Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Erik. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Erik. Mostrar tots els missatges

diumenge, 29 de desembre del 2019

Sortida de fi d'any

Tanquem un altre any, així que amb la colla de Tocats de l'Olla hem fet una sortida per acomiadar-lo. Caminada amb quilòmetres, desnivell i dinar de colla per rematar-ho.

Camí de 3 Batlles 
Ens hem trobat a les 9.30 a l'aparcament del camps d futbol de Sant Vicenç. La comitiva la formavem en Jordi, En Xevi, l'Oriol, la Laia, l'Erik, l'Iker i jo. Comencem la caminada en direcció al Castell que superem ràpidament i seguim passant per els 3 Batlles i encarant el cami que ens portarà a la pista de Saderra a la qual arrivem en poc menys d'una hora.

Des d'aquí agafem el camí de les gargantes, el qual es enrevessat i amb desnivells força forts. Durant la pujada per les gargantes, l'Iker diu que no es troba massa bé i que se sent molt cansat, tot i això segueix caminant amunt. Ens prenem el temps necessari perque es vagi recuperant i seguim més a poc a poc. Arribem a un petit coll en el qual tenim dubtes sobre el camí a seguir, doncs tenim la opció de agafar un camí que segueix endavant de baixada o bé un altre a mà dreta que puja en direcció a Bellmunt. Optem per aquest segon per intentar fer cim a bellmunt abans de baixar.

Després d'una pujada molt forta on l'Iker ho passa realment malament, sortim a un nou trencant amb tres noves opcións, baixar a coll de Duec, pujar a Bellmunt o bé baixar ja en direcció cap a  El Bosquetell. Agafem aquesta última opció, retallant aixi la pujada a Bellmunt, degut a que anem malament de temps i l'Iker segueix sense anara massa fi.

El camí ara va baixant en direcció a Hi-Era-De-Massa, sense arribar-hi, ja que enllacem el camí cap al bosquetell abans d'arribar-hi. El camí segueix baixant i més tard entrem a un corriol on trobem unes marques de GR. Arribem al Bosquetell i seguim en direcció nord fins a arribar a un nou coll.

Ara el camí baixa fort en direcció al Salt del Mir, per un camí molt tècnic el qual haviem fet a principis d'any a la volteta que vàrem fer pel Bisaura. Una mica més avall en venen a retrovar Joan i l'Angels, que han sortit desde Santa Maria de Besora i des d'ara fem el camí plegats. Seguim avall sense fer parada al Salt del Mir ja que anem molt tardi un cop creuat el riu agafem una pista que ens porta al Restaurant del Mir. 

En Joan té el cotxe uns metres més endavant, i ell i l'Iker que està exhaust agafen el cotxe fins a Santa Maria. La resta seguim per la pista caminant fins al poble on arribem després de 3h 42min de caminada.

Acabem la jornada amb un bon dinar al restaurant Els Bufadors. L'Iker a penes dina res i es posa a dormir en un racó sembla que te febre i dorm durant una bona estona. Acabat de dinar, tornem a casa en cotxe deprès d'una magnífica jornada.


Pujant per les gargantes

FITXA:
Sant Vicenç - Saderra: 54 min
Saderra - Trencant de Coll de Duec: 23min
Trencant - El Bosquetell: 29min
El Bosquetell - Santa Maria de Besora: 46min
Temps en moviment: 2h 22min
Temps aturats: 1h 20min
Temps total: 3h 42min
Distància: 13 kms.
Desnivell: 900+

dissabte, 21 de setembre del 2019

Trail 3 Batlles

Avui tocaba cursa, concretament el trail que tenim a tocar de casa, el Trail 3 Batlles. Enguany, era la segona vegada que feia aquesta cursa, a part de que durant l'any he fet alguns trams, així que enguany ja sabia on em ficava.

El dia amenaça pluja ja des de bon començament, el qual farà la cursa més divertida. Anem a buscar el dorsal ben d'hora amb l'erik que també corre la cursa. Després de recollir i parlar amb algun coneguts, anem al cotxe a preparar-nos. Tot seguit ens retrobem amb en Xevi i en Bernat que també correran i anem a escalfar una mica abans de passar pel control de sortida.
Sota l'arc de sortida esperant la sortida fem broma del que ens queda per endavant. A les 8h es dóna la sortida puntualment i sortim com un coet. Travessem el poble i ens dirigim en direcció a la zona de les escoles. En Xevi i jo anem plegats mentre que l'Erik i en Bernat van una mica més endavant.

Enfilem per la pista del sot gran la qual deixem al trencant que puja al castell per la zona de pedregar. aqui afluixem i caminem uns metres abans d'agafar el corriol cap a la Palmerola on tornem a trotar de nou fins al Sot Gran, on baixem per la trialera que porta a Vilaseca però que ens desvien  travessant els turons per anar a sortir a la pista que porta a Borgonyà on ja ens espera el primer avituallament just a l'entrada. Arribem en aquest punt amb 32 min.

Sortim de l'avituallament i en comptes de travessar el poble com l'any passat, enfilem una pista que passa per darrera Borgonyà. Aquesta pista es dreta i ens porta a la carena de comadebó. Ja no anem tant lleugers, aquí el desnivell es més pronunciat però seguim amb bon ritme. Deixem Comadebò enrera i baixem cap a uns camps on tenim la pujada més dura del dia fins arribar al Serrat alt, aquí és on l'any passat vaig patir més i avui no és una excepció. S'em fa molt feixuc i en Xevi pràcticament ha de tirar de mi. Arribem al Serrat Alt amb 1h 5 min. Ara toca baixar fins que trobem el següent avituallament. La baixada em va força bé, aprofito els primers metres que són més drets i tècnis per refer-me una mica i fem la resta trotant a bon ritme passant a alguns corredors. Arribem al segon avituallament on hi ha la Mònica i l'Iker. Ens dieuen que l?erik i en Bernat ja fa estona que han passat i que anaven força bé. Ens prenem un temps per veure i menjar alguna cosa i sortim per la pista trotant a estones, però decidim reservar per més endavant.

Comença a ploure, més o menys cuan agafem el trencant que ens ha de dur cap als tres batlles, des d'aqui, tot i sabent que ara bé una pujada llarga però relativament lleugera arrenquem a trotar de nou, corrent pràcticament tot el tram. Ara sembla que jo vaig més fi i haig de tirar una mica d'En Xevi. Arribem al avituallament de 3 Batlles. Bevem una mica i tirem milles, encara ens queda pujar al castell i la pujada es farà dura. 

Enfilem camí cap al castell pujant xino-xano sota una pluja fina. El terreny està moll i rellisca amb el que em d'anar en compte a les parts més tècniques. Coronem el Castell, la feina ja està pràcticament feta, ara queda només un parell de kms de baixada fins a l'arribada. Tirem avall al 'trote ligero' que diriem baixant per la pista que baixa cap al camp de futbol i escoles. Girem a l'esquerra en direcció a Mas Vila, des del qual tirem avall directe cap a l'arc d'arribada, el qual ja veiem uns metres enllà.

Travessem l'arc sota la pluja, en solitari, ja que la majoria de públic s'ha arraserat al pavelló i aturem el crono amb 2h 19min (temps oficial de la cursa).

https://www.strava.com/activities/2726835048

FITXA:
Sortida -  Av. #1: 28 min
Av. #1 - Av. #2: 44 min
Av. #2 - Av. #3: 19 min
Av. #3 - Arribada: 29 min             
Temps en moviment: 2h 00min
Temps aturat: 19 min
Temps Total: 2h 19 min
Distància: 15 kms
Desnivell: 681+/681-

dijous, 8 d’agost del 2019

Nocturna a Sant Salvador

Ja feia dies que parlavem de fer una soritda nocturna amb en Xevi, i avui, aprofitant que estem al més d'Agost i les nit són càlides hem fet una sortida nocturna a Sant Salvador.

Hem triat aquesta ruta per la comoditat de oder sortir directament desde casa. Així doncs, a les 8 del vespre, amb la caiguda del sol hem sortit desde casa en Xevi l'Erik i jo en direcció a Orís reseguint el PR que voreja el Ter. Tenim pensat seguir el track del Trail d'Orís o si més no bona part d'ell, retallant o allargant en funció del temps i el cansament.

Ja desde els primers minuts de sortida, notem que hi ha molta humitat i tindrem molta xafogor. Des d'Orís seguim carretera amunt per agafar el PR que queda a mà dreta i que puja cap a la rectoria, retallant així un primer tram del Trail que creiem innecessari. La pujada ens fa suar de valent tot i anar caminant, tot i amb això ens plantem a la rectoria amb una hora justa de camí i 5kms de recorregut. Des d'aqui, el track del trail ens fa anar per un PR a mà dreta, però decidim retallar una metres i seguir per la pista sabedors que més endavant el track travessa la pista. Arribats a aquest punt d'enllaç, agafem un corriol seguint el track a mà esquera de la pista tot vorejant uns camps. Comença a fer-se fosc i ens costa distingir els trams de camí poc marcats, això fa que en alguns punts haguem d'anar amb cautela per no perdre el track.

Seguim per corriols travessant vàries crestes i fent memòria dels indrets que creuem, tot i que cuan vàrem fer el trail ara farà 5 mesos era completament de dia i es veu tot diferent sense gairebé llum. Deprés de alguns 'despistes' aconseguim sortir a la carretera que porta fins a la trona, per la cual pugem per uns metres fins al trencant on hi havia el segon avituallament el dia de la cursa. Estem al km 8.5 i portem 1h 34min. Ara ja es completament fosc, així que encenem els frontals i decidim no improvitzar i seguir el track al 100%. Tot i amb això no és fàcil orientarse, per sort, en breu sortim del tram que menys coneixem i enllacem amb el camí que puja a Sant Salvador desde la pista de Gallifa, el cual seguim cap a munt fins arribar Sant Salvador al qual arribem amb 2h 05min (km11). Aquí fem paradeta per menjar l'entrepà.

Un cop hem carregat les bateries, es hora de baixar. Agafet el GR que ens durà de baixada resseguint la cinglera. El primer metres de corriol són facils i tot i la foscor els fem trotant fins que més endavant ens adonem que ens estem allunyant del track. reculem un tros per trovar de nou el camí, de nit no es cosa fàcil, però aviat tornem a estar sobre la pista i decidim anar amb més calma i controlar més sovint el GPS.

Seguim caminant per el corriol de la cinglera, la cual no podem veure degut a la foscor, fins que trobem un canvi de sentit que recordava del dia dela cursa. Ara el corriol es molt més clar i menys perdedor fins a que sortim del bosc amb el cual tornem a trotar de nou.

Sortim del bosc deixant el corriol, i ens costa una mica trobar el camí correcte , ja que el track aquí no passava exactament per sobre el camí, així que hem de recular en vàries ocasions fins que trobem la pista bona. Arribem de nou al punt de l'avituallament num2. 3h 18min (Km16.5).

En aquest punt, decidim deixar ja el track i seguir la pista fins a Oris, ja que ens queda un bontroç fins a casa i si seguissim el track sumariem massa kms. Seguim doncs la pista asfaltada que ens porta fins a la pista de Orís -Gallifa de nou, i girem en direcció a la rectoria. 3h 43min i 20 kms a les cames després, arribem a la rectoria. Comencem a estar cansats, així que decidim seguir avall directament per la carretera trotant en tot moment fins a Orís, on comencem a notar l'esgotament. Des d'aquí anem alternant el caminar amb el còrrer fins a arribar a casa, on arribem 4h 38 min d'excursió i 25,5 kms.

Un cop a casa prenem una cervesa per felicitar-nos per l'excursió abans d'una dutxa per treure la suor que degut a la extremada xafogor ens ha acompanyat tot el camí.

https://www.strava.com/activities/2602922552

FITXA:
Vilaseca - Rectoria d'Orís: 1 h
Rectoria d'Orís - Sant Salvador: 1h 05min
Sant Salvador - Rectoria d'Orís: 1h 38 min
Rectoria d'orís - Vilaseca: 55 min
Temps en moviment: 4h 38 min
Temps aturats: 4h 52min
Temps Total: 14 min
Distancia: 25.5 kms
Desnivell: 824+/824-

divendres, 14 de juny del 2019

Volteta per l'Estany de Banyoles

Aprofitant que havia de portar a l'Erik a l'Estany de Banyoles a fer d'arbitre en el campionat d'Espanya d'A.A.O.O, he pensat que havia d'aprofitar una mica el dia, així doncs, he fet volta caminant per l'estany i així feia una mica de recuperació del trencament fibrilar del baessó que em vaif fer en l'ultima sortida a Coma de Vaca.

https://www.strava.com/activities/2448786231

FITXA:
Temps: 1h 25min
Distància: 6,7 kms
Desnivell: +53m

divendres, 19 d’abril del 2019

Puigsacalm per la canal dels Ganxos Vells

Avui hem fet una sortida al Puigsacalm. La ruta passava per la zona dels Ganxos Vells, sortint des de Joanetes. Era una ruta que feia molt de temps que tenia ganes de fer.

A les 8:00h em passat a recollir a en Bernat i en Xevi i em fet camí cap al punt de sortida a Joanetes on hem deixat el cotxe a l'aparcament del restaurant Can Barris.

Enfilem cap al centre del poble per anar a buscar el track, que trobem en un trencant on hi ha una fita. El camí s'enfila fort ja des del principi per un corriol enmig de bosc el cual esta marcat amb marques grogues.

En aproximadament una hora de camí, ens plantem al peu del cingle que forma la muntanya davant nostre. Agafem un desviament a mà esquerra que ens fa resseguir durant una estona la base del cingle.

El camí es torna a enfilar de nou ja per enmig d'un canal, la qual està equipada amb cadenes y ganxos per ajudar-nos en la grimpada. La pujada en aquest tram es dura però divertida. Acabat aquest tram, anem a sortir a un corriol el qual seguim cap a l'esquerra i que ens fa resseguir una mica més el perfil de la muntanya.

Seguim per un corriol amb tendència a baixar per el qual ens deixem anar trotant una mica fins que arribem a una fita. Agafem el camí que ens ha de dur cap al pas dels burros.

El camí es torna a enfilar for de nou, aquest tot i estar marcat, costa més de veure'n les marques. En poc més de mitja hora arribem a l'enllaç amb el camí que va al Puigsacalm des de Barcons.

Arribem a Puigsacalm amb 2h 20min de fortes pujades a les cames. Ens posem arasserats  per poder menjar una mica, ja que el vent es molt fort, aquest ens ha estat acompanyant durant tot el camí.

Després de menjar una mica, baixem per anar a buscar el Puig dels Llops, el cual hi arribem en molt poc temps.

Fem camí cap avall per un corriol molt tècnic que ens porta al trencant que hem trobat anteriorment per anar cap al pas dels burros. agafem un altre corriol que per anar a enllaçar amb la baixada que va cap a les Olletes.

El camí baixa fent ziga-zagues fins a arribar al santuari de les Olletes. des d'aquí, el camí ja es converteix en un camí més ample, més pla i més obert que va per mig de bosc fins a sortir a una pista.

Arribem a Joanetes després de 4h 26min de caminada.

https://www.strava.com/activities/2302025730/segments

FITXA:
Joanetes - Canal dels Ganxos Vells: 50 min
Canal dels Ganxos Vells - Puigsacalm: 1h 37 min
Puigsacalm - Santuari de les Olletes: 2h 08 min
Santuari de les Olletes -  Joanetes: 3h 17 min
Temps Travessia: 4h 26 min
Temps Aturats: 59 min
Temps Total: 4h 26 min
Distància: 15.1 kms
Desnivell: 1084+/1084-

Mossén Rubio fent el sermó







diumenge, 31 de març del 2019

1er Trail d'orís

Avui he anat a córrer al 1er trail d'orís. No en teníem massa informació d'aquesta cursa i de fet me'n vaig assabentar quasi de casualitat.

El fet es que aquest matí, poc abans de les 9h, estava sota l'arc de sortida amb l'Erik i la Laia Rubio esperant a que donessin  la sortida amb força fred al cos i sense haver escalfat gens ni mica doncs hem arribat justos a lloc i els nanos no volien ni sentir parlar d'escalfament.

La cursa a constat d'un total de 22kms i 850m de desnivell positiu, amb un recorregut 'sorpresa' doncs no se n'havia fet public el track.

A les 9:00 puntuals com un clau es dona la sortida que surt de davant de la casa de la vila d'Orís. Just sortir girem a la dreta i baixem per l'antiga carretera durant varis centenars de metres fins a un trencant a mà dreta on ens espera una pista amb una forta pendent, això promet,...

De seguida, l'Erik i la Laia es queden una mica enrere, jo vaig intentant trotar en els trams més plans. Sembla que el cos respon prou bé així que passen els metres i sortim a la carretera, on agafem el PR que puja fins al Castell. Durant la pujada noto molèsties al soli de la cama dreta, així que procuro no forçar massa a les pujades i no córrer més del necessari.

Arribo al Castell on hi ha un control de pas, aprofito per treure'm el paravent que ja em sobra. A la rectoria hi ha el primer avituallament, faig u n got de Coca-Cola i segueixo. Girem a la dreta seguint de nou un PR que ens porta per mig de bosc i que surt a la carretera que puja cap a Gallifa. travessem la carretera i cambiem de vessant, per anar a buscar la part més occidental de Sant Salvador.
Segueixen caient kms entre corriols, camps,... certament la cursa es 'deixa córrer' bastant. Arribo al segon avituallament. Les molèsties al soli han anat en augment i ara vaig pitjor. De fet en aquest punt m'he rumiat seriosament de retirar-me i tirar avall, però que carai,... pit i collons i cap a munt!

Segueixo pujant per una pista ampla que enllaça amb el camí de Sant Salvador. Com que la pujada es pronunciada faig tot el tram caminant però a pas lleuger. Un cop al trencant del camí de Sant Salvador, ja sóc a terreny conegut, sé el que m'espera fins a arribar a dalt, així que apreto una mica, però sense córrer.

Arribo a Sant Salvador, el punt més alt de la cursa i l'ecuador de la prova. Ara toca baixar. A l'avituallament m'ajunto amb L'Eric Sibina i la seva mestressa que van xino-xano. Tot i que en principi volia baixar caminant m'engresco al veure-l's a ells trotar i em deixo anar. El dolor es suportable a les baixades, si bé haig d'anar molt en compte a no carregar en excés la cama dreta.

La baixada es molt maca per corriols revirats tot resseguint els cingles, altre cops seguint marques de GR. Faig pràcticament tota la baixada de Sant Salvador corrent, de fet passo davant de l'Eric i cia. i els hi trec uns minuts durant la baixada.

S'acaba el tram de bosc i sortim a una pista ampla, a on haig d'afluixar i seguir caminant. Ara són ells que em deixen enrere a mi, doncs per la pista em costa molt més de trotar. Passo per l'ultim avituallament sense parar-me.

Segueixo baixant ara enllaçant trams de pista ampla una rera l'altra. M'avança un corredor que tenia davant molt al principi i com que veig que això, caminant, va per llarg, decideixo tornar a trotar mentre hi hagi baixada buscant els laterals on el terreny es més tou.

Arribo a Vinyoles, ja no queda gaire 3kms. Una ultima pujada que ens porta a passar pel costat dels dipòsits d'aigua, conec el camí ja hi he passat a vegades en bicicleta, així que sé el que em queda.

Entro en un corriol i intento trotar a estones,... passada una granja es veu ja la carretera d'Orís i el tram final, així que faig un esforç i torno a trotar de nou, apretant una mica les dents. Surto a la carretera i avall que fa baixada. Miro el rellotge, 2:55min. Em deixo anar carretera avall anant tan ràpid com puc per intentar baixar de les tres hores.

Finalment travesso l'arc d'arribada en 3:02min. molt satisfet per haver acabat la cursa, amb bones sensacions tot i haver corregut tant tocat. Ara toca recuperar-se i preparar-se per una nova fita.


https://www.strava.com/activities/2254056618

diumenge, 17 de març del 2019

Taga amb els nanos

Avui hem anat a fer el Taga. Ja feia temps que en tenia ganes així que a mitja setmana ja vàrem quedar entesos amb en Xevi per anar-hi amb la canalla.

Ens hem trobat a casa a les 7:30 i hem fet camí cap a Ogassa amb els cotxes I sobre les 8:30 ja érem a l’aparcament de l’ermita de Sant Martí d’Ogassa.

Com sempre els primers metres són durs per la pendent pronunciada de la pujada. Els nanos pujen bé, sobretot l’Erik i la Laia que són els més grans. L’Iker també arrenca fort (veurem el que dura) mentre que l’Oriol renega una mica en els primers metres.
Mica a mica anem deixant metres enrere i arribem a l’abeurador i ja es veu de lluny el coll de la Portella d’Ogassa,, així que comencem a fer les ziga-zagues, que se’ns passen en un vist i no vist.

Arribem a la Portella en 45 min. Paradeta per veure una mica i fer alguna foto, el dia és esplèndid.
Seguim fent camí cap al Taga, l’Erik i la Laia s’avancen una mica, mentre que la resta anem més xino-xano, però de n’hi dó com pujen els petits!, no s’encanten pas tampoc.

Fem cim amb 1h15min. A dalt fa una mica d’aire, tot i això ens arraserem una mica i mengem l’entrepà mentre l’Erik ens fa una conferència sobre les cel·lules mare.

Toca baixar I ho fem per la banda de Coll de Jou. Baixem trotant, com sempre. Deixo a la resta que vagin baixant mentre m’entretinc una mica a Dalt, ja que acostumo a baixar més ràpid, tot i això L’Erik Baixa com un Isard i decideixo intentar atrapar-lo. Mala pensada, doncs després de passar un filat, perdo l’equilibri i caic de morros a terra. La caiguda a sigut dura, he parat el cop amb el pit. Per sort només tinc algunes rascades i el cos adolorit. Podia a ver estat pitjor.

Seguim baixant, aquest cop vaig amb molta més cautela, doncs el cop m’ha deixat ben destrempat, així que baixo acompanyant a l’Iker que va més lent.

Arribem a Coll de Jou en només 20 min. i fem camí cap el cotxe. Decidim provar un GR que ens hauria de dur pràcticament al punt de sortida en comptes de passar per la pista de pòrtland.
Aquest GR està marcat (podria estar-ho millor), i realment ha valgut la pena passar-hi doncs té algun tros realment maco.
Finalment, arribem als cotxes després de 2h 52min. De caminada en un dia radiant i esplèndid. Ara ens espera una barbacoa a casa per rematar el dia.

https://www.strava.com/activities/2219610163


FITXA:

St. Martí d'Ogassa - Taga: 1h 15min
Taga - Coll de Jou: 20 min
Coll de Jou - Sant Martí D'Ogassa: 27 min
Temps Travessia: 2h 02 min
Temps Aturats: 50 min
Temps Total: 2h 52 min
Distància: 7,9 kms
Desnivell: 689+/689-

diumenge, 17 de febrer del 2019

Trail Familiar

Aquest matí hem torant a sortir amb els nanos. Una mica de Trail per estirar les cames per la zona de Bellmunt.

Hem deixat el cotxe a l'esplanada de la Redorta i hem enfilat per la carretera amunt fins arribar a l'alçada del trecant de Mas Pedroses. Allà hem agafat el camí vell per pujar pel dret cap a Bellmunt on arribem en 39 minuts. Un cop a dalt mengem una mica i baixem cap a Hi-era-de-Massa trotant pel cami. Al trencant girem a la dreta, per anar a buscar el cami que porta a La Tosca de Degollats. Feia anys que no passava per aquest tram i se'ns a fet una mica llarg, jo el recordava més curt. Tanmateix l'hem fet combinant el caminar i el trot lleuger.

Arribem a la Tosca en 1h 12min on parem per fer alguna foto i hidratar-nos. Seguim fins a la casa de la Vall. allà itentem buscar el camí que ens hauria de dur cap a la Portella, però al no trobar-lo ( o no recordar on s'agafava millor dit) tirem de GPS i agafem un track que ens fa baixar per la pista fins a forat micó.

Un metres després de passar la tancatravessem un prat a mà dreta que ens porta per un cami força fresat i que es va enfilant amunt. aquest camí ens porta per sobre de la cas del serrat, recordo haver-lo fet en alguna ocasió. Al cap d'una estona de camí, enllacem ambun camí que be de la dreta y que dedueixo es el camí que bé de la portella i que es per on hauriem d'haver arribat nosaltres. Segui a l'esquerra en direcció a munt cap a Bellmunt de nou. Ara pujem per un tram que ja vàrem fer anys enrera durant la priemera edició de la duatló de Bellmunt. El camí puja fort durant de km mes o menys fins que trobem un nou trencant. a la dreta seguiriem la pujada cap a Bellmunt. Nosaltres seguim per l'esquerra amb tendencia a anar baixant fins que arribem a la carretera de Bellmunt, a la corba que hi ha passat el trencant de Mas Pedroses., i baixem per la carretera ja fins a arribar al cotxe.


FITXA:
La redortra - Bellmunt: 38 min
Bellmunt - Tosca de Degollats: 34 min
Toscade Degollats- Forat Micó: 38 min
Forat Micó- Redortra: 49 min
Temps Travessia: 2h 39 min
Temps Aturats: 38 min
Temps Total: 3h 17min
Distància: 13.8 kms
Desnivell: 892+/892-

dilluns, 28 d’agost del 2017

19ª Travessia a l'estany de Puigcerdà

El Molina Swimm Team
Dissabte es va disputar la travessia a l'estany de Puigcerdà. Despés del debut la setmana anterior a la travessia de Sant Feliu de Guíxols i de la insistència de l'Iker, em vaig a puntar a fer la travessa popular del llac que consta de només 200 metres.

 Sobre les 10.00 vàrem anar cap al llac, on ens vàrem trobar amb en Magí que també nedava en Nil que feia d'àrbitre i la Txell Font del GEIEG.

