- 9ª Duatló D'Alta Muntanya de Catalunya - (22/10/07)
Hem sortit de Torelló a les 5:45 en direcció a Queralbs, no feia fred i el cel estava força serè. En arribar a Queralbs ja hi havia ambient, d’algun lloc venia música que animava una mica l’ambient. Des de l’aparcament hem pogut veure un cel pràcticament estrellat el qual era realment bonic de veure. Hem començat a muntar les bicicletes i a cambiar-nos per a l’ocasió.
A mida que passava l’estona feia més rasca. Entre un i dos quarts de vuit, hem començat a tirar cap a l’aparcament del cremallera que és a on hi havia la sortida de la cursa. Hem pogut trobar lloc força endavant calculo que entre els cent primers. Per casualitat ens hem trobat amb l’Agustí Rifà i la seva colla, que estaven just davant nostre. Ja només ens quedava la llarga espera fins al tret de sortida.
BTT
El tret de sortida ha sigut puntualíssim, aquest any ho ha set en totes les curses, i de seguida m’he vist pedalant a sac i enfilant la primera recta. Aquestes sortides hem maten, i a més la bici no la portava excesivament bé, arrivo a la segona corba, la que agafa la carretera de Fontalba, i les cames i les cuixes hem fan un mal terrible, això d’arrancar tant fort en fred hem mata. Precissament aquí adelanto a en Jordipapio del forum 10 de 1000 o si no és ell algú amb una samarreta amb el seu nom...Faig tot el tram d’asfalt bastant ràpid intentant aguantar el ritme d’en Jaume, (tot i saber que m’es impossible) que el tinc a la vista. En deixar l’asfalt comprovo que efectivament els rumors de que la pista l’havien aplanat són certs, això es bò, podrem rebaixar algun minutet penso. Durant els primers quilòmetres hem costa agafar el ritme i les cames no volen entrar en calor. En Ferran i en Patxeta es posen al meu costat sobre el Km 3, i anem junts una estona, doncs en aquesta part del recorregut sembla que ells estan millor que jo.
En passar pel Km 6 començo a trobar-me millor i puc accelerar una miqueta, en Ferran i en Patxeta es queden una mica enrera, veig en Rubi uns metres davant meu, així que pedalo una mica més fort fins que l’atrapo i anem junts durant una estona. A falta d’un parell de quilòmetres, deixo en Rubi segueixo tot sol. Ara ja vaig al meu ritme i tot i el mal de cul hem sento força còmode sobre la bici. Llàstima que m’hagi costat tant d’entrar en calor. Finalment, encaro les últimes rectes i arribo a Fontalba amb un temps aproximat de 1h 15min.
RUNNING
La transició ha sigut ràpida, mentre ha canviaba, han arribat en Ferran i en Patxeta. Jo he començat a caminar tot acabant-me de posar el paravent i demés estris. He passat de parar-me a l’avituallament, doncs porto el bidó ple. Els primers metres els faig caminant per habituar les cames al canvi i de pas intento localitzar muntanya amunt a en Jaume i/o en Sam. Hem sembla reconèixer en Jaume, però està massa lluny com per atrapar-lo abans d’arribar al cim, de totes maneres hem proposo no perdre’l de vista i intentar retallar-li algun minutet si puc. Durant tota la pujada al Puigmal hem trobo molt bé, i cap moment m’he acomodat darrera de ningú, doncs l’any anterior a la tartera vaig perdre molt temps per aquest fet. Pujo durant molta estona per diferents traçades de les que la majoria fan sobretot a la tatera a on sembla que la gent va molt més tova i realment alguns hem fan ‘nosa’ davant meu, sobretot els que pujen amb pals. Quan surto de la tartera veig a en Jaume que esta coronant el cim, -això va bé- penso i passo pel control de pas del Puigmal amb 1h 06min.
BTT (Descens)
La transició no ha sigut tot lo ràpida que hagués volgut per no hem puc queixar, agafo la bici i camino fins al control de pas. Un cop sento el pito m’enfilo i cambio plat i pinyons tot collant-me les calas. Com que la pista esta tant plana dona per poder baixar molt ràpid i així o faig i durant tota la baixada aconsegueixo adelantar força corredors, de tota manera continuo sense acabar d’agafar bé les corbes a grans velocitats i això hem fa penalitzar en les baixades ràpides com aquesta. Pocs quilòmetres abans d’arribar a l’asfalt atrapo un parell de cotxes que baixen i que aixequen molta pols tot i que es paren de seguida en adonar-se que vaig darrera he tingut que reduir una miqueta la velocitat per precaució.
Arribant a l’asfalt tinc un grup de sis o set corredors davant meu. Adelanto un parell d’ells a la carretera i tres més al entrar al poble dos es colaven la pujada i el tercer ha quedat clavat just a la pujada. Jo que ja m’ho coneixia de l’any passat he tingut la precaució de baixar a plat mitjà i l’he fet escopetejat. Just davant de les escales m’he enganxat a un parell més de corredors i he baixat les escales just rera seu entrant a meta amb un gran temps. 4:12:49.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada