Com cada any no podia faltar a la meva cita amb la duatló de Bellmunt, i tenint en compte que aquest any havia pogut entrenar algo més que l'anterior no m'ho vaig pensar dues vegades. A més havíem quedat amb en Jaume de fer-la junts, així no es faría tant feixuga.
A primera hora com sempre pujem a Sant Pere a recollir els dorsals i xips i baixem cap a casa d'en Jaume a on ens acabem d'equipar per acte seguit enfilar amb la bici camí cap a Sant Pere.
En arribar la gent ja comença a preparar-se a la sortida i allà que ens fiquem buscant un raconet bo per arrencar.
La sortida com sempre molt puntual, eniflem el carrer principal per baixar llavors en direcció a la carretera de la Vola i trencar al trencant de mas Pedroses.
Passem el tram més sencill fins a la casa de colònies sense gaires problemes i amb un ritme bó. Ens queda les quatre rampes dures abans de sortir a l'asfalt, les quals aconseguim fer-les sense massa dificultat ni entrebanc.
Un cop a l'asfalt en Jaume hem porta uns segons de ventatja, ell afluixa i jo apreto per poder-nos reenganxar. La resta de la pujada la fem junts tal i com haviem planejat, sempre tirant ell una mica del carro. Arribem a les quatre rampes finals, els crits de la gent animant als corredors sempre hem posen la pell de gallina, sobretot en el moment en que hem toca passar a mi per allà.
Arribem a la transició amb 52 min cambi de sabatilles i cap a avall direcció a Vidrà. Durant els primers hem costa agafar el ritme i tot i que és una baixada tècnica de les que a mi hem van no aconsegueixo agafar-hi l'aire. Sortim a Hi-era-de-massa i prenem la pista cap a Vidrà que al principi planeja i durant uns metres hem de caminar doncs hem falta l'aire. Un cop el camí comença a baixar comencem a trotar de forma suau i no parem ja fins a Vidrà a l'avituallament a on just prenem un got d'aigua i seguim corrent per corriols fins ben be al salt del molí, on hi ha un tram de pujada dura i que aquest any aconsegueixo fer molt millor que l'any anterior.
Sortim de nou a una pista aquest cop la que ens durà a la Vall passant per la Tosca. fem tot el tram fins a la casa de la Vall pràcticament trotant excepte algun petit tram de pujada. Prenem algo a l'avituallament i enfilem l'ultima pujada cap al coll de la Font Xeca, una pujada molt dura.
Aquí és on pateixo més i la veritat és que sort en tinc d'en Jaume que va 'tirant' pràcticament de mi en la pujada que durant una estona fem amb un dels germans Sanchez. Arribem al coll i enfilem la dura fins a la porta de les fulles aquí ens atrapa en Margi que ja ens acompanyaria fins a dalt.
Arribem a la transició de nou aquest cop molt tocat de cames, la volta a peu ens ha sortit a 1 h. 26 min., agafem la bici i tirem milles avall en Joan, Jo i en Jaume.
Agafem el trencant de les fulles i baixem avall, el terreny està molt marcat ja i hi ha una bona traçada, en Joan es para i passo davant baixant fins pràcticament abaix de tot. Sortim a la pista baixem controlant una mica i assegurant la mecànica, ja que és facil punxar. Aquí hem trobo en Bautista que ha trencat el canvi. Baixo reservant una mica i controlant que en jaume hem vagi seguint i arribem de nou a la Vall, ara ja pista bona fins a la carretera. Fem un descens ràpid però controlant sobretot els passos del riu que són 'traicioners'. Arribem a la carretera i ens desvien cap a la Riera com cada any aqui atrapem a alguns corredors. Tornem a travessar rius i ara ja apretem fort doncs tenim com objectiu baixar deles tres hores i anem justissims.
Arribem a les cases de la Riera només queda un últim esforç, pujar la dura pujada asfaltada fins al poble, en Jaume m'anima perque apreti i jo miro el rellotge i veig que anem justissims. Baixo algun pinyo i Apreto fins pràcticament la línia d'arribada.
Al final aconsseguim el nstre objectiu i entrem amb 2 hores 58 min.
A primera hora com sempre pujem a Sant Pere a recollir els dorsals i xips i baixem cap a casa d'en Jaume a on ens acabem d'equipar per acte seguit enfilar amb la bici camí cap a Sant Pere.
En arribar la gent ja comença a preparar-se a la sortida i allà que ens fiquem buscant un raconet bo per arrencar.
La sortida com sempre molt puntual, eniflem el carrer principal per baixar llavors en direcció a la carretera de la Vola i trencar al trencant de mas Pedroses.
Passem el tram més sencill fins a la casa de colònies sense gaires problemes i amb un ritme bó. Ens queda les quatre rampes dures abans de sortir a l'asfalt, les quals aconseguim fer-les sense massa dificultat ni entrebanc.
Un cop a l'asfalt en Jaume hem porta uns segons de ventatja, ell afluixa i jo apreto per poder-nos reenganxar. La resta de la pujada la fem junts tal i com haviem planejat, sempre tirant ell una mica del carro. Arribem a les quatre rampes finals, els crits de la gent animant als corredors sempre hem posen la pell de gallina, sobretot en el moment en que hem toca passar a mi per allà.
Arribem a la transició amb 52 min cambi de sabatilles i cap a avall direcció a Vidrà. Durant els primers hem costa agafar el ritme i tot i que és una baixada tècnica de les que a mi hem van no aconsegueixo agafar-hi l'aire. Sortim a Hi-era-de-massa i prenem la pista cap a Vidrà que al principi planeja i durant uns metres hem de caminar doncs hem falta l'aire. Un cop el camí comença a baixar comencem a trotar de forma suau i no parem ja fins a Vidrà a l'avituallament a on just prenem un got d'aigua i seguim corrent per corriols fins ben be al salt del molí, on hi ha un tram de pujada dura i que aquest any aconsegueixo fer molt millor que l'any anterior.
Sortim de nou a una pista aquest cop la que ens durà a la Vall passant per la Tosca. fem tot el tram fins a la casa de la Vall pràcticament trotant excepte algun petit tram de pujada. Prenem algo a l'avituallament i enfilem l'ultima pujada cap al coll de la Font Xeca, una pujada molt dura.
Aquí és on pateixo més i la veritat és que sort en tinc d'en Jaume que va 'tirant' pràcticament de mi en la pujada que durant una estona fem amb un dels germans Sanchez. Arribem al coll i enfilem la dura fins a la porta de les fulles aquí ens atrapa en Margi que ja ens acompanyaria fins a dalt.
Arribem a la transició de nou aquest cop molt tocat de cames, la volta a peu ens ha sortit a 1 h. 26 min., agafem la bici i tirem milles avall en Joan, Jo i en Jaume.
Agafem el trencant de les fulles i baixem avall, el terreny està molt marcat ja i hi ha una bona traçada, en Joan es para i passo davant baixant fins pràcticament abaix de tot. Sortim a la pista baixem controlant una mica i assegurant la mecànica, ja que és facil punxar. Aquí hem trobo en Bautista que ha trencat el canvi. Baixo reservant una mica i controlant que en jaume hem vagi seguint i arribem de nou a la Vall, ara ja pista bona fins a la carretera. Fem un descens ràpid però controlant sobretot els passos del riu que són 'traicioners'. Arribem a la carretera i ens desvien cap a la Riera com cada any aqui atrapem a alguns corredors. Tornem a travessar rius i ara ja apretem fort doncs tenim com objectiu baixar deles tres hores i anem justissims.
Arribem a les cases de la Riera només queda un últim esforç, pujar la dura pujada asfaltada fins al poble, en Jaume m'anima perque apreti i jo miro el rellotge i veig que anem justissims. Baixo algun pinyo i Apreto fins pràcticament la línia d'arribada.
Al final aconsseguim el nstre objectiu i entrem amb 2 hores 58 min.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada