Grabant un Video

Aquest Diumenge (31 d'Octubre), vàrem quedar amb en Jordi de Tracks del Diable per anr a grabar un video promocional del tracks del Diable. Es tractava de grabar el tram de baixada que va des de la Cabanya del Mir fins a Sant Quirze de Besora.

Així doncs a les 10:00 am ens trobem al pàrking de les Serrasses, en Jordi, en Xevi R., en Xevito i jo. Anem amb els cotxes cap a Sant Quirze on en deixem un i seguim fins a Santa Maria de Besora. En arribar a Santa Maria, fot un xàfeg de collons i decidim de cancelar la sortida ja que així no grabarem res.

Quan ja estàvem baixant per la carretera veièm que el dia s'aixeca i girem cua. Acabem per decidir d'anar fins al restaurant del Mir i esperar allà una mica a veure si escampa i baixar després. Arribem al restaurant que ja no plou i mentre ultimem els preparatius BTTeros i logistics, el sol comença a sortir de manera tímida entre els núvols.

Finalment comencem la baixada fent alguna paradet al començament per ajustar l'alçada de la càmera. El primer tram està molt enfangat i rellisca d'allò més, per postres hi han passat una excavadora per allisar el terreny.

Abans d'entrar al corriol, que és d'es d'on voliem començar a grabar fem uns últims ahustos a les càmeres. La càmera d'en Xevito però porta la targeta plena i no pot grabar, així que aprofitant que jo porto la camera de fotos li passo la meva targeta. També hi ha problemes amb la meva càmera, que s'ha quedat sense piles. Així doncs grabarem només amb l'altre camera.

Els primer metres els grabem amb en Xevito davant i filmant-nos de cara, però més tard decidim de canviar la perspectiva i ho fem grabant-nos d'esquena. La baixada la fem sense cap complicació, i un cop a Sant Quirze demanem al Bar Esport que ens guardin les bicis mentre anem a buscar els altres cotxes a Santa Maria de Besora. Un cop als cotxes, entrem al restaurant a fer la Cervesa i a mirar a traves del portàtil d'en Xevito el que hem grabat, quedant més que satisfets del resultat.

En total han estat aproximadament un 10 Kms (no ha arribat) i uns 43 mins de baixada. una sortida light però divertida i entretinguda.

Tracks del Diable (Capitol VI)

CONCLUSIONS

Han estat tres dies força durs, on cada etapa ha estat diferent respecte a les altres.

La primera etapa (de Torelló a la Vinyeta) és la més complerta de totes i la més llarga. Aquesta etapa està plena de corriols, caminets i senders, sobretot fins que no has arribat a Tavertet, on fas un tram llarg amb pista de ciment.

Trobo que és una etapa altament recomanada per al amants del Enduro i tot aquell que gaudexi de la bicicleta pedalant sense presa. Els que disfruten pedalant per pistes amples i anant a ritme ténen la seva recompensa com hem dit de Tavertet a Rupit, però també pujant de Rupit cap a la Devesa, ja que s'hi va per una pista ample i ciclable al 100%. Per als amants de les pujades dures i tècniques hi trobem el coll de Pixanúvies, que trobem passada la Vola o l'anomenada Pujada de l'Extremaunció, a pocs kms d'acabar l'etapa.

La segona etapa (de la Vinyeta a Alpens) Es podria dividir en dues parts. La primera de la vinyeta a Sant Quirze, és ideal per als que els agrada pujar i baixar colls per pista ampla i camins rurals i enllaçar-los amb bonics senders i corriols. En aquesta etapa trobem dos grans colls només de començar. Collsplana, altrement dit 'La cuesta de la muerte', però que val a dir que arreglada es fa millor, o el Coll del Forn, que tot i que el tant % és menor, és llarg de fer i el terreny és molt pedregós.

També en aquesta etapa trobem el tram dels Molins del Mir que és poder un dels trams més divertits de la ruta ja que s'ah de travessar el riu vàries vegades.

A partir de Sant Quirze, la ruta és fa una mica monòtona, ja que durant força kms. vas per pista ample i de bon fer, cosa que al final de l'etapa acabes agraïnt, ja que t'espera la trca final, amb les dures pujades trialeres prop de la Tremolosa que posen la guinda en aquesta segona etapa. Una etapa força més rodadora, i que convida com he dit a deixar-s'hi la ronyonada en els colls.

Per últim la tercera etapa (Alpens - Torelló). És una etapa amb molta pista i això fa que sigui la més ràpida de les tres. Tot i nosaltres i varem estar unes 7 h llargues degut a problemes mecànics, crec que es pot fer bé amb unes 5 i escaig. Sense excesives dificultats tècniques excepte en algunes trialeres com la de Sant Salvador, que actualment està fatal. Tot i que el desnivell està molt repartit durant tota l'etapa i a penes és perceb que vagis pujant encara queda al final un últim coll que a molts s'els atravessa, el coll de duec o com jo l'he anomenat 'La porta del paradís'. No per ser el més llarg ni el de més desnivell, ni el més tècnic, si no simplement perque és l'últim, i quan arribes aquí amb prop de 200 kms a les cames i el cul més pla que una llosa, el que vols és que sacabi quan abans millor i creieume es fa etern. 

La ruta acaba amb una 'visita turistica'com jo l'anomeno, tot resseguint el Ges. Una volta que els que vénen de fora deuen disfrutar de fer-la, però els que sóm d'aquí. Ja ens sobra una miqueta pel fet de que vas marejant la perdiu durant uns 10 kms abans d'entrar al poble.

En definitiva una els millors adjectius per definir aquesta ruta serien; dura, divertida, i molt complerta.

Abans d'acabar però vull fer un petit incís sobre la bellesa dels paratges que recorre la ruta que só meravellosos, i que molts de nosaltres al ser de la zona no sabem apreciar. Els cingles de l'Avenc a Tavertet, El salt de Sallent a Rupit, la Foradada  a Cantonigrós, els Molins del Mir a Santa Maria de Besora i les extraordinàries vistes que hem pogut veure tant desde la part del Cabrerès com de la zona de Besora o les del Lluçanes.

