló de Belmmunt escolar, ens hem llevat d'hora i hem anat plegats fins a Sant Pere tot fent un tomb amb la bicicleta. A ell li ha servit d'escalfament i a mi per estirar una mica les cames.

Val a dir que no hi hem anat de dret (per la carretera), si no que hi hem anat per camins i pistes secundaries.

La ruta ha set mes o menys així: sortida de Vilaseca i pugem la grinsa en direcció a Sant Vicenç on baixem pel carrer que porta a l'hípica per poder enllaçar posteriorment amb la pista de la Fontsanta. des d'aquí seguim la pista fins a arribar a Targarona, on en comptes de travessar el pont seguim el riu per l'esquerra per una altra pista. Un una mica més enllà agafem un corriolet en una curva el qual forma part del primers quilòmetrers dels Tracks del Diable, cosa que fa que l'Erik es motivi una mica més. Sortim del corriol per trobar una nova pista que en travessar el riu ens porta directament a les cases de la riera després d'un bon repechó. Finalment arribem al lloc on s'havia de disputar la prova.

La tornada l'he feta jo sol desfent més o menys el mateix camí per el qual havíem vingut, però amb algún corriolet de més per fer-ho més atractiu.

Pel que fa a la cursa de l'Erik, ha anat força bé tot i que accidentada. En la sortida un nen que en feia dos com ell li ha passat literalment per sobre el qual ha fet que només d'arrencar sortís últim i amb una bona pelada al genoll. No obstant en comptes d'abandonar com segurament (i lògicament crec) farien molts nens de la seva edat ha seguit endavant aixugant-se una mica la sang amb el mocador que duia al cap. 

La sorpresa ha estat meva quan ha arrivat a fer la transició, doncs jo l'esperava pràcticamnt a la cua del peloton i ha entrat per la meitat agafant.me algo per sorpresa. Li passo la bici i li cordo el casc - Cagum deu amb els guant d'anar amb bici no li podia cordar bé i ha perdut alguns llocs! -. 

Un cop sobre la bici he mirat com sortia del primer tram en el que havien de pujar un petit marge i que quan hem anat a fer la volta de reconeixement si ha encallat,  però aquest cop l'ha fet bé. Marxo del box per anar a veure'l a la zona de les Ziga-zagues on el puc animar i donar consell diverses vegades, ja que ha de passar fins a quatre vegades pel meu davant. Li dic que es guardi una mica pel final que en total han de fer dues voltes al circuit, que per a ells és un bon tros. Durant tota la carrera s'el veu molt concentrat, haig de reconèixer que avui es mereix més que una simple felicitació. Ja que ha fet un gran esforç.

Per tant aprofitaré aquest espai per felicitar-lo de nou i perquè en quedi constància escrita.

FELICITATS ERIK!! HO HAS FET MOLT I MOLT BÉ

6ª Duatló de Bellmunt

Avui finalment ha arribat el dia de la Duatló. Un dia que mesos enrera esperava amb ganes perquè em trobava bé fisicament, però que un cop que ha arribat el dia no tenia gota de ganes de correr.

El fet de que la duatló sigui a principis de Setembre fa que, o et poses les piles durant les vacances o les passes realment magres, i a l'Agost ja se sap que costa de fer entrenos de qualitat.

En fi al gra. Al matí he passat a buscar en Jaume a les 7:20 per ser a primera hora per recollir dorsals i evitar aglomeracions. A la plaça he pogut parlar a en Carles del blog bttatope. Hem parlat amb alguns dels membres de l'organització que aquest any corria a càrreg del C.E. Serragrenyada. En Ferran, en Patxeta i en Pla i ens han desvetllat algunes de les sorpreses que ens guardava el dia i acte seguit hem tornat a casa per canviar-nos.

Com que tenia una bona estona abans de pujar cap a Sant Pere de nou he aprofitat per posar-me un DVD amb un recull de fotos que tenia d'altres curses i duatlóns que hem fet amb la colla per veure si hem pujava una mica la moral i em motivava una mica.

A les 9:15 ja erem preparats a la línia de sortida sortida, petit briefing per part de l'organització (de cara a l'any vinent l'haurien de millorar, ja que va ser algo escuet). A les 9:30 sortida de la cursa. Els primers metres han set neutralitzats degut a les obres que es fan a Sant Pere, però un cop ja a la sortida del poble marica l'últim.

La pujada per Pedroses com ja és habitual en els darrers anys, no se m'ha fet pesada, jo patia molt per el tram en BTT, però he pujat força bé fins a arribar a la carretera. Aquest any no hi ha hagut tant embus com en l'any passat. De la carretera cap a munt he pujat fins a arribar a l'Alzina gran amb el plat petit però jugant amb els pinyons, així donava més cadència a les cames i no carregava tant la musculatura al arrencar tant en fred. En arribar al descansillo ja se senten els crits de la gent que hi ha a les últimes rampes. La cridòria és impresionant. Arribo al pàrking i ara em toca la part més dura de la pujada les cuatre rampes amb desnivells de fins al 24%. Les rampes estàn a petar de gent, no havia vist tanta gent en els cinc anys que fa que es corre la duatló. A la part més dura, a la segona curva hi havia la majoria de la colla de la Ges Extrem animant, així que baixo un parell de pinyons per quedar bé amb els companys, je, je, je,... Finalment arribo a Bellmunt amb un temps de 50 min 07 seg. un parell de minuts més ràpid que l'any anteriror.

Faig la transició força ràpid, (és una sort tenir a la dona dintre de l'organització i a sobre a dalt a Bellmunt). M'entretenc a veure una mica i començo a córrer avall per les escales.  Baixem pel dret, per on es feia l'arribada els anteriors anys i en aquesta baixada tènica i amb molt desnivell adelanto a uns quants corredors, des de dalt sento com els companys de la Ges Extrem m'animen des de les rampes.

Creuem un pont fet expresament per a la ocasió per no creuar-nos amb els de les bicis que encara pujen i segueixo baixant. Les baixades tècniques a peu són la meva especialitat, però noto que avui no puc anar tan ràpid com altres dies, em falta fondo. Agafem un cami ample, i en tocar una branca amb el cap m'adono que m'he oblidat de treure'm el casc, quina putada, hauré de córrer amb ell durant tota la cursa! he anat ratlladíssim tot tram. Seguim el camí que aviat s'enfila una mica per sortir al davant mateix del camí de les fulles on girem cap a la dreta per agafar la baixada que ens portaria cap al serrat. La baixada té un gran desnivell i és plena d'arrels i fulles. Al final del tram  hi ha en Toni Font que fa de control i ens desvia cap a la Vall m'hi paro un parell de minuts a fer petar la xerrada. No em bé d'aquí a mi a més vaig petadillo. Aprofito per fotre'm un gel.

Després d'un tram de baixada on puc trotar arribo a la Vall i enfilo cap a la Tosca de Degollats. Durant aquest tram hem sento totalment buit, però passada la tosca el gel fa el seu efecte i encaro la pujada cap a Hi-Era-De-Massa, on hi ha l'avituallament, força més bé faig la pujada prou 'alegre' inclús aconsegueixo trotar força estona en les parts més planeres del recorregut i algunes que no ho són tant.

El traçat s'aparta del camí i entra en un estret corriol que enfila dret pel mitg del bosc. - On collons és Hi-Era-De-Massa?. La pujada es fa llarga. Aquest tram vaig pràcticament amb l'Ernest Arnau que l'he passat a la pujada de la Tosca.

Arribem a l'Avituallament. Aprofito per hidratar-me bé i omplir les ampolletes del cinturó que ara van buides. Em menjo un parell de talls de Síndria. - Ostres que bona! - i segueixo el camí corrent per la pista que planeja durant un Km i mitg aprox. Començo a caminar de nou quan es torna a enfilar el cami dret a munt, ara és l'Arnau qui passa davant i pujem junts fins a trobar el camí de la Serragrenyada, que resseguim en direcció al Santuari durant uns metres, fins que trobem un control que ens fa baixar per l'altra vessant de la muntanya avall.

La baixada és molt dreta, de les que a mi m'agraden, i baixo foll cap avall passant a una dotzena ben bona de corredors fins que el camí comença a planejar i mica a mica vaig perdent gas. El camí fins arribar a la carretera s'em fa llaaarg, molt llaarg,... però finalment hi arribo.

Un cop a l'asfalt ni em plantejo de trotar, segueixo caminant cap a buscar el corriol de pujada cap a Bellmunt, abans però m'aturo a veure un trago d'Aquarius que m'ofereixen uns espectadors que ja baixaben.

Enfilo el camí cap a la transició, ja només queden uns metres, ara vaig junt amb en Pep Font i una noia rossa que ja fa estona que ens anem adelantant. En els últims metres abans del Pàrking, en una grimpada noto una fiblada a la cuixa esquerra, sens dubte un avís de que si no vigilo tindre unes rampes de collons, així que afluixo el pas en els últims metres abans d'arribar a dalt. Al parking m'ofereixen una garrafa d'aigua, que accepto de bon grat, vevent i tirant-me bona part d'aquesta per sobre. Ara si encaro les escales i arribo a Bellmunt.

Faig una paradeta per veure de nou, fa molta calor i estic bastant fos, però em sento amb forces per fer una baixada en BTT força bona. La Mónica m'ajuda amb la bici i les sabates, em depedeixo i tiro cagant llets cap avall. El primer obstacle, l'entrada al camí de les fulles salvat sense problemes. segueixo fins a la porta posant peu a terra un parell de cops. Aquí bé lo bo. La baixada de les fulles sempre és ple de gent esperant que te la fotis, i sempre hi ha força caigudes. Jo tot i que sóc força agosarat no prenc riscos innecessaris. Aconsegueixo arribar quasi fins abaix. A la part final hi ha un corredor estirat a una camilla amb els sanitaris que no pinta gairebé.

Arribo a la pista que duu a la Vall. cada any està més tocada, però aquest any s'ha de reconèixer que hi havia alguna traçada força neta. Després de molts de rocs i mal als braços arribo a la Vall i pedalo fort pel camí de forat Micó avall adelantant uns quants corredors en la part inicial de la baixada. Per sort és un tram que em conec molt i molt bé. Travesso el riu vàries vegades sempre vigilant ja que si et despistes o toques els frens t'en vas fijo a l'aigua.  Arribo al final del tram i travesso la carretera per seguir cap a la riera atravessant de nou el riu un parell de cops. A les cases de la riera es distingeix un globus que calculo deu indicar que falta 1Km aprox. Pujo la duríssima rampa de la Riera, que per sort és asfaltada i arribo a Sant Pere. L'organització ens tenia preparada una petita sorpresa però abans d'acabar i ens desvien per passar per darrera el poble fent una nova rampa on al capdamunt hi veig al Jordi de Tracks del Diable i família fent de control. M'animen fort però em diuen que no tenen cap birra fresca casum l'ou!.

Finalment, després de 3hores i divuit minuts entro per línia de meta totalment fos, però satisfet d'haver acabat aquesta duatló tan dura i que ja d'entrada em trobava desmotivat per córrer-la. 

De totes maneres, FINS L'ANY QUE BÉ!!

Preparant la Duatló

Ja fa dies que hauria d'estar preparant la duatló de Bellmunt, però jo sempre he deixat les coses per ultima hora. Ja al cole sempre era dels que estudiava el dia abans de l'exàmen i a vegades funcionava, però no crec que aquest cop aquesta formula sigui fiable.

Tot i que aquest estiu he pogut sortir a córrer bastant, les últimes tres setmanes a penes havia fet res, ja sigui per mandra o per el costipat que vaig agafar la setmana passada. El fet és que Bellmunt està aquí i jo fa dos setmanes que no corro, bé el dissabte vaig fer la cursa de muntanya si, però això no em fer si adonar-me de que fi, fi no estava. I la bici fa un més i mitg que no l'ensumo a part d'alguna sortida espòradica.

Així es presenta la Duatló de Diumenge. Per tant avui volia fer bicicleta ja una mica en serio. Volia anar fins a la Vola per la carretera per pillar fondo, però un cop a Sant Pere m'he dit - Que collons anem a Bellmunt a veure com està el pati.- I dit i fet he pujat a Bellmunt. La veritat és que he anat molt millor del que m'hagués imaginat. Sense fer un gran temps (45 min de la plaça fins al pàrking) però amb sensacións força bones, ja que no he pujat gota agfogat en cap moment i amés bastant fresc de cames.

En fi, que ara jo no veig tan negre la cosa, només espero tenir un bon dia diumenge i que les restes del constipat hagin desaparescut del tot.

Preparant la duatló G.E.

Avui hem sortit amb en Jaume a fer una volta amb la BTT. Tenia que ser una volta curteta i suau, ja que anevem justos de temps, aixñi que hem estat rondant per la zona de Sant Vicenç.

Sortint de casa hem agafat el camí que porta a Borgonyà a través del restaurant la Fura, acte seguit hem enfilat cap a comadebó a on tots dos he pogut ser 'galls'. Passat el filat cap amunt en direcció al Sot Gran.

