Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Running. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Running. Mostrar tots els missatges

dissabte, 2 d’octubre del 2021

Vilaseca - Borgonyà - Bajalou - Orís

Donat a que avui teniem coses a fer a casa, avui hem fet una volteta més 'light'. Després d'un parell de setmanes sortint a fer desnivell per alta muntanya, hem aprofitat per fer una tirada més corredora.
Hem sortit de casa en direcció a Borgonyà per anar a buscar el GR que ressegueix el riu Ter fins a sortir al trencant de Saderra. Hem fet caminant la primera part fins just trobar el trencant del GR, i un cop allà hem trotat durant quasi tot el corriol fins a arribar al final del mateix i travessar la C-17 per sota. 

Des d'allà seguim el track de la ruta que vàrem fer a inicis d'any per fer els 50K d'en Xevi, i agafem un camí que travessa uns camps i que ens porta a travessar el Riu ter just abans d'arribar al restaurant de Bajalou.

Deixem el restaurant enrera i seguim el corriol que mica en mica va pujant. El terra està ben humit de les plujes dels últims dies i de seguida quedem amb els peus ben molls. Fem aquest tram caminant però amb pas lleuger fins a arribar a l'abocador, on el camí passa a ser una pista més ampla. Intentem trotar tot el possible pista a munt, però a l'Iker li costa una mica i hem de fer algún tram caminant.

Sortim a la carretera d'Orís cap als Munts i girem a l'esquerra, deixant ja el track que seguiem i baixem per la mateixa pista trotant fins a la rectoria, on agafem el camí marcat com a PR i que  després de poc més d'un km de descens ens deixa de nou a la carretera prop d'Orís. 

Seguim trotant carretera avall i travessem el nucli d'Orís per anar cap a Ca l'Auro i seguir des d'allà per el camí lateral que passa pel costat de la C-17 i que després de travessar el pont ens deixa a Borgonyà. Passat el pont, baixem cap al txiringuito per seguir per el PR en direcció a Vilaseca. l'Iker ja fa estona que li està costant seguir el ritme, i l'haig d'esperar un parell de cops.

Finalment, passades les fàbriques de Borgonyà, pactem amb l'Iker de seguir cadascú al seu ritme fins a casa aquests escasos 2 kms que queden, els quals puc fer amb un bon ritme. L'Iker fa una última apretada i arriba darrera meu a poc més d'un minut. Finiquitem doncs aquesta sortida express amb 16k i poc més de 2h. 


FITXA:
Temps en moviment: 2h 03min
Temps aturats: 2h 04min
Temps Total: 1 min
Distància: 16 km
Desnivell: +362m

diumenge, 29 d’agost del 2021

La Marrana Skyrace (Circ de Morens 11K)

Ja feia alguns anys que volia fer aquesta cursa, però per un motiu o altre encara no l'habia pogut fer mai. Una volta que em conec força (o bona part d'ella) i que donades les caracteristiques tant per terreny com per els paisatges que l'envolten me la fan molt seductora als meus ulls, i es que poder còrrer per les crestes que envolten el circ de Vallter no té preu.

Hem fet nit a Vallter, d'aquesta manera, dissabte vàrem arribar-nos a Setcases per recollur el dorsal i veure l'ambient pre-cursa que ja es respirava,... Tot seguit vàm pujar a Vallter on vàrem buscar un bon lloc on aparcar la furgoneta per poder-hi passar la nit.

Hi havia una boira espessa dalt de Vallter, així que varem sopar d'hora (un entrepà de pernil) i a dormir per estar descansat per l'endemà.

El matí s'ha llevat amb un cel serè, però amb força fresca. Recollim la furgoneta i pugem fins a l'estació on ja es respira ambient de cursa. Es un dia extrany, avui no em sento amb gens de còrrer però bé, ja som aquí no?

Mirem com surten els de la cursa llarga que surten mitja hora abans i en breu entro ja al box de sortida sense haver escalfat ni estirat. Revisió de material i cap dins.

Sortim a les 9:30 enfilant per la pista d'esqui amunt trotant al principi, però de seguida seguim caminant, ja que puja molt dret. Durant els primers metres anem seguint per la pista que mica a mica va agafant més desnivell. Intento agafar ritme, però avui alguna cosa no rutlla i no tiro. No aconsegueixo trobar un bon pas i em costa refer-me de l'esforç inicial. Estic tentat de girar cua, avui no tinc el dia, però segueixo amunt decidit a baixar pel coll de la geganta si arribat allà no acabo tirar bé.

El pic de la Dona sembla no arribar mai, i de fet no passem ben be pel cim. Arribo a la cresta, la qual comença en lleugera baixada i tant bon punt agafo una mica d'aire arrenco a trotar una mica resseguint la carena cap al puig d'ombriaga i el Coll de la Geganta fins a arribar a peus del Bastiments.

Em prenc un gel abans d'iniciar l'ascens de la tartera aquesta pujada tot i se dura no s'em fa tant pesada com la inicial i tot i no pujar 'alegre', pujo prou bé, arribant al cim amb 1h 10 mins aproximadament.

Durant la baixada, coincideixo amb en Pep Forest dels Trailrunners de Girona amb qui ens coneixem de Strava i baixem plegats fins al Coll dela Marrana. Des d'allà la cursa es desvia a la dreta baixant al principi per recuperar l'alçada més tard fins a la Coma del'Orri on girem per enfilar la pared que suposa la pujada al Gra de Fajol. 

El desnivell de la pujada es brutal almenys vist des d'abaix i amb els ulls d'algu que porta tot el matí sense anar fi, tot i això vaig pujant mica a mica fent alguna parada per agafar aire cosa que fa que em passin varis corredors/es.

Arribant al Gra de Fajol començo a veure les coses d'un altre color, ja que a partir d'ara tot tira cap avall. Em llanço tartera avall passant a varis corredors de nou i busco la referència d'en Pep, el qual localitzo un bon grapat de metres davant meu i em poso com a objectiu de intentar contactar amb ell tot i que està força endavant.

De nou al Coll de la Marrana, girem a l'esquerra per baixar serpentejant pel camí que porta cap al refugi d'Ulldeter, tot i que no ens fan baixar fins al refugi, si no que ens fan girar cap a l'esquerra per anar a buscar les pistes d'esquí de Vallter directament. Queden un parell de kms fins a arribar, intento aguantar trotant tot el que puc, tot i que haig de afluixar i caminar de tant en tant. Faig l'ultima baixada totalment buit trotant lo just per reservar les ultimes forces i no haver d'entrar a meta caminant.

Finalment arribo a l'estació i travesso l'arc de meta amb un temps de 2h 10min. Esgotat, buid, però content d'haver pogut acabar la cursa.

FITXA:
Temps en cursa: 2h 10min 02seg.
Distància: 11,5 kms
Desnivell: 998+/998-
Posició: 67è (13è Master 40Masc.)

NOTA: Passades unes hores d'haver acabat la cursa, i haver reflexionat sobre la mateixa, hi ha varis factors en els quals crec que he fallat i que haig de intentar no tornar a caure en properes curses.

1.- Cal fer un bon sopar la nit abans per omplir el dipòsit

2.- Cal esmorzar una mica abans de la cursa (sobretot si no he sopat bé la nit abans)

3.- Cal escalfar SEMPRE abans d'una cursa.

diumenge, 31 de març del 2019

1er Trail d'orís

Avui he anat a córrer al 1er trail d'orís. No en teníem massa informació d'aquesta cursa i de fet me'n vaig assabentar quasi de casualitat.

El fet es que aquest matí, poc abans de les 9h, estava sota l'arc de sortida amb l'Erik i la Laia Rubio esperant a que donessin  la sortida amb força fred al cos i sense haver escalfat gens ni mica doncs hem arribat justos a lloc i els nanos no volien ni sentir parlar d'escalfament.

La cursa a constat d'un total de 22kms i 850m de desnivell positiu, amb un recorregut 'sorpresa' doncs no se n'havia fet public el track.

A les 9:00 puntuals com un clau es dona la sortida que surt de davant de la casa de la vila d'Orís. Just sortir girem a la dreta i baixem per l'antiga carretera durant varis centenars de metres fins a un trencant a mà dreta on ens espera una pista amb una forta pendent, això promet,...

De seguida, l'Erik i la Laia es queden una mica enrere, jo vaig intentant trotar en els trams més plans. Sembla que el cos respon prou bé així que passen els metres i sortim a la carretera, on agafem el PR que puja fins al Castell. Durant la pujada noto molèsties al soli de la cama dreta, així que procuro no forçar massa a les pujades i no córrer més del necessari.

Arribo al Castell on hi ha un control de pas, aprofito per treure'm el paravent que ja em sobra. A la rectoria hi ha el primer avituallament, faig u n got de Coca-Cola i segueixo. Girem a la dreta seguint de nou un PR que ens porta per mig de bosc i que surt a la carretera que puja cap a Gallifa. travessem la carretera i cambiem de vessant, per anar a buscar la part més occidental de Sant Salvador.
Segueixen caient kms entre corriols, camps,... certament la cursa es 'deixa córrer' bastant. Arribo al segon avituallament. Les molèsties al soli han anat en augment i ara vaig pitjor. De fet en aquest punt m'he rumiat seriosament de retirar-me i tirar avall, però que carai,... pit i collons i cap a munt!

Segueixo pujant per una pista ampla que enllaça amb el camí de Sant Salvador. Com que la pujada es pronunciada faig tot el tram caminant però a pas lleuger. Un cop al trencant del camí de Sant Salvador, ja sóc a terreny conegut, sé el que m'espera fins a arribar a dalt, així que apreto una mica, però sense córrer.

Arribo a Sant Salvador, el punt més alt de la cursa i l'ecuador de la prova. Ara toca baixar. A l'avituallament m'ajunto amb L'Eric Sibina i la seva mestressa que van xino-xano. Tot i que en principi volia baixar caminant m'engresco al veure-l's a ells trotar i em deixo anar. El dolor es suportable a les baixades, si bé haig d'anar molt en compte a no carregar en excés la cama dreta.

La baixada es molt maca per corriols revirats tot resseguint els cingles, altre cops seguint marques de GR. Faig pràcticament tota la baixada de Sant Salvador corrent, de fet passo davant de l'Eric i cia. i els hi trec uns minuts durant la baixada.

S'acaba el tram de bosc i sortim a una pista ampla, a on haig d'afluixar i seguir caminant. Ara són ells que em deixen enrere a mi, doncs per la pista em costa molt més de trotar. Passo per l'ultim avituallament sense parar-me.

Segueixo baixant ara enllaçant trams de pista ampla una rera l'altra. M'avança un corredor que tenia davant molt al principi i com que veig que això, caminant, va per llarg, decideixo tornar a trotar mentre hi hagi baixada buscant els laterals on el terreny es més tou.

Arribo a Vinyoles, ja no queda gaire 3kms. Una ultima pujada que ens porta a passar pel costat dels dipòsits d'aigua, conec el camí ja hi he passat a vegades en bicicleta, així que sé el que em queda.

Entro en un corriol i intento trotar a estones,... passada una granja es veu ja la carretera d'Orís i el tram final, així que faig un esforç i torno a trotar de nou, apretant una mica les dents. Surto a la carretera i avall que fa baixada. Miro el rellotge, 2:55min. Em deixo anar carretera avall anant tan ràpid com puc per intentar baixar de les tres hores.

Finalment travesso l'arc d'arribada en 3:02min. molt satisfet per haver acabat la cursa, amb bones sensacions tot i haver corregut tant tocat. Ara toca recuperar-se i preparar-se per una nova fita.


https://www.strava.com/activities/2254056618

dimarts, 15 d’agost del 2017

5ª Dream Runners Puigcerdà

Avui s'ha disputat la 5ª edició de la Cursa Dream Runners de Puigcerdà. Aquest any m'he decidit a correr-la, ja que l'any passat no vaig poguer degut a una sobrecàrrega que vaig patir dies abans quan vaig sortir a fer reconeixement de traçat.

Així doncs, aquest matía les 9.00 ja estavem rondant per el passeig, lloc on es donava la sortida, i dic estàvem, perquè al igual que l'any amterior els ninis corrien en les proves curtes que es fan per a la mainada.

