Trail del Bisaura 'S' o El Putu Trail del Bisaura

 Tornem un altre any a còrrer el trail del Bisaura. Enguany, a la cursa 'S' de 12 kms després d'haver fet la 'M' en l'última edició. El fet de córrer aquesta distància ha sigut degut a que a principi de temporada haviem acordat amb l'Iker que correriem aquesta distància. 

La major part de la temporada l'hem dedicat a preparar a l'Iker per poder còrrer aquesta cursa amb l'objectiu de conseguir podi en la categoria infantil. Han estat vàries setmanes  (podriem dir mesos iclús) d'entrenaments per muntanya, per tal de que aconseguir una forma òptima, la qual ja té amb els entrenaments de natació, i millorar tant en tècnica de carrera com en l'hora de respirar que segueix sent el seu punt fluix.

Avui doncs, a les 10:30 estàvem al box de sortida del Trail del Bisaura esperant amb nervis el moment de la sortida.

Hem arribat a St. Quirze força d'hora, i després de donar un volt per la zona de Sortida/Arribada  (que enguany s'ha traslladat davant de les escoles i que ha estat tot un acert dit sigui de pas) hem anat a escalfar una mica per els carrers del poble fent una mica de carrera continua i fent algunes escales.

Un quart d'hora abans ens han obert el box i ens hi hem ficat de seguida. La idea era que l'Iker pogués sortir desde davant de tot, ja que la majoria de jovent surten des de primera fila. Un cop situats sota l'arc, ell a la segona fila i jo una miqueta més enrera, hem esperat el tret de sortida.

Puntual com un clau la cursa ha arrencat a les 10:30. Com era d'esperar la sortida ha sigut molt ràpida i tot i que he intentat no deixar-me portar, he fet els primers metres per sobre del meu ritme habitual. En els primers quilòmetres per la pista que ens porta cap a Montesquiu podia veure l'iker un centenar de metres davant meu que anava aguantant el ritme. Aquest era el seu handicap ja que en sortir tant ràpid sol agafar flato, tot i això ha pogut gestionar bé el tema.

Arribem a Montesquiu, intento apretar una mica mentre travessem el poble per intentar contactar amb ell, però segueix tirant bastant fort i es manté la distància. Enfilem la carretera que puja cap al castell i passat el segon revolt, ens trovem amb la sorpresa de que no ens fan pujar per la carretera fins al castell, sino que agafem un corriol que va paral·lel a la carretera. Amb això no i contavem, a mi m'agafa desprevingut, ja que al arribar una mica collat esperava pujar per la carretera a ritme. El fet de pujar pel corriol, fa que desgasti més del previst i no puc recuperar com pensava, així que faig els meus primers metres caminant a trams fins pràcticament arribar al castell. 

Un cop al castell baixada cap a la Font codineta on hi ha l'avituallament. Faig la baixada amb precaució, doncs sóc conscient que encara tinc el genoll tocat desde fa dies tot i que avui no em molesta. A més decideixo recuperar una mica les pulsacions aprofitant la baixada. Arribat a l'avituallament passo de llarg, ja que amb el softflask que duc tinc per arribar al següent sense haver de parar-me. 

Camino un metres passat l'avituallement i començo a trotar en un tram més pla fins a arribar a la Solana. Allà enllacem una pista que baixa i que em permet recuperar una miqueta mentres troto. Miro el rellotge, porto 30 min de cursa, segons els meus càlculs aquí hauria de passar amb 35min. i això en dóna ànims.

Tinc un parell de quilòmetres per davant abans no comenci la pujada forta. Tot i que aquest kms són en lleugera pujada aconsegueixo fer-los pràcticament trotant en la major part, parant tant sols un parell de minuts un parell de cops. L'Iker segueix per davant, però ja fa estona que no el veig, així que sembla que es va trobant bé i em va traient temps.

Arribo a la riera i comença la dura pujada fins al Pla de revell, segueixo anant amb les pulsacions al màxim, aixi que m'agafo els primers metres amb una mica de calma per tal de baixar revolucions de nou. Pujant, em sento prou còmode, aconsegueixo agafar un bon ritme caminant a pas lleuger i afegint algun petit trot en les zones més planeres. La Pujada de l'Infern hi ha qui diu que se li fa molt llarga, a mi però, quasi sempre que hi he passat se m'ha fet curta, i avui és un d'aquests dies. 

Trec el cap al Pla de Revell amb un temps de 1h 02min. El meu cap ja comença a fer numeros, doncs estic molt a prop del temps que m'havia proposat fer (intentar baixar de 1h 25min). Sabedor de que a la baixada hi estarè aproximadament 20-25 mins. Tiro avall sense parar a l'avituallament, ja que encara tinc més de mig bidó. 

El genoll ha aguantat molt bé tota la cursa sense cap tipus de molèstia, així que apreto una mica a la baixada sabedor que només queden 3kms per meta. Faig les ziga-zagues de l'inici avançant alguns corredors i surto a la pista on intento agafar un ritme constant sense flipar-me, ja que altres anys la baixada se m'ha fet molt llarga.

M'enganxo amb algun corredor de la mitjana que porta bon ritme i mica a mica anem desfent metres passant corriols, pistes i finalment arribem al petit tram de descens urbà on ens ajuntem un grapat de corredors d'ambdues distàncies. Marica l'ultim!, aquí tothom treu el que li queda a la reserva. Sortim a la carretera i travessem el pont on entrem al tancat que ens porta a creuar l'arc de meta. 

Cursa finiquitada, finalment aturo el crono amb un temps de 1h 22min. aconseguint baixar en 3 mins el meu objectiu. A l'avituallament em trobo l'Iker que ja es fot l'entrepà de butifarra, està molt content, ja que ha a banda de fer un gran temps 1h 16min a sapigut gestionar molt bé tota la carrera.

