Trail del Bisaura 'S' o El Putu Trail del Bisaura

 Tornem un altre any a còrrer el trail del Bisaura. Enguany, a la cursa 'S' de 12 kms després d'haver fet la 'M' en l'última edició. El fet de córrer aquesta distància ha sigut degut a que a principi de temporada haviem acordat amb l'Iker que correriem aquesta distància. 

La major part de la temporada l'hem dedicat a preparar a l'Iker per poder còrrer aquesta cursa amb l'objectiu de conseguir podi en la categoria infantil. Han estat vàries setmanes  (podriem dir mesos iclús) d'entrenaments per muntanya, per tal de que aconseguir una forma òptima, la qual ja té amb els entrenaments de natació, i millorar tant en tècnica de carrera com en l'hora de respirar que segueix sent el seu punt fluix.

Avui doncs, a les 10:30 estàvem al box de sortida del Trail del Bisaura esperant amb nervis el moment de la sortida.

Hem arribat a St. Quirze força d'hora, i després de donar un volt per la zona de Sortida/Arribada  (que enguany s'ha traslladat davant de les escoles i que ha estat tot un acert dit sigui de pas) hem anat a escalfar una mica per els carrers del poble fent una mica de carrera continua i fent algunes escales.

Un quart d'hora abans ens han obert el box i ens hi hem ficat de seguida. La idea era que l'Iker pogués sortir desde davant de tot, ja que la majoria de jovent surten des de primera fila. Un cop situats sota l'arc, ell a la segona fila i jo una miqueta més enrera, hem esperat el tret de sortida.

Puntual com un clau la cursa ha arrencat a les 10:30. Com era d'esperar la sortida ha sigut molt ràpida i tot i que he intentat no deixar-me portar, he fet els primers metres per sobre del meu ritme habitual. En els primers quilòmetres per la pista que ens porta cap a Montesquiu podia veure l'iker un centenar de metres davant meu que anava aguantant el ritme. Aquest era el seu handicap ja que en sortir tant ràpid sol agafar flato, tot i això ha pogut gestionar bé el tema.

Arribem a Montesquiu, intento apretar una mica mentre travessem el poble per intentar contactar amb ell, però segueix tirant bastant fort i es manté la distància. Enfilem la carretera que puja cap al castell i passat el segon revolt, ens trovem amb la sorpresa de que no ens fan pujar per la carretera fins al castell, sino que agafem un corriol que va paral·lel a la carretera. Amb això no i contavem, a mi m'agafa desprevingut, ja que al arribar una mica collat esperava pujar per la carretera a ritme. El fet de pujar pel corriol, fa que desgasti més del previst i no puc recuperar com pensava, així que faig els meus primers metres caminant a trams fins pràcticament arribar al castell. 

Un cop al castell baixada cap a la Font codineta on hi ha l'avituallament. Faig la baixada amb precaució, doncs sóc conscient que encara tinc el genoll tocat desde fa dies tot i que avui no em molesta. A més decideixo recuperar una mica les pulsacions aprofitant la baixada. Arribat a l'avituallament passo de llarg, ja que amb el softflask que duc tinc per arribar al següent sense haver de parar-me. 

Camino un metres passat l'avituallement i començo a trotar en un tram més pla fins a arribar a la Solana. Allà enllacem una pista que baixa i que em permet recuperar una miqueta mentres troto. Miro el rellotge, porto 30 min de cursa, segons els meus càlculs aquí hauria de passar amb 35min. i això en dóna ànims.

Tinc un parell de quilòmetres per davant abans no comenci la pujada forta. Tot i que aquest kms són en lleugera pujada aconsegueixo fer-los pràcticament trotant en la major part, parant tant sols un parell de minuts un parell de cops. L'Iker segueix per davant, però ja fa estona que no el veig, així que sembla que es va trobant bé i em va traient temps.

Arribo a la riera i comença la dura pujada fins al Pla de revell, segueixo anant amb les pulsacions al màxim, aixi que m'agafo els primers metres amb una mica de calma per tal de baixar revolucions de nou. Pujant, em sento prou còmode, aconsegueixo agafar un bon ritme caminant a pas lleuger i afegint algun petit trot en les zones més planeres. La Pujada de l'Infern hi ha qui diu que se li fa molt llarga, a mi però, quasi sempre que hi he passat se m'ha fet curta, i avui és un d'aquests dies. 

Trec el cap al Pla de Revell amb un temps de 1h 02min. El meu cap ja comença a fer numeros, doncs estic molt a prop del temps que m'havia proposat fer (intentar baixar de 1h 25min). Sabedor de que a la baixada hi estarè aproximadament 20-25 mins. Tiro avall sense parar a l'avituallament, ja que encara tinc més de mig bidó. 

El genoll ha aguantat molt bé tota la cursa sense cap tipus de molèstia, així que apreto una mica a la baixada sabedor que només queden 3kms per meta. Faig les ziga-zagues de l'inici avançant alguns corredors i surto a la pista on intento agafar un ritme constant sense flipar-me, ja que altres anys la baixada se m'ha fet molt llarga.

M'enganxo amb algun corredor de la mitjana que porta bon ritme i mica a mica anem desfent metres passant corriols, pistes i finalment arribem al petit tram de descens urbà on ens ajuntem un grapat de corredors d'ambdues distàncies. Marica l'ultim!, aquí tothom treu el que li queda a la reserva. Sortim a la carretera i travessem el pont on entrem al tancat que ens porta a creuar l'arc de meta. 

Cursa finiquitada, finalment aturo el crono amb un temps de 1h 22min. aconseguint baixar en 3 mins el meu objectiu. A l'avituallament em trobo l'Iker que ja es fot l'entrepà de butifarra, està molt content, ja que ha a banda de fer un gran temps 1h 16min a sapigut gestionar molt bé tota la carrera.

La cirereta de la jornada ha estat la 3ª posició de l'Iker en categoria Infantil. Aconseguint així el repte que ens haviem posat. No podem estar més contents.

https://www.strava.com/activities/6120064219

FITXA:
Temps Total: 1h 22min
Distància: 12,5 kms
Desnivell: 500 m

La Marrana Skyrace (Circ de Morens 11K)

Ja feia alguns anys que volia fer aquesta cursa, però per un motiu o altre encara no l'habia pogut fer mai. Una volta que em conec força (o bona part d'ella) i que donades les caracteristiques tant per terreny com per els paisatges que l'envolten me la fan molt seductora als meus ulls, i es que poder còrrer per les crestes que envolten el circ de Vallter no té preu.

