diumenge, 31 de març de 2019

1er Trail d'orís

Avui he anat a córrer al 1er trail d'orís. No en teníem massa informació d'aquesta cursa i de fet me'n vaig assabentar quasi de casualitat.

El fet es que aquest matí, poc abans de les 9h, estava sota l'arc de sortida amb l'Erik i la Laia Rubio esperant a que donessin  la sortida amb força fred al cos i sense haver escalfat gens ni mica doncs hem arribat justos a lloc i els nanos no volien ni sentir parlar d'escalfament.

La cursa a constat d'un total de 22kms i 850m de desnivell positiu, amb un recorregut 'sorpresa' doncs no se n'havia fet public el track.

A les 9:00 puntuals com un clau es dona la sortida que surt de davant de la casa de la vila d'Orís. Just sortir girem a la dreta i baixem per l'antiga carretera durant varis centenars de metres fins a un trencant a mà dreta on ens espera una pista amb una forta pendent, això promet,...

De seguida, l'Erik i la Laia es queden una mica enrere, jo vaig intentant trotar en els trams més plans. Sembla que el cos respon prou bé així que passen els metres i sortim a la carretera, on agafem el PR que puja fins al Castell. Durant la pujada noto molèsties al soli de la cama dreta, així que procuro no forçar massa a les pujades i no córrer més del necessari.

Arribo al Castell on hi ha un control de pas, aprofito per treure'm el paravent que ja em sobra. A la rectoria hi ha el primer avituallament, faig u n got de Coca-Cola i segueixo. Girem a la dreta seguint de nou un PR que ens porta per mig de bosc i que surt a la carretera que puja cap a Gallifa. travessem la carretera i cambiem de vessant, per anar a buscar la part més occidental de Sant Salvador.
Segueixen caient kms entre corriols, camps,... certament la cursa es 'deixa córrer' bastant. Arribo al segon avituallament. Les molèsties al soli han anat en augment i ara vaig pitjor. De fet en aquest punt m'he rumiat seriosament de retirar-me i tirar avall, però que carai,... pit i collons i cap a munt!

Segueixo pujant per una pista ampla que enllaça amb el camí de Sant Salvador. Com que la pujada es pronunciada faig tot el tram caminant però a pas lleuger. Un cop al trencant del camí de Sant Salvador, ja sóc a terreny conegut, sé el que m'espera fins a arribar a dalt, així que apreto una mica, però sense córrer.

Arribo a Sant Salvador, el punt més alt de la cursa i l'ecuador de la prova. Ara toca baixar. A l'avituallament m'ajunto amb L'Eric Sibina i la seva mestressa que van xino-xano. Tot i que en principi volia baixar caminant m'engresco al veure-l's a ells trotar i em deixo anar. El dolor es suportable a les baixades, si bé haig d'anar molt en compte a no carregar en excés la cama dreta.

La baixada es molt maca per corriols revirats tot resseguint els cingles, altre cops seguint marques de GR. Faig pràcticament tota la baixada de Sant Salvador corrent, de fet passo davant de l'Eric i cia. i els hi trec uns minuts durant la baixada.

S'acaba el tram de bosc i sortim a una pista ampla, a on haig d'afluixar i seguir caminant. Ara són ells que em deixen enrere a mi, doncs per la pista em costa molt més de trotar. Passo per l'ultim avituallament sense parar-me.

Segueixo baixant ara enllaçant trams de pista ampla una rera l'altra. M'avança un corredor que tenia davant molt al principi i com que veig que això, caminant, va per llarg, decideixo tornar a trotar mentre hi hagi baixada buscant els laterals on el terreny es més tou.

Arribo a Vinyoles, ja no queda gaire 3kms. Una ultima pujada que ens porta a passar pel costat dels dipòsits d'aigua, conec el camí ja hi he passat a vegades en bicicleta, així que sé el que em queda.