Val la pena fer-la! A que espereu?

Tracks del Diable (Capitol V) - Etapa 3 -

Diumenge, 17 d'Octubre 7:00 am

ETAPA 3 (Alpens - Torelló)

El primer que he fet només llevar-me ha estat mirar a veure que feia el genoll, que ahir em va acabar molt tocat. En principi sembla que està millor i no noto molesties al flexionar. Per si de cas, em prenc un antiinflamatori i faig una bona ruixada de reflex. També em poso una genollera per que em quedi més collat.

He sortit deu minuts abans de les 7 del matí de casa, amb la bicicleta carregada al cotxe. Tot seguit a recollir als demés a casa de cadascún i després de carregar bicicletes. A les 7 en punt ja fem camí cap a Alpens, i tot pujant anem comentant una mica l'etapa d'ahir i fent previsions sobre la d'avui.

A les vuit ja estem ja a Alpens sobre la bici, enfilant la carretera amunt, la qual deixem aviat per agafar un trencall a mà a esquerra que ens ha de dur cap a Santa Eulàlia de Puig-Oriol. Els primers quilòmetres só pràcticament en baixada o planejant per una pista ampla. Hi ha molta boira i fa molt de fred i al no haver-hi repetxons costa d'escalfar. A partir del km 4 Aprox. (quan comencem a fer una mica de rampes), el genoll comença fer-me la guitza de nou i déu n'hi dó el mal que em fa. Durant una estona em plantejo de girar cua, però de moment segueixo i no dic res als companys. Decideixo intentar arribar a Santa Eulàlia i un cop a llà si continuo igual baixar cap a Alpens per la carretera.

El track segueix per pista ampla, ara però amb unes fortes pendents que s'enfilen enmitg d'un bosc. Uns kms més endavant ens hem de desviar per un corriol que resta una mica amagat. Segons en Jordi de Tracks és un enllaç nou per evitar passar per una zona que han desemboscat i que està en molt mal estat ja que el pagès no ha retirat la brossa. 

El corriol si bé al principi és divertit i entrentingut, en principi sempre de baixada. A la part intermitja és durillo de ciclar degut a que, al estar enfagat i passar-hi el bestiar està molt aixafat, però un cop que hem travessat un rierol (que feina hem tingut de l'aigua que duia) la cosa ja va millor. Finalment sortim a una pista que ens porta directament a Santa Eulàlia la qual te un 'falso llano' de lo més cabrón i on m'amorro una mica per no forçar el genoll, el qual un cop s'ha escalfat no em fa tant mal com al principi.

A Santa Eulàlia no parem i seguim per una pista ampla de nou en baixada i planejem durant una bona estona. fins aun prat on hi ha unes vaques que tenen unes banyes del cagar-s'hi!. En Pere diu que no veu gaire clar de passar per allà al mitg, però en Jaume i jo diem que si el track marca cap allà, cap allà que hem d'anar, ens espera un bon tall de coca a Perafita. Només d'obrir la tanca les vaques fugen corrent i tot queda en un no res i travesem el prat sense problemes. A partir d'aquí la pista es torna més dolenta, amb molt més fang i amb pujades força dures que decidim de fer a peu en Jaume i jo. Més endavant la pista ja és més bona i està encimentada a la part final i que és la que puja més dreta. Sortim prop d'una mena d'ermita on hi tot d'avis que i van suposo que la missa de diumenge. Estem a pocs metres del poble, entrem i girem a la dreta per anar al forn i segellar l'ultim control.

A Perafita ens i estem una bona estona. Primer ens entaulem per menjar un bon tall de coca amb un Cacaolat calent que es posa 'de muerte', i deixem un perfum a merda de vaca al local que deu n'hi dó, mitja hora aprox. Abans d'arrencar en Pere infla una mica el neumàtic que li torna a perdre aire tot i haver-lo arreglar el dia abans a casa. Agafem les bicis i en pujar-hi a sobre sorpresa!, tinc la roda de davant punxada! Desmuntem la roda i cambiem la camara per una de nova. Collons que bé que van aquestes cobertes Schwalbe! surten amb les mans soles!. Perdem cosa de mitja hora més entre inflar la roda d'en pere i reparar la meva.

Un cop reparada la roda sortim del poble. Ara el sol ja es presenta timid entre la boira, tot i això continuem amb força fred. El track segueix de nou per pistes amples, però encara no hem fet més que un parell de Kms i parem de nou, la roda d'en Pere torna a anar molt i molt baixa. Al final decideix de desmuntar el tubeless i fotre-hi una càmara. Perdem mitja horeta més entre pitus i flautes.

Si el tram entre Sta. Eulàlia i Perafita se m'ha fet curt, fins a Sant Boi encara s'em en fa més, ja que la totalitat dels quilòmetres són sobre pista en bon estat i carretera asfaltada i podem pedalar més alegrement. En aquest tram ens trobem en una raconada un munt de gent que al acte dona la impresió que estiguin fotén una arrossada, pero no, són tot pixapins i camacus que han anat a caçar bolets!. Baixant per la pista inclús hem de fer cua rera un parell de cotxes que baixen lentament. Al final s'em inflen el collons de menjar pols i els passo!. Arriben a una carretereta asfaltada que porta directament a Sant Boi. Hi ha cintes d'alguna cursa d'algo i adelantem tres ciclistes que van xino-xano. Més endavant, quasi arribant al poble ens trobem més gent amb bici, resulta que avui i feien una pedalada. Entrem a la plaça de Sant Boi i parem, en Pere torna a portar la roda baixa!.

