Recordant... (XVII)

GES EXTREM '07

- FONTALBA - (21/04/07)    

De bon matí ens hem reunit al pàrking del mercat municipal, com ja és habitual, i al cap d’una estona ja ens hem encaminat amb els cotxes en direcció a Ribes de freser. Allà hem deixat els cotxes per dirigirnos amb les bicicletes cap a Queralbs per la carretera tot escalfant una miqueta.

            Després de poc més de mitja hora de pedalar hem arribat a la plaça de Queralbs a on després de buidar les bufetes i treurens la roba que ens sobraba hem improvisat la parrella de sortida de forma ràpida degut a que passaven cotxes de tant en tant.

            Sense entretenir-nos i després de fer un petit ‘briefing’ de la cursa s’ha donat l’ avís de sortida. En la sortida s’ha arrencat molt ràpid i en els primers metres ja s’han anat formant els primers grups, el primer format per en david, en Xevi i l’Agustí, un segon format per en J. Castells, en Sam, en Vicenç i en Jordi Pla. Més avall veniem en Chaparro, Jo, En Pau S. i en Miquel, seguits de l’Angel V. En Ferran i en Pedri a poca distància. La resta formaven un gran grup que mica a mica s’anava estirant.

A mida que passava la cursa les posicións es varen anar definint, així doncs en David es posava al capdavant seguit de prop per en Xevi. Algo més retrasat venia l’Agustí. El cuart lloc se l’anava posant a la butxaca en J. Castells a mida que passava la cursa, mentre el cinquè lloc el disputaven en Sam i en Miquel M., que havia fet una gran remuntada sortint des de darrera per sota d’ells hi havia un grup en el que esatven en Joan C. en Vicenç En Jordi P., i en Pau S. A continuació els seguia l’Angel V. que havia aconseguit guanyar posicions. Més avall, en ferran, jo i en Pedri anavem alternant  posicions durant una bona estona fins que a tres quilòmetres del final m'he quedat despenjat. La resta del grup ja s’havien estirat força, el primer era en Dani I, seguit d’en Pere N., en J.M. Redondo, i en D. Montoro que pujaven junts i més enrera pujaven algo més separats, la Mercé, en Felipe, en César i la Mari.

Finalment la victòria se la va endur de nou en David C. del Bike A Sac amb un temps de 0:56:30, seguit d’en Xevi a menys d’un minut de diferència. El tercer lloc del podi va ser per l’Agustí Rifà. Jo per la meva part vaig patir molt en els darrers kilòmetres i vaig haver d'apretar fort al final perque no m'atrapessin el trio que portava darrera.  En la Classificació per equips, l’equip del Jigsore Bike Team es va imposar sobre el Bike a sac que va ser segon i el Gellatti Toto... que va ser tercer i aconseguint a demés posar-se al capdamunt de la classificació general per sobre de l’Operació port per dotze punts i mitg de diferència.

            La colla al complet a la collada de Fontalba

Recordant... (XVI)

GES EXTREM '07

- Collada Fonda - (17/03/07)

El dissabte dia 17 de març, es va disputar la segona prova de la Ges Extrem Cup ’07.Un total de 26 corredors ens vàrem trobar al punt de sortida de Camprodon, a on començaríem a pujar per la carretera fins a Espinavell.

Només de sortir ens perdem per dintre de Camprodon, i decidim recular i agafar la carretera directa cap a Espinavell sense passar pel poble. Durant els primers metres l’Enric pedala a tota òstia i penso de posar-me al seu costat però va folladissim i m’estimo més reservar forces per la ‘autèntica’ cursa. El camí fins arribar a Espinavell es fa llarg per a molts doncs surten algo més de 10 Kms. i amb algunes pujades que deu n’hi dó. Arribats a Espinavell donem  una petita explicació del recorregut (a càrrec d’en Jaume) a l’esplanada del restaurant d’ Espinavell. Tot seguit preparem a la mateixa esplanada la graella de sortida a on després de colocar-nos i fer la foto de rigor, la Mònica ens dona la sortida.

Com en l’anterior cursa, la sortida de la carrera és molt ràpida, així doncs David, va encapçala el primers metres la cursa seguit molt de prop per en Marc i en Xevi C. Una mica més retrasat va l’Agustí i un grup més nombrós de corredors es forma just al darrera encapçalat per mi en els primers metres. Hem seguien en Sam, l’Enric (que aquí tindria els seus minuts de glòria),en Jaume, en Roger, en Chaparro i en Jordi Pla.

Durant pràcticament tota la primera meitat de la recta encapçalo el meu grup fins que em passa en Sam i més tard en Jaume. De moment hem sento bé i vaig tirant molt fort. Daltra banda vaig aguantant les embestides d’en Roger, en Joan i en Jordi Pla tant com puc, però em costa molt ja que tiren molt fort. Al final de la recta en Joan ja m’ha passat però vaig a roda seva. En Roger el tinc enganxat a darrera i en Jordi el segueix de prop. La resta de corredors ja estàn un troç avall, per tant m’asseguro quasi del tot la 10ª plaça.