Allà ens hem trobat amb l'Angel Arumí i familia, que tant ell com l'Oriol també corrien. Hem fet unes fotillos de grup i ens hem posat a la graella de sortida, sense escalfar ni estirar, som així de xulos,...

A les 9.30 s'ha donat la sortida, puntialíssima. Arrenquen els primers metres intentant no entrebancar-me amb la gent del davant. Durant els primers metres intento no deixar-me portar per l'eufòria inicial i intentar trobar un ritme que em sigui còmode de seguir. Voltem l'estany i fem la baixada en direcció a la part baixa de Puigcerdà, la baixada es llarga i amb força pendent, intento no deixar-me portar aquí tampoc ja que les baixades són llamineres. Acabada la baixada i encarant els primers metres de pla que ens porten en direcció a La Vinyola, noto molèsties als solis. Miro de no capficar-m'hi, potser es que necessiten escalfar una miqueta i més endavant ja es posaràn a lloc.

Els primers 3 kms, com sempre costen una mica, però segueixo mantenint el ritme que porto, segons l'Strava vaig a ritme de 5.4 al min., per tant vaig bé. Toca pujar de nou, les cames segueixen adolorides però vaig força bé de respiració, així que faig la pujada corrent a passes més curtes per poder fer-la tota complerta sense haver de caminar en cap tram. Arribem a l'avituallament, al punt km 4,5. Lo més dur ja està, ara aguantar el ritme que es tot pla i portem quasi la meitat. Sortint de l'avituallament queda un petit tram que encara puja, el recordo del dia que vàrem fer la Duatló amb l'Erik i em bé el record de que vaig haver de fer un tros caminant, avui no, avui m'obligo a fer-lo corrent.

Ja hem passat l'ecuador de la prova i ens dirigim cap a l'hospital. El que em queda de cursa m'el conec força bé, ja que aquests dies l'hem fet vàries vegades caminant amb la familia, així que sé el que m'espera. A tot això segueixo amb dolor als solis, els quals no han parat de fer-me mal en tot el que porto de cursa. Miro de no pensar-hi i centrar-me només en la respiració, la qual porto bastant controlada. Van passant kms i em continua passant la gent, no m'importa, avui l'objectiu no és quedar davant d'aquest o d'aquell altre, simplement m'he proposat acabar la cursa, demostrar-me que puc tornar a fer una cursa de 10 kms amb dignitat, i amb un temps acceptable (per sota d'una hora).

La cursa segueix per el camí dels enamorats i entra al carrer de Rigolisa. Ara si, queden un parell de kms i això s'haurà acabat, només espero que les cames aguantin aquests dos kms i no rebentin del tot.

Arribo al llac, cal voltar tot el llac abans d'entrar a meta, accelero una miqueta en veure la proximitat de l'arribada només 500 metres i això s'haurà acabat. Veig a l'Erik en un d'els accessos al Parl que em tira una foto, 250 metres només. Ara si, hem de donar el resto. Travesso el park per entre les tanques que formen l'arribada i creuo un parell d'arcs, una corva més i ja sóc. Finalment arribo a meta, cansat i amb les cames destrossades, amb els bessons totalment inflamats. No obstant em sento bé, ho he aconseguit, he acabat la cursa malgrat els problemes físics i amb un temps per sota del que havia planificat.

FITXA:

Temps Total: 54 min 45 seg 
Distància: 10 kms
Desnivell: 120 m

dissabte, 17 de juny del 2017

Platja d'Aro (camí de Ronda)

Aquest matí hem anat a la platja amb la família. Jo he aprofitat per fer un xic d'exercici.

Camí de Ronda en direcció a S'Agaró
Dijous passat havia anat al fisio a que em dongués un repas al soli de la cama dreta que ja fa dies que em fa la guitza. Avui doncs, passats uns dies tocava provar la cama a veure com anava.

Hem estat a Platja d'Aro prop del Port Nàutic. Des d'allà havia investigat una mica a través de Wikiloc i havia vist que podia fer un tros del camí de Ronda.

Així doncs un cop colocada la familia a lloc i pendre una estona l'ombra. He pujat pel carrer del port nàutic fins al passeig on he trencat a la dreta per anar a buscar l'altra punta de l'espigó.

De seguida he trobat fites de GR (molt gastades) i les he seguit fins a arribar al final de l'espigó on des d'allà el camí s'enfilava per una pineda. Res més que un petit turó a l'altra banda del qual hi havia la cala de Sa Conca, una petita cala molt maca meitat de roca, meitat de sorra la qual he atravessat per agafar ja el camí de ronda. Aquest va vorejant el mar fins a S'agaró. Jo m'he quedat una miqueta abans d'arribar, en un bonic mirador quan portava aproximadament mitja hora caminant.

A la tornada he desfet el camí, aquest cop trotant una mica i parant de tant en tant per agafar aire, ja que la intensa calor que feia a les 11.30 del matí era asfixiant.

FITXA:
Platja d'Aro - Mirador35 min
Mirador - Platja d'Aro: 28 min
Temps Total: 1h 03 min
Distància: 6,5 kms
Desnivell: 51+/51- 

dimarts, 30 de maig del 2017

Escapada al Puigsacalm

Avui, aprofitant que tenia a l'Iker de colònies i no l'havia de dur a cole al matí, m'he llevat d'hora i he anat a pujar al Puigsacalm.

Tenint en compte els temps que havia fet dies enrera quan vaig pujar-hi amb l'Erik i amb la referència també de l'estona que trigo a anar i tornar amb cotxe he calculat que podia anar -hi sobradament durant el matí abans d'anar a la feina.

He deixat el Cotxe a Bracons i a les 7:00 ja enfilava el camí cap al Puigsacalm. El dia estava força núvol i això m'ha permès anar a un ritme lleuger. Avui he probat de correr amb les mitjes compresives que vaig comprar dies enrera, ja que continuen els problemes als bessons i soli i no acabo de fer net. La sensació ha estat bona i he anat prou bé. podent trotar en alguns trams de la pujada.

He fet el cim en 50 min. i després de menjar una barreta i veure una mica d'aigua i començat a tirar cap avall, ja que el cel amenaçava pluja. Dit i fet, arribant al prat ja han començat a caure les primeres gotes. He baixat trotant pràcticament tot el camí parant per prendre aire en algun repechó.

La baixada la he fet en 30 mins justos, per lo que la volta complerta ha sigut de 1h 22 min.

FITXA:
Bracons - Puigsacalm: 48 min
Puigsacalm - Bracons: 34 min
Temps Total: 1h 22 min
Distància: 8,2 kms
Desnivell: 549+/549-

Enllaç Strava: https://www.strava.com/activities/1012353326

dilluns, 15 d’agost del 2016

10 kms de Running Per Puigcerdà

El dilluns dia 15 d'Agost es disputava la 4ª Dream Runners a Puigcerdà. Era una bona ocasió per apuntar-se a una cursa i veure sobre el terreny que tal estava de forma.

El Divendres 12, els nanos es van apuntar a la cursa, ja que ells havien de còrrer distàncies curtes i molt assequibles per a ells. 700 metres l'Iker i 1700 l'Erik. Aprofitant que ells s'apuntaven, vaig prendre nota del recorregut de 10 kms i vaig decidir de fer-lo pel meu compte i veure que tal estava abans d'apuntar-me a la cursa.

Així al matí de dissabte vaig sortir d'hora al matí. Sortint desde el Passeig i voltant tot el llac, per baixar en direcció a Sant martí d'Aravó. Abans d'arribar a Sant Martí, la cursa es desvia a la dreta transcorrent per l'anomenat pla d'Enveitg, que durant un tram ressegueix la via del tren per girar de nou a la dreta i retornar cap al Passeig d'on hem sortit. Aquest és el punt quilòmetric 4'5 de la cursa i on hi ha marcat l'avituallament. Val adir que sobre el km3 vaig tenir un 'baixon' molt fort i vaig haver de fer un tram caminant durant 2-3 minuts.

Un cop al passeig el circuit puja en direcció al camp de Futbol i segueix en direcció al nou Hospital. Desde l'hospital segueix un bon troç enllà fins a un petit estany que no coneixia més enllà del camí dels enamorats. Tornada per davant de Rigolisa i ja directe cap a l'Estany de nou.