Desmuntem la roda amb calma, aquest cop ha estat una punxa, que ens costa déu i sa mare de treure-la. Muntem de nou però la roda no entra a la pinça del disc. Més problemes, en posar la roda es doblega la peça que fa de molla de les pastilles del fre i hem de desmuntar la pinça i treure les pastilles. Adrecem la molla i tornem a muntar. Tornem a perdre més de mitja hora reparant l'avaria però finalment sortim del poble per la pista que porta cap a Gallifa. Parem a fer un riu a mitja pista i de sobte apareix en Tarrés que voltava per allà amb la BTT i fotem una mica la xerrada. Arrenquem de nou, però avans de fer ni un sol Km hem d'aturar-nos de nou. Més problemes amb la ditxosa roda del darrera d'en Pere!. Ara la porta totalment frenada. La demuntem de nou, i treiem la pinça altre cop. La molla s'ha trencat i un tros s'ha quedat clavada al disc cosa que ha fet que les pastilles quedesin molt malmeses. Traiem com podem el tros de molla del disc o adrecem i pulim una mica la resta de la molla com podem.

Muntem i desmuntem la roda varies vegades, però la molla no té prou força per fer retornar els pistons i es queda una mica frenada. finalment en Pere decideix seguir així amb la roda una mica frenada el que queda de ruta, sort que ell està fort. Hem estat quasi 45 min aturats aquest cop.

Seguim en direcció a l'ermita de Sant Salvador, entrem en un corriol molt bonic de baixada on, a mitja baixada, em trobo un pixapi penjat d'uns boixos. Collons quines mates més rares es crien en aquestes contrades! Aquest segur que collia bolets i en sentir que baixavem s'ha acollonit. Després del corriol de baixada travessem un rierol i sortim a un prat que travessem per sortir a una pista que enllaça amb la pista principal  de Sant Salvador. Lo millor de tot és que en sortir a la pista estàs a pocs metres d'on has passat fa una estona per lo que hem sumat un parell de kms que de saber-ho més d'un s'estaviaria. La pujada a Sant Salvador, tot i haver-la fet força vegades s'em fa molt pesada, ja que haig de pedalar molt per sota de la meva capacitat i amb molta cadència per no carregar el genoll que fins aquí va aguantant tot i donar-me algun avís de tant en tant en forma de fiblada forta. Pujo tot el tram força despenjat dels altres que m'esperent de tant en tant. L'ultim repecho m'el passo pel forro i faig drecerera pel camí que porta a Sant Salvador directament. Els demés fan el mateix. No només s'estalvia un un repechó fort si no que a més és més bonic al tractar-se de corriol en comptes de pista.

Ja som a Sant Salvador. Ara toca baixada fins a Bajalou. En Jaume passa primer a la trialera fins al primer filat, on llavors passo jo al davant. Sabedors de la perillositat d'aquesta trialera no ens la juguem pas i fem a peu alguns trams complicats tècnicament i que ara estàn en molt mal estat. Sortim a la pista d'Orís i baixem folls carretera avall fins a trovar un trencant a mà esquerra que ens durà cap a Bajalou. A la baixada em deixen anar al davant, primer perque baixo més ràpid i segon perque fa poc que vaig estar marcant aquest tram per al Road-Book dels Tracks del Diable i em coneixia una mica el terreny. El camí baixa per camins i corriols tot travessant rierols (força més plens que dies enrera quan vaig pasar-hi sol) fins a sortir a uns camps que vorejem i que ens deixen a una pista que porta ben bé al restaurant de Bajalou.

Aquí debatim si ens quedem a dinar o acabem d'arribar a Torelló. Jo tinc força gana i dic que per mi millor para a dinar, a més són quasi les tres de la tarda. Lo de quedar-se a dinar és un dir, ja que a fora al restaurant hi ha un munt de gent que fa pinta d'esperar-se per dinar. De tota manera entro a demanar si tenen taula per tres. Mentre espero miro els plats, Uhmmm,...quins estofats, quina carn a la brasa i quines amanides,.... Ja tenia mitg dinar coll avall quan em diuen que està a petar i que trigaràn molt a poder donar-nos taula.

Un cop fora decidim se seguir fins a Torelló. Un metres més tard parem per trucar a casa i explicar-els-hi la decisió que hem pres i mengen una barreta i alguna xuxe abans d'afrontar l'últim coll del dia, el Coll de Duec. Travessem la C-17 per sota un pont tot vorejant el Ter, i enfilem la carretera de Saderra. Aquesta es un acarretera asfaltada i molt poc transitada, lo qual ens va bé per recuperar-nos unamica mentre preparem l'ultim atac al coll. Després de pasar una casa que ara no recordo el nom, deixem la carretera enrera que es converteix en una pista ampla. La veritat és que ja hi hem passat força vegades per aquest tram tant de pujada com de baixada, però tot i això s'ens fa molt llarg. Tenim el cul ben quadrat de tant seure al seient i la pista és de les d'anar asegut i a  ritme tota l'estona. Finalment arribem a l'entrada del corriol sense posar peu a terra tot i estar temptats més d'un cop de fer-ho del mal que ens feia el pandero. Deu ser el diable que veu que estem a punt de vence'l i fa servir les males arts. Després de caminar gairebé tot el corriol de pujada, si més no la part final, arribem al Coll de Duec i ens fem una foto a la porta que ens obre el camí cap a la carretera de Bellmunt. Si bé hi ha llocs els quals la gent ha batejat amb algun nom, jo aquesta tanca la batejaría com 'La porta del paradís', ja que arribat aquí ja et veus capaç de tot, saps que el patiment a acabat. A l'altra banda i trobes una vall verda i bonica i un camí que baixa i baixa. Des d'aquí ja tot es veu diferent.

Arribem a la carretera de Bellmunt que encarem cap avall i a l'alçada del cementiri el track ens fa girar a la dreta pel GR que duu a Sant Vicenç de Torelló. Fem una trucada a en Jordi per dir-li on som i que prepari tres maïllots que aviat arribem. Travessem els petits turonets de pedra i travessem un camp de blat que està realment alt i on aprofitem per fer alguna foto i grabar una mica amb la càmera. Sortim sota l'hipica i per un caminet fins a la Fontsanta i posteriorment creuem el pont de Targarona. Seguidament ens desviem cap a la miraculosa que vorejem per la seva dreta i anem a sortir al restaurant del Molí. En aquest últim tram el diable s'ha tornat a manifestar jugant l'última carta que li quedava i en una raconada enfangada m'ha fet anar per terra. Sé que m'ho ha fet a mi perquè sabia que era el que anava més tocat dels tres, però en aquestes alçades ja res no ens pot aturar. 
Sortim del track original a l'alçada del Molí i seguim per la carretera. Tenim ganes d'arribar a casa i no volem seguir de turisme pel poble, que ja el tenim més que vist. Enfilem la pujada de l'institut i passem per darrera el cementiri per no haver de creuar la via del tren. Finalment arribem a la seu de Tracks del Diable on acaba la nostra particular creuada en tres etapes.