Els següents quilòmetres s’hem fan molt durs i amb prou feines puc seguir el ritme dels demés i mica a mica primer en Roger i després en Jordi acaben passant-me, tot i això aguanto com puc durant un quilòmetre i mitg sense perdre-hi contacte.

En passar pel revolt del Km 6-7, bufa un vent molt fort i que fa que pedalar sigui quasi impossible. Aquí en Roger fot una apretada molt forta i ens deixa clavats a en Joan en Jordi i a mi, i marxa a per en Jaume. En Joan i en Jordi també marxen. Jo he abaixat el ritme per recuperar una mica però ho he fet en mal moment ja que ells sembla que han decidit apretar per no perdre a en Roger i poden més que jo en aquest tram. Per tant aquí perdo tota opció de quedar davant d’ells, ja que hem treuen molts metres de distància en poca estona.

Durant la primera part dels últims quilòmetres hem torno a revifar una mica, inclús sembla que en algún moment m’hi he pogut acostar, però ja a l’últim quilòmetre m’han acabat per treure una burrada de temps. A més ara veig no molt lluny, en Ferran i un altre corredor hem comencen a apretar i si m’adormo gaire més encara patiré per quedar davant seu.

Finalment faig les últimes raconades, (alguna molt dura per el mal estat del terreny), i arribo a la linia de meta en 10è lloc. No és un mal resultat tant per mi com pel grup i a més he rebaixat en 3 min. el temps que vaig fer el dia de la duatló.

            La victòria de nou se la endut el David seguit d’en Marc i en Xevi que han arrivat amb un esprint agònic a dalt.

A destacar també el gran esforç que va fer l’Albert al pujar sol tot i trobant-se malament. Per ell va el reconeixement al patiment d’aquesta setmana!

Foto de Família al final de la cursa amb el Costabona de fons

Recordant...(XIII)

SKY BIKE CUP '06

- BELLMUNT - (31/12/06) 

Set corredors vàren ser els agosarats que es varen concentrar a les deu del matí al mercat municipal per enfilar cap a St. Pere de Torelló, a on tindria lloc la sortida de la cursa. Entre ells un debutant, en J. Barniol.

Un cop a St. Pere i ja colocats en posició de sortida, es varen posar els comptaquilòmetres a zero i es va donar la sortida.

Al inici, en Molina va fer una sortida molt forta però que va ser neutralitzada en arribar a l’alçada del cementiri, a on va ser passat per en Sam, en Jaume i en M. Riera., També en J. Arcarons va aconseguir en un principi colocar-se a la mateixa alçada, però aviat es quedaria enrera. en arribar a la Redortra en Jaume anava al davant, seguit d’en Marc i en Sam, en Molina va passar poc després seguit d’en Jordi que perdia terreny poc a poc i més tard passarien en Jordi i en Joan que anaven junts.

El cap de la cursa era un estira i arronça entre els tres primers corredors, però mica a mica es van obrir petits espais entre ells de manera que a l’alçada del pedronet en Marc ja era primer seguit d’en Sam que li trepitjava els talons i en Jaume uns segons més tard. En Molina seria el següent a passar, a uns pocs minuts dels primers i pedalant totalment en solitari. A continuació va en Jordi A. que es va veure adelantat per en J. Barniol precisament davant del pedronet. Seguint-los de prop hi havia en Joan que tancava la comitiva.

Arrivant al Pàrking la cursa seguiria sense canvis al davant tot i aixó, en Marc havia augmentat una mica la ventatja sobre en Sam que tanmateix mantenia uns segons de distancia sobre en Jaume. En Molina passaria uns minuts més tard totalment sol. A continuació en Barniol i en Joan arribaven junts al parking seguits d’en Jordi A. que passaria alguns minuts més tard.

Al final, victoria sense sorpreses d’en M. Riera amb un temps de 40’09”, seguit d’en Sam a 24” i d’en Jaume a 59”. El quart lloc seria per en Molina que passaria amb un temps de 46’33”. El cinquè lloc es va decidir a favor d’en J. Barniol que passaria a 49’07” seguit d’en Joan amb 49’47” el qual va patir més del compte degut a la seva lesió al braç esquerra. L’últim lloc va ser per en Jordi A. amb un temps de 52’ justos i tancant la temporada de la SKY BIKE CUP’06.

Finalment s’ha disputat l’última prova de la temporada de la SKY BIKE CUP (GES EXTREM). La prova que va tenir lloc el 31 de Desembre, va estar plena d’absències, entre elles la del lider de la Copa en David Carrasco, que ja tenia el titol a la butxaca després de guanyar les tres primeres curses.

Recordant...(XII)

XM. DUATHLON SERIES
- 9ª Duatló D'Alta Muntanya de Catalunya - (22/10/07)

Hem sortit de Torelló a les 5:45 en direcció a Queralbs, no feia fred i el cel estava força serè. En arribar a Queralbs ja hi havia ambient, d’algun lloc venia música que animava una mica l’ambient. Des de l’aparcament hem pogut veure un cel pràcticament estrellat el qual era realment bonic de veure. Hem començat a muntar les bicicletes i a cambiar-nos per a l’ocasió.

