dimarts, 3 de novembre del 2009

Recordant...(XI)

2ª DUATLÓ DE BELLMUNT - (01/10/06) -
Aquest matí ens hem llevat molt d’hora, la Mónica formava part aquest any de l’organització i havia de ser allà a primera hora. En arribar, ja hi havia un munt de gent a buscar els dorsals, allà m’hi he trobat en Planas que ja feia cua i ens hem posat junts a buscar els dorsals. Un cop ja amb els dorsals de tots i amb les motxilles col·locades, he anat al cotxe a canviar-me i preparar-me.


Un cop llest, he baixat un troç de carretera per anar a trobar a en Jaume, en David i en Jeremy i així de pas escalfar una miqueta.


BTT
Puntualment i després de un petit briefing per part de l’organització, s’ha donat el tret de sortida a les 9:15. La sortida com sempre en les curses és explosiva, i això que el carrer per el que anem té un desnivell considerable. Mica en mica la fila de corredors es va estirant. En els primers metres la gent va força depressa. La pujada de la redortra me l’agafo amb calma però collant una miqueta, just per no perdre en Jaume de vista que va uns metres per davant.


En David i en Jeremy ja els he perdut només de sortir, per darrera dec tenir en Sam, la Rosa i en Pep. El camí segueix pujant i procuro fer totes les corves per l’interior. També intento no perdre en Jaume de vista però mica a mica sembla que hem va deixant enrera. A la recta de Mas Pedroses, (i tal com hem va passar divendres) s’hem treu la cadena al canviar el plat petit, així haig de parar uns segons a posar-la bé. De nou sobre la bici encaro la recta del pedronet, faig la corva per l’interior i pedalo amb relativa facilitat. Arrivo al pedronet amb 21 min., 3 per sota de la ref. Del divendres! A més no em sento bé gota cansat. Continuo amb aquest ritme i vaig adelantant alguns corredors lentament i mantenit el contacte visual amb en Jaume que esta uns 25 metres per davant. A l’alzina arrivo amb 30 min, segueixo amb 3 min de marge! I les cames van de puta mare! També hem sento molt millor de fondo doncs no noto gota de fatiga.

Ara veig que la distància amb en Jaume, el qual s’ha emparellat amb l’Albi, és menor i decideixo apretar a la següent curva per tal de atrapar-los, així que baixo un parell de pinyons i m’aixeco de la bici. Finalment els atrapo i hem poso al costat d’en Jaume a falta d’un km i mitg per arrivar a dalt aproximadament. Arrivem al parking igualats i hem poso al davant en començar les rampes doncs en Jaume s’ha obert més. Les cames no hem fan mal, i fins i tot em permeto el luxe d’adelantar un parell o tres de corredors. Finalment arrivo a la transició amb un temps de 43min 43Seg. 6 minuts menys que el divendres! I bastant menys cansat. Ara toca correr.

RUNNING

A la transició veig a la Mónica que està al nostre sector i em té els estris a punt, un cop ja estic quasi llest ella va ajudant també a en Jaume, el qual hem diu que si vull que anem junts i jo li dic que cap problema. La transcició ha sigut molt ràpida, quasi perfecte, (gràcies en bona part a la mestressa), agafo un got d’aigua, menjo un powergel que portava i començo la baixada cap a Hi-era-de-massa. Baixo molt i molt ràpid adelantant a uns quants corredors. En mirar enrera no veig a en Jaume però decideixo no parar doncs se que ell m’atraparà al tram més pla, doncs ell té més fondo que jo. Segueixo baixant i vaig girant per tal de veure en Jaume però no el veig i afluixo una mica, de fet també millor no gastar-ho tot a la baixada i reservo una miqueta pel pla que recordo que s’hem feia llarg. Finalment veig en Jaume que bé per darrera i afluixo just perque s’hem posi al darrera, li demano si va bé i diu que si. Durant tot el tram vaig força bé, a un bon ritme, tot i que hi ha estones que hem falta una mica de fondo, per sort els que van davant em frenen una miqueta, a més a les baixades estretes no els puc avançar i són una mica lents en aquest sector.

El tram de Running surt del bosc i entrem al camí de la Tosca, en aquest tram aconsegueixo passar alguns corredors sobre tot en les baixades més tècniques a on aconsegueixo atrapar a en Ferran i passar-lo, però als pocs metres m’adono de que en Jaume no hem segueix i a pocs metres d’arrivar a la Vall afluixo de nou per veure si bé. En Ferran hem torna a passar i just davant de la Vall en Jaume m’atrapa, el qual en aquests últims metres li faltava una mica d’aire.

Arrivem trotant suau a l’avituallament de la Vall i fem una parada curta. En Ferran surt en arrivar nosaltres. Un got d’aigua i amunt cap a la Portella. La pujada la recordava menys dreta i al prinicipi s’hem fa una mica dura, de tota manera em queda aire per trotar en els plans. Arribem a la Portella i just fer els primers revolts de baixada atrapem a en Ferran que ara va una mica tocat, el passem i li diem que s’enganxi a nosaltres. Baixem cap al serrat amb en Jaume al capdavant, jo seguint-lo i en Ferran rera meu.

En arribar a la carena, en Ferran es queda una mica enrera i en Jaume sembla defallir també una mica i jo hem poso al capdavant encapçalant la comitiva en els últims metres de pujada forta. Sento en Jaume que hem diu que tiri si vull i marxi, però tot i trobar-me bé tampoc estic per massa floritures ara mateix. Finalment arribem a la porta de les fulles. Això ens aviva una mica, doncs ja veiem alguns corredors que baixen i si més no això ens distreu del nostre patiment. Arribem a la carretera i ja només ens queda un últim tram dur que ens durà fins a les escales de Bellmunt i la transició. Una hora i vint-i-tres minuts després arribem de nou a Bellmunt.

BTT (Descens)

A la transició ja hi ha la Mónica que m’espera amb la bici a punt, hem canvio les sabatilles tant ràpid com puc i en Jaume fa el mateix, i sortim disparats cap avall tots tres Jo, en Jaume i en Ferran. Al d’entrada de les fulles passo sense problemes (l’any passat quasi m’hi foto de cap), i faig un bon tros sobre la bici, en Ferran ha adelantat a en Jaume, que no se l’ha volgut jugar i a baixat de la bici.

Abans d’ arribar a la porta deixo passar en Ferran, conscient de que ell baixa millor que jo i que coneix més el terreny, així que ens tirem avall per les fulles. Vaig seguint la traçada d’en Ferran, doncs estic convençut que ell sap molt bé quina és la millor, en Jaume s’ha quedat una mica enrera. Al arribar a la pista ens enganxem a la primera noia, i en Ferran la pot passar de seguida, jo tardo una mica més tot i que he tingut alguna oportunitat per passar-la abans, però no he volgut arriscar. Finalment la passo després del primer tram de fang. Segueixo baixant força ràpid i m’enganxo a un corredor. Després d’un nou tram de fang en el que cal baixar de la bicicleta, noto unes fortes ràmpes a les cames en pujar-me de nou i pedalar.

Així que arribo a la Vall procurant no pedalar. Després de la Vall les rampes m’han passat i baixo ben ràpid cap a forat mico. Un quilòmetre abans d’arribar a la carretera, m’atrapa algun corredor. Arribo a la carretera i noto noves rampes a les cames al cap de poc aixi que procuro pedalar de forma constant però suau. Durant l’estona que hem duren les rampes em passen unsquants corredors, però en Jaume segueix per darrera. Arribo a l’última pujada.

Al començar la pujada no veig ningú darrera meu però passada la corba sento que animen a algú per darrera meu, em giro i és en Jaume que puja com un coet i sé per experiència que aquesta pujada la pot fer molt ràpid, així que baixo pinyons i apreto les dents perque no m’atrapi.

Travesso Sant Pere i entro a meta finalment amb un temps de 2:34:15, seguit d’en Jaume a escasos segons. Objectiu complert, rondar les 2h 30min.