Tracks del Diable (Capítol IV) - Etapa 2 -

Dissabte, 16 d'Octubre - 07:30 am

ETAPA 2 (La vinyeta - Alpens)

Ens trobem a la sortida de Sant Vicenç de Torelló. Encara és fosc i avui fot un fred de déu i amés hi ha boira. Enfilem per la carretera cap a Sant Pere de Torelló i seguim per la carretera de la Vola fins el trencant de la Vinyeta, on agafem la pista que ens porta fins a la casa de la vinyeta.

Menjant la Coca a Vidrà

Costa entrar en calor, quina diferència de temperatura amb la setmana passada que vàrem anar amb el maïllot i manguitos, avui a més amb el paravent i tot feia fred. Pasem la Vinyeta i encarem el primer escull fort del dia, Collsaplana altrament dita 'La Cuesta de la Muerte'. Aquí apareixen els primers rajos de sol. Que voleu que us digui. tampoc s'ha fet tant dura. Potser és perque l'han arreglat una mica i ara pots pedalar millor, no té res a veure amb abans quan havies d'anar al lloro a no sortir-te de la traçada bona. Arribem a dalt sense poser peu a terra i això hem motiva d'allò més.

Baixem cap a Salgueda, la pista també està algo millor que temps enrera i arribem al Salt del Molí, on de nou torna a venir pujada. Aquesta pujada fins a Vidrà s'em fa curta tot i que en Pere i en Jaume en els trams més drets em treuen uns metres, però em sento bé i aviat arribem a Vidrà.

Arribem sobre les 9 del matí més o menys, hora ideal per anar a comprar una mica de coca al forn de pa. Endrapem la coca asseguts al banc de fora el forn prenent una mica el sol que apareix tímid sobre les cases del poble.

De nou sobre la bicicleta, anem per la carretera en cirecció a Ciuret. Abans però toca parada a can Serrasolses a segellar el control de pas. Seguim la carretera un parell de Quilòmetres fins a trobar una pista a mà esquerra que ens ha de portar cap al coll de Forn. Al principi està en força bon estat, però més endavant hi força roques i pedra suelta.

Camí el Coll del Forn

A partir d'aquí comença el meu calvari. Començo a notar molèsties al genoll esquerra. Comença com una petita punxadeta a la part interna del genoll, la que està amb contacte amb el quadre, però mica a mica es va fent més i més aguda fins a passar a ser força dolorosa. Faig tota la pujada restant amb el plat petit i amb molta cadència per així no forçar el genoll, doncs sembla que em fa més mal quan faig més força.

Ens aturem en un trencant on en Pere aprofita per buidar la bufeta mentre en Jaume em fot una espraiada al genoll amb el pot de Flogoprofen que porta a la motxilla. Seguím i agafem la pista de la dreta. Arribem a un coll (crec que la fita deia coll de sant cristòfol), i fem una petita aturada per recuperar forces.

Prop del Barretó

 El camí continua ja força més pla sense a penes desnivell, però mica a mica es complica en forma de fang, roderes enormes i bassals que semblen piscines olímpiques. Sortejant aquests obstacles passem el Coll de Forn i anem a sortir a un nou trencant el qual agafem a mà esquerra i que baixa fort. Ara ja encarem la baixada cap a Santa Maria de Besora. La baixada és molt divertida i entretinguda, i amb diversos canvis de terreny i paisatge, passant desde fagedes on a penes i entra la llum del sol a prats oberts on podem gaudir de meravelloses vistes amb el Pedraforca i els pirineus ja enfarinats al fons.

Bonica vista dels amb els pirineus de fons

En arribar a Santa Maria de Besora, aprofitem per menjar una barreta i beure una mica d'aigua. Seguidament agafem el cami en direcció als molins del Mir. Aquest és un tram que et fa donar una mica de volta per tal d'arribar a Sant Quirze, ja que després de mitja hora pedalant t'adones que encara estàs just a sota el castell de Santa Maria, però val la pena donar aquesta volta. En passar pel trencant dels Molins decidim no baixar-hi, ja que no anem de turistes, ja tindrem temps de baixar-hi un altre dia, i seguim avall, sempre avall fins a trobar el riu, el qual em d'atravessar fins a 11 vegades!. A mi personalment, m'agrada travessar rius amb la bici, per tant, he disfrutat com un berro!. Per sort tots tres portàvem mitjons de recanvi i ens els hem pogut canviar a Sant Quirze. Acabats de travessar el riu anem a sortir a la fàbrica de la Some a Sant Quirze, i seguim el GR fins al centre del poble, on parem al Restaurant Sport a fer un Menú.

Al Restaurant ens deixen guardar les bicicletes en un petit magatzem que tenen i mentre esperem que ens serveixin el dinar aprofitem per canviar-nos els mitjons molls.

Camí a Sant quirze es trevessa el riu diverses vegades

Dinem molt bé. Jo de primer mogentes amb bolets i calamars en salsa de segon, de postres una mousse de llimona que ajuda a tirar avall el dinar. A diferència de l'altre dia, avui no m'ha quedat la sensació de quedar massa ple, així que espero tenir una millor digestió.

Un cop sobre la bicicleta de nou, enfilem la carretera d'Alpens un parell de Kms, fins al Serradet, on agafem el trencant a l'esquerra per anar agafant alada mica en mica. Costa arrencar després de dinar però com que al principi es pot rodar molt bé no s'ens fa tan feuixuc. La carretera es converteix en pista asfaltada i tot seguit simplement en pista i segueix pujant mica en mica però amb alguna baixadeta que deixa recuperar l'alè. Sortim de nou a la carretera d'Alpens, que travessem per enfilar per una nova carretereta que puja fort, sort que està asfaltada. Després d'un km aproximadament deixem l'asfalt i agafem una nova pista a mà esquerra que ens porta fins a unes granges on agafem un nou camí.

Ara baixem ràpid per una pista ampla tot jugant amb els trenca-aigües. De sobte tinc un ensurt. En un bot en un trenca-aigües, l'amortiguador de darrera em juga una mala passada i s'em aixeca massa la roda del davant, sense voler clavo els frens i això fa que caigui de panxa sobre el manillar mentre la bici va boja i de pet contra un arbre!. Per sort aconsegueixo controlar-la a temps i esquivar l'obstacle. Redeu quin susto! a partir d'ara caldrà anar una mica més en compte. En Jaume m'escridassa una mica i amb raó. Crec que ell s'ha acollonit més que jo, (ja va viure algo semblant amb en Chapa fa uns anys).

Practicant el bici-bolet

La ruta continua entre incontables senders i camins. La veritat es que avui de corriols estrets com el primer dia n'hem vist pocs. Aviat enfilem camí de la Tremolosa, abans d'arribar-hi però ens hem parat una estona a fer de boletaires, doncs hem trobat una colla de rovellons que feien bona pinta. Els hem trobat a....un lloc entre Sant Quirze i Alpens. Després de fer una mica el pixapí, seguim el camí ja sense demora i arribem a la casa de la Tremolosa. Poc després trobem una pujada que és dura de veritat. Dura en tot els sentits, desnivell alt, traçada dolenta, amb fang, bassals, pas estret entre els esbarzers, en fi que ho tenia tot. Aquí hem preferit empenyer la bicicleta. De fet dubto que hi hagi algú que pugui pujar al 100% aquest tram. 

Finalment sortim a una pista ja més ampla que seguim durant uns 3 o 4 quilòmetres abans de sortir a la carretera, on baixem per arribar fins a Alpens, el final de la ruta d'avui. Aprofitem mentre no arriba el transport per anar a la fonda a segellar el control de pas, aixi demà ja no hi hem de pensar.

Un cop davant del casino, ja ha arribat l'Agata amb el cotxe, i després de carrergar bicicletes i netejar-nos una mica les cames pujem al cotxe i tornem cap a casa a l'espera de l'etapa final que ens espera l'endemà.

Tracks del Diable (CapítolIII) - Etapa Suspesa -

Ruta suspesa!

Diumenge, 10 d'Octubre - 07:00 am

Avui només llevar-me de seguida he corregut a mirar al carrer a veure quin temps feia, PLUJA!. Merda no anem bé. Poso el 3/24 per veure la predicció i pinta fatal, algunes comarques entre elles Osona estàn en alerta per les fortes pluges i tormentes que han d'arribar al llarg del dia.

A les 7:30 am hem truca en Jaume i decidim de cancelar la ruta, ja que no és cosa d'arriscar-se a patir algun accident per culpa del mal temps. Les dues etapes pendents decim fer-les el proper cap de setmana que ja sembla que haurà millorat el temps.

Tracks del Diable (Capítol II) - Etapa 1 -

Dissabte, 09 d'Octubre - 07:00 am

ETAPA 1 (Torelló - La Vinyeta)

  

Ens hem trobat casa d'en Jaume que viu a tocar del punt de sortida de Tracks del Diable, i amb rigorosa puntualitat els tres bikers Jaume, Pere i Jo comencem a rodar en direcció a can Vascat.

En aquella hora encara és fosc i gairebé no hi veiem davant nostre, però com que el primer tram és per una pista de ciment per on no passen cotxes, anem fent tot xino-xano i pedalem tranquil·lament fins ben bé una horeta.

Després d'una estona arribem a Targarona, on teòricament s'ha de travessar el riu, però decidim voltar per el pont i evitar de mullar-nos, ja que al estar tan fosc segur que ens fotriem de cap a l'aigua en no veure la traçada. Uns metres més endavant agafem un corriol a l'esquerrai ja tornem a estar sobre el track original que ens porta fins a les cases de la riera.

D'aquí agafem el camí que porta cap al Puig i que per un corriol sortim a la carretera de la Vola que resseguim uns metres fins al trencant del Verdaguer. Baixem pel camí i travessem el riu per agafar un corriol uns metres més amunt. Seguim aquest corriol fins a trobar una pista i agafem un nou corriol. Pedalem una bona estona entre corriols i pistes fins a arribar al Feu i encarem la baixada cap a Santa Maria de Corcó, on parem uns minuts per fer una barreta i un plàtan. També aprofito per cambiar l'oli de les olives.

Sortim del poble tot pujant un carrer de pujada pronunciada i aviat agafem un nou camí en direcció a Cantonigrós. Collons quin camí! - Penso, és força dur i a part de fer pujada, és de pedra la qual està humida i això fa que perdem tracció tot sovint. Aquest camí ens fa passar pel costat del trencant de La Foradada, que no visitem ja que volem anar una mica al gra i aprofitar que encara fa bon dia per adelantar Kms.

Arribem a Cantonigrós pujant per una riera seca després de mes corriols. Enfilem carrer amunt i girem a la dreta per un call en direcció a la font dels enamorats, on agafem una pista ampla en direcció a Tavertet. Seguim aquesta pista durant uns minuts fins a trobar un nou sender a mà dreta que baixa fort. Al principi es baixa prou bé, però mica a mica es torna més i més tècnic i amb força pedres. Sortim del corriol i trobem una nova pista des de la qual ja es pot veure Tavertet al fons. Arribem al poble i entrem a cal Jufré a segellar el primer control de pas. Aprofitem per prendre una Coca-cola fresqueta en Jaume i Jo, en Pere s'estima més no prendre res. Uns minuts més tard, ja tornem a ser sobre la bicicleta pujant pel camí de ciment que voreja el cingles de l'Avenc.

Déu n'hi dó com puja aquest tram, des de fora sembla més planer!, per sort està encimentat i es de bon pedalar. De tota manera quin gustet de pedalar després de tant de corriol, la veritat és que s'agraeix poder fer un tram així. Seguim el track que ens porta per la pista fins a passar per el restaurant de l'Avenc i seguim amunt per la pista fins a arribar a un punt on la deixem per girar a la dreta i agafar un nou corriol al costat mateix una casa de pagès. Ara fem camí cap a Rupit.

Baixem per un nou sender entre boscos i prats fins a trobar una nova pista asfaltada que travessa un bosc força frondós. Aviat arribem a la carretera de Rupit i baixem cap al poble on fem parada tècnica per repostar. Al forn de pa comprem una mica de coca i fuet i una ampolla d'aigua per omplir bidons. Endrapem el que hem comprat ja que hem decidit que com que es d'hora (les 12:00 del mitgdia) allargarem una mica i pararem a dinar a la Devesa que està a menys de 10 Kms (una hora i poc) de camí.

Salt de Sallent a Rupit

Un cop hem enganyat la gana, baixem en direcció a Sant Joan de Fàbregues per anar a buscar el Salt de Sallent, que estava a vessar de...Turistes!, N'hi havia més que no pas aigua!. Atravessem l'escàs riu i enfilem la pujada esquivant pixapins, saltamarges, camacos i altre fauna metropolitana i fem una paradeta al mirador per fer una foto, no serem menys que ells, cagum seu!!. La primera del dia!. Un cop retratats, seguim el camí que es va enfilant amunt cap a la Devesa. El camí de pujada es fa llarg a hores d'ara ja portem més de 50 kms a les cames i necessitem algo més consistent a l'estomac que un tall de fuet i coca. Arribem finalment a la Devesa quan jo ja començava a sentir un forat a la panxa. Tinc que  recóneixer que els últims dos quilòmetres se'm han fet llarguíssim i en Pere que sempre va dient que ja hi sóm!, ja falta poc!.

Al restaurant fotem un bon tiberi, jo canelons i xai a la brasa, els demés es decanten per una fideuà i bacallà al forn. Quina bona pinta que fea tot i que bé que s'hi esta en aquell restaurant. No sé si realment és que així o es la gana que tenim però haig de reconèixer que hem dinat com reis. Ah! i per postres un gotet de vi bó!.

Uhmm! Xai amb seques i guarnició

Un cop dinats i encara amb el xai a mitja gola, enfilem sobre les nostres montures i fem camí de nou. Deixem aviat la carretera i només de començar hem d'enfilar el coll de pixanúvies. La mare del Tano! només arrencar i ja hem de posar peu a terra la bicicleta, aquí empenyem la bici tot el que no haviem empenyat durant el matí!

Per postres jo tinc una autèntica revolució a l'estomac. El xai es baralla amb els canelons i la nyoca i el vi dolç intenten posar-hi pau pel mitg. En fi que passo una digestió la mar d'entretinguda durant l'hora i mitja que m'ha  durat, per sort com que hi ha molts trams on s'ha d'empènyer la bicicleta puc païr millor el dinar al anar caminant.

 Aviat sortim sota Cabrera i agafem de nou una pista que puja i puja suau però constant, jo em despenjo una mica, em costa una mica seguir el ritme dels demés. En un principi m'ha semblat que estavem a la pista que volta cabrera i que va a sortir a cal vidrier, però es veu que no, ja que l'hem trobat més tard, després de més corriols i pujades empedrades. Fem una paradeta per reprendre forces i em foto un Red Bull que duia a la motxilla a veure si em dona algo de xispa. L'estomac sembla que va millor però no acabo d'anar fi. Un cop a la pista de Cabrera i ja amb l'estòmac millor seguim en direcció a can Pamà. Ara ja quasibé és tot baixada fins a la Vola. Prop de can Pamà decidim de muntar la càmera al meu casc i grabar la baixada fins a la Vola i grabem tot aquest tram.

A la Vola seguim un camí fins i atravessem el riu fins a sortir a la carretera. Aquest era en principi el punt final de l'etapa d'avui. En circumstàncies normals hauriem tingut que despenjar-nos per la carretera avall fins a Torelló, però vàrem decidir que com que era d'hora enfilariem fins a la Vinyeta i així ja tindrem un troç menys per fer l'endemà.

Sis quilòmetres es el que hi havia de la Vola a la Vinyeta i en aquestes alçades es fan durs, durs,... Comencem per empenyer la bici per un pendent empedrada per trobar un tram de corriol en pujada sense excesiva complicació fins a trobar l'anomenada i temuda 'Pujada de l'Extremaunció', una dura pujada per una pista amb un desnivell bastant fort, que potser si vas fresc no te excesiva complicació, però amb més de 80 kms a les cames, en Jaume i Jo hem optat per fer -la tot empenyant la bici. En Pere com que és tot un home l'ha pujat sense problemes. ETS UN CRACK PERE!. Un cop passada la pujada, més corriols estrets entremitg del bosc fins que finalment vàrem sortir a un camí des del qual es podia veure ja la temuda 'Porta de l'Infern' i on acabariem la nostra etapa d'avui.

Un cop passada la porta ens deixem anar pista avall per trobar la carretera que agafem en direcció a Sant Pere. Abans de despedir-nos però toca prendre decisions. Per l'endemà han anunciat moltes plujes i tormentes. Bona part del país esta en fase d'alerta. D'altra banda en aquests moments no es veu ni un núvol al cel. Finalment decidim quedar a les 8 del matí següent, en funció de com avanci la pluja durant la nit.

Tracks del Diable (Capítol I) - Introducció -

Dijous, 07 Octubre - 23:00 pm.


El Briefing


Ens trobem al local de Tracks del Diable. Com a colaborador, he entrat ja diverses vegades per aquella porta, però mai havia entrat tant nerviós/excitat, com aquest dia.

Aquest cop hem tocarà a mi de pedalar durant tres jornades que es preveuen llargues. Un cop ja hi som tots, en Jordi ens fa el briefing explicatiu, un briefing al que ja he assistit altres vegades, però avui més que mai segueixo amb atenció. Ens explica la ruta etapa per etapa i cada etapa tram per tram.  Els tipus de terrenys, els desnivells, les dificultats tècniques del terreny,... en fi, un briefing molt detallat i complert que possiblement quan arribi el dia 'D' i la hora 'H' poder haurem oblidat. 