Hem fet nit a Vallter, d'aquesta manera, dissabte vàrem arribar-nos a Setcases per recollur el dorsal i veure l'ambient pre-cursa que ja es respirava,... Tot seguit vàm pujar a Vallter on vàrem buscar un bon lloc on aparcar la furgoneta per poder-hi passar la nit.

Hi havia una boira espessa dalt de Vallter, així que varem sopar d'hora (un entrepà de pernil) i a dormir per estar descansat per l'endemà.

El matí s'ha llevat amb un cel serè, però amb força fresca. Recollim la furgoneta i pugem fins a l'estació on ja es respira ambient de cursa. Es un dia extrany, avui no em sento amb gens de còrrer però bé, ja som aquí no?

Mirem com surten els de la cursa llarga que surten mitja hora abans i en breu entro ja al box de sortida sense haver escalfat ni estirat. Revisió de material i cap dins.

Sortim a les 9:30 enfilant per la pista d'esqui amunt trotant al principi, però de seguida seguim caminant, ja que puja molt dret. Durant els primers metres anem seguint per la pista que mica a mica va agafant més desnivell. Intento agafar ritme, però avui alguna cosa no rutlla i no tiro. No aconsegueixo trobar un bon pas i em costa refer-me de l'esforç inicial. Estic tentat de girar cua, avui no tinc el dia, però segueixo amunt decidit a baixar pel coll de la geganta si arribat allà no acabo tirar bé.

El pic de la Dona sembla no arribar mai, i de fet no passem ben be pel cim. Arribo a la cresta, la qual comença en lleugera baixada i tant bon punt agafo una mica d'aire arrenco a trotar una mica resseguint la carena cap al puig d'ombriaga i el Coll de la Geganta fins a arribar a peus del Bastiments.

Em prenc un gel abans d'iniciar l'ascens de la tartera aquesta pujada tot i se dura no s'em fa tant pesada com la inicial i tot i no pujar 'alegre', pujo prou bé, arribant al cim amb 1h 10 mins aproximadament.

Durant la baixada, coincideixo amb en Pep Forest dels Trailrunners de Girona amb qui ens coneixem de Strava i baixem plegats fins al Coll dela Marrana. Des d'allà la cursa es desvia a la dreta baixant al principi per recuperar l'alçada més tard fins a la Coma del'Orri on girem per enfilar la pared que suposa la pujada al Gra de Fajol. 

El desnivell de la pujada es brutal almenys vist des d'abaix i amb els ulls d'algu que porta tot el matí sense anar fi, tot i això vaig pujant mica a mica fent alguna parada per agafar aire cosa que fa que em passin varis corredors/es.

Arribant al Gra de Fajol començo a veure les coses d'un altre color, ja que a partir d'ara tot tira cap avall. Em llanço tartera avall passant a varis corredors de nou i busco la referència d'en Pep, el qual localitzo un bon grapat de metres davant meu i em poso com a objectiu de intentar contactar amb ell tot i que està força endavant.

De nou al Coll de la Marrana, girem a l'esquerra per baixar serpentejant pel camí que porta cap al refugi d'Ulldeter, tot i que no ens fan baixar fins al refugi, si no que ens fan girar cap a l'esquerra per anar a buscar les pistes d'esquí de Vallter directament. Queden un parell de kms fins a arribar, intento aguantar trotant tot el que puc, tot i que haig de afluixar i caminar de tant en tant. Faig l'ultima baixada totalment buit trotant lo just per reservar les ultimes forces i no haver d'entrar a meta caminant.

Finalment arribo a l'estació i travesso l'arc de meta amb un temps de 2h 10min. Esgotat, buid, però content d'haver pogut acabar la cursa.

FITXA:
Temps en cursa: 2h 10min 02seg.
Distància: 11,5 kms
Desnivell: 998+/998-
Posició: 67è (13è Master 40Masc.)

NOTA: Passades unes hores d'haver acabat la cursa, i haver reflexionat sobre la mateixa, hi ha varis factors en els quals crec que he fallat i que haig de intentar no tornar a caure en properes curses.

1.- Cal fer un bon sopar la nit abans per omplir el dipòsit

2.- Cal esmorzar una mica abans de la cursa (sobretot si no he sopat bé la nit abans)

3.- Cal escalfar SEMPRE abans d'una cursa.

Cursa del Fau '21

 Avui, l'Iker i jo, hem corregut una nova cursa, la cursa del Fau de Maçanet de Cabrenys. Ens hem inscrit a la cursa curta de 9 Kms.

El matí no ha començat massa bé, doncs desde primera hora he tingut 'problemes intestinals' la qual cosa m'ha fet passar un mal camí d'anada desde casa fins a Maçanet. Tot i això hem arribat a maçanet amb temps de sobra per recollir els dorsals i poder escalfar una mica.

A les 8 del matí hem vist sortir la cursa llarga de 21 kms i seguidament hem fet l'escalfament previ a la nostra cursa. Vint minutets i ens hem colocat al box de sortida. Hi ha molta gent inscrita en aquesta cursa i ens hem posat força endavant, a més hi ha força canalla que es coloquen davant de tot. Parlem amb l'Iker de fer una sortida ràpida durant el primer quilòmetre que segons el perfil, és amb desnivell negatiu.

Sortim a les 8:30 puntuals i apretem fort els primers metres intentant avançar posicions, ja en els primers metres tenim que pujar unes escales on es fa un petit tap. Les escales fan una selecció de corredors i ajuden a estirar el grup. Seguim per una pista en baixada que ens enllaça amb un corriol que ens porta a travessar el riu.

Passat el riu comença la pujada, sempre per corriols. Trotem durant bona part de la pujada, tot i ser llarga el desnivell no es exagerat i podem trotar una bona estona alternant el caminar en els trams més durs.

Arribem a la part més alta de la cursa sobre el km 4 aproximadament i baixem fins a trobar el primer avituallament situat uns 500 metres avall.

Des d'aquí seguim planejem una mica, l'Iker es queda una mica enrera ja que li entra flato. El camí segueix un parell de quilòmetres en baixada, sempre per corriols fins a trobar un segon avituallament en el km 7,5.

Des d'aquí el camí va fent puja-baixes per corriols tècnics que ens porten de nou a la part baixa i que ens fa reseguir el riu durant una bona estona. Un cop passem el riu, el camí torna a pujar de valent, l'Iker a aconseguit atrapar-me i es posa davant. Aquesta última pujada es fa durilla, tant per el cansament acumulat com per la calor que comença a apretar. 

Acabada aquesta pujada ens queda ja menys d'un km, seguim trotant per una zona planera i baixem a la pista que hem passat a l'inici de la cursa. Aqui veig a la Mònica fent fotos, aixi que dedueixo que la arribada està a prop. Em giro per animar a l'Iker però no el veig, s'ha tornat a quedar enrera.

La pista porta fins al camp de futbol i a l'arc de meta, on arribo amb 1h 05min. Un cop atravessat l'arc, espero a l'Iker que arriba un minut més tard.

https://www.strava.com/activities/5756762532

FITXA:
Temps en moviment: 1h 06min
Distància : 9,4 km
Desnivell : 327+

Trail de Sora '21

Sortida puntual a les 9, i enfilem els primers metres de pista intentant agafar bones posicions, doncs sóc conscient que un cop entrem al primer corriol de pujada serà difícil d’avançar posicions. Entro al corriol darrera del grup de les 3 primeres noies on hi ha l’Ana Guiteras, i sabent que es una bona escaladora intento mantenir el seu ritme durant la pujada.

La pujada té la seva tela i la calor no ajuda gens,tot i això miro de fer corrents la major part de trams amb poc desnivell. A mitja pujada atrapo a l’Iker que a afluixat bastant, diu que té una mic de flato i que per això ha baixat el ritme. 

Arribo al capdamunt de la primera pujada, i tot i que he perdut algunes posicions i se m’ha escapat el grupet que duia al capdavant, veig que vaig molt per sota del temps que tenia previst, aproximadament uns 10 minuts.

La baixada es fa per un corriol tècnic tot i que no és massa llarg. Aconsegueixo contactar de nou amb el grup que tenia davant tot i haver conservat una mica a la baixada. Sortim una pista que ens ha de portar a l’avituallament i durant el tram de pista perdo de nou contacte amb els de davant i arribo sol a l’avituallament. Serà possible que en tant poc tros m’hagin tret tant?

Omplo d’aigua segueixo per iniciar la segona pujada, la qual em fa mes respecte. El sol apreta cada cop més fort i l’ascensió es fa feixuga. A penes si puc trotar alguns metres de tant en tant i darrera meu hi ha un corredor que sembla que em va retallant distàncies.

Aquesta segona pujada té sorpresa, i una d’agradable, doncs han retallat ben bé 1km de pujada, així que sense gairebé adonar-me’n apareixo a la pista de baixada. Des d’aquí sé que em queden prop de 4 km, quasi tots de baixada així que em llanço pista avall intentant conservar una mica doncs veig a venir que se’m farà llarga.

Vaig sol pràcticament durant tota la baixada, ningú al davant ningú al darrera així que em relaxo una miqueta i afluixo una mica per guardar forces per la pujada final. A poc més de 1km per arribar, m’atrapa l’Iker que està molt més refet i que ha fet una bona baixada i seguim junts la resta del camí, em diu que per darrera tenim en Toni dels Rurals no massa lluny.

Arribem a l’entrada del poble i ens toca pujar fins la part alta on hi ha l’arribada de meta. Fem caminant la pujada forta del carrer principal doncs, no es veu ningú al darrera nostra en molt metres. Un cop ja a l’alçada de l’església tornem a trotar i ja no parem fins a travessar l’arc d’arribada, el qual travessem plegats marcant un mateix temps final  de 1h 03min. i obtenint les posicions 34 i 35 de la general.

En resum, una cursa maca, marcada per la calor que l’ha fet bastant més dura del que semblava a priori, en la qual he tingut bones sensacions durant tota la cursa tot i que m’ha faltat una miqueta de xispa al final.

Destacar també la gran cursa de l’Iker que, tot i l’error inicial d’arrancar un xic massa fort, ha sabut gestionar molt bé la resta de la cursa on a acabat anant de menys a més i aconseguit un 2n lloc en categoria Junior i un bon lloc a la general absolut 

https://www.strava.com/activities/5566561434

FITXA:
Temps en moviment: 1h 03min
Temps aturat: 0min
Temps total: 1h 03min
Distancia: 8,6 kms
Desnivell: 414+

Cursa de la Moixina '21

Després de molts mesos, hem tornat a posar-nos un dorsal!. La veritat es que aquesta cursa em feia bastanta il·lusió, no tant per la cursa en si, la qual va sorgir quasi per accident i sense tenir-ho previst, si no pel fet de poder tornar a córrer de nou en una cursa organitzada després del COVID-19.
 
A més hi he arribat en un estat de forma òptim que em podia permetre córrer a un bon ritme i tenia ganes de provar-me.
 
La Moixina, es una cursa de 10Km que te lloc a Olot, en els paratges de la Font Moixina, El Triai i la Fageda d’en Jordà, el qual ens augurava un entorn espectacular. En aquesta ocasió i hem participat formant parella amb l’Iker, d’aquesta manera, ens servia de test per ell, de cara al proper Trail del Bisaura, el qual té intenció de córrer.
 
El dia s’obre plujós, i la previsió es que no pararà fins a mig matí o migdia, així que ens tocarà mullar-nos de ben segur. Arribem a Olot sobre les 8:45 per poder recollir el dorsal amb tranquil·litat. Tenim temps de sobra fins les 10 que no dónen la sortida. La idea era poder anar a escalfar durant aquest temps, però amb l’aigua que cau ens fiquem al cotxe a fer temps.
 

Poc abans de la sortida sortim a escalfar una mica sota la pluja ( i perquè necessitàvem anar al WC) i donem unes voltes trotant pels carrers del poble. Sobre les 9.50 ens dirigim cap a la sortida, on hi ha disposats 4 calaixos on la gent s’ha d’anar col·locant en funció del temps que creu que pot fer en la cursa. Nosaltres ens posem al 3r calaix, on hi ha la marca dels 60-70 mins. Nosaltres teníem calculat fer un temps aproximat d’entre 1h15m – 1h 20m.
 
A les 10 puntuals, comencen a sortir els primers corredors del calaix 1, sortides de tres persones i amb decalatges de 30 segons cada sortida. Nosaltres sortim sobre les 10:15 aproximadament.
 
Arrenquem la cursa i trotem per un camí sortejant bassals i alguns corredors que teníem al davant i sortim a una pista asfaltada amb lleugera pendent i que s’enfila cada cop més. Arribem al capdamunt de la pujada, hem avançat un munt de corredors, però a l’Iker li ha costat aguantar el ritme fins dalt. Entrem a bosc i seguim per un corriol que va fent petits puja-baixes. L’iker em diu que té flato, així que abaixem el pas per intentar que es recuperi. Anem passant metres la majoria per corriols de gran bellesa, per sort, els arbres ens aixopluguen una mica de la pluja, tot i que sembla que apreta una mica. L’Iker no aconsegueix recuperar-se del tot del flato. Així que sobre el km 4 decidim caminar i que recuperi millor.
 
Durant aquest tram, ens passa molta gent al davant,... A ell li està costant molt, crec que s’està posant nerviós per tot plegat, el flato, la pluja, els bassals, el fred, la gent que ens avança,...i això fa que no recuperi bé. Es jove i no sap gestionar bé aquestes emocions encara. Seguim caminant durant un parell de kms, trotant just en els trams de baixada, aquí anem pràcticament sols. Li explico que el que li està passant és precisament la mescla d’aquestes coses i que no s’hi amoïni, hem vingut a disfrutar i no a patir.
 
Donant un cop d’ull al perfil, veig que ara ens bé una estona de baixada llarga i proposo a l’Iker de deixar-nos anar trotant però sense forçar, que li anirà be per recuperar les sensacions.
 
La baixada se li posa d’allò més bé i aviat, sense adonar-nos-en anem incrementant el ritme. Fem l’ultima pujada del dia, no és una gran pujada i podem fer-la pràcticament trotant i ens reenganxem amb alguns corredors. El fet de trobar-se millor i poder avançar corredors ens dóna ales i encarem la baixada a tope. Ens fem un fart d’avançar gent a la baixada que si bé no és excessivament tècnica, la quantitat d’aigua que baixa la fa perillosa en alguns trams.
 
Acabem la baixada i sortim a una pista, la pluja comença a afluixar, però nosaltres ja estem a poc menys d’un Km de l’arribada. Fem aquest últim km un ritme relativament alt, es nota que l’Iker s’ha refet, doncs a mi em costa seguir-li el ritme, avancem alguns corredors més i ens situem en el grup de persones que havien sortit més o menys com nosaltres.
 
Arribem a meta amb 1h 07min, molls com ànecs però contents d’haver pogut fer una cursa en la que hem disfrutat de la pluja, el fang, els bassals i en la qual hem anat de menys a més i en la qual hem trigat menys del que teníem calculat d’inici.

https://www.strava.com/activities/5224267795
 
FITXA:
Temps en moviment: 1h 07min
Temps aturats: 0min

Temps total: 1h 07min
Distància: 10,2 kms
Desnivell: 204+
 

Trail La Vall

Avui hem anat a còrrer al Trail La Vall, el qual es disputava a Bellcaire d'Empordà. Ens hi hem apuntat en Xevi, En Joan, l'Edu i Jo a la cursa curta de 13 kms i l'Iker que s'ha apuntat a la de 6km. La qual era el seu debut en solitari en un trail.

Hem arribat d'hora a Bellcaire, amb temps de sobra per agafar els dorsals i anar a fer un cafè. Acte seguit, em anat a escalfar una miqueta amb en Xevi, en Joan i l'Iker mentre esperàvem que arribes l'Edu.

 Ens hem dirigit a la línia de sortida sota l'arc inflable on després de veure la sortida de la cursa llargajaens hi hem preparat. L'Iker havia de sortir més tard en la cursa de 6kms. La sortida ha set una mica caòtica, ja que al final hem sortit plegats els de la curta amb els de la marxa de 6km. amb el qual l'Iker s'ha quedat una mica enrera en la sortida segons m'ha explicat, ja que esperava a sortir 5min mes tar que nosaltres.

En fi, ens posem en marxa i travessem el poble en direcció al Montgrí pels carrers de Bellcaire que desde la plaça són en baixada. Al poc de sortir perdo de vista als companys que es queden una mica enrera. Deixem el poble per una pista ampla que ja puja una mica i de seguida arribem a peus del Montgrí per la banda Oest. Un cop deixem la pista, agafem un corriol que deseguida puja fort, al principi per un camí força fresat i ben marcat. El grup es va estirant mica a mica aprofito les ziga-zagues per mirar enrera. Veig a en Joan que esta pocs metres darrera meu, però ni rastre de la resta,...

La pujada es va fent dura, amb una pendent mitjana del 25%. S'em fa durilla, en Joan m'atrapa i anem uns metres junts fins que mica a mica em va deixant enrera. El corriol es complica a mida que anem pujant, cada cop és menys fresat i cada vegada hi ha més roca suelta fins a arribar al punt en que el camí a penes es un pas entre les diferents roques que hi ha al camí. Cada vegada costa més avançar amb bon ritme al ser tant trencat. Arribo a la part alta, ja es veu el Castell del Montgrí en el següent turó, així que hem de baixar fins un coll per un corriol pedregós on hi  ha un primer avituallament d'aigua. No faig parada, doncs em sento força cansat i no vull perdre temps innecessari, a més porto suficient aigua a la motxilla. Des d'aquí enfilem camí cap al Castell del Montgrí, el qual ja em conec una mica d'haver-hi pujat vàries vegades de quan anavem de càmping a Torroella.

La pujada fins al castell, consta de vàries ziga-zagues molt marcades, les quals faig caminant perque ara mateix no dono per més. Des de les ziga-zagues, veig a en Xevi que puja un parel de rampes per darrera meu i sembla que em va retallant mica a mica. Arribo al Castell on hi havia un control de pas. En aquest punt, porto 49 min de cursa i estem en el km 5 aprox. Voltem el Castell per la cara est i baixem cap a un altre coll. La baixada fins al coll es molt tècnica, amb passos força compromesoson s'ha d'anar molt al cas de no fer-se mal, de fet, em creuo amb un noi que puja que s'acaba de girar el turmell i que ha d'abandonar.

Arribem al coll, aquí hi ha una mica de caos i confusió, ja que no hi ha marques de cursa visibles i alguns corredors tiraven per camins equivocats. La cursa segueix  cap al Montplà, on des d'allà ja quasi tot és baixada fins a Bellcaire. Just baixar del montplà faig una parada per fer un riu i com que en Xevi el tinc a prop, m'espero a que arribi a la meva alçada per seguir junts.

En arrivar, en Xevi porta un trau al cap, segons em comenta, ha caigut al cim del Pig Anill, el cim de la primera pujada, en el tram de roques sense camí. Seguim doncs junts i en pocs metres arrivem al segon avituallament, on bevem una mica i piquem unes gominoles.Fem un parell de rampes de pujada i fem un corriolet molt xulo abans de començar a baixar ja més pronunciadament per una pista ample. 