La cirereta de la jornada ha estat la 3ª posició de l'Iker en categoria Infantil. Aconseguint així el repte que ens haviem posat. No podem estar més contents.

https://www.strava.com/activities/6120064219

FITXA:
Temps Total: 1h 22min
Distància: 12,5 kms
Desnivell: 500 m

Balandrau i Puigcerverís desde Pardines

 Avui hem fet una nova sortida amb en Jaume, en Pere i l'Iker per alta muntanya, concretament al Balandrau. No ha estat la tipica pujada desde la pista de Tregurà, ja que hem sortit de Pardines per fer una volta més llarga i complerta.

Sortim passades les 7 del matí desde Pardines, just amb les primeres llums del dia. Agafem una pista que s'enfila  i que mica a mica ens va orientant en direcció est. El dia es presenta clar i net de núvols el qual ens fa pensar que tindrem una bona jornada. Passats 3kms, i un cop acabada la pista, girem en direcció nord per un corriol amb forta pendent que ens fa travessar una clariana. Darrera nostre, una densa massa de núvols creua el Taga i el Puig Estela i s'ens apropa ràpidament desde la vesant sud.

Poc més d'un quilòmetre sortim a una pista (la pista que porta a Tregurà) la qual creuem i enfilem de dret per mitg de bosc enmig d'un mar de boira, doncs els núvols que venien de Serra cavallera ja ens han atrapat. Deixem el tram de bosc, enrera i comencem una pujada vertical entre la boira mirant d'orientar-nos com podem, per sort, uns metres més amunt, deixem el mar de boira enrera i ens trobem amb un dia radiant i assolleiat just abans d'iniciar la pujada al Puigcerverís la qual es presenta molt dreta.Fem cim i aprofitem per fer algunes fotos ràpides, doncs en aquesta alçada el vent bufa fort. Al fons ja podem veure el Balandrau, que encara ens queda lluny. Baixem de Pugcerverís per la banda contraria a la que hem pujat, la qual és força dreta i seguim resseguint per la carena fent puja-baixes per una zona totalment erma i sense vegetació. 

Mica a mica ens anem acostant al nostre objectiu, abans però ens queda fer un km vertical amb pendents de fins al 36%. Ens ho prenem amb una mica de calma, ja que l'Iker avui va just de forces i va una mica tou. Ens reagrupem just a l'inici dela petita tartera que forma el Balandrau on gaudim d'unes fantàstiques vistes del Puigmal i Coma de vaca. Fem cim amb 2h 15min. Aprofitem per fer algunes fotos i busquem un lloc on no toqui l'aire per menjar una mica.

Iniciem la baixada, desfent el camí de pujada, trotant amb compte durant els primers metresque són més drets i amb pas més alegrea mida que la dificultat del terreny ho permet. A l'alçada del Puig de les Graves, (a mig camí del Balandrau i Puigcerverís) ens desviem a l'esquerra per un corriol qur enllaça amb un camí i que ens porta a la collada Meianell on  trobem la pista de Tregurà.

Un cop a la pista  la seguim durant un quilòmetre i mig fins a trobar de nou el corriol per el qual haviem sortit al matí i ens deixem anar avall, primer per l'efímer tram de bosc i seguidament per la clariana on podem veure millor les vistes del Taga i Serra Cavallera.

Sortim de nou a la pista inicial de la sortida d'avui i ens llancem avall trotant durant els 3 kms que ens queden fins arribar a Pardines de nou .

 https://www.strava.com/activities/6015498184

FITXA:
Temps en moviment: 3h 41min
Temps aturats: 58min
Temps Total: 4h 39min
Distància: 20,7 kms
Desnivell: +1412 m

Taga desde Ribes de Freser

Sotideta dura la d'avui en cuan a desnivell, doncs hem pujat al Taga per la vesant nord amb un km vertical que déu n'hi dó.

Hem sortit de Ribes de Freser pasades les 8 del matí. L'expedició d'avui la formàvem en Pere, en Joan en Jaume, l'Iker i jo. Pujem de la part baixa de Ribes fins a trobar la zona esportiva on anem a buscar un camí que s'enfila dret enmig d'un bosc frondós i humit. Agafem algunes dreceres durant la pujada, cambiant el camí, que al principi es una pista relativament ampla per corriols i senders molt més trencats i amb molta pedra i arrels, el qual sumat amb l'humitat fa que s'hagi d'anar amb compte de no relliscar.

Al cap d'un parell de kms, sortim a un camp on hi ha uns antics bunquers i on hi ha una senyall indicadora. Prenem el camí que enfila de dret per una pista en mal estat i que ens porta deixar el bosc enrera i sortir a descobert.

Des d'aquí, podem veure la dura pujada que ens espera tot resseguint la tanca. Amb poc més de 1km i 400 metres de desnivell aproximadament s'ens acosta una apretada forta.

Enfilem aquest km vertical, amb rampes de més del 40%, l'Iker es posa al capdavant marcant un ritme de pujada alegre, en Jaume i jo el seguim de prop mentre en Joan i en Pere es queden més enrera. La pujada es una tortura per a les cames, tot i això l'Iker que segueix davant no defalleix i manté el ritme, jo poc a poc vaig perdent una mica de terreny, mentre que en Jaume s'enganxa a ell al capdavant.

Un cop es suavitza la pendent veig com l'Iker i en Jaume arrenquen a trotar fins a fer cim, jo faig el mateix un cop sóc dalt, tot i això, m'han tret prop d'un minut.

Fem parada al cim del Taga per carregar forces, mengem un petit entrepà mentre esperem que arribin els demés. Com és habitual, al cim hi ha força gent i més tenint en compte que avui es la Diada.

Un cop hem recuperat forces i hem carregat piles, prenem el camí de baixada. Baixem pel dret, sense anar a buscar camí de cap tipus, per la banda més dreta possible i en direcció a Pardines, per anar a trobar una pista que es veu força avall.

Un cop a la pista comencem a trotar una miqueta, aquesta està molt trencada i plena de pedres i s'ha d'anar amb compte. Seguint la pista enllacem amb una nova pista, aquest cop molt més ampla i més compacta que ens permet trotar una mica més i millor. 

La pista segueix fent petits tobogans però amb tendència a anar baixant, ara ja enmig de bosc de nou. El camí es va decantant mica a mica en direcció Oest, deixant Pardines de banda i encarant-nos cada cop més cap a Ribes de nou.

Ara ja fem tot el recorregut corrent, amb en Jaume al capdavant marcant un pas alegre, l'Iker i jo intentant seguir-lo i en Joan més enrera ja que avui anava tou després d'alguns dies parat, en Pere baixava a cavall entre els dos grups.

Enllacem amb una pista enporlanada que ens porta al camp dels bunquers que haviem trobat a principi de la sortida. Ara ens queda la baixada per les dreceres, que es dreta i tècnica. Com sempre em poso davant en aquest tipus de baixades, l'Iker i en Jaume em segueixen d'aprop. A mmitja baixada, l'Iker rellisca i te una caiguda, per sort només té unes rascades i algun cop.

Seguim avall, queda poc més d'un km per arribar, tot i això, l'Iker deu estar una mica adoorit perquè ha baixat el ritme de baixada.

Arribem finalment a Ribes sortint de nou a la zona esportiva, des d'on baixem de nou fins al pàrking.

FITXA:

Temps en Moviment: 2h 56min

Temps Aturats: 53 min

Temps Total: 3h 49min

Distància: 17 km

Desnivell: +1129/-1129

https://www.strava.com/activities/5941156342

Puigmal pel Pas dels lladres i font de l'home mort

Després de la sortida al Costabona de fa un parell de setmanes, hem tornat a fer una sortideta amb la colla Ges Extrem. La sortida consistia pujar a Puigmal per una nova vessant (almenys per mi).

Camí al pas dels lladres

Hem sortit desde el collet de les Barraques al qual arribem per una pista asfaltada desde Planoles. Deixem el cotxe doncs a l'aparcament que hi ha a tocar de la barrera just abans del collet i arrenquem. En l'excursió d'avui, sóm, en Juani, en Jordi Marginet i en Jaume. Agafem un camí que surt a mà esquerra de la carretera i que s'enfila poc a poc mentre el dia comença a fer-se de dia. 

Deixem el camí i seguim amunt vorejant un tancat que va paral·lel al mateix. Mica a mica guanyem alçada, i el desnivell comença a fer-se evident. El dia es va aixecant i anem resseguint la carena amunt. Les vistes són espectaculars, a poc d'arribar al pas dels lladres, tenim unes impresionants vistes del Pedraforca, la Cerdanya, la Cerdanya Francesa, així com bona part de la Vall del Freser.

Vistes des del Pas dels Lladres (Foto: Joan G.)

Arribem al Pas dels Lladres amb aproximadament 1h 20 de camí i entrem en territori francès. Després d'una estona de planejar, el qual ens permet agafar aire, comencem a pujar de nou, al principi mica a mica, però a mida que ens enfilem per la tartera la cosa es fa més i més dreta. La pujada per la tartera fa que esn separem una mica, en Jaume i jo tirem davant, seguits per en Jordi un xic més avall i en Juani que va un tros més avall que després de prop d'un més sense sortir, li està costant una mica seguir el ritme. Decidim pujar per la banda més dreta d'aquesta vessant. 

Arribem al Puigmal amb poc més de 2h desde que hem sortit del cotxe. Ens posem a recer del vent mentre esperem que arribin en Jordi i en Juani, i mengem alguna cosa per refer-nos de la pujada.

Reagrupament a mitja tartera

Fem una foto de rigor a la creu i tirem avall en direcció a Fontalba. La baixada la fem trotant, fent petites paradetes de tant en tant per reagrupar-nos. La baixada se'ns fa curta i en poc temps ja sóm a Fontalba on girem a la dreta per agafar un camí amb marques de GR que ens portarà cap a la font de l'home mort.

Anem seguint les marques i tot i que en un principi intentem trotar una mica, decidim fer el camí caminant, doncs a en Juan li està costant molt de seguir el ritme. El camí es pràcticament en lleugera baixada durant tota l'estona fent petits 'tobogans' durant tot el tram. Passats alguns kms, girem a l'esquerra i el camí comença a baixar més pronunciadament fins a entrar a una zona més boscosa on inclús l'ambient es nota més fresc i humit.

Hem fet el cim!

Arribem a la font de l'home mort poc després i aprofitem per refrescar-nos una mica. Ens prenem la llibertat de predre uns minuts per posar els peus al rierol on una aigua gelada ens reactiva la circulació i ens baixa la temperatura del peus que ja ens comencen a bullir.

Un cop ens hem refrescat i hem baixat una mica les revolucions, tornem al camí, ens queden un parell de kms fins a arribar de nou al punt de sortida. En aquest tram final, el camí puja de nou, i hem d'enfilar uns 100 metres de desnivell  per mig de bosc. Aquesta part és la més transitada de tota la ruta  i ens creuem a un munt de gent. Finalment sortim al coll i a la carretera adfaltada, la qual prenem de baixada durant uns centenars de metres per retrobar de nou el cotxe.

Un cop al cotxe, en Jaume ens ha preparat un petit piscolabis amb cerveses, begudes, olives,.. És un crack!!.

https://www.strava.com/activities/5811891568

FITXA:
Temps en moviment: 3h 54min
Temps aturats: 1h 4min
Temps total: 4h 58min
Distància: 19,8 km
Desnivell: 122+/1156-

Arrencant el dia (foto: Joan G.)

En Jfent-nos 5 cèntims de la volta d'avui (Foto: Joan G.)

Comencem a trepitjar pedra (Foto: Joan G.)

Més comentaris per part d'en Jaume (Foto: Joan G.)

Pujant per la tartera (Foto: Joan G.)

Setcases - Costabona Ges Extrem

 Retrobada amb els companys de Ges Extrem. Sortideta maca amb en Jaume i en Pere i amb la companyia d'en Roger, el fill d'en Pere.

A les 6 hem sortit de casa i em conduit fins a Setcases. Arribats al poble em seguit un parell de kms i hem deixat el cotxe aparcat en la pista per la cual hem d'arribar acabada la volta.

