Puigmal 2019

Excursió familiar anual al Puigmal. Enguany amb el petit de casa només. A més amb el repte afegit de fer la volta completa a Nuria i Fontalba.

Hem sortit a les 8:00h, desde Fontalba. L'Iker s'ha trobat malament al poc de sortir, tenia molèsties a la panxa, degut segurament als nervis i a que feia poc que havia esmorzat, així que ens ho hem agafat amb molta calma, parant de tant en tant . Malgrat tot, mica a mica s'ha anat trobant millor i passat el cim de la Dou ja hem pogut agafar una mica de ritme de pujada. El dia ha estat genial, sense massa aire i amb el sol que anava despuntant.

Hem fet cim amb 1h 41min, allà hem fet algunes fotos de rigor i hem tirat milles cap a vall en direcció a Nuria, agafant primer el camí en direcció al Pic del Segre, el qual deixem a la nostra esquerra i ens desviem en direcció a la vall. Baixem troatant una miqueta, atravessant diverses llengües de neu molt divertides. La baixada fins a Núria, l'hem fet xino-xano, trotant de tant en tant, però reservant per el tram que ens ha de dur a Fontalba,

Trepitjem Núria amb 3h 20min. Busquem una hombreta vora l'estany i parem a esmorzar una miqueta. Després d'omplir el dipòsit una mica seguim camí, enfilant el camí cap a Fontalba. Ara l'Iker va molt més "suelto", el malestar ja li ha passat i podem anar a bon pas. No obstant trotem poquet i aprofitem per gaudir del dia a muntanya.

Acabem la sortida al punt on hem començat després de 5h 03 min d'excursió.

https://www.strava.com/activities/2508568127

FITXA:
Fontalba - Puigmal: 1h 41min
Puigmal - Núria: 1h 39min
Núria - Fontalba: 1h 13min
Temps en marxa: 4h 33min
Temps aturats: 31 min
Temps total: 5h 04min
Distància: 16 kms
Desnivell: 1.000+/1000-

Entreno a la neu

Avui he arribat d'hora de la feina. De fet tan sols he fet el viatge d'anada i tornada, ja que en arribar a la fàbrica no hi havia ningú. La nevada ha causat grans danys a total la zona de les comarques gironines. Pel camí hem vist moltes torres d'alta tensió caigudes, i pel que es veu hi ha moltes poblacions sense llum, aigua ni telèfon. 

Així doncs en arribar a casa com que era d'hora i feia un bon sol (eren prop de quarts de quatre), m'he posat les malles i he sortit a córrer una miqueta a trotar per la neu i de pas comprobar que la cama dreta dista molt de estar bé.

He fet una ruta que faig molt sovint. Cap al txiringuito de Borgonyà pel GR i pujar fins a Comadebó. La major part del camí fins al txiringuito  estava enfangat i amb bassals que cobrien tot el camí, així que anava arran de camí trepitjant la neu encara verge que quedava.   Un cop al Cementiri tocava pujar i déu ni dó el que m'ha costat,  ja que aquella part estava molt tova i relliscava molt sobretot a les rampes més dures on a més a més hi ha tocat el sol tot el dia i de neu poca pero de fang...tela!.

Després del patiment però una petita recompensa, ja que un cop a dalt la vista de la plana nevada era magnífica i la guinda l'ha posat la baixada cap a Vilaseca on he pogut disfrutar d'un descens sobre la neu encara verge en la par de les rampes més dretes.

Al final he estat uns 53 minuts a fer la volta, normalment hi estic uns 45, però he disfrutat bastant amb la neu. La part dolenta ha estat que la cama segueix malament, així que dijous aniré a fer-me una revisió a veure que m'hi troben.