Entro en un corriol i intento trotar a estones,... passada una granja es veu ja la carretera d'Orís i el tram final, així que faig un esforç i torno a trotar de nou, apretant una mica les dents. Surto a la carretera i avall que fa baixada. Miro el rellotge, 2:55min. Em deixo anar carretera avall anant tan ràpid com puc per intentar baixar de les tres hores.

Finalment travesso l'arc d'arribada en 3:02min. molt satisfet per haver acabat la cursa, amb bones sensacions tot i haver corregut tant tocat. Ara toca recuperar-se i preparar-se per una nova fita.


https://www.strava.com/activities/2254056618

diumenge, 17 de març de 2019

Taga amb els nanos

Avui hem anat a fer el Taga. Ja feia temps que en tenia ganes així que a mitja setmana ja vàrem quedar entesos amb en Xevi per anar-hi amb la canalla.

Ens hem trobat a casa a les 7:30 i hem fet camí cap a Ogassa amb els cotxes I sobre les 8:30 ja érem a l’aparcament de l’ermita de Sant Martí d’Ogassa.

Com sempre els primers metres són durs per la pendent pronunciada de la pujada. Els nanos pujen bé, sobretot l’Erik i la Laia que són els més grans. L’Iker també arrenca fort (veurem el que dura) mentre que l’Oriol renega una mica en els primers metres.
Mica a mica anem deixant metres enrere i arribem a l’abeurador i ja es veu de lluny el coll de la Portella d’Ogassa,, així que comencem a fer les ziga-zagues, que se’ns passen en un vist i no vist.

Arribem a la Portella en 45 min. Paradeta per veure una mica i fer alguna foto, el dia és esplèndid.
Seguim fent camí cap al Taga, l’Erik i la Laia s’avancen una mica, mentre que la resta anem més xino-xano, però de n’hi dó com pujen els petits!, no s’encanten pas tampoc.

Fem cim amb 1h15min. A dalt fa una mica d’aire, tot i això ens arraserem una mica i mengem l’entrepà mentre l’Erik ens fa una conferència sobre les cel·lules mare.

Toca baixar I ho fem per la banda de Coll de Jou. Baixem trotant, com sempre. Deixo a la resta que vagin baixant mentre m’entretinc una mica a Dalt, ja que acostumo a baixar més ràpid, tot i això L’Erik Baixa com un Isard i decideixo intentar atrapar-lo. Mala pensada, doncs després de passar un filat, perdo l’equilibri i caic de morros a terra. La caiguda a sigut dura, he parat el cop amb el pit. Per sort només tinc algunes rascades i el cos adolorit. Podia a ver estat pitjor.

Seguim baixant, aquest cop vaig amb molta més cautela, doncs el cop m’ha deixat ben destrempat, així que baixo acompanyant a l’Iker que va més lent.

Arribem a Coll de Jou en només 20 min. i fem camí cap el cotxe. Decidim provar un GR que ens hauria de dur pràcticament al punt de sortida en comptes de passar per la pista de pòrtland.
Aquest GR està marcat (podria estar-ho millor), i realment ha valgut la pena passar-hi doncs té algun tros realment maco.
Finalment, arribem als cotxes després de 2h 52min. De caminada en un dia radiant i esplèndid. Ara ens espera una barbacoa a casa per rematar el dia.

https://www.strava.com/activities/2219610163


FITXA:

St. Martí d'Ogassa - Taga: 1h 15min
Taga - Coll de Jou: 20 min
Coll de Jou - Sant Martí D'Ogassa: 27 min
Temps Travessia: 2h 02 min
Temps Aturats: 50 min
Temps Total: 2h 52 min
Distància: 7,9 kms
Desnivell: 689+/689-