Un cop llestos, iniciem la ruta i baixem carretera avall fins al poble on creuem el pont per anar a buscar el GR que ens ha de portar cap a la Collada Fonda. El dia està molt tapat i sembla que els núvols ens acompanyaran durant bona part de la jornada.

El camí arrenca per una pista ampla amb força desnivell però als pocs metres girem per agafar un corriol, també amb marques de GR. La ruta va pujant fort per un corriol entremig de bosc i fa que els bessons ens tibin de valent. Això ens porta poc més d'un hora i prop de 6 kms, fins a arribar a una part més planera. 

Seguim planejant durant prop de 3 kms, per una pista més ampla fins que arribem a la pista principal de la collada Fonda, la qual atravessem per enfilar amunt cap al Costabona. 

Iniciem l'ascenció seguint unes marques de GR que vorejent un filat. Mica a mica, ens anem endinssant enimg de la boira a mida que anem guanyant alçada i en poca estona ja no podem veure més enllà d'una dotzena de metres.

Arribem al cim del Costabona amb poc més de 2h. fem una foto ràpida, doncs a dalt fa fresca i tirem avall per anar a buscar un corriol amagat i que ens fa baixar per la banda est de la muntanya. Un tros avall, i ja una mica arracerats fem una parada per menjar una mica.

Un cop reprenem el camí, ens anem decantant cap a l'est baixant per corriols entre boscos i prats fins a sortir a la pista que va de Setcases a Espinavell. Reprenem la pista un centenar de metres i prenem un nou corriol de baixada que ens ha de dur directe cap  al cotxe. La baixada és per corriol, força tecnica i amb força desnivell i ens porta fins a la llera d'un riu el qual atravessem per un pont de fusta per encarar l'ultim parell de kms de baixada fins al cotxe.

https://www.strava.com/activities/5747013138

FITXA:
Temps en moviment: 3h 09min
Temps aturats: 34 min
Temps Total : 3h 43min
Distància : 17,9 km
Desnivell : 1178+

Una mica de Trail per cremar els torrons

Sortida amb la colla Ges Extrem, per la zona de Bellmunt per tancar l’any.
 
A les 8:30 ens hem trobat al pàrking del Bon Preu de Torelló. En arribar tenia sorpresa, doncs a part d’en Jaume, en Pere i en Juani, hi havia més gent, entre ells en Planas i tres nois més que després sabria que són en Rafa, l’Albert i un tercer que ara no recordo el nom.
 
Sortim cap a Sant Vicenç, cap a la zona esportiva i l’escola Lloriana i girem per travessar el poble en direcció Font de Nogueres sense arribar-hi, ja que agafem un camí que ens porta en direcció a l’hípica i cap a Sant Pere on sortim a l’alçada del cementiri, des d'on travessem la carretera i el Camí vell de Bellmunt per anar a sortir Fontdevila. Des d’allà ja enfilem camí cap a Sant Roc.
 
El ritme durant tota l’estona es bastant alt, aquesta colla ho trota tot, pel pla, baixades, pujades,... a estones em costa seguir el ritme, però be, vaig aguantant. Arribem a Sant Roc on fem parada per reagrupar-nos, ja que alguns havien tirat més fort i ens havíem separat en tres grups.
 

Seguim camí cap a El Serrat i anem a buscar el camí dels Cristians Vell i des d’allà en direcció a La Portella, evidentment, quasi tot corrent. Fem una nova aturada en arribar a la Portella, a en Juani se’ns comença a quedar una mica enrere ja que li costa seguir el ritme que marca la colla. Des d’aquí, enfilem de dret per la carena seguint unes marques vermelles. Mai havia passat per aquest camí, de fet ignorava que existís, així que mai es tard per aprendre camins nous.
 
Resseguim la carena fent alguna parada i a per fer alguna foto de grup. El camí puja força dret, el desnivell es considerable i ens porta fins al coll de la Fontxeca, el qual reconec per haver-hi passat en el passat en la Duatló de Bellmunt. Recordo que la pujada que tenim al davant es dura. I vaja si ho és, el desnivell es força heavy i el terreny trencat i irregular, però en poca estona ja hem passat el trencant de les fulles i sortim a la carretera de Bellmunt.
 
Pugem caminant fins al pàrking i des d’allà pugem alguns per la carretera i alguns per la drecera fins al Santuari i al capdamunt de la creu on fem una nova parada per menjar una alguna cosa i tornar-nos a reagrupar.
 
La baixada la fem per la banda de les antenes, anant a buscar la carena de serragrenyada,o millor dit, parcialment, ja que a mitja carena agafem un corriolet a mà esquerra i que queda mig amagat per les bardisses el corriol baixa i ens porta a un desviament que segons m’expliquen, a mà dreta sortiríem a una corba de la carretera de Bellmunt (dedueixo que es per on ens van fer baixar en l’última Duatló que vaig participar). Nosaltres girem però cap a la dreta i el corriol ens fa baixar fins a sortir al trencant que hi ha a mitja pujada del Coll de Duec.
 
Des d’allà seguim avall de dret, un altre camí que mai havia passat i que esdevé un corriol de baixada molt divertit de fer i que ens porta pràcticament a buscar la pista de Saderra. Arribats a la pista nou reagrupament i la seguim de baixada fins al trencant de les gargantes, on girem a l’esquerra per enfilar pujada en direcció a les basses de Saderra i la pista que ens porta cap al corriol que travessa La Batallola. Sortint del corriol, ens enfilem fins a comadebó i baixem directament en direcció ja Vilaseca, on m’acomiado dels companys fins la propera.
 
https://www.strava.com/activities/4523680388/overview
 
FITXA:
Temps en moviment: 2h 49 min
Temps aturats: 38min
Temps total: 3h 27min
Distància: 20kms
Desnivell: 982+

Cursa de Muntanya Ges Extrem 2010

Aquest matí he corregut a la 2ª cursa de Muntanya  Ges Extrem. Enguany, el traçat recorria tota la serra de Bellmunt. De fet es tractava de pseguir tot el camí de la Serragrenyada des de el revolt que hi ha abans d'arribar al trencant de Pedroses, passant pel coll de Duec. Un cop a Bellmunt, baixada per el cami vell fins a la mare de Déu i seguint per la carretera fins a l'Arribada. En total uns 7,5 Kms aprox i uns 550de desnivell positiu.

No vàrem ser gaires en la convocatoria de la cursa de running d'enguany, només 9 corredors. Alguns no vàren venir perque era festa major a Sant Vicenç, d'altres es van estimar més sortir amb la bici i d'altres es van quedar a casa.

Així doncs a les 9:40 es va donar la sortida amb un bon petard com ja és habitual en les curses de la Ges Extrem. De bon principi en Jaume va sortir com un cohet i la resta a intentar seguir-lo. Els primers 200 metres comencen an baixada però de seguida el camí s'enfila cada cop més dret cap amunt he pogut mantenir trotant una bona estona tot i la pendent forta que hi havia, gairebé fins a la tanca de ferro. Fins aquí hem mantenia en 6ª posició i bastant a prop de la Nuria i en Pere 4rt i 5è en aquell moment, per darrera tenia encara 3 persones més al darrera en Sam que sabia que m'inetaria apretar a la mé mínima, en Xevi i l'Ana que tot i que era el primer dia que venia hem constava de que en aquest tipus de curses és molt dura i molt ràpida.

He entrat al trencant de coll de Duec i he trotat tota la part més plana del principi, però a la que s'ha començat a enfilar fort he seguit a peu. De seguida he notat la forta xafogor que feia i això ha fet que hem costés una mica de recuperar-me, ja que ´tot i no portar el pulsometre notava que anava altíssim de pulsacions tota l'hora, (suposo que el costipat que he arrossegat aquesta setmana també hi ha ajudat) i en alguns trams que eren quasibé plans i que hagués pogut córrer, he tingut que seguir caminat per recuperar una mica. Aviat l'Ana m'ha atrapat i he intentat seguir-la però m'era impossible, ja que en cambiar de baga i començar a carenejar, m'he trobat completament buit.

He aprofitat per prendre'm un gel i quasi el trec tot de lo calent que estava. He fet un esforç per mantenir-lo dintre i així a veure si hem recuperava. No falla aquestes potingues són la óstia (o simplement pura psicologia), peró en uns minuts ja m'he anat trobant amb més forces i a mida que m'acostaba a Bellmunt m'animava més. Aviat he vist les antenes i això m'ha donat ales  per accelerar el pas una mica.

A dalt a Bellmunt hi havia l'Emili amb el beure. hem diu que l'Ana ha passat fa uns sis minuts. Uff! - penso impossible d'atrapar-la encara que no em pari, així que bec força i m'ho prenc amb calma. Un minutet i poc més tard arriba en Sam, així que m'acabo el got que tenia ràpid i tiro avall abans que ell, no estic avui per haver-me-la de jugar a un nou esprint com l'any abans.

Söc conscient de que a la baixada per el corriol puc treure-li algun minutet a en Sam si vaig ràpid, no obstant com que no el tinc a vista, baixo ràpid però asegurant molt on poso els peus, talonant per no carregar la musculatura en excés i traçant bé a les curves.

Faig una baixada perfect, sense entrebancs i a més força ràpida, una de les millors que he fet mai en relació velocitat/seguretat per entendrens. Arribo al pedronet i ja és tot carretera com que no tinc a ningú davant ni al darrera a la vista hem deixo anar avall sense apretar massa per no castigar massa les cames. Finalment arribo amb un temps de 1:03:15. Un bon temps ja que volia rondar l'hora tot i això em queda un regust agredolç ja que creia que podria haver fet menys. En fi un altre dia serà.

4ª Prova GES EXTREM '10 (Vallter)

Avui he corregut la quarta prova de la Ges Extrem d'enguany la de Vallter. L'ambiant abans de la sortida era molt distés i agradable, fent broma sobre qui es quedaria el maïllot de vencedor o qui s'emportaria el maïllot vermell del cuer de la classificació.

El ritual de sempre al matí trobada al mercat municipal i cotxes cap a Camprodon. Preparatius, fotos, i bromes vàries abans d'arrencar per la carretera cap a Setcases tots junts per escalfar les cames.

Un cop a Setcases i sobre el pont, últims estiraments, i riuals varis abans de la sortida per part de tots i cadascún de nosaltres. Posem la graella amb els liders de la general al capdavant i PAM! sortida cap a Vallter.

No faig una sortida gaire bona. La veritat es que no estava massa atent i he badat una mica al sortir i he fet la que ha sigut potser la pitjor sortida de totes les GE que he corregut. Normalment faig unes sortides força ràpides sortint per davant de molts dels corredors bons de la graella, però avui he quedat força endarrerit.

En els primers metres tinc en Jaume i en Sam a uns quants metres per davant i crec que amb un petit esforç extra puc contactar amb ells, així que baixo un parell de pinyons i m'aixeco fins a posar-me a roda. Rodem un pare de quilòmetres així ells davant i jo a rebuf.

Faltant un Km apox. per acabar la primera recta, en Jaume canvia una mica el ritme i comença a tirar i en Sam intenta seguir-lo, jo hem quedo enrere, aquest km és el pitjor de tota la recta i si collo molt hem fa por de petar. En passar la corba hem treuen 40 i 20 seg. respectivament.

En sortir jo de la corba, en Jaume ja no es veu per davant, sembla que ha apretat en Sam el tinc encara 20 seg. i sembla que va algo més lent que jo, així que torno a baixar pinyons i apreto les dents per mirar d'atrapar-lo fins que l'enganxo. Seguim junts durant tot el segon tram el que puja fins al pla, en ocasions en Sam hem treu uns metres que recupero fent petits esforços.

Durant tot el pla anem junts pràcticament de costat fins a arribar al refugi de pastuira. aqui hi ha un 'falso llano' molt punyetero i quedo pràcticament enganxat a terra en Sam aprofita aquest tram per treurem uns 15 seg. abans d'arribar a les ziga-zagues. Encarem els últims kms. a muerte, ell per davant i jo vigilant cada moviment que fa si en una curba s'aixeca i retalla jo igual i procuro mantenir una mica més la velocitat per tal d'anar-mi apropant mica a mica, cosa que a mitat de les ziga-zagues aconsegueixo, retallo uns segons i hem poso a una 8 seg. Al anar darrera tinc ventatja, ja que ell no hem pot veure quan ataco. De tota manera en aquest últim tros en Sam fa valer la seva major potència i en un últim esforç aconsegueix treurem prop de 30 segons. En passar per línia de meta. Al final arribo a dalt amb un temps de 1h 02 min 10seg. (record personal).

La victoria se la endut en Toni M i amb ella també s'emporta el Capionat d'enguany. El Maïllot vermell ha estat per en Jordi Terron.

Sumant Kms de running

Avui havia quedat amb en Jaume per anar a ensenyar el tram de peu de la duatló a en Sam i la Rosa. Al final però en Jaume no ha pogut venir per problemes personals.

Així doncs que hen sigut tres els que hem anat a fer la volta. Avui coneixedor del traçat, tenia l'intenció d'intentar correr més tros i caminar menys.

La veritat és que m'he trobat molt bé en tot el tram, ja que era jo qui marcava una mica el ritme i anava a gust. A les pujades he pogut trotar bastant, però en Sam i la Rosa es quedaven una mica enrera i els he anat esperant.

Al final m'he sentit força bé i de nou amb unes bones sensacions. Sembla que això rutlla i de moment no hi ha senyals de sobrecàrregues muscular. El temps aproximat ha estat d'uns 45 min.

Preparant la duatló G.E.

Avui hem sortit amb en Jaume a fer una volta amb la BTT. Tenia que ser una volta curteta i suau, ja que anevem justos de temps, aixñi que hem estat rondant per la zona de Sant Vicenç.

Sortint de casa hem agafat el camí que porta a Borgonyà a través del restaurant la Fura, acte seguit hem enfilat cap a comadebó a on tots dos he pogut ser 'galls'. Passat el filat cap amunt en direcció al Sot Gran.

Arribats al Sot Gran hem baixat uns metres per la pista i hem remuntat la pista que duu a la Palmerola per agafar el GR que bé del Castell dels moros i hem baixat pel pedregam avall fins a tornar a pillar la pista que hem seguit fins arribar a les piscines.

Durant el camí hem estat divagant sobre el traçat que tindrà la Duatló GES EXTREM que es disputarà el Setembre i ja ens ha quedat clar que el tram en BTT serà molt semblant al de la contrarellotge de fa dos anys. De fet pràctivcament idèntic al que acabavem de fer però en sentit contrari.

Pel que fa al tram a peu, hem anat tot seguit a mirar un camí cap a font de nogueres que puja cap al castell dels moros i que segurament formarà part del primer tram a peu.

Finalment hem definit l'última secció a peu, que anirà des de les picines (boxes) baixant tota la baixada de la grinsa i pujada pel camí de pedra que hi ha darrera el poligon i que va asortir a les escoles.

3ª Prova GES EXTREM '10( Cabrera)

De nou la Ges Extrem i jo sense entrenar desde la collada fonda! Que coi, pit i collons tu a córrer!.


Bé, això es el que hem vaig estar dient durant part de la setmana passada, doncs no tenia gaire clar que una cursa tant dura com aquesta la pogués córrer amb unes minimes garanties de sobreviure.


Bé, anem al gra. Reunió com sempre al pàrking del Mercat municipal i després dels preparatius de rigor enfilem cap al camí de l'Hora. a on farem la sortida.


Un cop sona el petard com sempre la sortida rapidíssima, tot i que avui no m'ho ha semblat tant com altres dies. Durant els primers quilòmetres he ant rodant amb un grupet on hi havia la Núria fernandez  (que s'estrenava avui), en Xevi R., L' Emili G. i en J. Farrús. Per davant teniem a una bona pila de corredors que haviat han obert forat amb nosaltres. 


Mica a mica la Nuria i jo ens hem anat distanciant de la resta fins que hem anat bona part del cami els dos sols. Més endavant hem vist (o intuit perque amb la boira no es veia res) que teniem en Jordi A. al davant nostre i hem anat a caçar-lo, cosa que hem aconseguit amb relativa facilitat. A partir d'aqui venia un tram força exigent fins a arribar al pla de Sant Julià i ha sigut on he pagat les conseqüencies de no haver entrenat aquests dies.

Mica a mica he vist com la Nuria se m'escapava i jo no tenia forces per seguir-la, cada vegada hem notava més buit. Per sort la ciencia fa miracles i m'he fotus un d'aquells gels miraculosos que deuen estar fets a base d'espinaques d'en Popeye, perque aviat m'he sentit millor i en sortir del pla de Sant Julià i enfilar la pista de ciment, ja anava com una moto de nou!.


Massa tard però, la Núria ja debia ser a la Xina!, Així doncs he fet els últims quilòmetres sol intentant no defallir per mantenir  la posició. 


L'arribada a Cabrera amb 1h 22 min 34 seg. No està malament, jo calculaba bastant més abans de sortir.


Esperem que per la última cursa hagi pogut sortir una mica més i no pateixi tant.

GES EXTREM 2010 (Collada Fonda)

Segona cursa de la temporada, aquest any a la collada fonda sortint d'Espinavell.

Com sempre reunió al pàrking de mercat municipal, (alguns com jo ens ho hem estalviat i ens han passat a recollir per casa, je, je, je,...) per dirigir-nos cap a Camprodon on deixariem els cotxes.

Un cop llestos, sortida neutralitzada en direcció a Molló i posteriorment fins a Espinavell, a on després d'una breu explicació per part d'en Jaume i de treuren's algo de roba formem l'engraellat de sortida. En total 26 corredors.

