Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris serragrenyada. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris serragrenyada. Mostrar tots els missatges

diumenge, 17 de gener del 2021

Bellmunt de punta a punta

La idea d’avui era fer Bellmunt, però no teníem massa clar per on pujar ni per on baixar, així que hem anat improvisant. Just deixar el cotxe decidim pujar seguint el Camí Vell, però un cop a l’alçada de Pedroses, decidim anar a buscar els Cristians Vells i pujar fins a la Portella.
 
Des de la Portella enfilem per la carena amunt, ja que en Xevi no hi havia passat mai, i pensem que es un bon dia per fer-ho. Seguim doncs la dura pujada per la carena fins al coll de la Font Xeca on encara s’enfila més. A mida que anem pujant, anem trobant cada cop més clapes de neu. Fins que en algun tram ens arriba fins gairebé al genolls. Passem pel trencant de les Fulles i enfilem Bellmunt des del pàrking per separat. En Xevi puja caminant per la drecera i jo trotant per la pista fins a dalt.
 
Fem parada per menjar alguna barreta i discutim el traçat de baixada, el qual de seguida ens posem d’acord. Al dos ens encanta baixar per la carena de serragrenyada i anar a sortir a coll de Duec així que resolem ràpid el dilema.
 
Tirem avall, trotant, hem d’anar molt en compte sobretot al principi i durant els trams de camí que passen per la cara nord, ja que la neu s’ha convertit en glaç en aquests tram i rellisca de valent. Trotem amb peus de plom fins al collet de la Balma de Migó, des d'on ja ens podem deixar molt millor al estar lliure de neu.
 
En deu minuts ja som al Coll de Duec,des d’on baixem per anar a buscar la carretera de Bellmunt. Des d’allà trotem per la carretera fins arribar de nou a Sant Pere i al pàrking on tenim el cotxe.
 
https://www.strava.com/activities/4634405894
 
FITXA:
Temps en moviment: 2h 19min
Temps aturats: 31min
Temps total: 2h 50min
Distància: 13,3kms
Desnivell: 752+
 

diumenge, 27 de desembre del 2020

Una mica de Trail per cremar els torrons


Sortida amb la colla Ges Extrem, per la zona de Bellmunt per tancar l’any.
 
A les 8:30 ens hem trobat al pàrking del Bon Preu de Torelló. En arribar tenia sorpresa, doncs a part d’en Jaume, en Pere i en Juani, hi havia més gent, entre ells en Planas i tres nois més que després sabria que són en Rafa, l’Albert i un tercer que ara no recordo el nom.
 
Sortim cap a Sant Vicenç, cap a la zona esportiva i l’escola Lloriana i girem per travessar el poble en direcció Font de Nogueres sense arribar-hi, ja que agafem un camí que ens porta en direcció a l’hípica i cap a Sant Pere on sortim a l’alçada del cementiri, des d'on travessem la carretera i el Camí vell de Bellmunt per anar a sortir Fontdevila. Des d’allà ja enfilem camí cap a Sant Roc.
 
El ritme durant tota l’estona es bastant alt, aquesta colla ho trota tot, pel pla, baixades, pujades,... a estones em costa seguir el ritme, però be, vaig aguantant. Arribem a Sant Roc on fem parada per reagrupar-nos, ja que alguns havien tirat més fort i ens havíem separat en tres grups.
 
Seguim camí cap a El Serrat i anem a buscar el camí dels Cristians Vell i des d’allà en direcció a La Portella, evidentment, quasi tot corrent. Fem una nova aturada en arribar a la Portella, a en Juani se’ns comença a quedar una mica enrere ja que li costa seguir el ritme que marca la colla. Des d’aquí, enfilem de dret per la carena seguint unes marques vermelles. Mai havia passat per aquest camí, de fet ignorava que existís, així que mai es tard per aprendre camins nous.
 
Resseguim la carena fent alguna parada i a per fer alguna foto de grup. El camí puja força dret, el desnivell es considerable i ens porta fins al coll de la Fontxeca, el qual reconec per haver-hi passat en el passat en la Duatló de Bellmunt. Recordo que la pujada que tenim al davant es dura. I vaja si ho és, el desnivell es força heavy i el terreny trencat i irregular, però en poca estona ja hem passat el trencant de les fulles i sortim a la carretera de Bellmunt.
 
Pugem caminant fins al pàrking i des d’allà pugem alguns per la carretera i alguns per la drecera fins al Santuari i al capdamunt de la creu on fem una nova parada per menjar una alguna cosa i tornar-nos a reagrupar.
 
La baixada la fem per la banda de les antenes, anant a buscar la carena de serragrenyada,o millor dit, parcialment, ja que a mitja carena agafem un corriolet a mà esquerra i que queda mig amagat per les bardisses el corriol baixa i ens porta a un desviament que segons m’expliquen, a mà dreta sortiríem a una corba de la carretera de Bellmunt (dedueixo que es per on ens van fer baixar en l’última Duatló que vaig participar). Nosaltres girem però cap a la dreta i el corriol ens fa baixar fins a sortir al trencant que hi ha a mitja pujada del Coll de Duec.
 
Des d’allà seguim avall de dret, un altre camí que mai havia passat i que esdevé un corriol de baixada molt divertit de fer i que ens porta pràcticament a buscar la pista de Saderra. Arribats a la pista nou reagrupament i la seguim de baixada fins al trencant de les gargantes, on girem a l’esquerra per enfilar pujada en direcció a les basses de Saderra i la pista que ens porta cap al corriol que travessa La Batallola. Sortint del corriol, ens enfilem fins a comadebó i baixem directament en direcció ja Vilaseca, on m’acomiado dels companys fins la propera.
 
https://www.strava.com/activities/4523680388/overview
 
FITXA:
Temps en moviment: 2h 49 min
Temps aturats: 38min
Temps total: 3h 27min
Distància: 20kms
Desnivell: 
982+

diumenge, 6 de desembre del 2020

Caminada Serragrenyada (II)

Repetim la ruta de la setmana passada. La caminada Serragrenyada de la setmana passada ens va agradar tant que hem decidit tornar-hi, aquest cop acompanyats de l’Iker, l’Angel i L’Oriol A.

Sortim de la plaça de Sant Pere i enfilem de seguida cap a Sant Roc sense encantar-nos massa que fa fresca. Passem la casa de El Serrat i anem cap a la Portella on aprofitem per fer unes fotos de grup. Trotem per la baixada, L’Iker i Jo al capdavant seguits d’en Xevi i els Arumí tancant el grup.
 
Ens reagrupem al trobar la pista i seguim cap a la Vall i la Tosca on fem una nova aturada per fer fotos. Tornem al camí i trotem a estones fins a arribar al trencant que baixa al salt del Molí.
 
El Salt del Molí baixa carregat d’aigua avui també. No tant com la setmana anterior però déu n’hi do. Ens acostem per fer fotos més de prop i trobem que les pedres estan glaçades pel fred i rellisca molt, hem d’anar amb compte. És impossible travessar el riu així que reprenem el camí cap a la pista de nou i fem cap a Vidrà per la pista.

 
Arribem a Vidrà amb 1h 45 aproximadament. El fred aquí és més viu, així que no ens encantem i enfilem carretera amunt per buscar la pista que puja a Bellmunt.
 
Pujant per la pista els nanos es queden una mica enrere despenjats, no sé si per cansament o perquè simplement s’ho agafen amb calma, ja que no paren de parlar en tot moment. Fem una nova reagrupació al Collet del Migdia i ens deixem anar fins al Coll de Hi-Era-De-Massa. La pujada fins a Bellmunt segueix una mica la mateixa tònica, amb els grans al capdavant i la canalla una mica per darrera. Se’m fa estrany que l’Iker vagi tant lent, així que arribats a Bellmunt li demano que tal va i em diu que va bé, però que l’Oriol va una mica tou i per això van més a poc a poc.
 
A Bellmunt fem parada i fonda, mengem una barreta i pastís de poma que hem preparat per a la ocasió i que se’ns posa d’allò més bé. Ens trobem amb l’Erik i en Bernat que havien sortit també pel seu compte a fer el tastet de matxos. Allarguem una mica la parada, per tal que tothom reposi forces i tirem avall trotant pel camí vell, l’Erik i en Bernat han sortit una xic abans que nosaltres i van pel seu compte. L’Iker i jo obrim la comitiva, seguits d’en Xevi que de tant en tant ens ensenya les dents. Aprofitem els passos per asfalt per esperar a la resta.

Durant la baixada l’Oriol comença a notar el cansament i la falta de tècnica en baixar i li costa seguir el ritme sobretot a les parts més tècniques. Nosaltres per la nostra part, aprofitem els trams de corriol per fer un petit ‘pique’ amb l’Iker Baixant realment ràpid en alguns trams.
 
Arribem a l’entrada de St. Pere i a l’alçada del dipòsit d’aigua, proposem fer un esprint final fins als cotxes un cop que trepitgem l’asfalt. A l’esprint finalment només ens hi apuntem l’Iker, jo i en Xevi, tot i que aquest fa figa als primers metres. L’Iker tira fort i es posa al capdavant, amb passes molt llargues i a mi em costa seguir-li el pas. En poc tros em treu uns bons metres, però llavors puc retallar una mica. Arribem a la plaça gairebé junts però avui l’Iker m’ha guanyat la sèrie final. La resta van arribant mica a mica. Primer l’Erik i en Bernat, els quals han acabat baixant pel camí Vell també però fent una mica de carretera al final i per això no ens hem creuat. Segons comenten, l’Erik anava massa cansant per fer el que els quedava de matxos i han decidit tirar avall de dret. Poc després arriba en Xevi seguit al cap de poc dels Arumí.
 
Reunits ja tots a la plaça, l’Erik i en Bernat tiren cap a Torelló ja que ells no han acabat la seva ruta mentre que la resta decidim anar fer el got per comentar la jugada.
 
https://www.strava.com/activities/4436871278
 
FITXA:
Temps en moviment: 2h 51 min
Temps aturats: 58min
Temps total: 3h 49min
Distància: 17,3kms
Desnivell: 863+



diumenge, 29 de novembre del 2020

Caminada Serragrenyada

La Caminada Serragrenyada, es una caminada que havia fet anys enrere i que cada any organitza el centre excursionista del mateix nom. Enguany, amb el tema del COVID-19, han fet un híbrid virtual, penjant un track i posant unes dates perquè la gent dintre d’aquest marge pugui fer-la una mica al seu aire. En veure per Instagram el flyer, vaig proposar de seguida a en Xevi de fer aquesta ruta i un cop el confinament perimetral ens ho ha permès hem anat a fer-la.

 
Sortim de la plaça de Sant Pere i baixem cap a Fontdevila per anar a buscar el camí que puja cap a l’Ermita de Sant Roc. Fem la Pujada xino-xano però sense encantar-nos massa. Passem per l’ermita i seguim pel corriol que ens porta la casa d’El Serrat la qual travessem i enfilem pels cristians vells per anar a trobar la Portella. Fem la baixada trotant, vigilant una mica perquè està tot molt moll ja que ha plogut força aquests dies.
 
Sortim a la pista que bé de Forat micó i seguim cap a la casa de la Vall on ens trobem amb una colla en BTT que resulten ser els Minardi, l’antiga colla d’en Xevi. Seguim fins arribar a la Tosca i anem a trobar la pista de Vidrà la qual resseguim trotant fins al trencant del Salt del Molí.
 
El camí de baixada està força moll i rellisca de valent, així que el fem amb precaució. Abans d’arribar a baix, veiem que el Salt baixa ple d’aigua i que serà impossible de creuar i decidim seguir per la pista cap a Vidrà. Abans però baixo fins a baix a fer alguna foto més de prop. L’aigua baixa amb tanta força que fins i tot estant a força distància quedo ben moll en poca estona. Fetes les fotos de rigor, tornem cap a la pista reprenem el camí cap a Vidrà.
 

Abans d’arribar a Vidrà però trobem alguna sorpresa, hem de creuar un petit rierol que deduïm deu acabar desembocant al Salt i que s’ha desbordat una mica i travessa la pista i ja a punt d’arribar a la depuradora, la pista es converteix en un baixador d’aigua del qual baixa un dit d’aigua de banda a banda i pel qual hem de passar per poder arribar a Vidrà.
 
Arribem a Vidrà amb 1h 40 aproximadament i sense aturar-nos, mengem una barreta i anem per la carretera a buscar la pista que puja a Bellmunt.
 
La pista en la par inicial es un fangar de tres parells de collons fins que arribem al collet del Llop on ja està més compactada i es pot caminar millor. Seguim per la pista alternant el trote amb el caminar fins arribar al Hi-era-de-Massa. La pujada fins a Bellmunt ens porta només sis minuts de rellotge, però en Xevi sua de valent en aquest tram.
 

A Bellmunt fem parada per menjar alguna barreta i fem petar la xerrada amb gent coneguda que trobem a dalt (aquests dies Bellmunt es com les rambles). Abans de baixar posem a debat el tram de baixada i decidim seguir el track original de la caminada per fer-la el màxim de fidel possible (tot i no haver pogut travessar el Salt del Molí). 
 
Seguim doncs la baixada que ens fa seguir tot el camí vell fins a sortir a les afores de Sant Pere, entrant per la zona del dipòsit d’aigua. Sense cap incidència, arribem de nou al punt de sortida
 
 
https://www.strava.com/activities/4411810320
 
FITXA:
Temps en moviment: 2h 49 min
Temps aturats: 32min
Temps total: 3h 21min
Distància: 16,7kms
Desnivell: 817+