19ª Travessia a l'estany de Puigcerdà

El Molina Swimm Team

Dissabte es va disputar la travessia a l'estany de Puigcerdà. Despés del debut la setmana anterior a la travessia de Sant Feliu de Guíxols i de la insistència de l'Iker, em vaig a puntar a fer la travessa popular del llac que consta de només 200 metres.

 Sobre les 10.00 vàrem anar cap al llac, on ens vàrem trobar amb en Magí que també nedava en Nil que feia d'àrbitre i la Txell Font del GEIEG.

Després d'un passeig per l'estany per veure com tenien el tinglado muntat i fer temps per recollir dorsals, vàrem anar s fer cua al punt d'entrega de dorsals que en el nostre cas (l'Iker i jo) era a l'altra banda de l'estany.

Moment de la sortida 

Recollit ja el material vàrem anar cap a la zona de sortida de la cursa federada per veure nedar a l'Erik i en Magí. Hi havia una serie de grades muntades en un lateral del llac, i la Mònica havia reservat lloc per l'Iker i per mi a la que estava més aprop de la sortida. Després de veure arribar a l'Erik a la travessa federada, ens vàrem començar a preparar amb l'Iker per a fer la nostra, anat cap a la zona de sortida de nou. 

Un cop sota l'arc de sortida, ens vàrem remullar una mica per tal de no notar tant el contrast de l'aigua que estava força freda (21ºC segons l'organització) i ens vàrem preparar per sortir. 

La sortida va ser algo accidentada.  L'entrada per aquela zona es poc profunda i plena de roques, així que res de tirar-se de cap. Tot i entrar més o menys pla, em faig fer una rascada al genoll sense cap conseqüencia destacable. Els primers metres són heavys, noto de seguida que em falta aire per nedar a gust. La temperatura de l'aigua tampoc ajuda i dona la sensació que s'hagin encongit els pulmons. M'hadono que he sortit massa ràpid deixant-me portar per la gent, he arrencat per sobre del meu ritme i em costa seguir, faig uns metres de braça per recuperar i baixar pulsacions i miro enrera per veure si l'Iker ha sortit bé. El veig uns metres per darrera que va fent, així que em giro i vaig per feina, començo a nedar aquest cop amb més seny i buscant el meu ritme, el qual em costa de trobar, però mica a mica van caient els metres.

Arribada a meta, "vaya estilo!"

Arribo a la boia d'arribada i entro pel 'camí' marcat amb corxeres fins a l'escala que permet sortir de l'estany. Acabo la travessia bastant cansat per haver fet només 200 metres, no he disfrutat com a Sant Feliu la veritat, però estic content perquè he sapigut reconduïr la travessia que havia començat molt malament al principi i perquè el ritme que he portat al final no ha estat del tot dolent. Entrego el xip, pillo un aquarius i espero a l'Iker que arriba mitg minut més tard. Està emprenyat, s'ha fet mal al peu al sortir també i no diu ni mú. Coneixent-lo sé que està més emprenyat per haver quedat darrera meu que no pas pel mal que li pugui fer el peu.

Al final entrega de premis amb sorpresa per la família. L'Erik ha aconseguit quedar tercer en categoria Infantil de la Travessa Federada, mentre que l'Iker aconsegueix el trofeu al nedador més jove de la Jornada.

Una altra a la saca!, ara esperem poder-ho repetir l'any que bé amb milllors sensacions que enguany.

Travessies finalitzades. Els ninis vàren vàren aconseguir trofeu.

FITXA:

DISTÀNCIA: 200 m

TEMPS: 4 min 10 Seg
RITME: 2.05 min/100m

4ª Travessia sant feliu de Guíxols

Avui he fet el meu debut en una cursa aquàtica, la travessa de Sant feliu de Guíxols. 

Fa molt poc que he començat a nedar, des de principis de Juliol, però durant aquest més i mitg he intentat seguir una rutina d'entrenamet constant d'un parell de dies a la setmana a la piscina, i el fet de progressar molt en metres m'ha fet engrescar a provar de fer aquesta travessia.

Aquest estiu els nanos ja han anat fent algunes, sobretot l'Erik el qual a demés ha anat obtenit bons resultats en algunes d'elles com ara el 2n lloc a Tossa en categoria Infantil i el 3er a Begur també dintre de la seva categoria.

També l'Iker ha pogut fer-ne un parell, i el fet de que ells les facin m'ha donat la petita empenta que em calia per provar-ho.

Val a dir que el debut d'avui ha estat en la prova popular que es més curta (400m), però per començar crec que era una bona distància. 

Així doncs, un cop acabada la travessa llarga hem anat amb l'Iker cap al punt de sortida de la travessa curta. Sortíem del davant mateix de la dicoteca Palm Beach i havíem de nedar fins a una boia situada a uns 150m a on fariem un giro a l'esquerra per anar cap a la platja.

Désprés de unes explicacions es dóna la sortida. L'Iker i jo estàvem situats a la segona fila per no entorpir els més ràpids. Carrera i cap a l'aigua. la sortida es algo caòtica amb tanta gent i cal vigilar que no et fotin un cop de peu o de colze. Passem uns primers metres on tothom busca situar-se. l'Iker el tinc a la meva dreta, això fa que el pugui veure quan agafo aire. 

Nedem uns 150 metres plegats, vaig tot xino-xano, sense pressa amb l'objectiu d'acabar i acabr bé. L'Iker s'em queda un parell de metres enrera, aixi que em giro i espero que m'atrapi. ara el tinc a l'esquerra, la qual cosa fa que per veure'l hagi de treure el cap per l'esquerra i es algo que no acostumo a fer. Aviat l'aigua es nota més freda, ens acostem ala boia de gir.

Arribem a la boia, passo primer i l'Iker just al darrera. De tant en tant l'Iker fa algunes braçades dd'estil braça, el qual m'indica que comença a estar cansat, jo vaig bé puc mantenir el ritme que porto. 

Poc a poc, veig com es va acostant l'arc de meta situat a la platja. Braçada a braçada, metre a metre i onada a onada, de sobte el fons canvia de registre i quasi sense adonar-me'n en comptes pedres tenim sorra, això m'indica que ja puc tocar de peus a terra. M'aixeco i espero que surti l'Iker que bé just darrea. Sortim junts de l'aigua agafats de la ma i passem per l'arc d'arribada amb un temps de 10 min. justos.

Repte acsseguit! primera travessia complerta! El millor de tot es que m'ha agradat i  l'he disfrutada molt, amb la sensació que hauria pogut nedar un munt de metres més. Anem a per la propera!.

FITXA:

DISTÀNCIA: 400 m

TEMPS: 10 min
RITME: 2.30 min/100m

P.D.: L'Erik per la seva part va aconseguir el 8è millor temps de la seva categoria, 61è de la general.amb un temps de 17 min 13 seg.

5ª Dream Runners Puigcerdà

Avui s'ha disputat la 5ª edició de la Cursa Dream Runners de Puigcerdà. Aquest any m'he decidit a correr-la, ja que l'any passat no vaig poguer degut a una sobrecàrrega que vaig patir dies abans quan vaig sortir a fer reconeixement de traçat.

Així doncs, aquest matía les 9.00 ja estavem rondant per el passeig, lloc on es donava la sortida, i dic estàvem, perquè al igual que l'any amterior els ninis corrien en les proves curtes que es fan per a la mainada.

Allà ens hem trobat amb l'Angel Arumí i familia, que tant ell com l'Oriol també corrien. Hem fet unes fotillos de grup i ens hem posat a la graella de sortida, sense escalfar ni estirar, som així de xulos,...

A les 9.30 s'ha donat la sortida, puntialíssima. Arrenquen els primers metres intentant no entrebancar-me amb la gent del davant. Durant els primers metres intento no deixar-me portar per l'eufòria inicial i intentar trobar un ritme que em sigui còmode de seguir. Voltem l'estany i fem la baixada en direcció a la part baixa de Puigcerdà, la baixada es llarga i amb força pendent, intento no deixar-me portar aquí tampoc ja que les baixades són llamineres. Acabada la baixada i encarant els primers metres de pla que ens porten en direcció a La Vinyola, noto molèsties als solis. Miro de no capficar-m'hi, potser es que necessiten escalfar una miqueta i més endavant ja es posaràn a lloc.

Els primers 3 kms, com sempre costen una mica, però segueixo mantenint el ritme que porto, segons l'Strava vaig a ritme de 5.4 al min., per tant vaig bé. Toca pujar de nou, les cames segueixen adolorides però vaig força bé de respiració, així que faig la pujada corrent a passes més curtes per poder fer-la tota complerta sense haver de caminar en cap tram. Arribem a l'avituallament, al punt km 4,5. Lo més dur ja està, ara aguantar el ritme que es tot pla i portem quasi la meitat. Sortint de l'avituallament queda un petit tram que encara puja, el recordo del dia que vàrem fer la Duatló amb l'Erik i em bé el record de que vaig haver de fer un tros caminant, avui no, avui m'obligo a fer-lo corrent.

Ja hem passat l'ecuador de la prova i ens dirigim cap a l'hospital. El que em queda de cursa m'el conec força bé, ja que aquests dies l'hem fet vàries vegades caminant amb la familia, així que sé el que m'espera. A tot això segueixo amb dolor als solis, els quals no han parat de fer-me mal en tot el que porto de cursa. Miro de no pensar-hi i centrar-me només en la respiració, la qual porto bastant controlada. Van passant kms i em continua passant la gent, no m'importa, avui l'objectiu no és quedar davant d'aquest o d'aquell altre, simplement m'he proposat acabar la cursa, demostrar-me que puc tornar a fer una cursa de 10 kms amb dignitat, i amb un temps acceptable (per sota d'una hora).

La cursa segueix per el camí dels enamorats i entra al carrer de Rigolisa. Ara si, queden un parell de kms i això s'haurà acabat, només espero que les cames aguantin aquests dos kms i no rebentin del tot.

Arribo al llac, cal voltar tot el llac abans d'entrar a meta, accelero una miqueta en veure la proximitat de l'arribada només 500 metres i això s'haurà acabat. Veig a l'Erik en un d'els accessos al Parl que em tira una foto, 250 metres només. Ara si, hem de donar el resto. Travesso el park per entre les tanques que formen l'arribada i creuo un parell d'arcs, una corva més i ja sóc. Finalment arribo a meta, cansat i amb les cames destrossades, amb els bessons totalment inflamats. No obstant em sento bé, ho he aconseguit, he acabat la cursa malgrat els problemes físics i amb un temps per sota del que havia planificat.

FITXA:

Temps Total: 54 min 45 seg 

Distància: 10 kms
Desnivell: 120 m

Passeig familiar a Meranges

Avui hem fet una sortida familiar. Hem sortit a fer una caminada cap a Meranges amb l'idea de passar el dia per allà aprofitant el bon temps que feia.

Hem deixat el cotxe passat el refugi de la Feixa just sota la fita que marca el camí cap al refugi de Malniu seguint un PR.

Aquest PR ens ha portat per un camí força fresat entremig del bosc. Val a dir que estava millor marcat que com el recordava de fa anys enrera.

Hem arribat a l'Estany de dalt en 37 mins aprox. hem fet unes fotos i hem continuat pel camí en direcció al refugi i a l'estany de malniu.

Baixar fins a Malniu, ha estat molt diferent. Si bé fins ara havíem anat pràcticament sols, la baixada es converteix en una autèntica rambla de gent que puja des del refugi cap a l'estany.

Arribem al refugi quan portem 53 mins de caminada. Hi ha un munt de gent, el pàrking està a vessar. nosaltres anem a buscar un lloc tranquil on poder jaure una estona. 

Com que és d'hora per dinar, deixo la família apalancada i decideixo pujar un tros amunt per fer temps i obrir la gana. Des del llac, agafo el camí que porta cap al refugi d'Engorgs i el Puigpedrós. Vaig seguint el camí amb idea de apropar-me una mica fins al Puigpedrós. Arribo a un encreuament on el camí es bifurca en dos. L'un puja de dret, mentre que l'altre segueix pujant més suau per la banda esquerra. Agafa aquest intentant fent memòria de l'ultim cop que vaig pujar-hi ara fa molt de temps.

El camí segueix pujant i voltant la muntanya fins que sembla canviar de baga i comença a baixar lleument. Això no em sona gens. Segueixo uns metres per veure si trobo quelcom que em serveixi de referència, però aviat m'adono que aquest camí no porta cap al Puigpedrós si no que va directe cap als estanys i refugi d'engorgs.

Decideixo doncs recular i desfer el camí. Tenint en compte que porto prop de 2kms de pujada, crec que el millor es tornar ja amb la família que s'esperen a ran de l'estany. Baixo tot trotant baixant per el camí, sortejant pedres, vaques i algun que altre muntanyenc encantat.

Al final la meva excursioneta particular m'ha fet sumar 3.5 kms extres i mitja horeta més. Un cop ja reunits amb la resta i després de prendre una estona el sol, treiem els entrepans que dúiem i dinem. Després de dinar recollim i decidim marxar, ja que la mestressa ha agafat mal de cap. Així que carreguem motxilles de nou i enfilem camí amunt.

El camí de tornada es fa més llarg, sobretot per que la Mònica al no trobar-se bé ens fa anar més lents .

Arribem al cotxe uns 40 mins més tard i donem per acabada la sortida d'avui.

FITXA:
Carretera - Estany: 37 min 15 seg
Estany - Refugi: 15 min 40 seg

Refugi - Carretera: 39 min 51 seg
Excursió Extra: 27 min 50 seg

Temps Total: 2 h 00 min 

Distància: 11,5 kms

Duatló familiar a Puigcerdà

Aquest matí hem fet amb l'Erik una Duatló. Feia dies que parlàvem de la possibilitat de fer una sortida combinant la bici i el running aprofitant la nostra estada de vacances a Puigcerdà.

Així doncs, hem creat un circut de 5 kms running, 10 Kms en BTT (que era fer dos cops el mateix tram de Running) i 2 kms més de Running.

Durant els dies previs a la 'cursa' hem estat mesurant distancies i mirant la millor manera per fer-ho al màxim de realista amb una zona de transició situada a mateix estany.

Com que la duatló no la teníem que fer fins a les 10:30 i m'he llevat d'hora he aprofitat per anar a caminar una estona amb la mestressa.

Sobre les 10:00, ens hem dirigit cap a l'estany fent una volta amb la bici per la major part del recorregut i deixant clars els punts que podrien ser conflictius i aclarint alguns canvis d'ultima hora. De volta  l'Estany per a la sortida ens esperaven la Mònica i l'Iker que feien d'arbitre i crono respectivament. 

Un cop calçades les sabatilles de córrer i a punt, la Mónica ens dona la sortida. D'un bon principi l'Erik es posa al capdavant tirant fort. Tenia clar que faria una sortida forta, ja que es conscient que en Bici sóc força més ràpid i sap que m'ha de treure a peu el màxim de tros possible. Durant els primers metres intento seguir-li el pas, però va molt ràpid i em costa respirar així que afluixo una mica pensant que ell potser ha sortit molt fort i també aflacarà més endavant. Anar al darrera, em permet controlar el temps que em porta, el qual quilòmetre a quilòmetre veig que no fa més que augmentar. Aquest noi va fort!.

Últims metres fins a la zona de transició. L'ultim cop que he mirat el temps em portava ja més d'un 1min 30 seg. Entro a la zona de transició (l'entrada en aquest tram l'havíem modificat aquest matí) i entro primer, com pot ser? si jo anava al darrera!. 30 seg més tard arriba l'Erik, que ha entrat per l'altra banda, ja que en arribar els nervis l'han traït i no recordava que havíem canviat l'entrada.

M'agafo la transició amb calma i deixo que surti una mica abans, donant-li pràcticament el temps que m'hauria tret si haguéssim entrat els dos pel mateix lloc.

En pujar a la bici, m'ha agafat molta distància, no se'l veu en tot el tram del passeig, ni tampoc en tota la recta de l'hospital, faig bona part de la primera volta pensant que aquest s'ha colat en alguna banda ja que no el veig. No es fins a Rigolisa, que el veig quasi al final de la recta. Ara ja tinc referència i accelero tant cop puc. Arribant al passeig el veig de lluny i ens creuem a mig passeig, 2ª Volta. 

Ara amb la moral de saber el tros que em porta i que he retallat una mica, em proposo d'atrapar-lo abans d'acabar el tram en bici. Pedalo al màxim de les meves forces, sense treure el plat gran en cap moment. En el fons sé que pagaré l'esforç que faig amb la bici, però l'objectiu ara és atrapar-lo i que es posi nerviós de tenir-me al darrera. El tram de córrer final ja veurem com surt.

A la segona ell ha apretat el pas també, durant la primera part del recorregut a penes el veig per davant meu, però aconsegueixo retallar distancies, sobretot en la recta del camí de Rigolisa i el tram del passeig, arribant pràcticament junts a l'entrada al llac i a la zona de transició.

Últim canvi, estic bastant petat ara mateix i faig el canvi molt lent. De fet trigo quasi 1 min a fer el canvi, mentre que l'Erik ho fa amb 40 segs. Surto corrent de l'Estany per encara el carrer de pujada, però les cames hem fan figa, i haig de parar uns metres i fer-los caminant per recuperar una mica i acostumar a les cames al canvi de disciplina. Tot seguit arrenco a córrer de nou. No veig a l'Erik per davant tot i que el carrer es llarg. Em temo que s'hagi colat, ja que al matí hem fet la volta a l'inversa, tot i que li he recalcat que la faríem en sentit horari. 

No falla, uns metres més endavant me'l trobo de cara que baixa pel carrer. Sense aturar-nos li dic que segueixi directe cap a l'entrada, jo faré el mateix tram que ha fet ell i així serà la mateixa distància. Recorro l'ultim km amb les poques forces que em queden i entro per la porta de l'estany sortejant a la gent que passeja fins a arribar a la zona d'arribada. Entro amb 59 min 50seg. 1min 40 seg per darrera de l'Erik.

FITXA:

Running (5 Km): 23 min 55 seg

BTT (10 Km): 22 min 58 seg
Running (1,5 Km): 08 min 18 seg

Temps Total: 59 min 50 seg

Distància: 16,5 kms
Transició #1: 02 min 09 seg
Transició #2: 50 seg

Olla de Nuria 2017

Avui hem fet nova excursió per alta muntanya amb l'Erik. L'Olla de Núria, la qual ja vam intentar l'any passat i degut a estar curt de fotma vàm haver de retallar al coll d'Eina.

Enguany, el repte era aconseguir passar del Coll d'Eina i arrivar mínim al coll de Noufonts, però amb la mirada posada a aconseguir fer l'olla completa.

Hem sortit d'hora de casa a les 5:30, hem decidit sortir una hora abans en relació a l'any anterior per tenir una hora extra de 'frescor' donat la forta calor que fa aquests dies, i perque de cara a migdia hi ha prevista alguna tempesta que ens podria afectar.

Així doncs a les 6.30 posem peu a Fontalba i engeguem l'aventura. A Fontalba l'ambient es bó, molt poca gent, fresqueta, però no fred i apenes hi fa vent.

Comencem a ritme lleuger, sense córrer però sense encantar-nos. Tenim previst fer cim al Puigmal (2.910) amb 1h 15min. aprox. Arrivem al Cim de la Dou amb els primers rajos de sol i el vent que ha començat a apareixer i que es fa evident en aquest punt. Els nostres bessons, carregats, ens indiquen que el ritme ha sigut fort fins aquí. Aquest primer tram de pujada sempre costa. Trotem per el pla fins a l'inici de la nova pujada on el vent s'entossudeix a seguir-nos durant la pujada.

Mica a mica anem deixant metres i enrera, i mica a mica el vent s'accentua. Notem com aquest ens fa anar més lents del que voldriem i ens obliga a fer un esforç extra al bufar en contra durant bona part de la pujada. La tartera es fa especialment llarga, però aconseguim deixar-la enrera i divisar la creu. Fem cim amb 1h 20 min. Fem parada per fer un parell de fotos i tirem avall cap al pic del Segre.

Baixem trotant a estones, el camí queda desdibuixat a estones i hem de buscar marques i referències, sobretot al principi. Més endavant aquest es fa més evident i estar molt més marcat. Passem els dos pics del segre, sense passar pel cim, fent una sèrie de puja-baixes sense massa complicació ni excessiu desnivell.

Arribem corrent al coll de Finestrelles on, al igual que l'any anterior fem una paradeta de 10 min per avituallar-nos, portem 2h 03 min. portem 10 min de marge sobre l'any anterior. Després d'una barreta i una mica d'aigua seguim la pujada cap al pic de Finestrelles (2.828), una pujada no excesivament llarga però que carrega les cames, per sort durant la tartera el vent ens bufa a favor. Fem cim amb 2h 35 min.

No parem a Finestrelles ni per fer fotos, avui no, el fort vent ens treu les ganes de perdre temps als cim per fer fotos. Seguim carena avall cap al següent punt de referencia que serà el coll d'Eina tot corrent a través de la cresta i deixant enrera el pic de Nuria. Ara el vent, que bufa de costat, es extremadament fort, l'Erik ha de caminar inclinat de cos lleugerament cap a l'esquerra per contrarestar-lo.

Arribem al coll d'Eina amb  menys de 3h. Estem al punt on vàrem decidir baixar l'any passat i on hem de decidir si seguim o baixem cap a Nuria. Valorem la situació, el vent és molt fort i això ens fa pensar en baixar. No obstant el proper tram fins a Noufonts implica una bona part de camí arrasserats o parcialment arrasserats del vent, així que decidim seguir. 

Tal i com preveiem, bona part de la pujada entre Eina (2.789), que deixem a l'esquerra, i el Noufonts (2.861) passa a rasser del vent, el qual reapareix altre cop al acostar-nos al cim de Noufonts. Deixem el cim enrera trotant per la baixada amb intenció d'arribar al coll quan abans millor. Arribem al coll amb 3h 31 min.

Torna a tocar valorar la situació. La pujada que tenim davant, El Noucreus (2.801). Ens veiem amb força de poder seguir i fer un nou cim i un nou coll, no obstant el fort vent que ens ha estat acompanyant durant quasi tota la travessa ens comença a passar factura. Decidim finalment tirar avall cap a Nuria, havent assolit l'objectiu principal de la ruta havent superat l'any anterior amb un coll i un pic més. 

Baixem corrent per la tartera seguint les marques de GR que hi ha marcades i ens endinssem per la vall mica a mica passant per prats verds on pasturen els cavalls i vaques.

A mig camí ens creuem amb les primeres persones que hem trobat en tota la jornada que pujen en direcció al coll de Noufonts.  Déspres de una estona baixar mig corrent mig caminant ja veiem el Santuari de Nuria al qual arribem després de 4h 20min.

Fem parada tècnica per esmorzar. L'entrepà ens entra d'allò més bé, avuiens l'hem guanyat.

Un cop recuperades les forces, i sense encantar-nos gaire enfilem el camí de Fontalba, aquesta és la part més feixuga de l'excursió, ja que toca tornar a enfilar un bon desnivell positiu amb el cansament acumulat d'hores i kms a les cames, tot i això marquem un bon ritme, sobretot a la pujada que és la part dura, a més tot i que aquí a penes bufa aire, l'enemic el tenim en el sol que a aquesta hora ja comença a pretar de valent.

Aviat es divisa l'esplanada de Fontalba a l'horitzó, un miratge, ja que encara queda molt tros per recòrrer. Arribem al final de la ruta amb 6h 03 min. i una sensació agredolça, ja que tot i haver complert el principal objectiu que era arribar a Noufonts, teniem ganes d'haver aconseguit l'olla complerta, ja que ens haviem preparat i ens trovamen amb força per haver-la acomplert. Com diuen però hi ha més dies que llangonisses, per tant a la propera potser serà millor.

FITXA:

Fontalba - Puigmal: 1h 20 min
Puigmal - Coll de Finestrelles: 40 min

Coll de Finestrelles - Pic de Finestrelles: 32 min

Pic de Finestrelles - Coll d'Eina: 20 min

Coll d'Eina - Coll de Noufonts: 38 min

Coll de Noufonts - Nuria: 48 min

Nuria - Fontalba: 1h 13 min

Temps Travessia: 5h 33 min

Temps Aturats: 48 min

Temps Total: 6h 21 min

Distància: 22,9 kms
Desnivell: 1734+/1734-