Sortim de la pista i ens fiquem per un corriol, potser el més maco i divertit de tota la cursa en mitg d'un bosc i seguim enllaçant trams de pista i corriol fins que sortim ja a una pista principal, a les afores de Bellcaire, aquí girem a la dreta seguint a un corredor amb el qual baixavem parlant. De cop i volta deixem de veure marques de nou dela cursa i comencem a dubtar que no ens haguem colat,...Observo que estem deixant l'esglèsia i la part alta del poble, el lloc d'arribada molt a l'esquerra nostra i que ens n'anem apartant, Havia estudiat bé el mapa del recorregut i hauriem d'entrar-hi pel dret. Per tant decidim cambiar de direcció i girem cap al centre anant a buscar el casc antic. Seguim un parell de carrers i retrobem les marques de la cursa, girem per un carrer a mà dreta i entrem ja a l'ultim tram, només ens queda la pujada fins a la línia d'arribada.

Arribem a meta amb 1h 56min. Ha estat una cursa durilla però divertida. Un cop hem arribat, hem acompanyat a en Xevi a l'ambulacia perque li miressin el trau del cap on li posen unes tirites de punts.

Parlant amb la resta, a en Joan li ha anat prou bé i ha fet un bon temps a l'igual que l'Iker en la cursa de 6 kms, en la qual ha entat en tercer lloc de la general (2n Infantil) i la qual ha disfrutat també molt. L'Edu ha arribat una mica més tard que nosaltres i també l'ha trobat força dura.

Acabada la cursa, hem decidit anar al CAP de l'Escala a que li miressin el cop del cap a en Xevi, on després de més d'una hora d'espera, l'han enviat a casa sense a penes mirar-li res.

En definitiva, una cursa dura sobretot per el terreny en que es disputa, ja que no et deixa recuperar-te pràcticament en cap moment i en la qual no pots despistar-te ni un minut.

https://www.strava.com/activities/2933844619


FITXA:
Sortida - Av. #1: 40 min
Av. #1 - Av. #2: 25 min
Av. #2 - Arribada: 51 min
Temps en moviment: 1h 48 min
Temps aturat: 8 min
Temps total: 1h 56 min
Distància: 13,8 kms
Desnivell: 478+/478-

Llagostrail '19

Vinga doncs!,... Avui era el dia de la Llagostrail. Una cursa que em feia bastanta il·lusió per deiversos motius. El principal era que correriem junt amb l'Iker, el petit de casa. A banda tenia ganes de fer una cursa al poble on vaig a treballar desde fa ja 10 anys.

Som una petita colla  que anem cap allà. A l'ker i a mi s'ens hi han afegit els Arumí, Pare i fill, i també el meu tiet, en Joan que correrà també la cursa de 13kms. La Mireia, la seva filla, correrà una deles curses infantils. A part, també l'Eduard i en Zuma de la feina s'hi han apuntat.

Així doncs, després de recollir els dorsals i de preparar-nos una mica, fem una mica d'escalfament previ a la cursa i ens posem sota l'arc de sortida després de veure la sortida de la cursa llarga. Donen el tret de sortida i sortim en desvandada. Em poso davant i marco el ritme, ja que els nanos anirien a fondo i quedarien desfondats sino els frenem una mica.

Els primers metres segueixen el carril bici i desenboquen en en un pont que travessa la carretera, on just travessar-lo agafem un primer corriol el qual després de una lleugera pujada, va baixant serpentejant. Deixo passar a l'Iker al davant i que marqui ell el pas, darrera meu van l'Oriol i l'Angel. L'Iker va a bon ritme sense parar de trotar.

 Arrivem al primer avituallament després d'una biaxada força marcada per un corriol de terra i pedra. Portem 36 mins de cursa, el qual es un bon temps. Sortint de l'avituallament tornem a enfilar cap a munt per un nou corriol bastant enfangat, aquest cop, la pujada es més dura, i l'Iker segueix marcant el pas ara molt més alegre, de fet durant la pujada em fa suar la cansalada, i a l'Oriol li costa unas mica també seguir el ritme, la qual cosa fa que ens distanciem una miqueta d'ells. Nosaltres seguim endavant, ja sabem que no els tenim massa enrera i que ja ens atraparan. 

Sortim a una pista ampla de pedra i terra de nou que enllaça de nou amb un nou corriol de baixada. Estem disfrutant molt de la cursa, es una autèntica muntanya rusa de pedres, terra, fang i aigua. Arribem al segon avituallament amb 1h 10 min on ens reagrupem amb l'Oriol i l'Angel.

Just sortir de l'avituallament, hem de travessar el riu. Sense possibilitat de sortejar l'aigua, ens toca mullar-nos els peus. Seguim per la pista i entrem de nou a un corriolet atravessant un altre riu de nou. Ara ja ens hem ajuntat amb els de la curasa llarga. Els Arumí s'han tornat a quedar un xic enrera i decidim esperar-los just sortir del corriol enfangat, ja que es molt estret i no volem fer tap.

Un cop reagrupats, seguim per un nou camí que puja lleugera però constantment. Els nens, comencen a estar ja una mica cansats, però segueixen el ritme. Arribem a la part més alta de la cursa, ara ja només ens queda anar baixant. Primer per una pista amplaque baixa i que es devia a l'esquerra per un nou corriol a través del bosc. Travessem un nou riu i passem per un petit tunel que creua l'autopista per sota, sortint ja  ala banda de Llagostera. Sortim de nou al carril bici, ens queden ja només uns metres. Els nens s'animen i apreten una mica al veure alguns corredors de la llarga que ens adelanten i que els animen, tot i amb això no aguanten gaire i han d'afluixar.

Arribem al pavelló, ultims metres, ara sí els petits es posen a córrer esperitats  deixant-nos a mi i a l'Angel enrera i creuant la línia d'arribada pràcticament a l'esprint.

Acabem doncs la cursa amb 1h 43 min, havent disfrutat molt de la cursa la qual ha set molt divertida i el millor de tot amb els nens contents d'haver-hi pogut córrer.

https://www.strava.com/activities/2887314527

FITXA:

Sortida - Av. #1: 36 min

Av. #1 - Av. #2: 34 min

Av. #2 - Arrivada: 20 min

Temps en moviment: 1h 30 min

Temps aturats: 13 min

Temps total: 1h 43 min

Distància: 13 min

Desnivell: 317+/317-

Trail del Bisaura

Avui tocava el Trail de Bisaura. Enguany en la versió M de 22kms (a mi m'han sortit 23,5). En aquesta ocasió en Xevi, En Jordi i Jo, comparitm distància, mentre que l'Erik, en Bernat i la Laia han optat per la S de 11 kms. L'objectiu personal per la cursa es intentar voltar les 3h 15min.

Arribem a Sant Quirze mitja hora abans i aprofitem per escalfar una mica per entre els carrers del poble i deu minuts abans de la sortida passem pel control de sortida i ens plantem sota l'arc. 