Tot seguit la foto de rigor al mural de fons del local, esperm poder repetir la foto amb uns flamants maïllots de finishers.

Abans de despedir-nos comentem l'estat de la meteo, que es preveu xunguíssima pel cap de setmana si bé el dissabte (primera etapa) sembla que ens podrem escapar.


Pues ja estem liats... La primera etapa dels Tracks del Diable ja està a punt!.

Road Book Tracks del Diable

Avui he fet una sortida llarga. Volia posar-me a prova en una sortideta amb força Kms i desnivell per anar agafant fondo per a les properes fites, Territori Puigcerdà (3 Octubre) i els Tracks del Diable en 3 etapes (pont del Pilar).

D'altra banda, en Jordi de Tracks del Diable em va proposar només un parell de dies abans de marcar amb el GPS els waypoints per preparar el road-book dels Tracks. Vaig acceptar, doncs el tram a marcar era força llarg (uns 30 Kms) i a més podria practicar amb el GPS el tema de marcar Waypoints i coses per l'estil.

Així doncs a les 9:30 aproximadament m'he posat en marxa en direcció al Pelut per pujar cap a Orís i amb l'intenció d'arribar a St. Boi de Lluçanès. El matí es presentava fresc ja que el sol sortia timidament d'entre els núvols. Un cop passat el trencant de Sant Salvador (lloc on tornaria a passar ja de tarda) decideixo agafar el trencant que hi ha a mà esquerra i que puja a través d'un corriol cap a St. boi per tal d'evitar pujar Gallifa de fer la sortida més trialera i entretinguda. Un cop dalt s'em acut que encomptes de baixar a St. Boi puc tirar cap al santuari dels Munts a fer-hi una visita i cap allà que vaig, així que passo la tanca de ferro que hi ha a la dreta i enfilo per trobar de nou el camí que va d'Orís als Munts.

Arribo al santuari al cap 1h 45min., aproximadament. paro uns minuts per veure aigua i tiro cap a Sant Boi per el GR que hi ha a mà esquerra segons baixes. El GR és pràcticament tot de baixada, però casca molt ja que a part de ser una baixada amb força desnivell, hi ha molta pedra solta i mala traçada i tant braços com els bessons es carrèguen d'allò més.

Finalment arribo al poble i m'assec una miqueta a la plaça, que per cert i feien mercat, i aprofito per trucar a en Jordi perque hem donés instruccións d'on havia de començar a marcar. Són quasi les 12 i començo a tenir gana, pero decideixo arrencar i anar a buscar el punt de l'últim waypoint marcat i dinar allà, calculo que amb un quartet hi arribaré.

Dit i fet en arribar al trencantque duu a Sant Miquel de Gallifa paro a fer un mos. L'entepà i la Coca-Cola que duia em duren res i menos, i trobo a faltar una poma (o dues) de postre. Un cop dinat arrenco i començo les meves aventures amb el GPS, parant-me a acada trencant o punt conflictiu per anotar-ho a la maquineta i fer el correcponent croquis a la llibreteta. 

D'altra banda fins ara he anat per camins coneguts i a partir d'ara depenc unicament del GPS ja que són terrenys que no he trepitjat mai, Alguns trams si que recordo haver-hi passat al guna vegada pero no tots.

Ara es fa molt més lent avançar, ja que el fet de parar per marcar el waypoint em fa perdre molt temps i el que podria fer en una hora i estic mitja hora de més. El GPS em porta per corriols i senders molt divertits tot s'ha de dir, però a mida que van passant els metres em vaig trobant més i més cansat.

Arribo a Sant Salvador, a partir d'ara hi ha un bon tros que conec tot i això em foto de cap en una de les trialeres, per sort sense cap conseqüencia greu. Sorto a la pista i tiro avall fins que el GPS em desvia cap a l'antic abocador. Segueixo un corriol el qual recordo haver passat un cop ja fa un parell o tres d'anys i travesso un rierol unes 1.500 vegades fins arribar al restaurant de Bajalou. Aquí ja començo a estar força tocat, tinc poca aigua. Són les tres de la tarda aprox.

Segueixo la ruta que hem duu cap a Saderra, on ting una pàjara descomunal. Decideixo deixar de marcar els punts i anar per feina sense parar. Amb la merda de les obres no se trobar l'entrada del GR que porta a Borgonyà, així que decideixó seguir el trac fins a Coll de Duec i llavors agafar la carretera i avall.

Déu ni dó en arribar a l'alçada del tancat de fil elèctric haig de seguir a peu durant un 3-4 Kms del pajarón que porto, ja que gairebé avanço més a peu que sobre la bici, a més el cambi que va ple de fang comença a fallar i em ratlla moltíssim. 

Arribo a Coll de Duec a peu i m'enfilo sobre la bici, ara ja tot és pla i avall. Trec un nou filat amb tanta mala folla que em fot una enrampada de collons. Baixo per la carretera de Bellmunt deixant-me anar i acte seguit cap a Sant Vicenç o finalment a casa. Arribo a les 4:20 de la tarda aprox. o sigui, 6h30min. després d'haver sortit de casa, no obstant el comptaquilòmetres em senyala 4h:36min, així que he estat 2h paratentre els 15 min del dinar i els paros per marcar els waypoints.

En total m'han sortit 53Kms i uns 1300 de desnivell acumulat aprox. Deu n'hi dó la sortida d'avui.

Preparant els Tracks

Després de la duatló m'he pres la setmana de relax, però avui ja divendres, he sortit a estirar una miqueta les cames amb la BTT, ja que haig de començar a fotre-li amb la bici si vull fer els Tracks del Diable amb condicions pel pont del pilar, i res millor que acompanyar durant una estona a quatre BTTeros que anaven a fer els Tracks en el seu primer dia. 

A les 9:30 havia quedat amb en Jordi al local de Tracks del Diable per sortir, però al final no hem sortit fins passades les 9:45. Erem en Jordi, els seus cunyats, l'Isma i en Patxi i un company d'aquests. També ens hi ha acompanyat en Xevi Rubio, que faria amb ells els dos primers dies de ruta.

Un cop hem sortit i atravessat el poble ben bé pel mitg, encara ens hem tingut que aturar al polígon les vinyes per repassar GPSes i fer una fotillo de rigor. 

A les deu tocades ja pedalavem tot seguint el track, bé jo seguia a la resta. El terreny era molt moll degut a les fortes plujes dels dies anteriors, així que s'intuía que trobaríem fang.

Arribem a un primer obstacle, que és travessar el riu a l'alçada de Targarona. Aquest baixaba ple de collons. al final després d'una llarga estona de debat decidim d'atravessar-lo. En Xevi el primer aconsegueix passar sense posar peu a l'aigua , jo vaig segon i a mitg camí ja poso peu - millor el peu que no tot el cos - penso, i acabo de travessar amb la bici a coll. La resta decideixen descalçar-se i atravessar el riu amb la bici a coll.

Reprenem la marxa i anem atravessant corriols entre ortigues. hi ha molt de fang i costa de pedalar a més la bici derrapa de tot arreu. Passem per un tram amb un pam de fang que fa que les rodes es converteixin en un conglomerat de fang i fulles enorme i que fa que portem un gran pes afegit. finalment arribem a les cases de la riera.

Anem a buscar el camí del Puig passant per un nou corriol i sortim a la carretera de la Vola on fem parada tècnica per reagrupar-nos.

A partir d'aquí jo em despedeixo de la resta del companys per tornar per carretera cap a Torelló, doncs tinc el temps just.

Al final acabo la sortida amb 19 Kms a les cames i els peu ben molls.

Tracks del Diable NON STOP 2010

Dissabte tocaba algo diferent. Aquest cop no seria jo que patís les conseqüencies de la calor i l'esforç de sortir a pedalar. Aquest dissabte vaig estar com a col·laborador a la Tracks del Diable NON STOP 2010.

El dia va començar molt d`hora també per nosaltres, a les 4:30 sonava el despertador amb el seu infernal soroll. A les 5:00 en Jaume passava per casa i feiem cap al pavelló per ajudar a muntar el que calgués. En arribar allà tot era calma. En Xevi i l'Emili ja eren per allà, ells també venien a fotre un cop de mà. Veiem que l'Alex i en Coco de BI6 só per allà i ens posem a les seves ordres, comencem a muntar inflables i a moure valles per preparar la sortida mentre ells acaben de preparar una taula per als que manca recollir dorsal.

Aviat comencen a arribar corredors. Per cert que el primer en apareixer per allà va ser curiosament el guanyador de la prova, deuria tenir presa...

En poc més de mitja hora ja estava tot llest i els corredors ja gairebé eren tots davant al pavelló, així que es va cridar a tothom que es posesin darrera el cotxe per poder donar la sortida que era neutralitzada i Pam! Ja ha començat tot.

Un cop fora els corredors fem camí cap a l'hotel a buscar les caixes amb l'avituallament, caixes d'aigües, Coca-coles, Beguda ìsotònica, patates, olives,etc,...

Un cop tot carregat al cotxe anem cap a casa i carrego una taula vella que tenia per allà, no fotarem l'avituallament al terra no? i fem camí cap a Santa maria de Besora doncs en havien dit que s'havia de muntar la paradeta del dinar abans d'anar a Vidrà.

L'estrés dels avituallaments

Arribem d'hora, molt d'hora, que dic, SUPER D'HORA!!. així que aprofitem per estirar les cames i pujem al castell Besora que no i haviem pujat mai i ens hi estem una estona prenent la fresca. 

Més tard decidim de baixar i fer camí cap a Vidrà on arribem d'hora, MOLT D'HORA, i anem a caminar una miqueta fins a la depuradora per fer temps i ens estem allà ajaguts fent-la petar una estona fins que arriben els de les motos que ens diuen que els primers ja han passat Collsaplana i van baixant. 

Ara sí anem cap al cotxe i montem la paradeta. En pocs minuts arriben els primers corredors, un grup de tres, que apenes paren uns minuts just per hidratar-se i sortir cagant llets.

Tres minuts més tard arriben tres corredors més entre ells l'Arnau, En Cristian i en Sanmartí, tots ells coneguts. Mica a mica van passant els corredors esglaonats, força separats i en petits grups de 3 - 4 corredors com a màxim.

En Cristian, Larnau i en San Martí a Vidrà

La jornada va passant amb molt bon ambient i bon rotllo, nosaltres ajudem en el que podem als corredors, omplir bidons, donarels-hi aigua, Arreglar algun desperfecte, inclús els empeñem una mica al arrencar, que el carrer fa pujada i ja van força tocats.

Els ultims corredors a pasar són la Noe de Lacabrasiempretiraalmonte i un noi de Castelló. Després d'ells només ens falta passar un parell de corredors els quals varem disuadir que no seguissin ja que van arribar molt tard.

Un cop tencat el control a Vidrà, cap a Sta maria de Besora a dinar una mica que la gana apretava. Allà hi havia les dones i tan sols quedava algun corredor que ja sortia. 

Amb la panxa ja plena en Jordi hem diu que té d'anar a marcar l'ultim tram i m'ofereixo a ajudar-lo. Així doncs baixem per la carretera  i anem a Orís a marcar des d'allà fins al pavelló amb cintes. Arribant al restaurant El triangle veiem pel retrovisor del cotxe que el primer corredor ja arriba i encara no hem acabat de marcar. En Jordi puja ràpid al cotxe i li fa senyals de que el segueixi. Jo segueixo a peu fins al pavelló marcant amb cintes el camí. El segon corredor m'atrapa sobre el pont del riu Ges i li dic que segueixi recte i que giri a les piscines. 

Finalment arribo al pavelló amb el tram marcat però ben amarat de suor. Mica en mica van arribant els corredors la majoria molt separats entre ells.

Jo acabo la jornada mirant l'entrega de trofeus moment en el qual ja vaig marxar a casa. 

Classificació Final