Arribats al Sot Gran hem baixat uns metres per la pista i hem remuntat la pista que duu a la Palmerola per agafar el GR que bé del Castell dels moros i hem baixat pel pedregam avall fins a tornar a pillar la pista que hem seguit fins arribar a les piscines.

Durant el camí hem estat divagant sobre el traçat que tindrà la Duatló GES EXTREM que es disputarà el Setembre i ja ens ha quedat clar que el tram en BTT serà molt semblant al de la contrarellotge de fa dos anys. De fet pràctivcament idèntic al que acabavem de fer però en sentit contrari.

Pel que fa al tram a peu, hem anat tot seguit a mirar un camí cap a font de nogueres que puja cap al castell dels moros i que segurament formarà part del primer tram a peu.

Finalment hem definit l'última secció a peu, que anirà des de les picines (boxes) baixant tota la baixada de la grinsa i pujada pel camí de pedra que hi ha darrera el poligon i que va asortir a les escoles.

Recordant...(XIV)

1ª DUATLÓ DEL CASTELL - (21/01/07)

El matí del diumenge era gris i fred, però davant del pavelló de St. Vicenç ja  hi havia ambientillo quan hem arribat nosaltres. Hem anat a recollir els dorsals que repartien a mida que arribava la gent. Un cop tot llest hem sortit a escalfar una mica pels carrers de St. Vicenç.

Amb una mica de retard sobre l’hora prevista, ha començat la 1ª duatló del castell, amb una setantena de corredors inscrits. La sortida ha set força explosiva, una mica massa per mi, que poc abans d’arribar al trencant de Palmerola he tingut que afluixar per que m’entrava flato.

Aixa doncs he vist com se m’escapava en Jaume que estava davant meu i com en Roger hem passava i hem deixava també un tros enrera. Uns minuts més tard he tornat a trotar, per sort arribant a la casa de Vilamajor, he pogut prendre contacte visual amb en Roger que estaria a uns 50 metres i això m’ha donat ànims.

Pujant cap al castell he retallat distàncies recuperant algunes posicions. Durant la baixada he corregut molt depressa, tant que he aconseguit posar-me quasi de costat amb en Roger, però de nou el flato m’ha fet una mala passada i he tingut que afluixar de nou una mica. Finalment, arribada a la transició traient el fetge per la boca.

La transició la faig ràpida i hem llenço amb la bici per atrapar a en Roger que hem porta uns 300 metres de distància i ho aconsegueixo just pasta el camp de futbol, anem junts pujant cap al sot gran. Amb la bici hem sento molt còmode, en Roger sembla que pateix bastant més.

A la baixada de sot gran hem poso al davant i arribo al trencant de Borgonyà, allà hi ha en Marc que ha punxat, el qual m’anima i m’empeny un tros amunt. Pujo a fer gall o gallina, avui vull ser gall!, tot i això els kms que porto a les cames es noten i no pot ser, avui gallina!. Arribant al final de la primera pujada rodo per terra per culpa de les cales, només una rascadeta.

En Roger s’hem posa al costat i enfilem l’ultima rampa junts, però ell es queda enrera i jo ara tiro avall a tota llet. Al final de la baixada hi ha la Mònica, en Sam i la Rosa que ens tiren fotos. Un cop abaix accelero tant com puc i agafo el GR que passa pel costat del riu i que hem porta a Vila-Seca. En sortir a la carretera tenim una sorpresa, doncs ens fan enfilar per el marge cap al camp de futbol i rera a parada del bus. Travesso el camp de futbol per anar a buscar el petit túnel de sota la via. Després del pont ja no hi havia sorpreses i encarrilo el camí que puja amunt en direcció als colegis. Al principi d’entrar al camí distingeixo a en Jordi Vila que hem porta uns 200 metres i que empenya la bici, Aixa que sabent que aquest tram el puc fer pujat a sobre procuro no abaixar el ritme.

Sóc a la part més forta de l’última  pujada i hem trobo amb l’Ivan que hem graba amb el seu habitual somriure. Per darrera no hi ha rastre d’en Roger, al davant en Jordi V. està a només uns metres i ja torna a empènyer la bici. Finalment hem poso a la seva alçada just en arribar al final de la pujada, de fet hem estat un parell de minuts de costat xerrant mentre pujàvem.

Ara toca baixar, per sort el camí me'l coneixia una mica, doncs el dimarts hi havíem anat a córrer amb en Jaume i en Sam i havíem pasta per allà de baixada. És una trialera no excessivament llarga però algo tècnica, però es pot fer quasi tota a sobre de la bicicleta. Acabada la trialera, només queden uns metres per a la transició.

Entro als boxes i hem canvio ràpid, veig per allà a alguns corredors que ja han acabat entre ells en David i l’Alex Coll, no veig a en Jaume, lo qual vol dir que tampoc hem porta tanta estona de ventatja. Deixo la bici i surto disparat com un coet, tot i això no corro massa ràpid doncs no vull trobar-me com en l’anterior tros de cursa en que corrent les havia pasat magres.

Faig els 2Kms que s’hem fan més haviat curts i arribo per fi a meta. El temps aproximat 1h 42min. Una bona actuació tenint en compte el malestar del Running i que l’objectiu era entrar amb 1h 50min. Aprox.

Recordant...(XII)

XM. DUATHLON SERIES
- 9ª Duatló D'Alta Muntanya de Catalunya - (22/10/07)

Hem sortit de Torelló a les 5:45 en direcció a Queralbs, no feia fred i el cel estava força serè. En arribar a Queralbs ja hi havia ambient, d’algun lloc venia música que animava una mica l’ambient. Des de l’aparcament hem pogut veure un cel pràcticament estrellat el qual era realment bonic de veure. Hem començat a muntar les bicicletes i a cambiar-nos per a l’ocasió.

A mida que passava l’estona feia més rasca. Entre un i dos quarts de vuit, hem començat a tirar cap a l’aparcament del cremallera que és a on hi havia la sortida de la cursa. Hem pogut trobar lloc força endavant calculo que entre els cent primers. Per casualitat ens hem trobat amb l’Agustí Rifà i la seva colla, que estaven just davant nostre. Ja només ens quedava la llarga espera fins al tret de sortida.