A les 9:00h ens han donat el tret de sortida, petardo al canto i campi qui pugui!. Fem els primers metres atravessant el poble en direcció Montesquiu per una pista ampla. La cursa, fins al Castell de Montesquiu, al qual no acabem d'arribar-hi. De fet, fins al primer avituallament el track es calcat a l'any anterior. 

Arribo a l'avituallament amb 26' 20", bec un glop d'aigua i reagrupem amb la resta de companys.que arribem practicament a l'hora que jo. Fem camí cap al següent avituallament, a la Farga de Bebié a on tenim un primer tall horari. Faig la primera part d'aquest tram amb pas força alegre, trotant pràcticament tot, però el ultims metres abans d'arribar a l'avituallament vaig una mica tou, tot i amb això faig un esforç per no abaixar el ritme. 

Segon avituallament, portem 47' 30", la previsió era de passar amb 45', per tant, no estamos tan mal, esperem no fotre un pet com un aglà!.

A partir de qui bé lo bó del Trail, la canya brava. Tanmateix, tot i no haver parat massa estona a l'avituallament, just un gotet d'aigua, fem el camí cap a l'avituallament dels Bufadors amb energia renovada. fent els primers metres que sòn de pujada en asfalt per travessar la Farga de Bebié caminant i recuperant una miqueta. 

En aquest tram em sento molt be, corrent entre trialeres, amb tobogans que pujen i baixen molt i molt divertits. El grup s'ha anat estirant, tant, que quan m'en adono en Jordi i en Xevi no els tinc a la vista i s'han quedat enrera. Jo segueixo al meu ritme, convençut que tard o d'hora m'atraparan, ja que encara queda molta cursa per endavant. Aquestes trialeres, acabem de cop en una forta pujada on quasi hem de grimpar i on al capdemunt ens hi espera el tercer avituallament de la jornada. El temps de pas en aquest punt es de 1h 30' 53". Aquí ja vaig bastant per sota del temps que tenia com a objectiu, que era 1:15'. Aquesta última pujada m'ha matat!.

A aquestes alçades, ja tinc la meitat de la cursa al sac i amb ella la pujada més 'Heavy' de la cursa. Aprofito aquest avituallament per menjar alguna cosa i hidratar-me bé i repostar aigua, de pas faig temps per veure si veig arribar als companys. Surto de l'avituallament sense poder veure als companys. 

El tram que correr per els bufadors es simplement espectacular i de gran bellesa paisatgistica. Durant tot aquest tram tinc un nou 'baixón' i em costa mantenir gaire estona seguida trotant. Sortint dels bufadors, m'atrapa en Xevi que va més fresc. Em comenta que s'havia quedat enrera acompanyant a en Jordi que ho havia passant una mica malament en el tram entre Bebié i Beví, però que seguia en cursa al seu ritme. Així doncs seguim endavant amb en Xevi que marca el ritme, sobretot en les pujades on a mi em costa més.

Santa Maria de Besora, el penultim avituallament abans de l'arribada, on passem amb 2h 12' 21". Anem 22 minuts per sobre el calcul previst. Menjem una miqueta i bevem, sense pressa, ens espera encara la pujada al Castell de Besora que no es cosa fàcil després dels kms i desnivell que acumulem a les cames. La pujada es fa dura, tot i això, el fet de conèixer el terreny ajuda  passar-ho millor i un cop passat el castell ja trotem amb alegria per anar a buscar el Pla de Revell, tot i això l'ultima pujada abans d'arribar al pla s'em fa llarga.

Arribem a l'avituallament de Pla de Revell plegats amb en Xevi, si bé ell sembla anar algo més sobrat amb 2h 52' 50". Tenim 23 min per arribar a meta si volem aconseguir l'objectiu marcat, just, però no impossible, haurem fotre-li fort!.  Ens tirem de cap per la trialera avall, a muerte, disposats a disfrutar de la baixada on adelantema força corredors tant de la curta com de la distància de 22kms. No obstant, aquesta s'ens fa llarga, molt llarga,...En Xevi es gira el turmell en un tram relativament senzill de pista, i això sumat a que jo vaig just de fondo, fa que abaixem el ritme una mica per mantenir la mecànica. Arribem a Sant Quirze, fent un descens entre carrerons i escales i sortim al capdamunt del pont, on ja podem veure el call d'arribada, aixi que fem un ultim esforç i entrem corrent al box d'arribada on hi ha un munt de gent  a l'altre costat de les tanques donant suport. Entre aquesta gent i tenim la familia, i l'Iker salta per acompanyar-nos a travessar l'arc d'arribada, el qual passem amb 3h 32'37". 

En resum, una cursa genial, amb un recorregut espectacular. La sensació final, es que he arrivat una mica just a la cursa, ja que, en alguns moments he anat molt tou. A nivell de la colla, tots molt contents d'haver acabat la cursa, i amb l'extra afegit de que tant en Bernat com la Laia vàren fer podi en la distància de 11 kms en les seves respectives categories. Esperem tornar-hi en la propera edició.

https://www.strava.com/activities/2782076146

FITXA:
Sortida - Font Codineta: 26min
Font Codineta -  Farga de Bebié: 47 min
Farga de Bevié - Beví: 1h 30 min
Beví - Sta Maria de Besora: 2h 12 min
Sta. Maria de Besora - Pla de revell: 2h 52 min
Pla de Revell - Arribada: 3h 32 min.
Temps Aturat: 26 min.
Temps Total: 3h 32min
Distància: 23,50 Kms.
Desnivell: 1.000+/1.000-

Trail 3 Batlles

Avui tocaba cursa, concretament el trail que tenim a tocar de casa, el Trail 3 Batlles. Enguany, era la segona vegada que feia aquesta cursa, a part de que durant l'any he fet alguns trams, així que enguany ja sabia on em ficava.

El dia amenaça pluja ja des de bon començament, el qual farà la cursa més divertida. Anem a buscar el dorsal ben d'hora amb l'erik que també corre la cursa. Després de recollir i parlar amb algun coneguts, anem al cotxe a preparar-nos. Tot seguit ens retrobem amb en Xevi i en Bernat que també correran i anem a escalfar una mica abans de passar pel control de sortida.

Sota l'arc de sortida esperant la sortida fem broma del que ens queda per endavant. A les 8h es dóna la sortida puntualment i sortim com un coet. Travessem el poble i ens dirigim en direcció a la zona de les escoles. En Xevi i jo anem plegats mentre que l'Erik i en Bernat van una mica més endavant.

Enfilem per la pista del sot gran la qual deixem al trencant que puja al castell per la zona de pedregar. aqui afluixem i caminem uns metres abans d'agafar el corriol cap a la Palmerola on tornem a trotar de nou fins al Sot Gran, on baixem per la trialera que porta a Vilaseca però que ens desvien  travessant els turons per anar a sortir a la pista que porta a Borgonyà on ja ens espera el primer avituallament just a l'entrada. Arribem en aquest punt amb 32 min.

Sortim de l'avituallament i en comptes de travessar el poble com l'any passat, enfilem una pista que passa per darrera Borgonyà. Aquesta pista es dreta i ens porta a la carena de comadebó. Ja no anem tant lleugers, aquí el desnivell es més pronunciat però seguim amb bon ritme. Deixem Comadebò enrera i baixem cap a uns camps on tenim la pujada més dura del dia fins arribar al Serrat alt, aquí és on l'any passat vaig patir més i avui no és una excepció. S'em fa molt feixuc i en Xevi pràcticament ha de tirar de mi. Arribem al Serrat Alt amb 1h 5 min. Ara toca baixar fins que trobem el següent avituallament. La baixada em va força bé, aprofito els primers metres que són més drets i tècnis per refer-me una mica i fem la resta trotant a bon ritme passant a alguns corredors. Arribem al segon avituallament on hi ha la Mònica i l'Iker. Ens dieuen que l?erik i en Bernat ja fa estona que han passat i que anaven força bé. Ens prenem un temps per veure i menjar alguna cosa i sortim per la pista trotant a estones, però decidim reservar per més endavant.

Comença a ploure, més o menys cuan agafem el trencant que ens ha de dur cap als tres batlles, des d'aqui, tot i sabent que ara bé una pujada llarga però relativament lleugera arrenquem a trotar de nou, corrent pràcticament tot el tram. Ara sembla que jo vaig més fi i haig de tirar una mica d'En Xevi. Arribem al avituallament de 3 Batlles. Bevem una mica i tirem milles, encara ens queda pujar al castell i la pujada es farà dura. 

Enfilem camí cap al castell pujant xino-xano sota una pluja fina. El terreny està moll i rellisca amb el que em d'anar en compte a les parts més tècniques. Coronem el Castell, la feina ja està pràcticament feta, ara queda només un parell de kms de baixada fins a l'arribada. Tirem avall al 'trote ligero' que diriem baixant per la pista que baixa cap al camp de futbol i escoles. Girem a l'esquerra en direcció a Mas Vila, des del qual tirem avall directe cap a l'arc d'arribada, el qual ja veiem uns metres enllà.

Travessem l'arc sota la pluja, en solitari, ja que la majoria de públic s'ha arraserat al pavelló i aturem el crono amb 2h 19min (temps oficial de la cursa).

https://www.strava.com/activities/2726835048

FITXA:
Sortida -  Av. #1: 28 min
Av. #1 - Av. #2: 44 min
Av. #2 - Av. #3: 19 min
Av. #3 - Arribada: 29 min             
Temps en moviment: 2h 00min
Temps aturat: 19 min
Temps Total: 2h 19 min
Distància: 15 kms
Desnivell: 681+/681-

1er Trail d'orís

Avui he anat a córrer al 1er trail d'orís. No en teníem massa informació d'aquesta cursa i de fet me'n vaig assabentar quasi de casualitat.

El fet es que aquest matí, poc abans de les 9h, estava sota l'arc de sortida amb l'Erik i la Laia Rubio esperant a que donessin  la sortida amb força fred al cos i sense haver escalfat gens ni mica doncs hem arribat justos a lloc i els nanos no volien ni sentir parlar d'escalfament.

La cursa a constat d'un total de 22kms i 850m de desnivell positiu, amb un recorregut 'sorpresa' doncs no se n'havia fet public el track.

A les 9:00 puntuals com un clau es dona la sortida que surt de davant de la casa de la vila d'Orís. Just sortir girem a la dreta i baixem per l'antiga carretera durant varis centenars de metres fins a un trencant a mà dreta on ens espera una pista amb una forta pendent, això promet,...

De seguida, l'Erik i la Laia es queden una mica enrere, jo vaig intentant trotar en els trams més plans. Sembla que el cos respon prou bé així que passen els metres i sortim a la carretera, on agafem el PR que puja fins al Castell. Durant la pujada noto molèsties al soli de la cama dreta, així que procuro no forçar massa a les pujades i no córrer més del necessari.

Arribo al Castell on hi ha un control de pas, aprofito per treure'm el paravent que ja em sobra. A la rectoria hi ha el primer avituallament, faig u n got de Coca-Cola i segueixo. Girem a la dreta seguint de nou un PR que ens porta per mig de bosc i que surt a la carretera que puja cap a Gallifa. travessem la carretera i cambiem de vessant, per anar a buscar la part més occidental de Sant Salvador.

Segueixen caient kms entre corriols, camps,... certament la cursa es 'deixa córrer' bastant. Arribo al segon avituallament. Les molèsties al soli han anat en augment i ara vaig pitjor. De fet en aquest punt m'he rumiat seriosament de retirar-me i tirar avall, però que carai,... pit i collons i cap a munt!

Segueixo pujant per una pista ampla que enllaça amb el camí de Sant Salvador. Com que la pujada es pronunciada faig tot el tram caminant però a pas lleuger. Un cop al trencant del camí de Sant Salvador, ja sóc a terreny conegut, sé el que m'espera fins a arribar a dalt, així que apreto una mica, però sense córrer.

Arribo a Sant Salvador, el punt més alt de la cursa i l'ecuador de la prova. Ara toca baixar. A l'avituallament m'ajunto amb L'Eric Sibina i la seva mestressa que van xino-xano. Tot i que en principi volia baixar caminant m'engresco al veure-l's a ells trotar i em deixo anar. El dolor es suportable a les baixades, si bé haig d'anar molt en compte a no carregar en excés la cama dreta.

La baixada es molt maca per corriols revirats tot resseguint els cingles, altre cops seguint marques de GR. Faig pràcticament tota la baixada de Sant Salvador corrent, de fet passo davant de l'Eric i cia. i els hi trec uns minuts durant la baixada.

S'acaba el tram de bosc i sortim a una pista ampla, a on haig d'afluixar i seguir caminant. Ara són ells que em deixen enrere a mi, doncs per la pista em costa molt més de trotar. Passo per l'ultim avituallament sense parar-me.

Segueixo baixant ara enllaçant trams de pista ampla una rera l'altra. M'avança un corredor que tenia davant molt al principi i com que veig que això, caminant, va per llarg, decideixo tornar a trotar mentre hi hagi baixada buscant els laterals on el terreny es més tou.