A mida que passava l’estona feia més rasca. Entre un i dos quarts de vuit, hem començat a tirar cap a l’aparcament del cremallera que és a on hi havia la sortida de la cursa. Hem pogut trobar lloc força endavant calculo que entre els cent primers. Per casualitat ens hem trobat amb l’Agustí Rifà i la seva colla, que estaven just davant nostre. Ja només ens quedava la llarga espera fins al tret de sortida.

BTT

El tret de sortida ha sigut puntualíssim, aquest any ho ha set en totes les curses, i de seguida m’he vist pedalant a sac i enfilant la primera recta. Aquestes sortides hem maten, i a més la bici no la portava excesivament bé, arrivo a la segona corba, la que agafa la carretera de Fontalba, i les cames i les cuixes hem fan un mal terrible, això d’arrancar tant fort en fred hem mata. Precissament aquí adelanto a en Jordipapio del forum 10 de 1000 o si no és ell algú amb una samarreta amb el seu nom...Faig tot el tram d’asfalt bastant ràpid intentant aguantar el ritme d’en Jaume, (tot i saber que m’es impossible) que el tinc a la vista. En deixar l’asfalt comprovo que efectivament els rumors de que la pista l’havien aplanat són certs, això es bò, podrem rebaixar algun minutet penso. Durant els primers quilòmetres hem costa agafar el ritme i les cames no volen entrar en calor. En Ferran i en Patxeta es posen al meu costat sobre el Km 3, i anem junts una estona, doncs en aquesta part del recorregut sembla que ells estan millor que jo.

En passar pel Km 6 començo a trobar-me millor i puc accelerar una miqueta, en Ferran i en Patxeta es queden una mica enrera, veig en Rubi uns metres davant meu, així que pedalo una mica més fort fins que l’atrapo i anem junts durant una estona. A falta d’un parell de quilòmetres, deixo en Rubi segueixo tot sol. Ara ja vaig al meu ritme i tot i el mal de cul hem sento força còmode sobre la bici. Llàstima que m’hagi costat tant d’entrar en calor. Finalment, encaro les últimes rectes i arribo a Fontalba amb un temps aproximat de 1h 15min.

RUNNING

La transició ha sigut ràpida, mentre ha canviaba, han arribat en Ferran i en Patxeta. Jo he començat a caminar tot acabant-me de posar el paravent i demés estris. He passat de parar-me a l’avituallament, doncs porto el bidó ple. Els primers metres els faig caminant per habituar les cames al canvi i de pas intento localitzar muntanya amunt a en Jaume i/o en Sam. Hem sembla reconèixer en Jaume, però està massa lluny com per atrapar-lo abans d’arribar al cim, de totes maneres hem proposo no perdre’l de vista i intentar retallar-li algun minutet si puc. Durant tota la pujada al Puigmal hem trobo molt bé, i cap moment m’he acomodat darrera de ningú, doncs l’any anterior a la tartera vaig perdre molt temps per aquest fet. Pujo durant molta estona per diferents traçades de les que la majoria fan sobretot a la tatera a on sembla que la gent va molt més tova i realment alguns hem fan ‘nosa’ davant meu, sobretot els que pujen amb pals. Quan surto de la tartera veig a en Jaume que esta coronant el cim, -això va bé- penso i passo pel control de pas del Puigmal amb 1h 06min.

BTT (Descens)

La transició no ha sigut tot lo ràpida que hagués volgut per no hem puc queixar, agafo la bici i camino fins al control de pas. Un cop sento el pito m’enfilo i cambio plat i pinyons tot collant-me les calas. Com que la pista esta tant plana dona per poder baixar molt ràpid i així o faig i durant tota la baixada aconsegueixo adelantar força corredors, de tota manera continuo sense acabar d’agafar bé les corbes a grans velocitats i això hem fa penalitzar en les baixades ràpides com aquesta. Pocs quilòmetres abans d’arribar a l’asfalt atrapo un parell de cotxes que baixen i que aixequen molta pols tot i que es paren de seguida en adonar-se que vaig darrera he tingut que reduir una miqueta la velocitat per precaució.

Arribant a l’asfalt tinc un grup de sis o set corredors davant meu. Adelanto un parell d’ells a la carretera i tres més al entrar al poble dos es colaven la pujada i el tercer ha quedat clavat just a la pujada. Jo que ja m’ho coneixia de l’any passat he tingut la precaució de baixar a plat mitjà i l’he fet escopetejat. Just davant de les escales m’he enganxat a un parell més de corredors i he baixat les escales just rera seu entrant a meta amb un gran temps. 4:12:49.

Recordant...(XI)

2ª DUATLÓ DE BELLMUNT - (01/10/06) -

Aquest matí ens hem llevat molt d’hora, la Mónica formava part aquest any de l’organització i havia de ser allà a primera hora. En arribar, ja hi havia un munt de gent a buscar els dorsals, allà m’hi he trobat en Planas que ja feia cua i ens hem posat junts a buscar els dorsals. Un cop ja amb els dorsals de tots i amb les motxilles col·locades, he anat al cotxe a canviar-me i preparar-me.

Un cop llest, he baixat un troç de carretera per anar a trobar a en Jaume, en David i en Jeremy i així de pas escalfar una miqueta.

BTT
Puntualment i després de un petit briefing per part de l’organització, s’ha donat el tret de sortida a les 9:15. La sortida com sempre en les curses és explosiva, i això que el carrer per el que anem té un desnivell considerable. Mica en mica la fila de corredors es va estirant. En els primers metres la gent va força depressa. La pujada de la redortra me l’agafo amb calma però collant una miqueta, just per no perdre en Jaume de vista que va uns metres per davant.

En David i en Jeremy ja els he perdut només de sortir, per darrera dec tenir en Sam, la Rosa i en Pep. El camí segueix pujant i procuro fer totes les corves per l’interior. També intento no perdre en Jaume de vista però mica a mica sembla que hem va deixant enrera. A la recta de Mas Pedroses, (i tal com hem va passar divendres) s’hem treu la cadena al canviar el plat petit, així haig de parar uns segons a posar-la bé. De nou sobre la bici encaro la recta del pedronet, faig la corva per l’interior i pedalo amb relativa facilitat. Arrivo al pedronet amb 21 min., 3 per sota de la ref. Del divendres! A més no em sento bé gota cansat. Continuo amb aquest ritme i vaig adelantant alguns corredors lentament i mantenit el contacte visual amb en Jaume que esta uns 25 metres per davant. A l’alzina arrivo amb 30 min, segueixo amb 3 min de marge! I les cames van de puta mare! També hem sento molt millor de fondo doncs no noto gota de fatiga.

Ara veig que la distància amb en Jaume, el qual s’ha emparellat amb l’Albi, és menor i decideixo apretar a la següent curva per tal de atrapar-los, així que baixo un parell de pinyons i m’aixeco de la bici. Finalment els atrapo i hem poso al costat d’en Jaume a falta d’un km i mitg per arrivar a dalt aproximadament. Arrivem al parking igualats i hem poso al davant en començar les rampes doncs en Jaume s’ha obert més. Les cames no hem fan mal, i fins i tot em permeto el luxe d’adelantar un parell o tres de corredors. Finalment arrivo a la transició amb un temps de 43min 43Seg. 6 minuts menys que el divendres! I bastant menys cansat. Ara toca correr.

RUNNING

A la transició veig a la Mónica que està al nostre sector i em té els estris a punt, un cop ja estic quasi llest ella va ajudant també a en Jaume, el qual hem diu que si vull que anem junts i jo li dic que cap problema. La transcició ha sigut molt ràpida, quasi perfecte, (gràcies en bona part a la mestressa), agafo un got d’aigua, menjo un powergel que portava i començo la baixada cap a Hi-era-de-massa. Baixo molt i molt ràpid adelantant a uns quants corredors. En mirar enrera no veig a en Jaume però decideixo no parar doncs se que ell m’atraparà al tram més pla, doncs ell té més fondo que jo. Segueixo baixant i vaig girant per tal de veure en Jaume però no el veig i afluixo una mica, de fet també millor no gastar-ho tot a la baixada i reservo una miqueta pel pla que recordo que s’hem feia llarg. Finalment veig en Jaume que bé per darrera i afluixo just perque s’hem posi al darrera, li demano si va bé i diu que si. Durant tot el tram vaig força bé, a un bon ritme, tot i que hi ha estones que hem falta una mica de fondo, per sort els que van davant em frenen una miqueta, a més a les baixades estretes no els puc avançar i són una mica lents en aquest sector.

El tram de Running surt del bosc i entrem al camí de la Tosca, en aquest tram aconsegueixo passar alguns corredors sobre tot en les baixades més tècniques a on aconsegueixo atrapar a en Ferran i passar-lo, però als pocs metres m’adono de que en Jaume no hem segueix i a pocs metres d’arrivar a la Vall afluixo de nou per veure si bé. En Ferran hem torna a passar i just davant de la Vall en Jaume m’atrapa, el qual en aquests últims metres li faltava una mica d’aire.

Arrivem trotant suau a l’avituallament de la Vall i fem una parada curta. En Ferran surt en arrivar nosaltres. Un got d’aigua i amunt cap a la Portella. La pujada la recordava menys dreta i al prinicipi s’hem fa una mica dura, de tota manera em queda aire per trotar en els plans. Arribem a la Portella i just fer els primers revolts de baixada atrapem a en Ferran que ara va una mica tocat, el passem i li diem que s’enganxi a nosaltres. Baixem cap al serrat amb en Jaume al capdavant, jo seguint-lo i en Ferran rera meu.

En arribar a la carena, en Ferran es queda una mica enrera i en Jaume sembla defallir també una mica i jo hem poso al capdavant encapçalant la comitiva en els últims metres de pujada forta. Sento en Jaume que hem diu que tiri si vull i marxi, però tot i trobar-me bé tampoc estic per massa floritures ara mateix. Finalment arribem a la porta de les fulles. Això ens aviva una mica, doncs ja veiem alguns corredors que baixen i si més no això ens distreu del nostre patiment. Arribem a la carretera i ja només ens queda un últim tram dur que ens durà fins a les escales de Bellmunt i la transició. Una hora i vint-i-tres minuts després arribem de nou a Bellmunt.

