Recordant...(XII)

XM. DUATHLON SERIES
- 9ª Duatló D'Alta Muntanya de Catalunya - (22/10/07)

Hem sortit de Torelló a les 5:45 en direcció a Queralbs, no feia fred i el cel estava força serè. En arribar a Queralbs ja hi havia ambient, d’algun lloc venia música que animava una mica l’ambient. Des de l’aparcament hem pogut veure un cel pràcticament estrellat el qual era realment bonic de veure. Hem començat a muntar les bicicletes i a cambiar-nos per a l’ocasió.

A mida que passava l’estona feia més rasca. Entre un i dos quarts de vuit, hem començat a tirar cap a l’aparcament del cremallera que és a on hi havia la sortida de la cursa. Hem pogut trobar lloc força endavant calculo que entre els cent primers. Per casualitat ens hem trobat amb l’Agustí Rifà i la seva colla, que estaven just davant nostre. Ja només ens quedava la llarga espera fins al tret de sortida.

BTT

El tret de sortida ha sigut puntualíssim, aquest any ho ha set en totes les curses, i de seguida m’he vist pedalant a sac i enfilant la primera recta. Aquestes sortides hem maten, i a més la bici no la portava excesivament bé, arrivo a la segona corba, la que agafa la carretera de Fontalba, i les cames i les cuixes hem fan un mal terrible, això d’arrancar tant fort en fred hem mata. Precissament aquí adelanto a en Jordipapio del forum 10 de 1000 o si no és ell algú amb una samarreta amb el seu nom...Faig tot el tram d’asfalt bastant ràpid intentant aguantar el ritme d’en Jaume, (tot i saber que m’es impossible) que el tinc a la vista. En deixar l’asfalt comprovo que efectivament els rumors de que la pista l’havien aplanat són certs, això es bò, podrem rebaixar algun minutet penso. Durant els primers quilòmetres hem costa agafar el ritme i les cames no volen entrar en calor. En Ferran i en Patxeta es posen al meu costat sobre el Km 3, i anem junts una estona, doncs en aquesta part del recorregut sembla que ells estan millor que jo.

En passar pel Km 6 començo a trobar-me millor i puc accelerar una miqueta, en Ferran i en Patxeta es queden una mica enrera, veig en Rubi uns metres davant meu, així que pedalo una mica més fort fins que l’atrapo i anem junts durant una estona. A falta d’un parell de quilòmetres, deixo en Rubi segueixo tot sol. Ara ja vaig al meu ritme i tot i el mal de cul hem sento força còmode sobre la bici. Llàstima que m’hagi costat tant d’entrar en calor. Finalment, encaro les últimes rectes i arribo a Fontalba amb un temps aproximat de 1h 15min.

RUNNING

La transició ha sigut ràpida, mentre ha canviaba, han arribat en Ferran i en Patxeta. Jo he començat a caminar tot acabant-me de posar el paravent i demés estris. He passat de parar-me a l’avituallament, doncs porto el bidó ple. Els primers metres els faig caminant per habituar les cames al canvi i de pas intento localitzar muntanya amunt a en Jaume i/o en Sam. Hem sembla reconèixer en Jaume, però està massa lluny com per atrapar-lo abans d’arribar al cim, de totes maneres hem proposo no perdre’l de vista i intentar retallar-li algun minutet si puc. Durant tota la pujada al Puigmal hem trobo molt bé, i cap moment m’he acomodat darrera de ningú, doncs l’any anterior a la tartera vaig perdre molt temps per aquest fet. Pujo durant molta estona per diferents traçades de les que la majoria fan sobretot a la tatera a on sembla que la gent va molt més tova i realment alguns hem fan ‘nosa’ davant meu, sobretot els que pujen amb pals. Quan surto de la tartera veig a en Jaume que esta coronant el cim, -això va bé- penso i passo pel control de pas del Puigmal amb 1h 06min.

BTT (Descens)

La transició no ha sigut tot lo ràpida que hagués volgut per no hem puc queixar, agafo la bici i camino fins al control de pas. Un cop sento el pito m’enfilo i cambio plat i pinyons tot collant-me les calas. Com que la pista esta tant plana dona per poder baixar molt ràpid i així o faig i durant tota la baixada aconsegueixo adelantar força corredors, de tota manera continuo sense acabar d’agafar bé les corbes a grans velocitats i això hem fa penalitzar en les baixades ràpides com aquesta. Pocs quilòmetres abans d’arribar a l’asfalt atrapo un parell de cotxes que baixen i que aixequen molta pols tot i que es paren de seguida en adonar-se que vaig darrera he tingut que reduir una miqueta la velocitat per precaució.