Després d'un passeig per l'estany per veure com tenien el tinglado muntat i fer temps per recollir dorsals, vàrem anar s fer cua al punt d'entrega de dorsals que en el nostre cas (l'Iker i jo) era a l'altra banda de l'estany.

Moment de la sortida 
Recollit ja el material vàrem anar cap a la zona de sortida de la cursa federada per veure nedar a l'Erik i en Magí. Hi havia una serie de grades muntades en un lateral del llac, i la Mònica havia reservat lloc per l'Iker i per mi a la que estava més aprop de la sortida. Després de veure arribar a l'Erik a la travessa federada, ens vàrem començar a preparar amb l'Iker per a fer la nostra, anat cap a la zona de sortida de nou. 

Un cop sota l'arc de sortida, ens vàrem remullar una mica per tal de no notar tant el contrast de l'aigua que estava força freda (21ºC segons l'organització) i ens vàrem preparar per sortir. 

La sortida va ser algo accidentada.  L'entrada per aquela zona es poc profunda i plena de roques, així que res de tirar-se de cap. Tot i entrar més o menys pla, em faig fer una rascada al genoll sense cap conseqüencia destacable. Els primers metres són heavys, noto de seguida que em falta aire per nedar a gust. La temperatura de l'aigua tampoc ajuda i dona la sensació que s'hagin encongit els pulmons. M'hadono que he sortit massa ràpid deixant-me portar per la gent, he arrencat per sobre del meu ritme i em costa seguir, faig uns metres de braça per recuperar i baixar pulsacions i miro enrera per veure si l'Iker ha sortit bé. El veig uns metres per darrera que va fent, així que em giro i vaig per feina, començo a nedar aquest cop amb més seny i buscant el meu ritme, el qual em costa de trobar, però mica a mica van caient els metres.

Arribada a meta, "vaya estilo!"
Arribo a la boia d'arribada i entro pel 'camí' marcat amb corxeres fins a l'escala que permet sortir de l'estany. Acabo la travessia bastant cansat per haver fet només 200 metres, no he disfrutat com a Sant Feliu la veritat, però estic content perquè he sapigut reconduïr la travessia que havia començat molt malament al principi i perquè el ritme que he portat al final no ha estat del tot dolent. Entrego el xip, pillo un aquarius i espero a l'Iker que arriba mitg minut més tard. Està emprenyat, s'ha fet mal al peu al sortir també i no diu ni mú. Coneixent-lo sé que està més emprenyat per haver quedat darrera meu que no pas pel mal que li pugui fer el peu.

Al final entrega de premis amb sorpresa per la família. L'Erik ha aconseguit quedar tercer en categoria Infantil de la Travessa Federada, mentre que l'Iker aconsegueix el trofeu al nedador més jove de la Jornada.

Una altra a la saca!, ara esperem poder-ho repetir l'any que bé amb milllors sensacions que enguany.

Travessies finalitzades. Els ninis vàren vàren aconseguir trofeu.

FITXA:

DISTÀNCIA: 200 m
TEMPS: 4 min 10 Seg
RITME: 2.05 min/100m

diumenge, 20 d’agost del 2017

4ª Travessia sant feliu de Guíxols

Avui he fet el meu debut en una cursa aquàtica, la travessa de Sant feliu de Guíxols. 

Fa molt poc que he començat a nedar, des de principis de Juliol, però durant aquest més i mitg he intentat seguir una rutina d'entrenamet constant d'un parell de dies a la setmana a la piscina, i el fet de progressar molt en metres m'ha fet engrescar a provar de fer aquesta travessia.

Aquest estiu els nanos ja han anat fent algunes, sobretot l'Erik el qual a demés ha anat obtenit bons resultats en algunes d'elles com ara el 2n lloc a Tossa en categoria Infantil i el 3er a Begur també dintre de la seva categoria.

També l'Iker ha pogut fer-ne un parell, i el fet de que ells les facin m'ha donat la petita empenta que em calia per provar-ho.

Val a dir que el debut d'avui ha estat en la prova popular que es més curta (400m), però per començar crec que era una bona distància. 

Així doncs, un cop acabada la travessa llarga hem anat amb l'Iker cap al punt de sortida de la travessa curta. Sortíem del davant mateix de la dicoteca Palm Beach i havíem de nedar fins a una boia situada a uns 150m a on fariem un giro a l'esquerra per anar cap a la platja.

Désprés de unes explicacions es dóna la sortida. L'Iker i jo estàvem situats a la segona fila per no entorpir els més ràpids. Carrera i cap a l'aigua. la sortida es algo caòtica amb tanta gent i cal vigilar que no et fotin un cop de peu o de colze. Passem uns primers metres on tothom busca situar-se. l'Iker el tinc a la meva dreta, això fa que el pugui veure quan agafo aire. 

Nedem uns 150 metres plegats, vaig tot xino-xano, sense pressa amb l'objectiu d'acabar i acabr bé. L'Iker s'em queda un parell de metres enrera, aixi que em giro i espero que m'atrapi. ara el tinc a l'esquerra, la qual cosa fa que per veure'l hagi de treure el cap per l'esquerra i es algo que no acostumo a fer. Aviat l'aigua es nota més freda, ens acostem ala boia de gir.

Arribem a la boia, passo primer i l'Iker just al darrera. De tant en tant l'Iker fa algunes braçades dd'estil braça, el qual m'indica que comença a estar cansat, jo vaig bé puc mantenir el ritme que porto. 

Poc a poc, veig com es va acostant l'arc de meta situat a la platja. Braçada a braçada, metre a metre i onada a onada, de sobte el fons canvia de registre i quasi sense adonar-me'n en comptes pedres tenim sorra, això m'indica que ja puc tocar de peus a terra. M'aixeco i espero que surti l'Iker que bé just darrea. Sortim junts de l'aigua agafats de la ma i passem per l'arc d'arribada amb un temps de 10 min. justos.

Repte acsseguit! primera travessia complerta! El millor de tot es que m'ha agradat i  l'he disfrutada molt, amb la sensació que hauria pogut nedar un munt de metres més. Anem a per la propera!.

FITXA:

DISTÀNCIA: 400 m
TEMPS: 10 min
RITME: 2.30 min/100m

P.D.: L'Erik per la seva part va aconseguir el 8è millor temps de la seva categoria, 61è de la general.amb un temps de 17 min 13 seg.

dissabte, 12 d’agost del 2017

Passeig familiar a Meranges

Avui hem fet una sortida familiar. Hem sortit a fer una caminada cap a Meranges amb l'idea de passar el dia per allà aprofitant el bon temps que feia.
Hem deixat el cotxe passat el refugi de la Feixa just sota la fita que marca el camí cap al refugi de Malniu seguint un PR.

Aquest PR ens ha portat per un camí força fresat entremig del bosc. Val a dir que estava millor marcat que com el recordava de fa anys enrera.

Hem arribat a l'Estany de dalt en 37 mins aprox. hem fet unes fotos i hem continuat pel camí en direcció al refugi i a l'estany de malniu.

Baixar fins a Malniu, ha estat molt diferent. Si bé fins ara havíem anat pràcticament sols, la baixada es converteix en una autèntica rambla de gent que puja des del refugi cap a l'estany.

Arribem al refugi quan portem 53 mins de caminada. Hi ha un munt de gent, el pàrking està a vessar. nosaltres anem a buscar un lloc tranquil on poder jaure una estona. 

Com que és d'hora per dinar, deixo la família apalancada i decideixo pujar un tros amunt per fer temps i obrir la gana. Des del llac, agafo el camí que porta cap al refugi d'Engorgs i el Puigpedrós. Vaig seguint el camí amb idea de apropar-me una mica fins al Puigpedrós. Arribo a un encreuament on el camí es bifurca en dos. L'un puja de dret, mentre que l'altre segueix pujant més suau per la banda esquerra. Agafa aquest intentant fent memòria de l'ultim cop que vaig pujar-hi ara fa molt de temps.

El camí segueix pujant i voltant la muntanya fins que sembla canviar de baga i comença a baixar lleument. Això no em sona gens. Segueixo uns metres per veure si trobo quelcom que em serveixi de referència, però aviat m'adono que aquest camí no porta cap al Puigpedrós si no que va directe cap als estanys i refugi d'engorgs.

Decideixo doncs recular i desfer el camí. Tenint en compte que porto prop de 2kms de pujada, crec que el millor es tornar ja amb la família que s'esperen a ran de l'estany. Baixo tot trotant baixant per el camí, sortejant pedres, vaques i algun que altre muntanyenc encantat.

Al final la meva excursioneta particular m'ha fet sumar 3.5 kms extres i mitja horeta més. Un cop ja reunits amb la resta i després de prendre una estona el sol, treiem els entrepans que dúiem i dinem. Després de dinar recollim i decidim marxar, ja que la mestressa ha agafat mal de cap. Així que carreguem motxilles de nou i enfilem camí amunt.

El camí de tornada es fa més llarg, sobretot per que la Mònica al no trobar-se bé ens fa anar més lents .

Arribem al cotxe uns 40 mins més tard i donem per acabada la sortida d'avui.

FITXA:
Carretera - Estany: 37 min 15 seg
Estany - Refugi: 15 min 40 seg
Refugi - Carretera: 39 min 51 seg
Excursió Extra: 27 min 50 seg
Temps Total: 2 h 00 min 
Distància: 11,5 kms


divendres, 11 d’agost del 2017

Duatló familiar a Puigcerdà

Aquest matí hem fet amb l'Erik una Duatló. Feia dies que parlàvem de la possibilitat de fer una sortida combinant la bici i el running aprofitant la nostra estada de vacances a Puigcerdà.

Així doncs, hem creat un circut de 5 kms running, 10 Kms en BTT (que era fer dos cops el mateix tram de Running) i 2 kms més de Running.

Durant els dies previs a la 'cursa' hem estat mesurant distancies i mirant la millor manera per fer-ho al màxim de realista amb una zona de transició situada a mateix estany.

Com que la duatló no la teníem que fer fins a les 10:30 i m'he llevat d'hora he aprofitat per anar a caminar una estona amb la mestressa.

Sobre les 10:00, ens hem dirigit cap a l'estany fent una volta amb la bici per la major part del recorregut i deixant clars els punts que podrien ser conflictius i aclarint alguns canvis d'ultima hora. De volta  l'Estany per a la sortida ens esperaven la Mònica i l'Iker que feien d'arbitre i crono respectivament. 

Un cop calçades les sabatilles de córrer i a punt, la Mónica ens dona la sortida. D'un bon principi l'Erik es posa al capdavant tirant fort. Tenia clar que faria una sortida forta, ja que es conscient que en Bici sóc força més ràpid i sap que m'ha de treure a peu el màxim de tros possible. Durant els primers metres intento seguir-li el pas, però va molt ràpid i em costa respirar així que afluixo una mica pensant que ell potser ha sortit molt fort i també aflacarà més endavant. Anar al darrera, em permet controlar el temps que em porta, el qual quilòmetre a quilòmetre veig que no fa més que augmentar. Aquest noi va fort!.

Últims metres fins a la zona de transició. L'ultim cop que he mirat el temps em portava ja més d'un 1min 30 seg. Entro a la zona de transició (l'entrada en aquest tram l'havíem modificat aquest matí) i entro primer, com pot ser? si jo anava al darrera!. 30 seg més tard arriba l'Erik, que ha entrat per l'altra banda, ja que en arribar els nervis l'han traït i no recordava que havíem canviat l'entrada.

M'agafo la transició amb calma i deixo que surti una mica abans, donant-li pràcticament el temps que m'hauria tret si haguéssim entrat els dos pel mateix lloc.

En pujar a la bici, m'ha agafat molta distància, no se'l veu en tot el tram del passeig, ni tampoc en tota la recta de l'hospital, faig bona part de la primera volta pensant que aquest s'ha colat en alguna banda ja que no el veig. No es fins a Rigolisa, que el veig quasi al final de la recta. Ara ja tinc referència i accelero tant cop puc. Arribant al passeig el veig de lluny i ens creuem a mig passeig, 2ª Volta. 

Ara amb la moral de saber el tros que em porta i que he retallat una mica, em proposo d'atrapar-lo abans d'acabar el tram en bici. Pedalo al màxim de les meves forces, sense treure el plat gran en cap moment. En el fons sé que pagaré l'esforç que faig amb la bici, però l'objectiu ara és atrapar-lo i que es posi nerviós de tenir-me al darrera. El tram de córrer final ja veurem com surt.

A la segona ell ha apretat el pas també, durant la primera part del recorregut a penes el veig per davant meu, però aconsegueixo retallar distancies, sobretot en la recta del camí de Rigolisa i el tram del passeig, arribant pràcticament junts a l'entrada al llac i a la zona de transició.

Últim canvi, estic bastant petat ara mateix i faig el canvi molt lent. De fet trigo quasi 1 min a fer el canvi, mentre que l'Erik ho fa amb 40 segs. Surto corrent de l'Estany per encara el carrer de pujada, però les cames hem fan figa, i haig de parar uns metres i fer-los caminant per recuperar una mica i acostumar a les cames al canvi de disciplina. Tot seguit arrenco a córrer de nou. No veig a l'Erik per davant tot i que el carrer es llarg. Em temo que s'hagi colat, ja que al matí hem fet la volta a l'inversa, tot i que li he recalcat que la faríem en sentit horari. 

No falla, uns metres més endavant me'l trobo de cara que baixa pel carrer. Sense aturar-nos li dic que segueixi directe cap a l'entrada, jo faré el mateix tram que ha fet ell i així serà la mateixa distància. Recorro l'ultim km amb les poques forces que em queden i entro per la porta de l'estany sortejant a la gent que passeja fins a arribar a la zona d'arribada. Entro amb 59 min 50seg. 1min 40 seg per darrera de l'Erik.

FITXA:
Running (5 Km): 23 min 55 seg
BTT (10 Km): 22 min 58 seg
Running (1,5 Km): 08 min 18 seg
Temps Total: 59 min 50 seg
Distància: 16,5 kms
Transició #1: 02 min 09 seg
Transició #2: 50 seg


dimarts, 1 d’agost del 2017

Olla de Nuria 2017

Avui hem fet nova excursió per alta muntanya amb l'Erik. L'Olla de Núria, la qual ja vam intentar l'any passat i degut a estar curt de fotma vàm haver de retallar al coll d'Eina.

Enguany, el repte era aconseguir passar del Coll d'Eina i arrivar mínim al coll de Noufonts, però amb la mirada posada a aconseguir fer l'olla completa.

Hem sortit d'hora de casa a les 5:30, hem decidit sortir una hora abans en relació a l'any anterior per tenir una hora extra de 'frescor' donat la forta calor que fa aquests dies, i perque de cara a migdia hi ha prevista alguna tempesta que ens podria afectar.

Així doncs a les 6.30 posem peu a Fontalba i engeguem l'aventura. A Fontalba l'ambient es bó, molt poca gent, fresqueta, però no fred i apenes hi fa vent.

Comencem a ritme lleuger, sense córrer però sense encantar-nos. Tenim previst fer cim al Puigmal (2.910) amb 1h 15min. aprox. Arrivem al Cim de la Dou amb els primers rajos de sol i el vent que ha començat a apareixer i que es fa evident en aquest punt. Els nostres bessons, carregats, ens indiquen que el ritme ha sigut fort fins aquí. Aquest primer tram de pujada sempre costa. Trotem per el pla fins a l'inici de la nova pujada on el vent s'entossudeix a seguir-nos durant la pujada.

Mica a mica anem deixant metres i enrera, i mica a mica el vent s'accentua. Notem com aquest ens fa anar més lents del que voldriem i ens obliga a fer un esforç extra al bufar en contra durant bona part de la pujada. La tartera es fa especialment llarga, però aconseguim deixar-la enrera i divisar la creu. Fem cim amb 1h 20 min. Fem parada per fer un parell de fotos i tirem avall cap al pic del Segre.

Baixem trotant a estones, el camí queda desdibuixat a estones i hem de buscar marques i referències, sobretot al principi. Més endavant aquest es fa més evident i estar molt més marcat. Passem els dos pics del segre, sense passar pel cim, fent una sèrie de puja-baixes sense massa complicació ni excessiu desnivell.

Arribem corrent al coll de Finestrelles on, al igual que l'any anterior fem una paradeta de 10 min per avituallar-nos, portem 2h 03 min. portem 10 min de marge sobre l'any anterior. Després d'una barreta i una mica d'aigua seguim la pujada cap al pic de Finestrelles (2.828), una pujada no excesivament llarga però que carrega les cames, per sort durant la tartera el vent ens bufa a favor. Fem cim amb 2h 35 min.

No parem a Finestrelles ni per fer fotos, avui no, el fort vent ens treu les ganes de perdre temps als cim per fer fotos. Seguim carena avall cap al següent punt de referencia que serà el coll d'Eina tot corrent a través de la cresta i deixant enrera el pic de Nuria. Ara el vent, que bufa de costat, es extremadament fort, l'Erik ha de caminar inclinat de cos lleugerament cap a l'esquerra per contrarestar-lo.

Arribem al coll d'Eina amb  menys de 3h. Estem al punt on vàrem decidir baixar l'any passat i on hem de decidir si seguim o baixem cap a Nuria. Valorem la situació, el vent és molt fort i això ens fa pensar en baixar. No obstant el proper tram fins a Noufonts implica una bona part de camí arrasserats o parcialment arrasserats del vent, així que decidim seguir. 

Tal i com preveiem, bona part de la pujada entre Eina (2.789), que deixem a l'esquerra, i el Noufonts (2.861) passa a rasser del vent, el qual reapareix altre cop al acostar-nos al cim de Noufonts. Deixem el cim enrera trotant per la baixada amb intenció d'arribar al coll quan abans millor. Arribem al coll amb 3h 31 min.

Torna a tocar valorar la situació. La pujada que tenim davant, El Noucreus (2.801). Ens veiem amb força de poder seguir i fer un nou cim i un nou coll, no obstant el fort vent que ens ha estat acompanyant durant quasi tota la travessa ens comença a passar factura. Decidim finalment tirar avall cap a Nuria, havent assolit l'objectiu principal de la ruta havent superat l'any anterior amb un coll i un pic més. 

Baixem corrent per la tartera seguint les marques de GR que hi ha marcades i ens endinssem per la vall mica a mica passant per prats verds on pasturen els cavalls i vaques.

A mig camí ens creuem amb les primeres persones que hem trobat en tota la jornada que pujen en direcció al coll de Noufonts.  Déspres de una estona baixar mig corrent mig caminant ja veiem el Santuari de Nuria al qual arribem després de 4h 20min.

Fem parada tècnica per esmorzar. L'entrepà ens entra d'allò més bé, avuiens l'hem guanyat.

Un cop recuperades les forces, i sense encantar-nos gaire enfilem el camí de Fontalba, aquesta és la part més feixuga de l'excursió, ja que toca tornar a enfilar un bon desnivell positiu amb el cansament acumulat d'hores i kms a les cames, tot i això marquem un bon ritme, sobretot a la pujada que és la part dura, a més tot i que aquí a penes bufa aire, l'enemic el tenim en el sol que a aquesta hora ja comença a pretar de valent.

Aviat es divisa l'esplanada de Fontalba a l'horitzó, un miratge, ja que encara queda molt tros per recòrrer. Arribem al final de la ruta amb 6h 03 min. i una sensació agredolça, ja que tot i haver complert el principal objectiu que era arribar a Noufonts, teniem ganes d'haver aconseguit l'olla complerta, ja que ens haviem preparat i ens trovamen amb força per haver-la acomplert. Com diuen però hi ha més dies que llangonisses, per tant a la propera potser serà millor.

FITXA:
Fontalba - Puigmal: 1h 20 min
Puigmal - Coll de Finestrelles: 40 min
Coll de Finestrelles - Pic de Finestrelles: 32 min
Pic de Finestrelles - Coll d'Eina: 2min
Coll d'Eina - Coll de Noufonts: 38 min
Coll de Noufonts - Nuria: 48 min
Nuria - Fontalba: 1h 13 min
Temps Travessia: 5h 33 min
Temps Aturats: 48 min
Temps Total: 6h 21 min
Distància: 22,9 kms
Desnivell: 1734+/1734-

dimecres, 26 de juliol del 2017

Circ de Vallter

Inici de la Pujada
Avui tocaba fer una caminada llarga per alta muntanya, la qual ens havia de servir com a preparatòria per fer l'Olla de Núria la setmana vinent. La ruta triada ha estat el Circ de Vallter.

A les sis del matí ens ha passat a buscar per casa en Xevi Rubio. Era la primera vegada que venia a fer una caminada d'aquest tipus amb nosaltres, tot i que ja amb ell ja em fet alguna sortida en BTT anteriorment.

Sobre les 7 i escaig ens hem plantat al capdamunt del pàrking de Vallter on després de fer els preparatius pertinents hem començat la ruta sobre les 7:30, agafant el GR que surt de la banda dreta  de l'edifici principal i que ens ha de dur cap a la Portella de Mantet (2409m). Pujem per un camí ben fresat i ben marcat al principi a través d'un bosc d'escasos avets acompanyats per el un bon ramat de vaques i el vent que no ens deixarà en tot el camí. 

Arribem a la Portella de Mantet en 20 min. la pujada fins aquí la recordava una mica més llarga i tot i que sempre ens costa arrencar s'em fa curta. Les vistes a la vesant francesa des del coll són impresionants amb un mar de nuvols al fons. Podem veure també al fons i a l'est el Costabona i el Canigó.
Portella de Mantet

Enfilant el Pic de la Dona
Seguim el camí cap al Pic de la Dona (2702m) un camí dividit en tres segments, una primera pujada desde la portella que fem amb el vent en contra, un petit tram que planeja i que ens deixa recuperar i un ultim tram de pujada final fins al Pic. Val a dir que la pendent desde la Portella tampoc es excessiva en comparació amb d'altres que farem més tard. 

Al Pic de la Dona hi arrivem amb 54 min., fem les fotografies de rigor, prenem una mica d'aigua i fem camí cap al coll de la Geganta, deixant-nos anar una mica aprofitant que fa baixada i allargant el trot per la cresta fins a arrivar al Coll, on hi ha el trencant que ens ha de dur a Bacivers. Aquí ens trobem amb un ramat d'una trentena d'Isards que baixen muntanya avall.
Triguem uns 20 minuts fins al Coll de la Geganta i decidim de baixar a Bacivers (hi havia l'alternativa de pujar a Bastiments directament). El camí cap a Bacivers no està massa ben marcat, cosa que fa que ens liem una mica i enfilem un turonet desviant-nos del camí un bon tros fent algun km extra i un grapat de metres de desnivell sumats a les cames.

Pic de la Dona

El Kraken de Bacivers
Quan ja pràcticament desistiem de trobar l'estany de Bacivers i enfilavem cap a un camí que semblava portar a la cresta de Bastiments, hem vist l'estany a uns pocs metres més avall i hem decidit de baixar-hi.

Un cop a l'estany teniem una juguesca amb l'Erik de que no seria capaç de travessar-lo nedant i be. travessar-lo no l'ha travessat, però si ha fet una bona remullada tot i que l'aigua estava a 11º i feia un ben fred que déu n'hi dó. Avui s'ha guanyat el Sobrenom de: El Kraken de Bacivers.

Un cop hem fet l'indio una estona en un estany d'alta muntanya, em tornat al camí, ja que el Bastiments (2861m) ens esperava i amb ell l'emorzar. Com que começavem a tenir una mica de gana i el vent cada cop era més fort ens hem donat pressa a pujar. El paisatge que hem vist just arribar a la carena sortint de Bacivers era espectacular amb tota l'extensió del Pirineu francés davant nostre. Gir a la dreta i últim tram fins a Bastiments. Fem cim amb 3h 09min.

Foto de familia al Bastiments
Mengem l'entrepà arrasserats del vent, fem foto de grup al costat del piolet i crestejem fins a la creu on fem alguna foto més. Ara ja bé cara avall fins al Coll de la Marrana (2530m). aquí en Xevi decideix d'anar tirant ja cap avall xino-xano, ja que té el genoll una mica tocat. L'Erik i jo, enfilem cap al Gra de Fajol (2680m). Tot i que la pujada és forta, no és excesivament llarga i triguem poc més de 15 min. a pujar. Fem les fotos de rigor a la creu i alguna 'selfie' per allò d'aparentar que som 'mudernus' i ens llancem cap avall. Dic llancem, perquè baixem cagant llets per la tartera arribant de nou al coll en només 6 min. 

Ja al Coll de la Marrana ens bé pràcticament tot de baixada, seguim el camí corrent creuant-nos amb una gran quantitat de gent que puja cap a dalt des del refugi d'Ulldeter. Aquest tram desde el Coll fins a la sortida de la carretera el fem pràcticament tot corrent. Un cop a la carretera enfilem cap al parking tot xino-xano seguint la carretera asfaltada.

Finalment, arribem al cotxe amb 4h 49min de caminada. En Xevi ens estava esperant al bar amb una cerveseta ben fresca. Nosaltres hem fet el mateix (bé, l'Erik una Coca-Cola, que és menor). Avui ens l'hem ben guanyada!.

Una 'selfi' al Gra de Fajol que fa de 'mudernu'

FITXA:
Vallter - Pic de la Dona: 54 min
Pic de la Dona - Estany de Bacivers: 2h 05 min
Estany de Bacivers - Bastiments: 26 min
Bastiments - Coll de la Marrana: 23 min
Coll de la Marrana - Gra de Fajol: 16 min
Gra de Fajol - Vallter: 46 min
Temps Aturats: 35 min
Temps Total: 5h 16 min
Distància: 16,200 kms
Desnivell: 1178+/1178-

Gra de Fajol Gran i Petit desde la pujada a Mantet

Pujant cap a la Portella de Mantet
Cap al Pic de la Dona

Estany de Bacivers

En Xevi a l'Estany esperant el Kraken


En Xevi a la Creu de Bastiments

L'Erik i Jo a la Creu de Bastiments

Gra de Fajol

Gra de Fajol