BTT (Descens)

A la transició ja hi ha la Mónica que m’espera amb la bici a punt, hem canvio les sabatilles tant ràpid com puc i en Jaume fa el mateix, i sortim disparats cap avall tots tres Jo, en Jaume i en Ferran. Al d’entrada de les fulles passo sense problemes (l’any passat quasi m’hi foto de cap), i faig un bon tros sobre la bici, en Ferran ha adelantat a en Jaume, que no se l’ha volgut jugar i a baixat de la bici.

Abans d’ arribar a la porta deixo passar en Ferran, conscient de que ell baixa millor que jo i que coneix més el terreny, així que ens tirem avall per les fulles. Vaig seguint la traçada d’en Ferran, doncs estic convençut que ell sap molt bé quina és la millor, en Jaume s’ha quedat una mica enrera. Al arribar a la pista ens enganxem a la primera noia, i en Ferran la pot passar de seguida, jo tardo una mica més tot i que he tingut alguna oportunitat per passar-la abans, però no he volgut arriscar. Finalment la passo després del primer tram de fang. Segueixo baixant força ràpid i m’enganxo a un corredor. Després d’un nou tram de fang en el que cal baixar de la bicicleta, noto unes fortes ràmpes a les cames en pujar-me de nou i pedalar.

Així que arribo a la Vall procurant no pedalar. Després de la Vall les rampes m’han passat i baixo ben ràpid cap a forat mico. Un quilòmetre abans d’arribar a la carretera, m’atrapa algun corredor. Arribo a la carretera i noto noves rampes a les cames al cap de poc aixi que procuro pedalar de forma constant però suau. Durant l’estona que hem duren les rampes em passen unsquants corredors, però en Jaume segueix per darrera. Arribo a l’última pujada.

Al començar la pujada no veig ningú darrera meu però passada la corba sento que animen a algú per darrera meu, em giro i és en Jaume que puja com un coet i sé per experiència que aquesta pujada la pot fer molt ràpid, així que baixo pinyons i apreto les dents perque no m’atrapi.

Travesso Sant Pere i entro a meta finalment amb un temps de 2:34:15, seguit d’en Jaume a escasos segons. Objectiu complert, rondar les 2h 30min.

Recordant...(X)

XM DUATHLON SERIES
- 2ª DUATLÓ VALLS D'ANEU - (02/07/09)

El mati era fresc quan hem sortit al carrer per anar a buscar les bicicletes que teniem tancades en un garatge del propietari de l’hostal. A continuació ens hem dirigit cap a la zona de sortida i hem seguit la carretera que porta a Viella un troç per escalfar les cames una miqueta. Acte seguit ja ens hem colocat a la sortida. Mentre esperavem el bocinasso, m’he adonat que havia perdut les ulleres, així que he corregut cap al cotxe ja que me les havia deixat a sobre el capó. Per sort encara eren allà

BTT

A diferència de l’any passat, aquest any la sortida ha sigut puntual. Hem arrencat i a escassos 100 metres hem trencat a la dreta per un carrer estrer, (1er embuss). El carrer s’ha transformat en pista i quan hi ha hagut una mica de desnivell molta gent ja baixava de la bici degut a l’aglomeració de gent (2on embuss). Finalment hem pogut començar a pedalar quan de sobte una nova aglomeraciò de gent ens fa parar, aquest cop hem de pujar amb la bici al coll per un marge de almenys 2.5 metres o més, gent que queia, bicicletes que volaven, en fi un caos.

Un cop a dalt hem pogut rodar per un corriol estret pero planer sense massa dificultat i que ens a dut a València d’Àneu. Aquí hem seguit per la carretera varis centenars de metres fins a entrar en una pista que al cap d’uns metres es convertia en una bonica i llarga trialera fins al poble de Son.

Al poble de Son, hem agafat una pista forestal que ja no deixariem fins a la transició. La pista era ample i sense excessiu desnivell per lo que era de molt bon fer. No obstant els obstacles i desgast que m’ha suposat el primer tram fins a Son no m’ha permès anar com jo voldria en aquesta part del cicuit.

RUNNING

Hem arribat a la transició amb en Jaume que ja havia dit el dia abans que vindria tota l’estona amb mi. Un cop fet el canvi de sabatilles he pillat un powergel de l’avituallament i hem començat la pujada al Mil Potros. En els primers metres de la pujada ens hem creuat amb algun corredor que abandonaba. La pujada començaba creuant un petit bosc per un corriol amb no massa desnivell fins a sortir a un pla a on ja es veia la primera pujada forta que era el Pic de Pinetó. Aquest primer pic m’ha costat força de pujar, amb prou feines podia seguir el ritme d’en Jaume. Un cop a dalt del cim haviem de reseguir la cresta fins arribar al Mil Potros. La pujada del qual no era dura si no més haviat un pèl perillosa doncs havies d’agafar-te a la roca en algun tram per no relliscar.

Un cop al punt més alt ja només tocaba baixar. La tartera no era molt llarga però si dificultosa de baixar. Un cop baixada la tartera vàrem poder trotar una mica tot i que haviem d’anar al tanto doncs les senyals hi havia llocs a on quasi no es veien i era fàcil perdres. La baixada i tornada a la bici era llarga, molt llarga més del que haviem calculat i el camí tot i que permetia poder còrrer erà relliscos i ple de pedres i roques. En arribar al següent control ens varen dir que quedaven uns 6 kms gairebé tots plans. Finalment varen ser 9 Kms des d’aquell punt!. Almenys el camí era força pla durant tota l’estona que ens restava, o això semblava doncs quan ja arrivabem. Els últims 500 metres tenien de nou un desnivell considerable fins a arribar a la transició.