Un cop sona el petard (com ja és habitual), tots a apretar les cames i amunt que ens queden 9 kms. La primera recta que es llarguíssima serveix per anar definit posicions, jo hem situo per davant d'en Farrús, en Jordi i la Rosa, just per davant tinc en Sadó en Chaparro en sam i en Jaume, la resta o són molt més endavant o molt més enrera.

Poc més enllà de mitja recta, al km 2 aprox. atrapo a en Chaparro que li costa molt seguir el ritme i que al cap de poc opta per abandonar per problemes al genoll.

En arribar a la primera corva (km 3.5), el grup que tincs davant format per en Sadó, en Sam i en Jaume, hem porten 1 minut de marge. Aquesta diferència es va incrementant mica a mica fins a arribar a ser de 3 min. al km 7. Jo per la meva part aconsegueixo treure una diferència semblant al meu perseguidor, en Farrús. Coneixedor d'això, hem deixo anar una mica entre els kms 7 i 8 i acabo fent un ultim km amb un ritme molt més ràpid per intentar voltar l'hora. Finalment arribo a meta en 17ª posició, amb un temps de 1:00:10.

Un cop arribats tots a dalt, tocaba baixar, alguns tornen per la mateixa pista, d'altres baixen per la pista de Setcases, i la resta baixem per un GR que també duu a Setcases. 

Una baixada maquíssima i variada. A la part més alta, era un pista no molt ampla amb clapes de neu d'uns 30-50cms que haviem de travessar en ocasions. Tot seguit el camí es converteix en un corriol que passa per mitg d'un bosc ple d'arrels, pedres, rierols i altres trampes. i per acabar una pista de pedra solta amb un desnivell més que considerable que et deixaba cames i braços ben tocats. Finalment un cop a Setcases carretera i manta fins a Camprodon.

GES EXTREM 2010 (Bellmunt)

Aquest matí hem encetat una nova edició de la GES EXTREM amb la colla. Com és habitual la prova que obria el calendari ha estat la de Bellmunt.

Al matí a les 9 en punt ens hem trobat al pàrking del Mercat Municipal (lloc habitual) per fer les 'inscripcions' i explicacions pertinents. Acte seguit cap a Sant Pere s'ha dit rodant suau per la carretera per entrar en calor.

Un cop a Sant Pere, a la plaça, ens hem preparat i hem format l'engraellat de sortida i sobre les 10 del matí ha començat la cursa i l'edició d'enguany de la GES EXTREM.

La sortida com sempre ràpidissima, jo tot i no sortir malament no he anat com altres vegades però m'he situat força al principi i fins gairebé al cementiri he tirat una mica fort. 

Enfilant les primeres rampes fortes, plat petit i anar fent fins a arribar a la casa de la redorta on recobro el plat mitjà. Fins aqui tenis contacte amb alguns corredors com en Dani I i l'A. Navarro, però primer l'un i després l'altre hem deixen enrera poc a poc fins que a l'alçada de Pedroses ja gairebé no els veig. Per darrera venen en Farrús, en Jordi i en Sadó que te molesties a les cames i no va fi. 

Jo pujo molt bé i amb bon ritme tenint en compte que a penes he fet un centenar de quilòmetres en els últims quatre mesos. Pasada l'alzina gran en Sadó aconsegueix atrapar-me mentre que la resta es despengen enrera. Amb en Sadó pujem junts fins al pàrking on ell es posa per davant i jo opto per no disputar l'arribada amb ell ja que tot i les mòlesties que pugui tenir estic segur que amb un cop de pedal hem deixaria enrera i no val la pena arribar afogat a dalt per res.


Finalment arribo el 19è a dalt amb un temps de 47'20" no està malament per no haver entrenat gota. Acabo el dia amb un bon gust de boca!.

Foto de grup al final de la cursa

Primera trobada Ges Extrem de l'Any

Avui hem fet la primera sortida de la colla de l'any, per començar aparlar una mica de com es planteja la temporada i de quines curses muntarem aquest any.

A les 9 del matí al Mercat Municipal i feia molt de fred, i allà ens hem reunit una quinzena de bikers amb ganes de pedalar. Algunes cares noves i la majoria dels presents de la categoria 'elite'.

Hem tirat amb l'intenció d'anar a esmorzar a Tavertet, tot enfilant per quatre camins i seguir l'eix Vic-Olot per la pista lateral. Ja en els primers metres en Jaume i jo hem vist clar que avui tocaria patir, així que hem anat al nostre aire, sense intentar seguir el ritme de la resta que sense adonar-se'n anaven tirant i tirant. 

A pocs quilometres d'arrivar al pla de Sant Julià, nosaltres dos prenem la decisió de baixar per Cal Vidrier i no arrivar a Tavertet. Una decisió que també prenen la resta doncs sembla que en aquest principi de temporada a tothom li costa pedalar una mica. 

En arribar ala carretera anem fins L'Esquirol a on fem parada tècnicaper menjar una miqueta i parlar una mica sobre la Ges Extrem d'aquest any.

Un cop  sobre la bici de nou, agafeu el cami de Cal Feu per enganxar-nos al camí de Cabrera i resseguir de tornada el camí de l'Eix.

Al final 49 Kms que se m'han fet llargs i durs degut al poc rodatge i al terrenys força enfangat que hem trobat.

Recordant... (XVII)

GES EXTREM '07

- FONTALBA - (21/04/07)    

De bon matí ens hem reunit al pàrking del mercat municipal, com ja és habitual, i al cap d’una estona ja ens hem encaminat amb els cotxes en direcció a Ribes de freser. Allà hem deixat els cotxes per dirigirnos amb les bicicletes cap a Queralbs per la carretera tot escalfant una miqueta.

            Després de poc més de mitja hora de pedalar hem arribat a la plaça de Queralbs a on després de buidar les bufetes i treurens la roba que ens sobraba hem improvisat la parrella de sortida de forma ràpida degut a que passaven cotxes de tant en tant.