Arribant a l’asfalt tinc un grup de sis o set corredors davant meu. Adelanto un parell d’ells a la carretera i tres més al entrar al poble dos es colaven la pujada i el tercer ha quedat clavat just a la pujada. Jo que ja m’ho coneixia de l’any passat he tingut la precaució de baixar a plat mitjà i l’he fet escopetejat. Just davant de les escales m’he enganxat a un parell més de corredors i he baixat les escales just rera seu entrant a meta amb un gran temps. 4:12:49.

Recordant...(X)

XM DUATHLON SERIES
- 2ª DUATLÓ VALLS D'ANEU - (02/07/09)

El mati era fresc quan hem sortit al carrer per anar a buscar les bicicletes que teniem tancades en un garatge del propietari de l’hostal. A continuació ens hem dirigit cap a la zona de sortida i hem seguit la carretera que porta a Viella un troç per escalfar les cames una miqueta. Acte seguit ja ens hem colocat a la sortida. Mentre esperavem el bocinasso, m’he adonat que havia perdut les ulleres, així que he corregut cap al cotxe ja que me les havia deixat a sobre el capó. Per sort encara eren allà

BTT

A diferència de l’any passat, aquest any la sortida ha sigut puntual. Hem arrencat i a escassos 100 metres hem trencat a la dreta per un carrer estrer, (1er embuss). El carrer s’ha transformat en pista i quan hi ha hagut una mica de desnivell molta gent ja baixava de la bici degut a l’aglomeració de gent (2on embuss). Finalment hem pogut començar a pedalar quan de sobte una nova aglomeraciò de gent ens fa parar, aquest cop hem de pujar amb la bici al coll per un marge de almenys 2.5 metres o més, gent que queia, bicicletes que volaven, en fi un caos.

Un cop a dalt hem pogut rodar per un corriol estret pero planer sense massa dificultat i que ens a dut a València d’Àneu. Aquí hem seguit per la carretera varis centenars de metres fins a entrar en una pista que al cap d’uns metres es convertia en una bonica i llarga trialera fins al poble de Son.

Al poble de Son, hem agafat una pista forestal que ja no deixariem fins a la transició. La pista era ample i sense excessiu desnivell per lo que era de molt bon fer. No obstant els obstacles i desgast que m’ha suposat el primer tram fins a Son no m’ha permès anar com jo voldria en aquesta part del cicuit.

RUNNING

Hem arribat a la transició amb en Jaume que ja havia dit el dia abans que vindria tota l’estona amb mi. Un cop fet el canvi de sabatilles he pillat un powergel de l’avituallament i hem començat la pujada al Mil Potros. En els primers metres de la pujada ens hem creuat amb algun corredor que abandonaba. La pujada començaba creuant un petit bosc per un corriol amb no massa desnivell fins a sortir a un pla a on ja es veia la primera pujada forta que era el Pic de Pinetó. Aquest primer pic m’ha costat força de pujar, amb prou feines podia seguir el ritme d’en Jaume. Un cop a dalt del cim haviem de reseguir la cresta fins arribar al Mil Potros. La pujada del qual no era dura si no més haviat un pèl perillosa doncs havies d’agafar-te a la roca en algun tram per no relliscar.

Un cop al punt més alt ja només tocaba baixar. La tartera no era molt llarga però si dificultosa de baixar. Un cop baixada la tartera vàrem poder trotar una mica tot i que haviem d’anar al tanto doncs les senyals hi havia llocs a on quasi no es veien i era fàcil perdres. La baixada i tornada a la bici era llarga, molt llarga més del que haviem calculat i el camí tot i que permetia poder còrrer erà relliscos i ple de pedres i roques. En arribar al següent control ens varen dir que quedaven uns 6 kms gairebé tots plans. Finalment varen ser 9 Kms des d’aquell punt!. Almenys el camí era força pla durant tota l’estona que ens restava, o això semblava doncs quan ja arrivabem. Els últims 500 metres tenien de nou un desnivell considerable fins a arribar a la transició.

BTT (Descens)

En fer el canvi a la transició en Jaume ja m’esperava a l’altra costat, aixi que ens hem enfilat a la bici i hem baixat cagant llets per la pista que era molt ample i en força bon estat. Uns quilòmetres més avall, l’hem deixat per entrar a una carretera asfaltada que se m’ha fet eterna ja que quasi no tenia forces per pedalar. Després de la carretera tocava un llarg tram trialer, primer resseguint els cingles de les muntanyes per estrets corriols i amb poc marge i més endavant per trialeres revirades en les que s’havia de tenir un bon tacte de frens. Acabada la trialera hem creuat un rierol i ja és veia el poble d’Esterri d’Aneu, ara haviem atrap un grup de quatre corredors. Finalment en Jaume i jo ens hem agafat de la mà i hem entrat junts a la meta.

Recordant...(IX)

XM DUATHLON SERIES

- VALL DE CAMPRODON - (02/07/2006)

Hem arribat a l’esplanada de l’aparcament amb temps de sobra i un cop allà lo primer de tot era anar a recollir dorsal i deixar les bosses a la furgoneta per a la transició. Acte seguit han vingut els preparatius, posar-se els dorsals, xips, calçar-se les sabatilles, fer estiraments,...

Un cop llestos hem pujat a les bicicletes i hem sortit a escalfar una miqueta per la pista a on ja hi havia molts corredors. Un quartet d’hora abans de la sortida, ja ens hem posat a la linia de sortida a esperar que sones la bocina.

BTT

La sortida la dónen puntualment a les 8:00h i sortim tots esperitats cap amunt. No vull córrer massa en els primers metres, doncs la pujada me la temo força dura, per això procuro no deixar-me portar en excès per la resta.

A 300 metres de la sortida i just quan estava adelantant un corredor, de cop m’he trobat a terra, un corredor ha passat cagant llets per la meva esquerra quan menys me l’esperava i m’ha fet perdre l’equilibri i he caigut. Un cop de nou sobre la bicicleta i ja sense tenir contacte visual amb cap de la colla he anat ben bé al meu ritme. La pujada al final no ha sigut tan dura com hem penava, (o jo estic millor del que creia), però he pujat molt còmode i la veritat se m’ha fet curta. Finalment arribo al punt de transició amb un temps de 1h 02 min. que no està malament.

RUNNING

El tram de Running l’afrontava amb una mica de respecte, doncs el turmell encara no el tinc massa bé del tot i el genoll tot i que fa dies que no hem fa mal no l’he ‘provat’ en condicions més extremes. El tram de pujada al Costabona es dret, molt dret i al principi s’hem fa carregós, però haviat començo a sentir-me millor i pujo millor. Arribada a la creu de Costabona hi ha uns metres de baixada hi ha uns metres de baixada per còrrer i aprofito que això es lo meu i durant la baixada tot rutlla de primera el genoll no dóna senyals de patir i el turmell sembla que aguanta. Al final de la baixada però i quan ja comença a planejar, just davant d’un avituallament líquid, hem giro el peu d’una manera realment molt bèstia i fa que el dolor del turmell s’aguditzi fins al límit. Durant la major par del tram pla de la volta haig de fer-lo caminant.

Tot el que havia guanyat a la baixada i més ho perdo aquí al pla doncs quan intento corre hem fa mal i si el fer es gaire irregular s’hem torna a girar de nou el peu. S’acosten els últims metres del pla i coronem el Roca Colom, ara si que ja és pla i avall. Com que fa estona que no corro o vaig provant per el caminet que porta a la baixada. Aquesta la començo força lent, però en adonar-me que el turmell aguanta accelero i baixo força ràpid però controlant. Arribo a l’avituallament del refugi. Ja només queden uns dos o tres quilòmetres per la pista, els quals faig caminant doncs a part d’estar una mica cansat no vull forçar més el peu. Finalment arribo a la transció.

BTT (Descens)

Faig el canvi bastant ràpid (raro en mi) i encaro la pista de baixada a tota llet. Per sort aquesta pista ja l’havia fet una vegada i sabia com era. A la pujada també m’he fixat en quines eren les millors traçades i sembla que m’ha funcionat, doncs he fet una baixada realment molt ràpida i sense punxar, cosa que en aquesta pista era dificil. En l’últim tros m’he relaxat una mica, (algo que sempre hem passa i que haig de solventar), però en adonar-me’n ha apretat de nou el pas. La primera duatló del circuit d’aquest any doncs l’he acabat amb èxit tot i que una mica tocat.

Recordant...(V)

XM. DUATHLON SERIES
- 8ª Duatló d'Alta Muntanya de Catalunya - (16/10/2005)

De JURASSIK BTT BLOG

Ha arribat el gran dia, portem quasi un any preparant-nos per aquesta cursa i els nervis i la tensió es respiren en l’ambient. Descarreguem les bicicletes encara de fosc a l’esplanada que hi ha al costat de l’alberg dels Maristes de Queralbs i fem els últims preparatius. Mitja hora abans de la sortida ja som a la plaça de Queralbs per obtenir una bona posició de sortida.

BTT
Queralbs, 8 del matí, prop de 750 corredors esperem impacients el tret de sortida de la 8ª edició de la duatló d’alta muntanya de Catalunya. El tret del trabuc dona la sortida puntualment i arrenca la cursa. En els primers metres, durant el tram d’asfalt pedalem a un ritme molt ràpid el qual disminueix a mida que la gent agafa posicions. Al principi intento seguir el pas dels meus companys doncs tinc a en Jaume, en Chaparro i l’Ernest molt a prop, però ells tiren bastant més i cap al Km 4. decideixo anar al meu ritme i no forçar la màquina doncs la carrera és molt llarga i haig de tenir forces per tot.

A mida que anem ens enfilem per la pista cap a Fontalba miro cap enrera i veig la llarga cua multicolor de corredors que s’estén al llarg de diversos quilòmetres. La pujada és dura, però per sort fa pocs dies que l’he feta i recordo més o menys el recorregut i quins són els millors i pitjors trossos de la pujada. Durant els primers quilòmetres no hem sento gens a gust doncs no acabo de trobar un ritme que hem vagi bé. Sobre el Km. 8 aprox. començo a agafar-li l’aire a la pujada, a més he trobat una posició sobre el seient que no hem fa patir tant com l’última vegada . Arribo a la font amb un temps de 0:52 min, 4 minuts més que la referència que tenia però hem trobo més bé de fondo. Passats uns metres de la font noto unes petites molèsties a la part inferior de la cuixa dreta així que vaig alternant la posició per alleujar una mica el dolor. Finalment arribo a Fontalba amb un temps de 1:25:11, 3 min. Més que la referència anterior però bastant més sencer de cames i fondo.
RUNNING
A la transició l’imatge amb el Puigmal nevat en la seva part més alta impressiona una mica. Busco el meu lloc i la meva motxilla, és impressionant veure tanta quantitat de bicicletes juntes. Faig el canvi força ràpid i començo a caminar. Durant els primers metres que són força planers corro una miqueta, just fins arribar a la pujada pròpiament dit de la muntanya. Al primer tram de pujada vaig força bé, segueixo el pas dels que tinc davant i això m’ajuda a agafar una mica d’aire i reservar una mica les cames. Fa força aire i a mida que m’enfilo per la muntanya bufa cada cop més fort.

En arribar al primer pla el vent és torna fred i més fort. Faig el pla corrent una miqueta fins arribar al següent tram de pujada i m’enfilo tartera a munt ignorant un avituallament líquid. Vaig pujant amb pas alegre per la muntanya, i poc abans d’arribar a la part nevada de la muntanya, la del desnivell més gran, em creuo amb la Neus Parcerisas, guanyadora de les anteriors curses, que ha abandonat i baixa cap a Fontalba. Començo el tram més dur i mica a mica el terreny és més nevat fins arribar a estar totalment envoltat de neu. Vaig amb molt de compte, doncs sols hi ha una traçada i no tinc pas ganes de fotre un pas en fals i baixar uns bons metres rodolant. Atrapo un home gran que va amb bastons i vaig rera seu durant tota la pujada. La veritat és que va molt lent, fins i tot massa, la veritat és que hem fa reduir molt el pas, però no l’avanço, doncs el terreny no està com per sortir-se de la traçada. Arribo a l’últim pla abans del cim, només queden uns metres, aquí puc passar davant i alguns corredors més hem segueixen. En aquest tram s’ha d’anar en compte, doncs a part de la neu també hi ha gel al terra. Enfilo l’ultima pujada tot xerrant amb el corredor que tinc al darrera i quasi sense adonarme’n, ja sóc al cim.

Al cim hi ha un control de pas i un avituallament, decideixo no parar, doncs tinc el bidó ple i no vull perdre temps a fer la baixada que és a on realment disfruto. Per sorpresa meva ens desvien cap a l’esquerra en compte de cap a la dreta, per un camí que no és tant dret com el que havíem fet altres dies, tot i això no m’hi penso dues vegades i corro cap avall entre la neu baixant al límit. En el primer tram de baixada, adelanto un munt de persones, una vintena ben bona o més, llavors s’acaba la neu, però continuo corrent tot i estar força cansat i recuperant posicions. En el tram intermitg, tinc varies relliscades i afluixo una mica la marxa. Al cap d’una estona noto una punxada al genoll dret que es fa cada cop més forta en els salts i baixades a on haig de carregar el pes en aquesta cama. Possiblement m’he girat el peu quan he relliscat. Ara continuo baixant a un ritme més moderat, corrent només en els trams en que el terra no presenta gaires irregularitats, doncs veig les estrelles quan carrego el pes al genoll dret. Arribo a Núria, al travessar el pont de formigó veig a la mestressa i la Rosa que m’animen. Segueixo la pista que arriba al santuari mig corrent mig a peu doncs el genoll hem fa més mal cada cop i arribo a l’avituallament.

De JURASSIK BTT BLOG

Aquí hem bec una ampolla d’aigua doncs em noto l’estómac ple d’Aquarius i necessito aigua. Arrenco el pas de nou camí de Fontalba. Si tot va bé en poc més d’una hora estaré sobre la bici, així que enfilo camí amunt caminant amb pas ràpid. Decideixo no córrer, no fos cas que acabés per fer-me mal al genoll, de res hem serviria rebaixar uns minuts si finalment hagués d’abandonar per una lesió. El primer tros s’hem fa duríssim, a penes tinc esma per continuar, així que vaig a un pas realment lent durant bona part de la pujada. Penso de fotre’m un xupetín, però finalment passo ja que l’aquarius encara hem ronda per la panxa i total ja he decidit de acabar tot xino-xano. Faig una paradeta per veure una mica i agafar aire, i hem passen alguns corredors, jo m’enganxo a l’últim que porta un pas que a mi hem va força bé.

Durant bona part del camí anem junts, els dos estem amb la reserva posada i ens passen força corredors. Arribant a l’últim tramo, el tros que queda fora del bosc torno a intentar córrer en les parts més planes per veure com va el genoll, però no ha millorat, així que no el forço i corro una miqueta just on el terreny és més bo. No corro gaires metres seguits, però faig petites carreres doncs tinc ganes de pillar la bicicleta i tirar a vall.

Finalment arribo a l’avituallament de la transició, aquí si que m’hi paro una mica i bec força abans de entrar a fer la transició a on m’espera la bicicleta. Hem canvio les sabatilles, hem poso el casc i les ulleres, hem penjo la motxilla i avall va.

BTT (Descens)
Novament he fet una transició força ràpida, si algo m’ha anat bé avui han sigut les transicions. Travesso punt de control de temps i faig córrer el canvi de bicicleta per accelerar al màxim a la baixada. A la baixada hem trobo força còmode, però procuro no arriscar massa doncs sempre acabo molt endolorit de les mans. Tot i això avui no hem colla tant els canells ni les articulacions dels dits, suposo que al estar el terreny tou i trepitjat i deu ajudar una mica. Fins a la font baixo amb bastant de compte, llavors apreto el pas una mica però sense passar-me, doncs noto les cames carregades i no vull que s’hem pugi un bessó o m’entri una rampa.

De JURASSIK BTT BLOG

Com sempre trobo algú que ha punxat, això hem fa estar al lloro doncs sé que aquesta pista es especialment dolenta per als llantassos. Vaig baixant km rera Km adelantant alguns corredors fins que arribo al tram asfaltat, Uff! Ja només queden 2 Kms. Ara apreto al màxim segur de no punxar. Tot d’un plegat la carretera està dividida en dos per una cinta que ens obliga a anar per la dreta. La meva intuïció hem fa posar el plat mitjà i menys mal, doncs han canviat el traçat i ens desvien abans per una pujada més forta cap a dins del poble de seguida baixo un parell o tres de pinyons i faig la rampa sense gaire problemes. Segueixo el camí marcat per dins de Queralbs suposant que hauré de baixar les escales igualment i me les imagino tot travessant els carrers. Finalment arribo a les escales i procuro encarar-les bé hem descollo un pèl abans i baixo frenant només amb el fre de darrera. Amb el moviment s’hem ha tornat a collar la cala a mitja escala. Acabo les escales (sencer i d’una peça) i travesso la línia d’arribada amb un temps de 4:57:48.
Finalment s’ha acomplert un nou objectiu, la duatló d’alta muntanya de Catalunya.

Recordant...(III)

XM Duathlon Series '05 (II)

- Vallnord - (02/09/2005)

La sortida de la segona prova de les Xm. Duathlon series a començat a les 9:00h puntual, amb un ambient fred i el cel tapat amenaçant pluges.

BTT

A la sortida m’he colocat just darrera d’en David i en Chaparro entre els 50 primers corredors. L’arrencada ha sigut molt ràpida, quasi a l’esprint, i durant els primers 3 kms. Que eren per asfalt la gent va molt forta, suposo que per poder agafar posicions. En passar el tercer quilòmetre, travessem un pont a mà dreta que ens duu ja cap a la pista forestal.

En els primers metres de la pista ja hi ha gent que paga els efectes d’una sortida massa ràpida. La pista és de bon fer però una estreta, això fa que els avançaments siguin un tant difícils. Durant força estona, la pista no porta gaire dificultats i segueixo a roda d’en Jaume, en Sam va un parell de corredors enrera, doncs s’ha retrasat per culpa d’un petit ‘incident’ a la carretera. Comença a caure un fina pluja

Travessem la carretera a l’alçada del poble de Llorts i agafem una nova pista. Aquí el camí comença a pujar una mica més, tot i això hi ha força llocs a on poder agafar aire. Sortim de nou a la carretera passat el poble del Serrat i durant una estona pugem per la mateixa carretera on el desnivell ronda el 6%. Tornem a entrar a una nova pista, aquesta més ample però més ‘tova’. Ara em costa seguir el ritme d’en Jaume i en Sam, tot i això segueixo sense perdre’ls de vista. Arribem a un punt a on la pendent és molt forta i durant uns metres quasi tots els corredors hem d’empènyer la bici.

Al cap de poc arribem a un pla on hi ha el primer avituallament, allà en Jaume i en Sam m’esperen doncs jo m’havien agafat una segons de ventatja. Per sort ara ha parat de ploure. El camí segueix per un camí més estret per un tram amb pujades i baixades moderades fins a arribar a un nou repechó en el que tornem a empènyer la bici, un cop a dalt el camí es molt estret i perillós fins a arribar a un petit túnel que travessa la carretera per sota. Travessem el túnel i agafem l’antiga carretera d’Arcalís, només ens queda una recta de poc menys d’un quilòmetre, aquí en Sam ens agafa uns 20 segons de diferència i arribem per fi a la transició després de fer una rampa molt forta a on hem d’empènyer de nou la bici.

De JURASSIK BTT BLOG

RUNNING

Intento fer el canvi lo més ràpid possible, però el nervis i la falta d’experiència em guanyen. Doncs hem descuidava de deixar la ronyonera altre cop, així que reculo per deixar-la, faig uns metres i m’adono de que no porto el bidó, així el vaig a buscar, en Jaume i en Sam s’han avançat uns metres així que corro per pillar-los i els atrapo just abans de començar la pujada.

El primer tram de pujada, és fa per un camí estret i en ziga - zaga. Al principi puja força dret però més tard el desnivell va disminuint fins a fer-se gairebé pla. Després seguim per un tram molt humit i força enfangat torna a caure quatre gotes i en aquest tram m’haig d’esforçar una mica per seguir el ritme d’en Sam que és qui s’ha posat a davant i marca una mica el pas.

Arribem a l’estació d’esquí de la coma a on hi ha un avituallament, bevem una mica i seguim. El camí puja ara per la pista d’esquí amb força desnivell però de bon fer. Ja no plou, però hi ha una boira bastant espessa que fa una mica difícil seguir les marques. Al cap d’uns metres sortim a carretera forestal que porta fins a sota el port de Rat. Ara plou de valent i fa força fred. Seguim la carretera fins quasi arribar a un túnel però les senyals ens desvien cap a l’esquerra per una nova pendent de pujada de pocs metres. Un cop a dalt veiem a lo lluny l’arribada del telecadira i sospitem que ens faran anar en línia recta fins allà, doncs s’hi insinua un camí que va directe. Para de ploure.

Seguim per un camí rocós i accidentat i descobrim que la nostra intuïció ens falla, doncs davant nostre hi ha una enorme paret de roca d’uns 300 metres d’alçada en la qual s’hi distingeix una filera de colors que avança lentament cap al cim, així doncs enfilem cap a munt no pas sense patir. La pujada es molt dura, però estar envoltat d’altre gent fa que no paris de caminar. Arribem al cim, a la part més alta hi ha un control de pas i trenquem a l’esquerra, el mal temps fa que ens hagin desviat cap al pic d’Arcalís en comptes de anar al Cateperdís. Travessem el pic d’Arcalís per darrera la carena fins arribar al punt de baixada aquí hi ha un nou control, suposo que per assegurar que ningú s’hagi perdut allà dalt doncs hi ha molta boira i més amb la humitat la roca rellisca bastant.

La baixada és una nova paret d’uns dos o tres-cents metres totalment vertical també i sense in camí marcat, tan sols el que han obert els corredors de davant nostre. La baixada és dura doncs costa molt frenar, per sort el terra és molt tou i humit i fa que es clavin una mica els peus. Arribem a baix a la part alta del telecadira i les sabates hem pesen dues vegades més del seu pes. Ara hem de baixar per un altra pista d’esquí. Fem la baixada corrent però alternant el caminar quan ens falta l’aire (a mi m’entra flato) fins que arribem al avituallament . A partir d’aquí el camí és el mateix que de pujada, així que ja sabem a on anem i què trobarem. Travessem la zona plana en forma d’aiguamolls corrent, en Jaume va davant i en Sam el tinc darrera.

Ara hem trobo molt be, tant de cames com de fondo i decideixo posar-me davant i tirar del grup, doncs el camí comença a baixar i vaig més ràpid que en Jaume. Seguim pla i avall tots tres junts i adelantant a la alguns corredors fins que arribem a la part final de baixada que és la més vertical. Aquí baixo molt fort, només en Jaume sembla que hem pot seguir bé tot i amb això s’hem ha separat una mica, però continuo baixant fort, ja els esperaré a baix. Surto a la carretera, només hem queden uns metres fins arribar a la transició, així que segueixo caminant traient-me la roba que hem sobra i preparant. Entro a la transició amb un minut de ventatja sobre en Jaume i en Sam, tot i això ens canviem i baixem junts cap a vall.

BTT (Descens)

Aquest cop el canvi de la transició ha anat millor. Agafem les bicis i tirem avall, jo el primer seguit d’en Jaume i en Sam. El traçat varia una mica en l’inici de la baixada i en fan baixar per una baixada enorme amb un gran bassal i fang al fons, no ens la juguem i passem a peu. Passat el bassal seguim dalt de la bici però el primer quilòmetre és realment complicat, hi ha molta pendent i està ple d’arrels i roques que amb la pluja són trampes mortals. Travessem una mena de pont format per tres grans tubs de PVC amb la bici a coll, a partir d’aquí el camí es una mica millor fins que arribem al petit túnel que hem passat en l’anada. Aquí el camí és el mateix que abans així que decideixo arriscar una mica al saber més o menys el que hem puc trobar.

Hi ha força fang i s’hem fica als ulls, doncs no m’he posat les ulleres per baixar, miro enrera i no hem segueix ningú, (en Jaume i en Sam S’han quedat enrera), així que decideixo perdre uns minuts per buscar les ulleres i posar-me-les. Mentre me les poso hem passa en Jaume i arrenco just rera d’ell. Al cap de poc metres el torno a atrapar i gentilment hem deixa passar doncs sap que baixo més ràpid que ell. Segueixo la baixada i adelanto algun corredor fins que m’enganxo darrera d’una noia la qual no puc passar doncs és ràpida i el camí és massa estret com per passar, així que vaig una bona estona al seu darrera. En arribar a la carretera passo al davant i apreto el pas deixant-la enrera i m’acosto a dos ciclistes. Entrem a la pista i els segueixo sense passar-los, doncs van bastant ràpid . Queda poc per arribar i tothom te pressa per acabar ja, el corredor que va al davant s’equivoca en un trencant i el del seu darrera i jo el seguim, per sort en Jaume que anava a pocs metres ens a fet un crit i hem pogut rectificar.

Arribem ara si al pont que ens porta a la carretera i intento apretar per atrapar en Jaume, però està molt lluny i jo estic a les ultimes ja. En arribar Ordino hem desvien cap a la dreta per una nova pista que comença amb una forta baixada i després continua pla seguint el riu. Després d’una corva a l’esquerra enfilo un camí de pujada que ens porta sota del polisportiu d’ Ordino a on hi ha situada la línia de meta. Finalment creuo l’arribada en al lloc 195 a 30 segs. d’en Jaume i amb 30 de ventatja sobre d’en Sam, sent aquesta la millor duatló que he fet fins al moment.

De JURASSIK BTT BLOG

Recordant...(II)

Xtrem Duathlon Series '05(I)

- Valls D'aneu - (03/07/2005)

Amb quasi tres quart d’hora de retard i amb alguns canvis en el recorregut, ens han donat la sortida a la primera prova puntuable per a les Xm Duathlon Series, la de les valls d’Aneu. Hem sortit des del parc de Bombers d’ Esterri amb sortida neutralitzada fins a Unarre a uns 5 Km, a on es donava la sortida oficial.

BTT (Ascens)

Tot i que la sortida era neutralitzada el ritme és molt alt i suo de valent per no quedar-me enrera, en algun marge veig corredors aturats que els ha donat un apretón degut segurament als nervis, sort que jo he pogut anar al lavabo abans de sortir, si no.... Continuo pedalant fins a arribarà Unarre.

Allà veig que en Jaume i en Sam só un parell de corredors per davant meu, això hem tranquil·litza una mica doncs creia que serien molt més endavant. Deu minuts més tard ens donen la sortida oficial. Aquesta esta situada en una rampa de pujada. Aconsegueixo mantenir el ‘contacte visual’ amb en Jaume fins poc abans d’arribar a la pista forestal la qual puja cap al Pla de Sartari a on haurem de fer la transició. El primer tram es de bon fer, a més ja el tinc vist d’haver-hi anat pocs dies abans a caminar. A la part intermitja de la pista hi part enfangades i alguns basalts, però tot i això segueixo pujant força bé. De cop el terreny canvia i es fa cada cop més dret i amb pedres més grosses al camí, apreto les dents per pedalar fort, però la gravetat i el mal estat de la carretera poden amb mi i decideixo empènyer la bicicleta. A l’horitzó és veu una filera en moviment de colors variats, són els corredors que tinc davant que també empenyen, (bé almenys no sóc l’únic). Segueixo empenyent durant quasi tres quilòmetres i fer fi arribo al pla de Sartari pràcticament sol a on una filera de bicicletes ben arrenglerades hem donen la benvinguda esperant a que els seus respectius amos les vinguin a buscar per la baixada.

RUNNING

Hem canvio les sabatilles i camino cap a la zona d’avituallament a on hem prenc un parell de gots de taronjada i pillo una poma pel camí. Travesso un rierol i passo per el control de pas on un home amb una esquella hem dona ànims.

Començo a enfilar la muntanya per unes ziga – zagues i em poso entre tres corredors mentre queixalo la poma que s’hem posa d’allò més bé. Al poc noto que la cama dreta hem fa mal segurament m’està entrant una rampa així que faig les passes més curtes fins que s’hem passa. A poc d’arribar a l’Estany de la Gola ja comencen a baixar els primer corredors, - No me queda na’ – penso jo. Travesso amb els meus companys l’Estany de la gola i arribem a un nou avituallament a on bec un parell de gots més de taronjada. Després d’aquest avituallament hem sento més bé i hem poso al capdavant del grup per tirar d’ell jo una estona. Cada cop hem sento millor i començo a deixar una mica enrera els meus acompanyants. En aquest punt hem creuo amb en David i en Marc Riera que el segueix de prop. Més endavant també hem creuo amb l’Ernest just quan un noi amb un gos hem fa desviar-me cap a la dreta.

A partir d’aquest punt el camí ja no és compartit amb de baixada. Segueixo pujant per un camí pedregós al costat d’un rierol i paro a refrescar-me una miqueta, un metres més endavant giro a l’esquerra i hem trobo una ‘paret’ immensa a on hi ha alguns corredors. Hem foto una barreta i enfilo cap a munt, no pas sense patir, doncs és difícil fer més de tres passes sense haver de parar per agafar aire. Avanço un noi que està parat a mitja paret i al arribar al cim recupero una altra posició. La vista des d’allà es magnifica, muntanyes, valls, cims, llacs,.... però no hi ha temps per fer turisme!,...Aquí hem diuen que el cim està a uns 300m tartera a munt així que animat per aquesta noticia enfilo cap a munt ‘raudo i veloz’.

Vaig amb pas ràpid i decidit per la tartera de grans pedres fins arribar a l apart més alta a on hi ha tres bombers que m’indiquen el camí. Ara el camí corre per una mena d’escletxa fins que arribo a un coll nevat on hi ha posat el control de pas del cim. Allà hem diuen que haig de baixar pel dret per un immens tobogan de neu al peu del qual hi ha una tartera que acollona. Per un moment penso que estan bojos però no hem puc quedar allà dalt. Baixo pel tobogan però decideixo baixar dret lliscant amb els peus, doncs si agafés molta embarcació baixat sentit i no pogués parar allà no hem troba ni deu.

Travesso la tartera i un nou tobogan, més llarg però menys inclinat, ara si, m’hi tiro pit i collons!. La veritat és que amb la calor que fa és força refrescant, però pilles una velocitat que acollonia, (sobretot si estàs sol a 2500 metres d’alçada). Continua el camí ara distingeixo algun corredor al davant i apreto el pas per pillar-lo. Arribo a un nou (i últim) tobogan, aquest el torno a fer dret, però l’equilibri hem falla i rodolo per terra un parell de cops. Seguidament arribo a un nou avituallament a on puc veure un nou got de taronjada aquí hi ha els corredors que veia encara ‘repostant’ i m’enganxo a ells.

El camí torna a pujar i travessem un punt molt difícil, un camí estret nevat amb una pendent a la dreta de les que quasi no es veu el fons, s’ha d’anar amb compte, una relliscada i guanyes un viatge amb helicòpter. Al cap de poc arribem al punt de desviament a on encara hi havia l’home amb el gos. A partir d’aquí el meus acompanyants comencen a córrer i decideixo seguir-los. Al cap d’uns metres m’adono de que vaig més ràpid que ells i hem poso al davant disposat a marcar el ritme. Arribem de nou a l’avituallament de l’estany de la gola, Aquí m’adono de que m’he agafat una mica de venteja i després d’un nou got d’aigua apreto el pas més animat. El llac el travesso caminant, no es qüestió de tenir un ensurt ara que ens queda poc. Un cop passat el llac no paro de córrer fins arribar a les ziga – zagues on en giro per veure si el demés hem segueixen, però noi rastre d’ells.

S’acaben les ziga – zagues, i amb elles el tram a peu, ja era hora, tinc unes ganes de pillar la bici!. Travesso el control i passo per l’avituallament per fer un nou glop. Corro per canviar-me, ja està desmuntant algunes de les tanques.

BTT (Descens)

Hem canvio ràpid les sabatilles, hem carrego la motxilla a l’esquena i tiro cap avall. No vaig gaire foll tenint en compte que acostumo a baixar força ràpid, però hem fa mal tot el cos i hi perill de fotre un llantasso i punxar. Passo el tros més conflictiu i faig una paradeta per veure aigua i recuperar el tacte, també per descansar els canells de les mans que hem fan força mal.

Continuo avall i en arribar a la zona plana hem desvien cap a la dreta, ostres no hi comptava jo amb això, com hi hagi alguna pujadeta hem cago!. Per sort el camí es pla i de bon fer fins arribar al poble de Cerbi, travesso un carreró estret de baixada que hem porta cap a unes escales (aquí hem bé el record de Queralbs setmanes abans). Giro a l’esquerra i sento una veu que diu: - 262, ja està! -. No m’ho puc creure, ja he acabat, he fet la meva 1ª duatló d’alta muntanya i l’he acabat. Hem paro a veure aigua a la font i omplo el bidó, agafo una mica d’aire i hem deixo portar carretera avall fins a Unarre per reunir-me amb els demés