BTT (Descens)

En fer el canvi a la transició en Jaume ja m’esperava a l’altra costat, aixi que ens hem enfilat a la bici i hem baixat cagant llets per la pista que era molt ample i en força bon estat. Uns quilòmetres més avall, l’hem deixat per entrar a una carretera asfaltada que se m’ha fet eterna ja que quasi no tenia forces per pedalar. Després de la carretera tocava un llarg tram trialer, primer resseguint els cingles de les muntanyes per estrets corriols i amb poc marge i més endavant per trialeres revirades en les que s’havia de tenir un bon tacte de frens. Acabada la trialera hem creuat un rierol i ja és veia el poble d’Esterri d’Aneu, ara haviem atrap un grup de quatre corredors. Finalment en Jaume i jo ens hem agafat de la mà i hem entrat junts a la meta.

Recordant...(IX)

XM DUATHLON SERIES

- VALL DE CAMPRODON - (02/07/2006)

Hem arribat a l’esplanada de l’aparcament amb temps de sobra i un cop allà lo primer de tot era anar a recollir dorsal i deixar les bosses a la furgoneta per a la transició. Acte seguit han vingut els preparatius, posar-se els dorsals, xips, calçar-se les sabatilles, fer estiraments,...

Un cop llestos hem pujat a les bicicletes i hem sortit a escalfar una miqueta per la pista a on ja hi havia molts corredors. Un quartet d’hora abans de la sortida, ja ens hem posat a la linia de sortida a esperar que sones la bocina.

BTT

La sortida la dónen puntualment a les 8:00h i sortim tots esperitats cap amunt. No vull córrer massa en els primers metres, doncs la pujada me la temo força dura, per això procuro no deixar-me portar en excès per la resta.

A 300 metres de la sortida i just quan estava adelantant un corredor, de cop m’he trobat a terra, un corredor ha passat cagant llets per la meva esquerra quan menys me l’esperava i m’ha fet perdre l’equilibri i he caigut. Un cop de nou sobre la bicicleta i ja sense tenir contacte visual amb cap de la colla he anat ben bé al meu ritme. La pujada al final no ha sigut tan dura com hem penava, (o jo estic millor del que creia), però he pujat molt còmode i la veritat se m’ha fet curta. Finalment arribo al punt de transició amb un temps de 1h 02 min. que no està malament.

RUNNING

El tram de Running l’afrontava amb una mica de respecte, doncs el turmell encara no el tinc massa bé del tot i el genoll tot i que fa dies que no hem fa mal no l’he ‘provat’ en condicions més extremes. El tram de pujada al Costabona es dret, molt dret i al principi s’hem fa carregós, però haviat començo a sentir-me millor i pujo millor. Arribada a la creu de Costabona hi ha uns metres de baixada hi ha uns metres de baixada per còrrer i aprofito que això es lo meu i durant la baixada tot rutlla de primera el genoll no dóna senyals de patir i el turmell sembla que aguanta. Al final de la baixada però i quan ja comença a planejar, just davant d’un avituallament líquid, hem giro el peu d’una manera realment molt bèstia i fa que el dolor del turmell s’aguditzi fins al límit. Durant la major par del tram pla de la volta haig de fer-lo caminant.

Tot el que havia guanyat a la baixada i més ho perdo aquí al pla doncs quan intento corre hem fa mal i si el fer es gaire irregular s’hem torna a girar de nou el peu. S’acosten els últims metres del pla i coronem el Roca Colom, ara si que ja és pla i avall. Com que fa estona que no corro o vaig provant per el caminet que porta a la baixada. Aquesta la començo força lent, però en adonar-me que el turmell aguanta accelero i baixo força ràpid però controlant. Arribo a l’avituallament del refugi. Ja només queden uns dos o tres quilòmetres per la pista, els quals faig caminant doncs a part d’estar una mica cansat no vull forçar més el peu. Finalment arribo a la transció.

BTT (Descens)

Faig el canvi bastant ràpid (raro en mi) i encaro la pista de baixada a tota llet. Per sort aquesta pista ja l’havia fet una vegada i sabia com era. A la pujada també m’he fixat en quines eren les millors traçades i sembla que m’ha funcionat, doncs he fet una baixada realment molt ràpida i sense punxar, cosa que en aquesta pista era dificil. En l’últim tros m’he relaxat una mica, (algo que sempre hem passa i que haig de solventar), però en adonar-me’n ha apretat de nou el pas. La primera duatló del circuit d’aquest any doncs l’he acabat amb èxit tot i que una mica tocat.