diumenge, 10 de març de 2019

Volta per el Bisaura

La volta d’avui, era una sortida que ja vaig fer fa uns anys amb en Jaume castells i en Pere vila. Un tomb per la zona del Bisaura que te uns paratges meravellosos.
Sortim desde la zona esportiva de St. Quirze del Vallés, Anem en Xevi R. En Jordi F. I jo. I seguim les marques d’un GR. que passada la fàbrica de Sodeca ens enfila amunt per mig de bosc. Els primers kilòmetres van passant i el camí no para d’anar pujant més i més a cada passa, em noto els bessons carregats. Sovint haig d’anar controlant el track amb el GPS del telèfon per assegurar que no ens desviem de la ruta, però el camí es molt fresat i està ben marcat.
Arribem a la zona del bosquetell on hi ha un trencant que ens duria cap a Bellmunt a mà dreta, nosaltres seguim cap a l’esquerra i després d’un turonet sortim al capdamunt de la carena on veiem el castell de Sta. Maria de Besora al fons. A partir d’aquí una baixada vertiginosa i molt divertida fins a arribar ben bé al trencant del salt del Mir a on fem una paradeta per fer-hi fotos.
Reculem uns metres i sortim de nou al camí. Ara agafem una pista ampla que ens porta al restaurant “La cabana del Mir” i des d’aqui per una pista ampla fins a arribar a Sta. Maria de Besora. Aquest tram el fem caminant, tot i que el podríem haver fet trotant.
Arribem a Santa Maria de Besora i fem una paradeta per menjar una mica. Seguidament, enfilem camí cap al castell de Besora. El camí passa just per el costat, però creiem que val la pena pujar fins dalt del castell. Un cop dalt i recobrat l’alè. Desfem el camí per retrobar el trac que ens porta per un nou GR que seguim per mig de bosc  i que aviat ens porta al “pla de Revell”.
Travessem tot el prat del pla de revell, decantant-nos cap a la dreta, per anar a buscar una pista en baixada que fem trotant i que ens porta al castell de Montesquiu.
Arribats al castell, baixem per la carretera trotant fins a arribar de nou a St. Quirze per la banda de l’estació.


https://www.strava.com/activities/2203482413


FITXA:
St. Quirze de Besora - Salt del Mir: 1h 07min
Salt del Mir - Sta. Maria de Besora: 47 min
Sta. Maria de Besora - Castell de Montesquiu: 47 min
Castell de Montesquiu - St. Quirze de Besora: 18 min
Temps Travessia: 2h 59 min
Temps Aturats: 35 min
Temps Total: 3h 34min
Distància: 18,5 kms
Desnivell: 801+/801-

diumenge, 24 de febrer de 2019

Bellmunt amb colla

Avui hem fet una sortideta atipica, no per la volta e si, si no per la colla que hem anat. En total 9 de colla. Per una banda, En Xevi R. en Jordi F, l'Anna R. i jo, i per altra el grup del joven, L'Erik, en Bernat, En Marc, En Buixi i en Sala. 

Ens hem trobat al Bon Preu de l'avinguda del Castell i des d'allà hem enfilat directe cap al castell de Torelló recollint pel camí a en Jordi i l'Anna. Pujada al castell per escalfar i començar a entrar en calor i seguim cap als puig dels tres Batlles, el cual voregem per agafar el GR que ens durà cap a Coll de Duec.

Arribem al coll amb 1h 15 min. Allà ens separem, el grup dels nanos pujar'a Bellmunt per el camí de serragrenyada. Nosaltres anem a buscar la carretera, per agafar el camí que surt de dret a la corba de despres de Mas pedroses. L'Anna decideix baixar ja cap a Sant Vicenç.

Enfilem per el camí amunt reseguint el corriol per el qual vàrem baixar la setmana passada amb els nens fins a trobar un trencant a l'esquerra que puja a munt. El camí es força dret i marcat per les motos de trial. Sortim a la carretera, just a sota l'esplanada on es solen tirar amb el parapent. 

 Arribem a Bellmunt en 2h 5min. Allà, ens trobem als nanos que acaben d'arribar també. Mengem un entrepà a dalt de la creu i acte seguit ens acomiedem dels nanos de nou, ja que ells baixaran pel dret, mentre que nosaltres o fem per la carena de serragrenyada. A la baixada, sen's uneix una coneguda d'en xevi. 

Fem tot el camí de baixada trotant pel corriol fins a arribar a Coll de Duec. Un cop allà, la nostra companya ens deixa, doncs té el cotxe aparcat a prop. Nosaltres a proposta d'rn Xevi anem a buscar un camí que puja de dret desde el cementiri i que te unes grans pendents de baixada pel pedrisar.

El cami segueix per un GR que ens porta vorejant Sant Pere fins a l'hipica de Sant Vicenç de Torelló. Travessem el poble i arribem trotan fins a les escoles on ja ens acomiadem d'en Jordi i donem per acabada la sortida d'avui.

https://www.strava.com/activities/2171608411

FITXA:
Torelló - Coll de Duec: 1h 15min
Coll de Duec - Bellmunt: 50 min
Bellmunt - Coll de Duec: 32 min
Coll de Duec - St. Vicenç de T.: 1h 03min
Temps Total: 4h 24min
Temps Aturats: 44 min
Distància: 19 km
Desnivell: +935/-935

diumenge, 17 de febrer de 2019

Trail Familiar

Aquest matí hem torant a sortir amb els nanos. Una mica de Trail per estirar les cames per la zona de Bellmunt.

Hem deixat el cotxe a l'esplanada de la Redorta i hem enfilat per la carretera amunt fins arribar a l'alçada del trecant de Mas Pedroses. Allà hem agafat el camí vell per pujar pel dret cap a Bellmunt on arribem en 39 minuts. Un cop a dalt mengem una mica i baixem cap a Hi-era-de-Massa trotant pel cami. Al trencant girem a la dreta, per anar a buscar el cami que porta a La Tosca de Degollats. Feia anys que no passava per aquest tram i se'ns a fet una mica llarg, jo el recordava més curt. Tanmateix l'hem fet combinant el caminar i el trot lleuger.

Arribem a la Tosca en 1h 12min on parem per fer alguna foto i hidratar-nos. Seguim fins a la casa de la Vall. allà itentem buscar el camí que ens hauria de dur cap a la Portella, però al no trobar-lo ( o no recordar on s'agafava millor dit) tirem de GPS i agafem un track que ens fa baixar per la pista fins a forat micó.

Un metres després de passar la tancatravessem un prat a mà dreta que ens porta per un cami força fresat i que es va enfilant amunt. aquest camí ens porta per sobre de la cas del serrat, recordo haver-lo fet en alguna ocasió. Al cap d'una estona de camí, enllacem ambun camí que be de la dreta y que dedueixo es el camí que bé de la portella i que es per on hauriem d'haver arribat nosaltres. Segui a l'esquerra en direcció a munt cap a Bellmunt de nou. Ara pujem per un tram que ja vàrem fer anys enrera durant la priemera edició de la duatló de Bellmunt. El camí puja fort durant de km mes o menys fins que trobem un nou trencant. a la dreta seguiriem la pujada cap a Bellmunt. Nosaltres seguim per l'esquerra amb tendencia a anar baixant fins que arribem a la carretera de Bellmunt, a la corba que hi ha passat el trencant de Mas Pedroses., i baixem per la carretera ja fins a arribar al cotxe.


FITXA:
La redortra - Bellmunt: 38 min
Bellmunt - Tosca de Degollats: 34 min
Toscade Degollats- Forat Micó: 38 min
Forat Micó- Redortra: 49 min
Temps Travessia: 2h 39 min
Temps Aturats: 38 min
Temps Total: 3h 17min
Distància: 13.8 kms
Desnivell: 892+/892-

diumenge, 10 de febrer de 2019

Puig de l'Aliga i Puigsacalm

Avui hem quedat amb en Xevi Rubio per anar a fer una caminada. 

Hem deixat el cotxe prop de Cal Ferrer, a la Vola, i des d'allà hem agafat la ista que s'enfila a la dreta del restaurant. El camí passa per una pista ampla fins a arribar ben bé a una antiga masia abandonada. A partir d'aqui, agafem un caminet quesurt de darrera de la casa i que es va enfilant lleugerament. Aviat trobem un trencant que ens desvia a mà esquerra per pujar al puig de l'àliga.

Arribem al puig de l'aliga en 53 min, fem unes fotos i tirem avall, desfent el camí fins a retrobar l'anterior trencall, el cual agafem ara en direcció al Puigsacalm.
Vista des del pig de l'Aliga
El camí va planejat amb lleugera pendent de pujada durant tot el tram per mig de boscos de fajedes i alzinars. Aquest camí ens porta fins a mig tram de pujada entre Barcons i el Puigsacalm.

Des d'aquí ja coneixem el camí, el cual hem fet moltes vegades. Arribem a Font tornedissa, on trobem molta boira i un vent considerable els cuals ens acompanyen la resta del camí fins a Puigsacalm.

Fem cim amb quasi dues hores de camí. No ens entretenim massa a dalt degut al fort vent que hi fa, aixi que reculem i desfem el camí fis a Font Tornadissa, allà parem a fer l'entrepà, ja que estem arresserats del vent y la boira ja s'ha aixecat.

Després d'omplir la panxa una mica, seguim baixant, aquest cop de dret cap a Barcons on arribem trotant mitja horeta més tad.
Bosc de la grevolosa
D'es d'aquí seguim per una pista que surt de dret i que tot i que s'enfila una mica al principi, aviat comença a baixar tot vorejant pel bosc de la grevolosa.

Durant uns metres anem una mica perduts i no veiem massa clar on ens dura la pista, ja que el track tot i anar paral·lel al nostre cami va molt desviat. 

Finalment, arribem al prat de la vola, on trobem una pista més ampla i transitada i que ens porta fins a can piguillem. Arribem al cotxe amb 3h 45 min de caminada.
FITXA:
Cal Ferrer - Puig de l'Aliga: 52 min
Puig de l'Aliga - Puigsacalm: 1h 03min
Puigsacalm - Barcons: 37min
Barcons - Cal Ferrer: 1h 13min
Durada Total: 3h 45min
Temps Aturat: 50 min
Distància: 20,5 Km
Desnivell: +950/-950

dilluns, 28 d’agost de 2017

19ª Travessia a l'estany de Puigcerdà

El Molina Swimm Team
Dissabte es va disputar la travessia a l'estany de Puigcerdà. Despés del debut la setmana anterior a la travessia de Sant Feliu de Guíxols i de la insistència de l'Iker, em vaig a puntar a fer la travessa popular del llac que consta de només 200 metres.

 Sobre les 10.00 vàrem anar cap al llac, on ens vàrem trobar amb en Magí que també nedava en Nil que feia d'àrbitre i la Txell Font del GEIEG.

Després d'un passeig per l'estany per veure com tenien el tinglado muntat i fer temps per recollir dorsals, vàrem anar s fer cua al punt d'entrega de dorsals que en el nostre cas (l'Iker i jo) era a l'altra banda de l'estany.

Moment de la sortida 
Recollit ja el material vàrem anar cap a la zona de sortida de la cursa federada per veure nedar a l'Erik i en Magí. Hi havia una serie de grades muntades en un lateral del llac, i la Mònica havia reservat lloc per l'Iker i per mi a la que estava més aprop de la sortida. Després de veure arribar a l'Erik a la travessa federada, ens vàrem començar a preparar amb l'Iker per a fer la nostra, anat cap a la zona de sortida de nou. 

Un cop sota l'arc de sortida, ens vàrem remullar una mica per tal de no notar tant el contrast de l'aigua que estava força freda (21ºC segons l'organització) i ens vàrem preparar per sortir. 

La sortida va ser algo accidentada.  L'entrada per aquela zona es poc profunda i plena de roques, així que res de tirar-se de cap. Tot i entrar més o menys pla, em faig fer una rascada al genoll sense cap conseqüencia destacable. Els primers metres són heavys, noto de seguida que em falta aire per nedar a gust. La temperatura de l'aigua tampoc ajuda i dona la sensació que s'hagin encongit els pulmons. M'hadono que he sortit massa ràpid deixant-me portar per la gent, he arrencat per sobre del meu ritme i em costa seguir, faig uns metres de braça per recuperar i baixar pulsacions i miro enrera per veure si l'Iker ha sortit bé. El veig uns metres per darrera que va fent, així que em giro i vaig per feina, començo a nedar aquest cop amb més seny i buscant el meu ritme, el qual em costa de trobar, però mica a mica van caient els metres.

Arribada a meta, "vaya estilo!"
Arribo a la boia d'arribada i entro pel 'camí' marcat amb corxeres fins a l'escala que permet sortir de l'estany. Acabo la travessia bastant cansat per haver fet només 200 metres, no he disfrutat com a Sant Feliu la veritat, però estic content perquè he sapigut reconduïr la travessia que havia començat molt malament al principi i perquè el ritme que he portat al final no ha estat del tot dolent. Entrego el xip, pillo un aquarius i espero a l'Iker que arriba mitg minut més tard. Està emprenyat, s'ha fet mal al peu al sortir també i no diu ni mú. Coneixent-lo sé que està més emprenyat per haver quedat darrera meu que no pas pel mal que li pugui fer el peu.

Al final entrega de premis amb sorpresa per la família. L'Erik ha aconseguit quedar tercer en categoria Infantil de la Travessa Federada, mentre que l'Iker aconsegueix el trofeu al nedador més jove de la Jornada.

Una altra a la saca!, ara esperem poder-ho repetir l'any que bé amb milllors sensacions que enguany.

Travessies finalitzades. Els ninis vàren vàren aconseguir trofeu.

FITXA:

DISTÀNCIA: 200 m
TEMPS: 4 min 10 Seg
RITME: 2.05 min/100m

diumenge, 20 d’agost de 2017

4ª Travessia sant feliu de Guíxols

Avui he fet el meu debut en una cursa aquàtica, la travessa de Sant feliu de Guíxols. 

Fa molt poc que he començat a nedar, des de principis de Juliol, però durant aquest més i mitg he intentat seguir una rutina d'entrenamet constant d'un parell de dies a la setmana a la piscina, i el fet de progressar molt en metres m'ha fet engrescar a provar de fer aquesta travessia.

Aquest estiu els nanos ja han anat fent algunes, sobretot l'Erik el qual a demés ha anat obtenit bons resultats en algunes d'elles com ara el 2n lloc a Tossa en categoria Infantil i el 3er a Begur també dintre de la seva categoria.

També l'Iker ha pogut fer-ne un parell, i el fet de que ells les facin m'ha donat la petita empenta que em calia per provar-ho.

Val a dir que el debut d'avui ha estat en la prova popular que es més curta (400m), però per començar crec que era una bona distància. 

Així doncs, un cop acabada la travessa llarga hem anat amb l'Iker cap al punt de sortida de la travessa curta. Sortíem del davant mateix de la dicoteca Palm Beach i havíem de nedar fins a una boia situada a uns 150m a on fariem un giro a l'esquerra per anar cap a la platja.

Désprés de unes explicacions es dóna la sortida. L'Iker i jo estàvem situats a la segona fila per no entorpir els més ràpids. Carrera i cap a l'aigua. la sortida es algo caòtica amb tanta gent i cal vigilar que no et fotin un cop de peu o de colze. Passem uns primers metres on tothom busca situar-se. l'Iker el tinc a la meva dreta, això fa que el pugui veure quan agafo aire. 

Nedem uns 150 metres plegats, vaig tot xino-xano, sense pressa amb l'objectiu d'acabar i acabr bé. L'Iker s'em queda un parell de metres enrera, aixi que em giro i espero que m'atrapi. ara el tinc a l'esquerra, la qual cosa fa que per veure'l hagi de treure el cap per l'esquerra i es algo que no acostumo a fer. Aviat l'aigua es nota més freda, ens acostem ala boia de gir.

Arribem a la boia, passo primer i l'Iker just al darrera. De tant en tant l'Iker fa algunes braçades dd'estil braça, el qual m'indica que comença a estar cansat, jo vaig bé puc mantenir el ritme que porto. 

Poc a poc, veig com es va acostant l'arc de meta situat a la platja. Braçada a braçada, metre a metre i onada a onada, de sobte el fons canvia de registre i quasi sense adonar-me'n en comptes pedres tenim sorra, això m'indica que ja puc tocar de peus a terra. M'aixeco i espero que surti l'Iker que bé just darrea. Sortim junts de l'aigua agafats de la ma i passem per l'arc d'arribada amb un temps de 10 min. justos.

Repte acsseguit! primera travessia complerta! El millor de tot es que m'ha agradat i  l'he disfrutada molt, amb la sensació que hauria pogut nedar un munt de metres més. Anem a per la propera!.

FITXA:

DISTÀNCIA: 400 m
TEMPS: 10 min
RITME: 2.30 min/100m

P.D.: L'Erik per la seva part va aconseguir el 8è millor temps de la seva categoria, 61è de la general.amb un temps de 17 min 13 seg.

dimarts, 15 d’agost de 2017

5ª Dream Runners Puigcerdà

Avui s'ha disputat la 5ª edició de la Cursa Dream Runners de Puigcerdà. Aquest any m'he decidit a correr-la, ja que l'any passat no vaig poguer degut a una sobrecàrrega que vaig patir dies abans quan vaig sortir a fer reconeixement de traçat.

Així doncs, aquest matía les 9.00 ja estavem rondant per el passeig, lloc on es donava la sortida, i dic estàvem, perquè al igual que l'any amterior els ninis corrien en les proves curtes que es fan per a la mainada.

Allà ens hem trobat amb l'Angel Arumí i familia, que tant ell com l'Oriol també corrien. Hem fet unes fotillos de grup i ens hem posat a la graella de sortida, sense escalfar ni estirar, som així de xulos,...

A les 9.30 s'ha donat la sortida, puntialíssima. Arrenquen els primers metres intentant no entrebancar-me amb la gent del davant. Durant els primers metres intento no deixar-me portar per l'eufòria inicial i intentar trobar un ritme que em sigui còmode de seguir. Voltem l'estany i fem la baixada en direcció a la part baixa de Puigcerdà, la baixada es llarga i amb força pendent, intento no deixar-me portar aquí tampoc ja que les baixades són llamineres. Acabada la baixada i encarant els primers metres de pla que ens porten en direcció a La Vinyola, noto molèsties als solis. Miro de no capficar-m'hi, potser es que necessiten escalfar una miqueta i més endavant ja es posaràn a lloc.

Els primers 3 kms, com sempre costen una mica, però segueixo mantenint el ritme que porto, segons l'Strava vaig a ritme de 5.4 al min., per tant vaig bé. Toca pujar de nou, les cames segueixen adolorides però vaig força bé de respiració, així que faig la pujada corrent a passes més curtes per poder fer-la tota complerta sense haver de caminar en cap tram. Arribem a l'avituallament, al punt km 4,5. Lo més dur ja està, ara aguantar el ritme que es tot pla i portem quasi la meitat. Sortint de l'avituallament queda un petit tram que encara puja, el recordo del dia que vàrem fer la Duatló amb l'Erik i em bé el record de que vaig haver de fer un tros caminant, avui no, avui m'obligo a fer-lo corrent.

Ja hem passat l'ecuador de la prova i ens dirigim cap a l'hospital. El que em queda de cursa m'el conec força bé, ja que aquests dies l'hem fet vàries vegades caminant amb la familia, així que sé el que m'espera. A tot això segueixo amb dolor als solis, els quals no han parat de fer-me mal en tot el que porto de cursa. Miro de no pensar-hi i centrar-me només en la respiració, la qual porto bastant controlada. Van passant kms i em continua passant la gent, no m'importa, avui l'objectiu no és quedar davant d'aquest o d'aquell altre, simplement m'he proposat acabar la cursa, demostrar-me que puc tornar a fer una cursa de 10 kms amb dignitat, i amb un temps acceptable (per sota d'una hora).

La cursa segueix per el camí dels enamorats i entra al carrer de Rigolisa. Ara si, queden un parell de kms i això s'haurà acabat, només espero que les cames aguantin aquests dos kms i no rebentin del tot.

Arribo al llac, cal voltar tot el llac abans d'entrar a meta, accelero una miqueta en veure la proximitat de l'arribada només 500 metres i això s'haurà acabat. Veig a l'Erik en un d'els accessos al Parl que em tira una foto, 250 metres només. Ara si, hem de donar el resto. Travesso el park per entre les tanques que formen l'arribada i creuo un parell d'arcs, una corva més i ja sóc. Finalment arribo a meta, cansat i amb les cames destrossades, amb els bessons totalment inflamats. No obstant em sento bé, ho he aconseguit, he acabat la cursa malgrat els problemes físics i amb un temps per sota del que havia planificat.

FITXA:

Temps Total: 54 min 45 seg 
Distància: 10 kms
Desnivell: 120 m

dissabte, 12 d’agost de 2017

Passeig familiar a Meranges

Avui hem fet una sortida familiar. Hem sortit a fer una caminada cap a Meranges amb l'idea de passar el dia per allà aprofitant el bon temps que feia.
Hem deixat el cotxe passat el refugi de la Feixa just sota la fita que marca el camí cap al refugi de Malniu seguint un PR.

Aquest PR ens ha portat per un camí força fresat entremig del bosc. Val a dir que estava millor marcat que com el recordava de fa anys enrera.

Hem arribat a l'Estany de dalt en 37 mins aprox. hem fet unes fotos i hem continuat pel camí en direcció al refugi i a l'estany de malniu.

Baixar fins a Malniu, ha estat molt diferent. Si bé fins ara havíem anat pràcticament sols, la baixada es converteix en una autèntica rambla de gent que puja des del refugi cap a l'estany.

Arribem al refugi quan portem 53 mins de caminada. Hi ha un munt de gent, el pàrking està a vessar. nosaltres anem a buscar un lloc tranquil on poder jaure una estona. 

Com que és d'hora per dinar, deixo la família apalancada i decideixo pujar un tros amunt per fer temps i obrir la gana. Des del llac, agafo el camí que porta cap al refugi d'Engorgs i el Puigpedrós. Vaig seguint el camí amb idea de apropar-me una mica fins al Puigpedrós. Arribo a un encreuament on el camí es bifurca en dos. L'un puja de dret, mentre que l'altre segueix pujant més suau per la banda esquerra. Agafa aquest intentant fent memòria de l'ultim cop que vaig pujar-hi ara fa molt de temps.

El camí segueix pujant i voltant la muntanya fins que sembla canviar de baga i comença a baixar lleument. Això no em sona gens. Segueixo uns metres per veure si trobo quelcom que em serveixi de referència, però aviat m'adono que aquest camí no porta cap al Puigpedrós si no que va directe cap als estanys i refugi d'engorgs.

Decideixo doncs recular i desfer el camí. Tenint en compte que porto prop de 2kms de pujada, crec que el millor es tornar ja amb la família que s'esperen a ran de l'estany. Baixo tot trotant baixant per el camí, sortejant pedres, vaques i algun que altre muntanyenc encantat.

Al final la meva excursioneta particular m'ha fet sumar 3.5 kms extres i mitja horeta més. Un cop ja reunits amb la resta i després de prendre una estona el sol, treiem els entrepans que dúiem i dinem. Després de dinar recollim i decidim marxar, ja que la mestressa ha agafat mal de cap. Així que carreguem motxilles de nou i enfilem camí amunt.

El camí de tornada es fa més llarg, sobretot per que la Mònica al no trobar-se bé ens fa anar més lents .

Arribem al cotxe uns 40 mins més tard i donem per acabada la sortida d'avui.

FITXA:
Carretera - Estany: 37 min 15 seg
Estany - Refugi: 15 min 40 seg
Refugi - Carretera: 39 min 51 seg
Excursió Extra: 27 min 50 seg
Temps Total: 2 h 00 min 
Distància: 11,5 kms