BTT

El tret de sortida ha sigut puntualíssim, aquest any ho ha set en totes les curses, i de seguida m’he vist pedalant a sac i enfilant la primera recta. Aquestes sortides hem maten, i a més la bici no la portava excesivament bé, arrivo a la segona corba, la que agafa la carretera de Fontalba, i les cames i les cuixes hem fan un mal terrible, això d’arrancar tant fort en fred hem mata. Precissament aquí adelanto a en Jordipapio del forum 10 de 1000 o si no és ell algú amb una samarreta amb el seu nom...Faig tot el tram d’asfalt bastant ràpid intentant aguantar el ritme d’en Jaume, (tot i saber que m’es impossible) que el tinc a la vista. En deixar l’asfalt comprovo que efectivament els rumors de que la pista l’havien aplanat són certs, això es bò, podrem rebaixar algun minutet penso. Durant els primers quilòmetres hem costa agafar el ritme i les cames no volen entrar en calor. En Ferran i en Patxeta es posen al meu costat sobre el Km 3, i anem junts una estona, doncs en aquesta part del recorregut sembla que ells estan millor que jo.

En passar pel Km 6 començo a trobar-me millor i puc accelerar una miqueta, en Ferran i en Patxeta es queden una mica enrera, veig en Rubi uns metres davant meu, així que pedalo una mica més fort fins que l’atrapo i anem junts durant una estona. A falta d’un parell de quilòmetres, deixo en Rubi segueixo tot sol. Ara ja vaig al meu ritme i tot i el mal de cul hem sento força còmode sobre la bici. Llàstima que m’hagi costat tant d’entrar en calor. Finalment, encaro les últimes rectes i arribo a Fontalba amb un temps aproximat de 1h 15min.

RUNNING

La transició ha sigut ràpida, mentre ha canviaba, han arribat en Ferran i en Patxeta. Jo he començat a caminar tot acabant-me de posar el paravent i demés estris. He passat de parar-me a l’avituallament, doncs porto el bidó ple. Els primers metres els faig caminant per habituar les cames al canvi i de pas intento localitzar muntanya amunt a en Jaume i/o en Sam. Hem sembla reconèixer en Jaume, però està massa lluny com per atrapar-lo abans d’arribar al cim, de totes maneres hem proposo no perdre’l de vista i intentar retallar-li algun minutet si puc. Durant tota la pujada al Puigmal hem trobo molt bé, i cap moment m’he acomodat darrera de ningú, doncs l’any anterior a la tartera vaig perdre molt temps per aquest fet. Pujo durant molta estona per diferents traçades de les que la majoria fan sobretot a la tatera a on sembla que la gent va molt més tova i realment alguns hem fan ‘nosa’ davant meu, sobretot els que pujen amb pals. Quan surto de la tartera veig a en Jaume que esta coronant el cim, -això va bé- penso i passo pel control de pas del Puigmal amb 1h 06min.

BTT (Descens)

La transició no ha sigut tot lo ràpida que hagués volgut per no hem puc queixar, agafo la bici i camino fins al control de pas. Un cop sento el pito m’enfilo i cambio plat i pinyons tot collant-me les calas. Com que la pista esta tant plana dona per poder baixar molt ràpid i així o faig i durant tota la baixada aconsegueixo adelantar força corredors, de tota manera continuo sense acabar d’agafar bé les corbes a grans velocitats i això hem fa penalitzar en les baixades ràpides com aquesta. Pocs quilòmetres abans d’arribar a l’asfalt atrapo un parell de cotxes que baixen i que aixequen molta pols tot i que es paren de seguida en adonar-se que vaig darrera he tingut que reduir una miqueta la velocitat per precaució.

Arribant a l’asfalt tinc un grup de sis o set corredors davant meu. Adelanto un parell d’ells a la carretera i tres més al entrar al poble dos es colaven la pujada i el tercer ha quedat clavat just a la pujada. Jo que ja m’ho coneixia de l’any passat he tingut la precaució de baixar a plat mitjà i l’he fet escopetejat. Just davant de les escales m’he enganxat a un parell més de corredors i he baixat les escales just rera seu entrant a meta amb un gran temps. 4:12:49.

Recordant...(XI)

2ª DUATLÓ DE BELLMUNT - (01/10/06) -

Aquest matí ens hem llevat molt d’hora, la Mónica formava part aquest any de l’organització i havia de ser allà a primera hora. En arribar, ja hi havia un munt de gent a buscar els dorsals, allà m’hi he trobat en Planas que ja feia cua i ens hem posat junts a buscar els dorsals. Un cop ja amb els dorsals de tots i amb les motxilles col·locades, he anat al cotxe a canviar-me i preparar-me.

Un cop llest, he baixat un troç de carretera per anar a trobar a en Jaume, en David i en Jeremy i així de pas escalfar una miqueta.

BTT
Puntualment i després de un petit briefing per part de l’organització, s’ha donat el tret de sortida a les 9:15. La sortida com sempre en les curses és explosiva, i això que el carrer per el que anem té un desnivell considerable. Mica en mica la fila de corredors es va estirant. En els primers metres la gent va força depressa. La pujada de la redortra me l’agafo amb calma però collant una miqueta, just per no perdre en Jaume de vista que va uns metres per davant.

En David i en Jeremy ja els he perdut només de sortir, per darrera dec tenir en Sam, la Rosa i en Pep. El camí segueix pujant i procuro fer totes les corves per l’interior. També intento no perdre en Jaume de vista però mica a mica sembla que hem va deixant enrera. A la recta de Mas Pedroses, (i tal com hem va passar divendres) s’hem treu la cadena al canviar el plat petit, així haig de parar uns segons a posar-la bé. De nou sobre la bici encaro la recta del pedronet, faig la corva per l’interior i pedalo amb relativa facilitat. Arrivo al pedronet amb 21 min., 3 per sota de la ref. Del divendres! A més no em sento bé gota cansat. Continuo amb aquest ritme i vaig adelantant alguns corredors lentament i mantenit el contacte visual amb en Jaume que esta uns 25 metres per davant. A l’alzina arrivo amb 30 min, segueixo amb 3 min de marge! I les cames van de puta mare! També hem sento molt millor de fondo doncs no noto gota de fatiga.

Ara veig que la distància amb en Jaume, el qual s’ha emparellat amb l’Albi, és menor i decideixo apretar a la següent curva per tal de atrapar-los, així que baixo un parell de pinyons i m’aixeco de la bici. Finalment els atrapo i hem poso al costat d’en Jaume a falta d’un km i mitg per arrivar a dalt aproximadament. Arrivem al parking igualats i hem poso al davant en començar les rampes doncs en Jaume s’ha obert més. Les cames no hem fan mal, i fins i tot em permeto el luxe d’adelantar un parell o tres de corredors. Finalment arrivo a la transició amb un temps de 43min 43Seg. 6 minuts menys que el divendres! I bastant menys cansat. Ara toca correr.

RUNNING

A la transició veig a la Mónica que està al nostre sector i em té els estris a punt, un cop ja estic quasi llest ella va ajudant també a en Jaume, el qual hem diu que si vull que anem junts i jo li dic que cap problema. La transcició ha sigut molt ràpida, quasi perfecte, (gràcies en bona part a la mestressa), agafo un got d’aigua, menjo un powergel que portava i començo la baixada cap a Hi-era-de-massa. Baixo molt i molt ràpid adelantant a uns quants corredors. En mirar enrera no veig a en Jaume però decideixo no parar doncs se que ell m’atraparà al tram més pla, doncs ell té més fondo que jo. Segueixo baixant i vaig girant per tal de veure en Jaume però no el veig i afluixo una mica, de fet també millor no gastar-ho tot a la baixada i reservo una miqueta pel pla que recordo que s’hem feia llarg. Finalment veig en Jaume que bé per darrera i afluixo just perque s’hem posi al darrera, li demano si va bé i diu que si. Durant tot el tram vaig força bé, a un bon ritme, tot i que hi ha estones que hem falta una mica de fondo, per sort els que van davant em frenen una miqueta, a més a les baixades estretes no els puc avançar i són una mica lents en aquest sector.

El tram de Running surt del bosc i entrem al camí de la Tosca, en aquest tram aconsegueixo passar alguns corredors sobre tot en les baixades més tècniques a on aconsegueixo atrapar a en Ferran i passar-lo, però als pocs metres m’adono de que en Jaume no hem segueix i a pocs metres d’arrivar a la Vall afluixo de nou per veure si bé. En Ferran hem torna a passar i just davant de la Vall en Jaume m’atrapa, el qual en aquests últims metres li faltava una mica d’aire.

Arrivem trotant suau a l’avituallament de la Vall i fem una parada curta. En Ferran surt en arrivar nosaltres. Un got d’aigua i amunt cap a la Portella. La pujada la recordava menys dreta i al prinicipi s’hem fa una mica dura, de tota manera em queda aire per trotar en els plans. Arribem a la Portella i just fer els primers revolts de baixada atrapem a en Ferran que ara va una mica tocat, el passem i li diem que s’enganxi a nosaltres. Baixem cap al serrat amb en Jaume al capdavant, jo seguint-lo i en Ferran rera meu.

En arribar a la carena, en Ferran es queda una mica enrera i en Jaume sembla defallir també una mica i jo hem poso al capdavant encapçalant la comitiva en els últims metres de pujada forta. Sento en Jaume que hem diu que tiri si vull i marxi, però tot i trobar-me bé tampoc estic per massa floritures ara mateix. Finalment arribem a la porta de les fulles. Això ens aviva una mica, doncs ja veiem alguns corredors que baixen i si més no això ens distreu del nostre patiment. Arribem a la carretera i ja només ens queda un últim tram dur que ens durà fins a les escales de Bellmunt i la transició. Una hora i vint-i-tres minuts després arribem de nou a Bellmunt.

BTT (Descens)

A la transició ja hi ha la Mónica que m’espera amb la bici a punt, hem canvio les sabatilles tant ràpid com puc i en Jaume fa el mateix, i sortim disparats cap avall tots tres Jo, en Jaume i en Ferran. Al d’entrada de les fulles passo sense problemes (l’any passat quasi m’hi foto de cap), i faig un bon tros sobre la bici, en Ferran ha adelantat a en Jaume, que no se l’ha volgut jugar i a baixat de la bici.

Abans d’ arribar a la porta deixo passar en Ferran, conscient de que ell baixa millor que jo i que coneix més el terreny, així que ens tirem avall per les fulles. Vaig seguint la traçada d’en Ferran, doncs estic convençut que ell sap molt bé quina és la millor, en Jaume s’ha quedat una mica enrera. Al arribar a la pista ens enganxem a la primera noia, i en Ferran la pot passar de seguida, jo tardo una mica més tot i que he tingut alguna oportunitat per passar-la abans, però no he volgut arriscar. Finalment la passo després del primer tram de fang. Segueixo baixant força ràpid i m’enganxo a un corredor. Després d’un nou tram de fang en el que cal baixar de la bicicleta, noto unes fortes ràmpes a les cames en pujar-me de nou i pedalar.

Així que arribo a la Vall procurant no pedalar. Després de la Vall les rampes m’han passat i baixo ben ràpid cap a forat mico. Un quilòmetre abans d’arribar a la carretera, m’atrapa algun corredor. Arribo a la carretera i noto noves rampes a les cames al cap de poc aixi que procuro pedalar de forma constant però suau. Durant l’estona que hem duren les rampes em passen unsquants corredors, però en Jaume segueix per darrera. Arribo a l’última pujada.

Al començar la pujada no veig ningú darrera meu però passada la corba sento que animen a algú per darrera meu, em giro i és en Jaume que puja com un coet i sé per experiència que aquesta pujada la pot fer molt ràpid, així que baixo pinyons i apreto les dents perque no m’atrapi.

Travesso Sant Pere i entro a meta finalment amb un temps de 2:34:15, seguit d’en Jaume a escasos segons. Objectiu complert, rondar les 2h 30min.

Recordant...(X)

XM DUATHLON SERIES
- 2ª DUATLÓ VALLS D'ANEU - (02/07/09)

El mati era fresc quan hem sortit al carrer per anar a buscar les bicicletes que teniem tancades en un garatge del propietari de l’hostal. A continuació ens hem dirigit cap a la zona de sortida i hem seguit la carretera que porta a Viella un troç per escalfar les cames una miqueta. Acte seguit ja ens hem colocat a la sortida. Mentre esperavem el bocinasso, m’he adonat que havia perdut les ulleres, així que he corregut cap al cotxe ja que me les havia deixat a sobre el capó. Per sort encara eren allà

BTT

A diferència de l’any passat, aquest any la sortida ha sigut puntual. Hem arrencat i a escassos 100 metres hem trencat a la dreta per un carrer estrer, (1er embuss). El carrer s’ha transformat en pista i quan hi ha hagut una mica de desnivell molta gent ja baixava de la bici degut a l’aglomeració de gent (2on embuss). Finalment hem pogut començar a pedalar quan de sobte una nova aglomeraciò de gent ens fa parar, aquest cop hem de pujar amb la bici al coll per un marge de almenys 2.5 metres o més, gent que queia, bicicletes que volaven, en fi un caos.

Un cop a dalt hem pogut rodar per un corriol estret pero planer sense massa dificultat i que ens a dut a València d’Àneu. Aquí hem seguit per la carretera varis centenars de metres fins a entrar en una pista que al cap d’uns metres es convertia en una bonica i llarga trialera fins al poble de Son.

Al poble de Son, hem agafat una pista forestal que ja no deixariem fins a la transició. La pista era ample i sense excessiu desnivell per lo que era de molt bon fer. No obstant els obstacles i desgast que m’ha suposat el primer tram fins a Son no m’ha permès anar com jo voldria en aquesta part del cicuit.

RUNNING

Hem arribat a la transició amb en Jaume que ja havia dit el dia abans que vindria tota l’estona amb mi. Un cop fet el canvi de sabatilles he pillat un powergel de l’avituallament i hem començat la pujada al Mil Potros. En els primers metres de la pujada ens hem creuat amb algun corredor que abandonaba. La pujada començaba creuant un petit bosc per un corriol amb no massa desnivell fins a sortir a un pla a on ja es veia la primera pujada forta que era el Pic de Pinetó. Aquest primer pic m’ha costat força de pujar, amb prou feines podia seguir el ritme d’en Jaume. Un cop a dalt del cim haviem de reseguir la cresta fins arribar al Mil Potros. La pujada del qual no era dura si no més haviat un pèl perillosa doncs havies d’agafar-te a la roca en algun tram per no relliscar.

Un cop al punt més alt ja només tocaba baixar. La tartera no era molt llarga però si dificultosa de baixar. Un cop baixada la tartera vàrem poder trotar una mica tot i que haviem d’anar al tanto doncs les senyals hi havia llocs a on quasi no es veien i era fàcil perdres. La baixada i tornada a la bici era llarga, molt llarga més del que haviem calculat i el camí tot i que permetia poder còrrer erà relliscos i ple de pedres i roques. En arribar al següent control ens varen dir que quedaven uns 6 kms gairebé tots plans. Finalment varen ser 9 Kms des d’aquell punt!. Almenys el camí era força pla durant tota l’estona que ens restava, o això semblava doncs quan ja arrivabem. Els últims 500 metres tenien de nou un desnivell considerable fins a arribar a la transició.

BTT (Descens)

En fer el canvi a la transició en Jaume ja m’esperava a l’altra costat, aixi que ens hem enfilat a la bici i hem baixat cagant llets per la pista que era molt ample i en força bon estat. Uns quilòmetres més avall, l’hem deixat per entrar a una carretera asfaltada que se m’ha fet eterna ja que quasi no tenia forces per pedalar. Després de la carretera tocava un llarg tram trialer, primer resseguint els cingles de les muntanyes per estrets corriols i amb poc marge i més endavant per trialeres revirades en les que s’havia de tenir un bon tacte de frens. Acabada la trialera hem creuat un rierol i ja és veia el poble d’Esterri d’Aneu, ara haviem atrap un grup de quatre corredors. Finalment en Jaume i jo ens hem agafat de la mà i hem entrat junts a la meta.

5ª Duatló de Bellmunt

Com cada any no podia faltar a la meva cita amb la duatló de Bellmunt, i tenint en compte que aquest any havia pogut entrenar algo més que l'anterior no m'ho vaig pensar dues vegades. A més havíem quedat amb en Jaume de fer-la junts, així no es faría tant feixuga.

A primera hora com sempre pujem a Sant Pere a recollir els dorsals i xips i baixem cap a casa d'en Jaume a on ens acabem d'equipar per acte seguit enfilar amb la bici camí cap a Sant Pere.

En arribar la gent ja comença a preparar-se a la sortida i allà que ens fiquem buscant un raconet bo per arrencar.

La sortida com sempre molt puntual, eniflem el carrer principal per baixar llavors en direcció a la carretera de la Vola i trencar al trencant de mas Pedroses.

Passem el tram més sencill fins a la casa de colònies sense gaires problemes i amb un ritme bó. Ens queda les quatre rampes dures abans de sortir a l'asfalt, les quals aconseguim fer-les sense massa dificultat ni entrebanc.

Un cop a l'asfalt en Jaume hem porta uns segons de ventatja, ell afluixa i jo apreto per poder-nos reenganxar. La resta de la pujada la fem junts tal i com haviem planejat, sempre tirant ell una mica del carro. Arribem a les quatre rampes finals, els crits de la gent animant als corredors sempre hem posen la pell de gallina, sobretot en el moment en que hem toca passar a mi per allà.

Arribem a la transició amb 52 min cambi de sabatilles i cap a avall direcció a Vidrà. Durant els primers hem costa agafar el ritme i tot i que és una baixada tècnica de les que a mi hem van no aconsegueixo agafar-hi l'aire. Sortim a Hi-era-de-massa i prenem la pista cap a Vidrà que al principi planeja i durant uns metres hem de caminar doncs hem falta l'aire. Un cop el camí comença a baixar comencem a trotar de forma suau i no parem ja fins a Vidrà a l'avituallament a on just prenem un got d'aigua i seguim corrent per corriols fins ben be al salt del molí, on hi ha un tram de pujada dura i que aquest any aconsegueixo fer molt millor que l'any anterior.

Sortim de nou a una pista aquest cop la que ens durà a la Vall passant per la Tosca. fem tot el tram fins a la casa de la Vall pràcticament trotant excepte algun petit tram de pujada. Prenem algo a l'avituallament i enfilem l'ultima pujada cap al coll de la Font Xeca, una pujada molt dura.

Aquí és on pateixo més i la veritat és que sort en tinc d'en Jaume que va 'tirant' pràcticament de mi en la pujada que durant una estona fem amb un dels germans Sanchez. Arribem al coll i enfilem la dura fins a la porta de les fulles aquí ens atrapa en Margi que ja ens acompanyaria fins a dalt.

Arribem a la transició de nou aquest cop molt tocat de cames, la volta a peu ens ha sortit a 1 h. 26 min., agafem la bici i tirem milles avall en Joan, Jo i en Jaume.

Agafem el trencant de les fulles i baixem avall, el terreny està molt marcat ja i hi ha una bona traçada, en Joan es para i passo davant baixant fins pràcticament abaix de tot. Sortim a la pista baixem controlant una mica i assegurant la mecànica, ja que és facil punxar. Aquí hem trobo en Bautista que ha trencat el canvi. Baixo reservant una mica i controlant que en jaume hem vagi seguint i arribem de nou a la Vall, ara ja pista bona fins a la carretera. Fem un descens ràpid però controlant sobretot els passos del riu que són 'traicioners'. Arribem a la carretera i ens desvien cap a la Riera com cada any aqui atrapem a alguns corredors. Tornem a travessar rius i ara ja apretem fort doncs tenim com objectiu baixar deles tres hores i anem justissims.

Arribem a les cases de la Riera només queda un últim esforç, pujar la dura pujada asfaltada fins al poble, en Jaume m'anima perque apreti i jo miro el rellotge i veig que anem justissims. Baixo algun pinyo i Apreto fins pràcticament la línia d'arribada.

Al final aconsseguim el nstre objectiu i entrem amb 2 hores 58 min.

Recordant...(IX)

XM DUATHLON SERIES

- VALL DE CAMPRODON - (02/07/2006)

Hem arribat a l’esplanada de l’aparcament amb temps de sobra i un cop allà lo primer de tot era anar a recollir dorsal i deixar les bosses a la furgoneta per a la transició. Acte seguit han vingut els preparatius, posar-se els dorsals, xips, calçar-se les sabatilles, fer estiraments,...

Un cop llestos hem pujat a les bicicletes i hem sortit a escalfar una miqueta per la pista a on ja hi havia molts corredors. Un quartet d’hora abans de la sortida, ja ens hem posat a la linia de sortida a esperar que sones la bocina.

BTT

La sortida la dónen puntualment a les 8:00h i sortim tots esperitats cap amunt. No vull córrer massa en els primers metres, doncs la pujada me la temo força dura, per això procuro no deixar-me portar en excès per la resta.

A 300 metres de la sortida i just quan estava adelantant un corredor, de cop m’he trobat a terra, un corredor ha passat cagant llets per la meva esquerra quan menys me l’esperava i m’ha fet perdre l’equilibri i he caigut. Un cop de nou sobre la bicicleta i ja sense tenir contacte visual amb cap de la colla he anat ben bé al meu ritme. La pujada al final no ha sigut tan dura com hem penava, (o jo estic millor del que creia), però he pujat molt còmode i la veritat se m’ha fet curta. Finalment arribo al punt de transició amb un temps de 1h 02 min. que no està malament.

RUNNING

El tram de Running l’afrontava amb una mica de respecte, doncs el turmell encara no el tinc massa bé del tot i el genoll tot i que fa dies que no hem fa mal no l’he ‘provat’ en condicions més extremes. El tram de pujada al Costabona es dret, molt dret i al principi s’hem fa carregós, però haviat començo a sentir-me millor i pujo millor. Arribada a la creu de Costabona hi ha uns metres de baixada hi ha uns metres de baixada per còrrer i aprofito que això es lo meu i durant la baixada tot rutlla de primera el genoll no dóna senyals de patir i el turmell sembla que aguanta. Al final de la baixada però i quan ja comença a planejar, just davant d’un avituallament líquid, hem giro el peu d’una manera realment molt bèstia i fa que el dolor del turmell s’aguditzi fins al límit. Durant la major par del tram pla de la volta haig de fer-lo caminant.

Tot el que havia guanyat a la baixada i més ho perdo aquí al pla doncs quan intento corre hem fa mal i si el fer es gaire irregular s’hem torna a girar de nou el peu. S’acosten els últims metres del pla i coronem el Roca Colom, ara si que ja és pla i avall. Com que fa estona que no corro o vaig provant per el caminet que porta a la baixada. Aquesta la començo força lent, però en adonar-me que el turmell aguanta accelero i baixo força ràpid però controlant. Arribo a l’avituallament del refugi. Ja només queden uns dos o tres quilòmetres per la pista, els quals faig caminant doncs a part d’estar una mica cansat no vull forçar més el peu. Finalment arribo a la transció.

BTT (Descens)

Faig el canvi bastant ràpid (raro en mi) i encaro la pista de baixada a tota llet. Per sort aquesta pista ja l’havia fet una vegada i sabia com era. A la pujada també m’he fixat en quines eren les millors traçades i sembla que m’ha funcionat, doncs he fet una baixada realment molt ràpida i sense punxar, cosa que en aquesta pista era dificil. En l’últim tros m’he relaxat una mica, (algo que sempre hem passa i que haig de solventar), però en adonar-me’n ha apretat de nou el pas. La primera duatló del circuit d’aquest any doncs l’he acabat amb èxit tot i que una mica tocat.

Recordant...(V)

XM. DUATHLON SERIES
- 8ª Duatló d'Alta Muntanya de Catalunya - (16/10/2005)

De JURASSIK BTT BLOG

Ha arribat el gran dia, portem quasi un any preparant-nos per aquesta cursa i els nervis i la tensió es respiren en l’ambient. Descarreguem les bicicletes encara de fosc a l’esplanada que hi ha al costat de l’alberg dels Maristes de Queralbs i fem els últims preparatius. Mitja hora abans de la sortida ja som a la plaça de Queralbs per obtenir una bona posició de sortida.

BTT
Queralbs, 8 del matí, prop de 750 corredors esperem impacients el tret de sortida de la 8ª edició de la duatló d’alta muntanya de Catalunya. El tret del trabuc dona la sortida puntualment i arrenca la cursa. En els primers metres, durant el tram d’asfalt pedalem a un ritme molt ràpid el qual disminueix a mida que la gent agafa posicions. Al principi intento seguir el pas dels meus companys doncs tinc a en Jaume, en Chaparro i l’Ernest molt a prop, però ells tiren bastant més i cap al Km 4. decideixo anar al meu ritme i no forçar la màquina doncs la carrera és molt llarga i haig de tenir forces per tot.

A mida que anem ens enfilem per la pista cap a Fontalba miro cap enrera i veig la llarga cua multicolor de corredors que s’estén al llarg de diversos quilòmetres. La pujada és dura, però per sort fa pocs dies que l’he feta i recordo més o menys el recorregut i quins són els millors i pitjors trossos de la pujada. Durant els primers quilòmetres no hem sento gens a gust doncs no acabo de trobar un ritme que hem vagi bé. Sobre el Km. 8 aprox. començo a agafar-li l’aire a la pujada, a més he trobat una posició sobre el seient que no hem fa patir tant com l’última vegada . Arribo a la font amb un temps de 0:52 min, 4 minuts més que la referència que tenia però hem trobo més bé de fondo. Passats uns metres de la font noto unes petites molèsties a la part inferior de la cuixa dreta així que vaig alternant la posició per alleujar una mica el dolor. Finalment arribo a Fontalba amb un temps de 1:25:11, 3 min. Més que la referència anterior però bastant més sencer de cames i fondo.
RUNNING
A la transició l’imatge amb el Puigmal nevat en la seva part més alta impressiona una mica. Busco el meu lloc i la meva motxilla, és impressionant veure tanta quantitat de bicicletes juntes. Faig el canvi força ràpid i començo a caminar. Durant els primers metres que són força planers corro una miqueta, just fins arribar a la pujada pròpiament dit de la muntanya. Al primer tram de pujada vaig força bé, segueixo el pas dels que tinc davant i això m’ajuda a agafar una mica d’aire i reservar una mica les cames. Fa força aire i a mida que m’enfilo per la muntanya bufa cada cop més fort.

En arribar al primer pla el vent és torna fred i més fort. Faig el pla corrent una miqueta fins arribar al següent tram de pujada i m’enfilo tartera a munt ignorant un avituallament líquid. Vaig pujant amb pas alegre per la muntanya, i poc abans d’arribar a la part nevada de la muntanya, la del desnivell més gran, em creuo amb la Neus Parcerisas, guanyadora de les anteriors curses, que ha abandonat i baixa cap a Fontalba. Començo el tram més dur i mica a mica el terreny és més nevat fins arribar a estar totalment envoltat de neu. Vaig amb molt de compte, doncs sols hi ha una traçada i no tinc pas ganes de fotre un pas en fals i baixar uns bons metres rodolant. Atrapo un home gran que va amb bastons i vaig rera seu durant tota la pujada. La veritat és que va molt lent, fins i tot massa, la veritat és que hem fa reduir molt el pas, però no l’avanço, doncs el terreny no està com per sortir-se de la traçada. Arribo a l’últim pla abans del cim, només queden uns metres, aquí puc passar davant i alguns corredors més hem segueixen. En aquest tram s’ha d’anar en compte, doncs a part de la neu també hi ha gel al terra. Enfilo l’ultima pujada tot xerrant amb el corredor que tinc al darrera i quasi sense adonarme’n, ja sóc al cim.

Al cim hi ha un control de pas i un avituallament, decideixo no parar, doncs tinc el bidó ple i no vull perdre temps a fer la baixada que és a on realment disfruto. Per sorpresa meva ens desvien cap a l’esquerra en compte de cap a la dreta, per un camí que no és tant dret com el que havíem fet altres dies, tot i això no m’hi penso dues vegades i corro cap avall entre la neu baixant al límit. En el primer tram de baixada, adelanto un munt de persones, una vintena ben bona o més, llavors s’acaba la neu, però continuo corrent tot i estar força cansat i recuperant posicions. En el tram intermitg, tinc varies relliscades i afluixo una mica la marxa. Al cap d’una estona noto una punxada al genoll dret que es fa cada cop més forta en els salts i baixades a on haig de carregar el pes en aquesta cama. Possiblement m’he girat el peu quan he relliscat. Ara continuo baixant a un ritme més moderat, corrent només en els trams en que el terra no presenta gaires irregularitats, doncs veig les estrelles quan carrego el pes al genoll dret. Arribo a Núria, al travessar el pont de formigó veig a la mestressa i la Rosa que m’animen. Segueixo la pista que arriba al santuari mig corrent mig a peu doncs el genoll hem fa més mal cada cop i arribo a l’avituallament.

De JURASSIK BTT BLOG

Aquí hem bec una ampolla d’aigua doncs em noto l’estómac ple d’Aquarius i necessito aigua. Arrenco el pas de nou camí de Fontalba. Si tot va bé en poc més d’una hora estaré sobre la bici, així que enfilo camí amunt caminant amb pas ràpid. Decideixo no córrer, no fos cas que acabés per fer-me mal al genoll, de res hem serviria rebaixar uns minuts si finalment hagués d’abandonar per una lesió. El primer tros s’hem fa duríssim, a penes tinc esma per continuar, així que vaig a un pas realment lent durant bona part de la pujada. Penso de fotre’m un xupetín, però finalment passo ja que l’aquarius encara hem ronda per la panxa i total ja he decidit de acabar tot xino-xano. Faig una paradeta per veure una mica i agafar aire, i hem passen alguns corredors, jo m’enganxo a l’últim que porta un pas que a mi hem va força bé.

Durant bona part del camí anem junts, els dos estem amb la reserva posada i ens passen força corredors. Arribant a l’últim tramo, el tros que queda fora del bosc torno a intentar córrer en les parts més planes per veure com va el genoll, però no ha millorat, així que no el forço i corro una miqueta just on el terreny és més bo. No corro gaires metres seguits, però faig petites carreres doncs tinc ganes de pillar la bicicleta i tirar a vall.

Finalment arribo a l’avituallament de la transició, aquí si que m’hi paro una mica i bec força abans de entrar a fer la transició a on m’espera la bicicleta. Hem canvio les sabatilles, hem poso el casc i les ulleres, hem penjo la motxilla i avall va.

BTT (Descens)
Novament he fet una transició força ràpida, si algo m’ha anat bé avui han sigut les transicions. Travesso punt de control de temps i faig córrer el canvi de bicicleta per accelerar al màxim a la baixada. A la baixada hem trobo força còmode, però procuro no arriscar massa doncs sempre acabo molt endolorit de les mans. Tot i això avui no hem colla tant els canells ni les articulacions dels dits, suposo que al estar el terreny tou i trepitjat i deu ajudar una mica. Fins a la font baixo amb bastant de compte, llavors apreto el pas una mica però sense passar-me, doncs noto les cames carregades i no vull que s’hem pugi un bessó o m’entri una rampa.

De JURASSIK BTT BLOG

Com sempre trobo algú que ha punxat, això hem fa estar al lloro doncs sé que aquesta pista es especialment dolenta per als llantassos. Vaig baixant km rera Km adelantant alguns corredors fins que arribo al tram asfaltat, Uff! Ja només queden 2 Kms. Ara apreto al màxim segur de no punxar. Tot d’un plegat la carretera està dividida en dos per una cinta que ens obliga a anar per la dreta. La meva intuïció hem fa posar el plat mitjà i menys mal, doncs han canviat el traçat i ens desvien abans per una pujada més forta cap a dins del poble de seguida baixo un parell o tres de pinyons i faig la rampa sense gaire problemes. Segueixo el camí marcat per dins de Queralbs suposant que hauré de baixar les escales igualment i me les imagino tot travessant els carrers. Finalment arribo a les escales i procuro encarar-les bé hem descollo un pèl abans i baixo frenant només amb el fre de darrera. Amb el moviment s’hem ha tornat a collar la cala a mitja escala. Acabo les escales (sencer i d’una peça) i travesso la línia d’arribada amb un temps de 4:57:48.
Finalment s’ha acomplert un nou objectiu, la duatló d’alta muntanya de Catalunya.