Recordant...(VIII)

2ª TERRITORI HERMIDA (07/05/2006)

CURSA
A dos quarts de vuit ha sonat el telèfon. Era en Jaume que ens deia que ja havien arribat i que eren aparcats prop de la sortida, així que ens hem anat a trobar amb la resta de la colla per dur-los els dorsals i els obsequis de la cursa.
Un cop ja posats els dorsals a les bicicletes i fets els típics exercicis d´escalfament ens hem dirigit cap a la línia de sortida a agafar posicions.
A dos quarts de nou en punt ens donen la sortida. Al principi i com l´any anterior la gent surt molt ràpid tot i que l’any passat va ser inclús més ràpida. Jo he anat tirant tot sol fins a la pista de l’urbanització Amoretes, ja que he esperat a que m’atrapessin en Jaume, en Sam, i la resta que sortien una mica més enrera. La marxa, en el seu inici segueix igual que l’any anterior. Seguim la pista de la via fins el túnel, la Tour de Querol, Yravals,... Just aquí hi ha el primer canvi en respecte l’any anterior, doncs en travessar la via no trenquem a la dreta per pillar la primera trialera, si no que seguim pel camí asfaltat de St. Pere de Sedret. En arribar a St. Pere de S. si agafem la trialera de la dreta com l’any anterior. Que ens porta a la carretera de Guils.
Tal i com vàrem fer l’any abans, agafem la pista de pedres que ens endinsa al bosc de Guils aquest cop no hem tingut que baixar de la bici tantes vegades com l’any anterior.
El camí fins a la Fontanera ja no varia en respecte a l’any passat, així que seguim enfilant-nos poc a poc, jo m’he quedat una mica despenjat de la resta, doncs en aquesta primera pujada no hem trobo massa fi i hem costa seguir una mica el ritme i no vull forçar massa doncs la carrera es molt llarga.
El camí segueix travessant recs d’aigua i boscos d’avets fins que arribo a l’estació d’esquí de Guils - Fontanera. Allà hi ha el primer avituallament com l’any passat. La resta no fa massa que han arribat tot i que jo creia que hem portaven més ventatja. Tot seguit comencem el descens per la ràpida i perillosa pista que ens ha de portar al Coforn. Als pocs metres d’arribar al trencant del Coforn, jo punxo una roda, i en Jaume i en Sam es paren a ajudar-me. Tot plegat hi hem estat uns 10/15 min. màxim (portàvem la lliçó apresa de la setmana abans). Un cop arreglada la roda seguim baixant fins a trobar el desvio del Coforn. Travessem el rierol enfilem la pujada d’uns 800 metres per un camí molt estret i perillós que ja vàrem ‘tastar’ l’any passat també. El camí no té canvis en respecte al 2005 fins a Queixans, així que passem per Niula i Ger a on ens trobem amb en Ferran i en Jordi que ens esperaven. Seguim tots junts per Bolvir, Talltorta i finalment Queixans.
Com en l’anterior edició aquí hi havia el segon avituallament i el desvio de la marxa curta. Aquí ens hem ajuntat amb l'ernest i en Joan M. Que feia poc havien arribat a l’avituallament. Ens reunim entre tots i decidim de Fer la llarga.

El dia abans de la cursa es presenta força ennuvolat, i de fet les 5 de la tarda del dissabte començava ruinejar. Aquest any la recollida de dorsal era a la plaça del Call de Puigcerdà. Aquest any no es veu tant ambient com a l´any anterior, potser degut al mal temps o al canvi d´ubicació. Així doncs anem a buscar els dorsals, el meu i el de la resta de companys i més tard assistim al briefing a les 7 de la tarda a on en J.A. Hermida ens explica detalls de la cursa que aquest any presentava algunes modificacions en el seu traçat.

La sorpresa d’aquest any estava precisament en aquesta última pujada, doncs el tram que ens havia de dur al pla de les forques només mantenia un terç de l’anterior traçat. Així doncs sortint de l’avituallament, ens passem el trencant que porta a la pista del pla i ens enfilem per dins el poble fins a trobar en trencant del Torrent. En arribar al trencant i travessar el rierol comencem a trobar alguna rampa força dura i ens esperen 2,4 Kms de Penúria (tal i com l’Hermida ho va batejar), doncs el desnivell en alguns trams era considerable, la qual cosa fa que haguem d’empènyer la bicicleta força estona. Acabat aquest tram girem a la dreta i comença una pista molt ampla que va ‘planejant’ durant uns quatre quilòmetres fins arribar al pla de les forques on hi ha l’últim avituallament. Arribem a l’avituallament en Ferran i jo sols, doncs els altres han anat més ràpid i surten de l’avituallament quan nosaltres arribem. En Ferran ha començat a tenir rampes a les cames a escassos 400 metres per arribar a l’avituallament.

Respostem una mica i sense encantar-nos molt seguim cap al Coll Marcer, ens queden quatre quilòmetres per arribar al cim. En començar a pedalar en Ferran es queda una mica enrera, però hem diu que va bé així que jo agafo un ritme i vaig tirant. A dos Kms. per arribar, m’adono en girar-me que en Ferran va caminant i hem paro per esperar-lo per si necessita ajuda. Torna a tenir rampes a les cames i diu que caminant no ho nota tant. L’acompanyo a peu durant una estona i quan la pista es fa més plana tornem a pujar a la bici i pedalem de nou. Aquí s’ens ha ajuntat l’Ernest. En arribar a Coll Marcer, En Joan M. s’uneix al grup mentre que en Ferran s’ha tornat a quedar una mica enrera, comença la baixada.

La baixada l’agafem a mà esquerra del coll seguint en un primer moment la tanca i resseguint un petit corriol. Al principi el terreny és força brut, però a mida que perdem alçada es va convertint una un caminet més clar. Sortim a un tram de pista per entrar a un nou corriol al cap de poc. Aquest està senyalitzat com a perillós, i déu n’hi do, la pendent és molt forta i el camí molt estret i revirat entre els arbres. Sortint del corriol agafem una nova pista que tot i ser pedregosa al principi, passa a ser de més bon fer al final. Aquesta pista ens porta a les primeres cases de Vilallobent, aquí és on ens atrapa en Ferran de nou que a la baixada s’ha pogut recuperar una mica. A partir d’aquí el camí ja és pla fins a Puigcerdà, anem la carretera de Les Pereres i trenquem en el pont sobre el Segre. Només ens queda fer el camí de Sant Marc i enfilar la pujada cap al polisportiu a on ens espera l’arribada. Arribem al Pavelló després de quasi sis hores de pedalar a on ens espera un bon avituallament una dutxa calentona.

Recordant...(VII)

COPA VEMSA (GES EXTREM '06)

- Fontalba - (08/14/2006)

La matinal de Dissabte va tenir lloc la primera cursa del calendari de la Copa Vemsa 2006 (la que passaria a ser la GES EXTREM) amb la prova de Fontalba.

A les 8 hores es van reunir tots els corredors al parking del mercat municipal de Torelló on es varen fer les inscripcions i l’entrega de dorsals. Tot seguit la comitiva va arrencar en direcció a Ribes de Freser a on hi havia la sortida.

Un cop a Ribes de Freser va ser el moment de fer els últims preparatius, posar els dorsals a les bicicletes, calçar-se les sabatilles, fer estiraments,... i ja estava tot a punt per sortir.

La sortida va ser sobre les 9:15 aproximadament i el grup va enfilar la carretera cap a Queralbs. Durant els 7 Kms. que hi ha de Ribes a Queralbs l’ambient va ser agradable i el ritme suau doncs la sortida era neutra fins a Queralbs a on hi havia la sortida oficial .

Un cop a Queralbs i després de la foto de familia, és va preparar la graella de sortida. A la primera linia hi teniem, en David, en Sam, en Jaume i en Chapa, la segona la formaven en Ferran, en P. Pau, Jo i en Jordi, i la ultima era formada per l’Ivan, en Pep, en Vicenç, l’Albert i en Pere.

La carrera va començar amb un bon ritme, i ja des d’un principi en David i en Vicenç van començar a tirar una mica fort, cosa que va fer que agafessin una mica d’avantatge respecte a la resta. En arribar al final de l’asfalt ja s’havien format varis grups, el primer amb en David i en Vicenç. A continuació un grup format per en Sam, en Jaume i en Chapa. Jo elsseguia de prop que avia agafat una mica d’avantatge sobre en Jordi que el seguia. Pocs metres avall hi havia en Pere Pau i en Ferran i en Pere. I l’últim grup el formaven l’Ivan, l’Albert i en Pep.

Mica en mica els diferents grups es van anar estirant, la lluita més maca va estar la que hi havia en el segon grup, doncs en un principi en Sam va tirar fort per intentar atrapar el cap de la cursa, i durant uns metres semblava que podria atrapar-los, però li va ser molt dificil i al cap d’una estona en Jaume i en Chapa el van tornar a atrapar. De metres que aquest grup lluitava per la 3ª posició, més avall en jo pujava en solitari seguit d’en Pere Pau que havia remuntat algun lloc i rodava també tot sol més avall en Ferran i en Jordi tenien la seva lluita particular. Més avall hi havia en Pere que pujava també sol. Al final, l’Ivan i l’Albert havien fet una mica de forat respecte a en Pep.

Tornant al cap de la cursa, a falta d’uns 3 Kms. per arribar en David apretar el pas i va aconseguir desfer-se d’en Vicenç, aconseguint una ventatja de fins a 3 mins. Imposant-se axí en la prova al arribar el primer al cim. Amb un atac d’en Jaume en els ultims 2 Kms., el grup perseguidor van aconseguir contactar amb en Vicenç a poc d’arribar, però aquest va aconseguir mantenir el segon lloc fins entrar a meta.

En tercer lloc va entrar en Jaume amb només mitg minut de diferencia respecte en Vicenç. El cuart lloc seria per en Sam que entrava uns 20 S. més tard seguint d’en Chapa també a uns 20 s. rera seu. A continuació varem entrar jo a 11 m. d’en David i en Pere Pau a 13min. Les posicions 8ª i 9ª és varen resoldre en un petit esprint entre en Jordi i en Ferran que es va resoldre a favor d’aquest últim.

Al cap de 9 min. Entrava en Pere que havia pujat també tot sol durant tota la prova. Les posicións 11ª i 12ª varen ser per l’Ivan i l’Albert que venien amb uns 30 seg. De diferencia. Finalment va arribar en Pep a 46 min. del primer classificat.