            Sense entretenir-nos i després de fer un petit ‘briefing’ de la cursa s’ha donat l’ avís de sortida. En la sortida s’ha arrencat molt ràpid i en els primers metres ja s’han anat formant els primers grups, el primer format per en david, en Xevi i l’Agustí, un segon format per en J. Castells, en Sam, en Vicenç i en Jordi Pla. Més avall veniem en Chaparro, Jo, En Pau S. i en Miquel, seguits de l’Angel V. En Ferran i en Pedri a poca distància. La resta formaven un gran grup que mica a mica s’anava estirant.

A mida que passava la cursa les posicións es varen anar definint, així doncs en David es posava al capdavant seguit de prop per en Xevi. Algo més retrasat venia l’Agustí. El cuart lloc se l’anava posant a la butxaca en J. Castells a mida que passava la cursa, mentre el cinquè lloc el disputaven en Sam i en Miquel M., que havia fet una gran remuntada sortint des de darrera per sota d’ells hi havia un grup en el que esatven en Joan C. en Vicenç En Jordi P., i en Pau S. A continuació els seguia l’Angel V. que havia aconseguit guanyar posicions. Més avall, en ferran, jo i en Pedri anavem alternant  posicions durant una bona estona fins que a tres quilòmetres del final m'he quedat despenjat. La resta del grup ja s’havien estirat força, el primer era en Dani I, seguit d’en Pere N., en J.M. Redondo, i en D. Montoro que pujaven junts i més enrera pujaven algo més separats, la Mercé, en Felipe, en César i la Mari.

Finalment la victòria se la va endur de nou en David C. del Bike A Sac amb un temps de 0:56:30, seguit d’en Xevi a menys d’un minut de diferència. El tercer lloc del podi va ser per l’Agustí Rifà. Jo per la meva part vaig patir molt en els darrers kilòmetres i vaig haver d'apretar fort al final perque no m'atrapessin el trio que portava darrera.  En la Classificació per equips, l’equip del Jigsore Bike Team es va imposar sobre el Bike a sac que va ser segon i el Gellatti Toto... que va ser tercer i aconseguint a demés posar-se al capdamunt de la classificació general per sobre de l’Operació port per dotze punts i mitg de diferència.

            La colla al complet a la collada de Fontalba

Recordant... (XVI)

GES EXTREM '07

- Collada Fonda - (17/03/07)

El dissabte dia 17 de març, es va disputar la segona prova de la Ges Extrem Cup ’07.Un total de 26 corredors ens vàrem trobar al punt de sortida de Camprodon, a on començaríem a pujar per la carretera fins a Espinavell.

Només de sortir ens perdem per dintre de Camprodon, i decidim recular i agafar la carretera directa cap a Espinavell sense passar pel poble. Durant els primers metres l’Enric pedala a tota òstia i penso de posar-me al seu costat però va folladissim i m’estimo més reservar forces per la ‘autèntica’ cursa. El camí fins arribar a Espinavell es fa llarg per a molts doncs surten algo més de 10 Kms. i amb algunes pujades que deu n’hi dó. Arribats a Espinavell donem  una petita explicació del recorregut (a càrrec d’en Jaume) a l’esplanada del restaurant d’ Espinavell. Tot seguit preparem a la mateixa esplanada la graella de sortida a on després de colocar-nos i fer la foto de rigor, la Mònica ens dona la sortida.

Com en l’anterior cursa, la sortida de la carrera és molt ràpida, així doncs David, va encapçala el primers metres la cursa seguit molt de prop per en Marc i en Xevi C. Una mica més retrasat va l’Agustí i un grup més nombrós de corredors es forma just al darrera encapçalat per mi en els primers metres. Hem seguien en Sam, l’Enric (que aquí tindria els seus minuts de glòria),en Jaume, en Roger, en Chaparro i en Jordi Pla.

Durant pràcticament tota la primera meitat de la recta encapçalo el meu grup fins que em passa en Sam i més tard en Jaume. De moment hem sento bé i vaig tirant molt fort. Daltra banda vaig aguantant les embestides d’en Roger, en Joan i en Jordi Pla tant com puc, però em costa molt ja que tiren molt fort. Al final de la recta en Joan ja m’ha passat però vaig a roda seva. En Roger el tinc enganxat a darrera i en Jordi el segueix de prop. La resta de corredors ja estàn un troç avall, per tant m’asseguro quasi del tot la 10ª plaça.

Els següents quilòmetres s’hem fan molt durs i amb prou feines puc seguir el ritme dels demés i mica a mica primer en Roger i després en Jordi acaben passant-me, tot i això aguanto com puc durant un quilòmetre i mitg sense perdre-hi contacte.

En passar pel revolt del Km 6-7, bufa un vent molt fort i que fa que pedalar sigui quasi impossible. Aquí en Roger fot una apretada molt forta i ens deixa clavats a en Joan en Jordi i a mi, i marxa a per en Jaume. En Joan i en Jordi també marxen. Jo he abaixat el ritme per recuperar una mica però ho he fet en mal moment ja que ells sembla que han decidit apretar per no perdre a en Roger i poden més que jo en aquest tram. Per tant aquí perdo tota opció de quedar davant d’ells, ja que hem treuen molts metres de distància en poca estona.

Durant la primera part dels últims quilòmetres hem torno a revifar una mica, inclús sembla que en algún moment m’hi he pogut acostar, però ja a l’últim quilòmetre m’han acabat per treure una burrada de temps. A més ara veig no molt lluny, en Ferran i un altre corredor hem comencen a apretar i si m’adormo gaire més encara patiré per quedar davant seu.

Finalment faig les últimes raconades, (alguna molt dura per el mal estat del terreny), i arribo a la linia de meta en 10è lloc. No és un mal resultat tant per mi com pel grup i a més he rebaixat en 3 min. el temps que vaig fer el dia de la duatló.

            La victòria de nou se la endut el David seguit d’en Marc i en Xevi que han arrivat amb un esprint agònic a dalt.

A destacar també el gran esforç que va fer l’Albert al pujar sol tot i trobant-se malament. Per ell va el reconeixement al patiment d’aquesta setmana!

Foto de Família al final de la cursa amb el Costabona de fons