Arribo a Vinyoles, ja no queda gaire 3kms. Una ultima pujada que ens porta a passar pel costat dels dipòsits d'aigua, conec el camí ja hi he passat a vegades en bicicleta, així que sé el que em queda.

Entro en un corriol i intento trotar a estones,... passada una granja es veu ja la carretera d'Orís i el tram final, així que faig un esforç i torno a trotar de nou, apretant una mica les dents. Surto a la carretera i avall que fa baixada. Miro el rellotge, 2:55min. Em deixo anar carretera avall anant tan ràpid com puc per intentar baixar de les tres hores.

Finalment travesso l'arc d'arribada en 3:02min. molt satisfet per haver acabat la cursa, amb bones sensacions tot i haver corregut tant tocat. Ara toca recuperar-se i preparar-se per una nova fita.

https://www.strava.com/activities/2254056618

Cursa de Muntanya Ges Extrem 2010

Aquest matí he corregut a la 2ª cursa de Muntanya  Ges Extrem. Enguany, el traçat recorria tota la serra de Bellmunt. De fet es tractava de pseguir tot el camí de la Serragrenyada des de el revolt que hi ha abans d'arribar al trencant de Pedroses, passant pel coll de Duec. Un cop a Bellmunt, baixada per el cami vell fins a la mare de Déu i seguint per la carretera fins a l'Arribada. En total uns 7,5 Kms aprox i uns 550de desnivell positiu.

No vàrem ser gaires en la convocatoria de la cursa de running d'enguany, només 9 corredors. Alguns no vàren venir perque era festa major a Sant Vicenç, d'altres es van estimar més sortir amb la bici i d'altres es van quedar a casa.

Així doncs a les 9:40 es va donar la sortida amb un bon petard com ja és habitual en les curses de la Ges Extrem. De bon principi en Jaume va sortir com un cohet i la resta a intentar seguir-lo. Els primers 200 metres comencen an baixada però de seguida el camí s'enfila cada cop més dret cap amunt he pogut mantenir trotant una bona estona tot i la pendent forta que hi havia, gairebé fins a la tanca de ferro. Fins aquí hem mantenia en 6ª posició i bastant a prop de la Nuria i en Pere 4rt i 5è en aquell moment, per darrera tenia encara 3 persones més al darrera en Sam que sabia que m'inetaria apretar a la mé mínima, en Xevi i l'Ana que tot i que era el primer dia que venia hem constava de que en aquest tipus de curses és molt dura i molt ràpida.

He entrat al trencant de coll de Duec i he trotat tota la part més plana del principi, però a la que s'ha començat a enfilar fort he seguit a peu. De seguida he notat la forta xafogor que feia i això ha fet que hem costés una mica de recuperar-me, ja que ´tot i no portar el pulsometre notava que anava altíssim de pulsacions tota l'hora, (suposo que el costipat que he arrossegat aquesta setmana també hi ha ajudat) i en alguns trams que eren quasibé plans i que hagués pogut córrer, he tingut que seguir caminat per recuperar una mica. Aviat l'Ana m'ha atrapat i he intentat seguir-la però m'era impossible, ja que en cambiar de baga i començar a carenejar, m'he trobat completament buit.

He aprofitat per prendre'm un gel i quasi el trec tot de lo calent que estava. He fet un esforç per mantenir-lo dintre i així a veure si hem recuperava. No falla aquestes potingues són la óstia (o simplement pura psicologia), peró en uns minuts ja m'he anat trobant amb més forces i a mida que m'acostaba a Bellmunt m'animava més. Aviat he vist les antenes i això m'ha donat ales  per accelerar el pas una mica.

A dalt a Bellmunt hi havia l'Emili amb el beure. hem diu que l'Ana ha passat fa uns sis minuts. Uff! - penso impossible d'atrapar-la encara que no em pari, així que bec força i m'ho prenc amb calma. Un minutet i poc més tard arriba en Sam, així que m'acabo el got que tenia ràpid i tiro avall abans que ell, no estic avui per haver-me-la de jugar a un nou esprint com l'any abans.

Söc conscient de que a la baixada per el corriol puc treure-li algun minutet a en Sam si vaig ràpid, no obstant com que no el tinc a vista, baixo ràpid però asegurant molt on poso els peus, talonant per no carregar la musculatura en excés i traçant bé a les curves.

Faig una baixada perfect, sense entrebancs i a més força ràpida, una de les millors que he fet mai en relació velocitat/seguretat per entendrens. Arribo al pedronet i ja és tot carretera com que no tinc a ningú davant ni al darrera a la vista hem deixo anar avall sense apretar massa per no castigar massa les cames. Finalment arribo amb un temps de 1:03:15. Un bon temps ja que volia rondar l'hora tot i això em queda un regust agredolç ja que creia que podria haver fet menys. En fi un altre dia serà.

Bellmunt amb l'Erik

Avui hem anat a caminar amb l'Erik com ja sol ser avitual els dimarts des de que té vacances.

Hem pujat a Bellmunt, ja que teniem ganes de variar el recorregut i deixar de banda una mica la zona del castell de Torelló. A més era un repte que l'Erik tenia pendent, ja que fa temps que hi vàrem anar i vam tinguer que recular perque ja no podia més.

Avui però a aconseguit el seu repte i ha pujat fins a tocar la creu. Hem deixat el cotxe prop del trencant que porta a coll de Duec i hem enfilat careretera amunt fins al trencant de Pedroses on hem agafat el GR que puja a l'esquerra de la carretera i l'hem enfilat ben bé pel dret.

El nano estava motiva i volia pujar-ho tot pel dret avui. Hem fet tot el camí fins al pàrking per el cami i per les zones més dretes que trobavem fins a arribar al pàrking. un cop al pàrking hem pujat cap al santuari per mateix lloc que ens fan pujar el dia de la Duatló en el tram de Running fins a trobar les escales.

43 minuts més tard ja erem dalt del Santuari i sense ni tan sols parar l'Erik ha volgut pujar al mirador de la creu a fer una foto. A dalt però hi havia sorpresa, un ramat de cabres prenien la fresca ben bé a dalt de tot.

Un cop fetes les fotos de rigor i després d'un breu descans a l'explanada. Hem tirat avall pel camí fins a la font vidranesa trotant per entre el arbres. Un cop a la font avall per la carretera també corrent una miqueta. A l'erik li costava anar a poc a poc i al final a agafat flato arribant al pedronet i hem seguit caminant un rato fins que hem vist al cotxe que s'ha posat a córrer com un boig.

En total 1h 19min de caminada sota una calor bastant intensa però amb l'objectiu de pujar a Bellmunt d'una tirada aconseguit.