Vaig trigar 1h 05 min a fer tota la volta, però vaig acabar molt tocat de cames amb la qual cosa no vaig acabar fent la cursa.

dimarts, 12 d’abril del 2011

Més running

Avui una miqueta de running altre cop. La mateixa volta de dimarts passat. Val a dir que avui he trigat 4 minuts menys. Estic força content, ja que en una setmana he fet un bon canvi tot i que segueixo estant lluny de trobar-me fisicament bé.

Haig de reconèixer que avui ja no m'afogava tant ni m'han fet tant mal les cames. De fet dubto que demà hem surtin tantes agulletes com la setmana passada, no obstant encara m'he trobat molt pesat a l'hora de córrer. Hauré de plantejar-me de fer alguna petita dieta just per baixar aquest parell de kgs de més que em fan la puñeta.

dimarts, 5 d’abril del 2011

Apa tornem-hi...

Avui he tornat a córrer de nou després de molt temps sense entrenar gens tret d'alguna sortideta espòradica amb l'Erik.

La qüestió és que per diferents motius mai trobava el moment de posar-m'hi i quan tenia un moment em feia mandra. Avui però, m'he tret la mandra de sobre i he sortit a còrrer. Per começar de nou he optat per la volta clàssica i curta que acostumo a fer sovint, Vilaseca - Borgonya seguint el GR i tornada pel camí que surt del restaurant la Fura (ara Ca la Nana).

En total han estat 28 minuts i mitg un temps que no està malament del tot, de totes maneres he estat molt lluny de trobar-me bé, ja que durant els primers metres m'ha costat molt agafar ritme, em trobava molt pesat (de fet m'he engreixat un parell de kilos aquestes últimes setmanes), em faltava aire, em feien mal les cames,... Res, que anava, feixuc, feixuc. Val a dir que en els trams amb desnivell he anat caminant ja que no ttirava. També he notat algunes molèsties a la zona pectoral on dies enrere vaig fer-me un petit esguinç i sembla ser que no està curat del tot. De tota manera intentare seguir un ritme d'entrenaments ara que ja he arrencat de nou.

dimarts, 1 de març del 2011

Prenent ritme amb l'Erik

De nou he sortit a córrer avui. Aquest cop m'ha acompanyat l'Erik que està de setmana blanca i té festa.

La volta curta a estat sortint de Vilaseca i pujar fins al sot gran per la trialera del 'carro', hem baixat per la pista fins a les escoles i cap Vilaseca de nou. En total 35 minutets.

L'Erik ha aguantat força bé el ritmillo, la veritat es que no m'ho esperava pas.

diumenge, 27 de febrer del 2011

Primer Running del 2011

Aquest matí he sortit a córrer una estona.

Feia més de dos mesos que no ho feia i creia que les passaria molt putes al principi. La veritat es que ja fa un munt de dies que m'hi volia posar, però un dia perque fa fred, un altres perque hi ha feina i un altre per,... en fi que sempre hi trobava una excusa per aplaçar-ho.

La volta ha estat curta, només mitja horeta, trotant cap al xiringuito, borgonya i tornant pel camí del restaurant la Fura. La veritat és que per fer tant de temps m'he trobat prou bé.

A veure si ara que he arrencat agafo una mica de ritme i constància i surto de tant en tant.

diumenge, 12 de desembre del 2010

A peu cap al cros escolar de Sant Boi

Igual que vaig fer l'any anterior, aquest any he tornat a pujar a Sant Boi de Lluçanès a peu desde Vilaseca. Aprofitant que l'Erik habia de correr un cros escolar i amb l'antecendent de l'any passat, aquest any i he tornat. Aquesta any però no hi he anat sol, ja que vaig poder enredar a en Pere perque s'hi apuntés.

Així doncs hem sortit a les 8:00 del matí de casa en direcció a Torelló passant pel GR que duu a la font de Puigroví. Feia una mica de fred a primera hora del matí, però rera la mica de boira que hi havia s'intuïa ja el cel blau, per lo que es preveia un bon dia. Seguim el GR trotant suau fins a arribar al Pelut que travessem i seguim la carretera que porta fins a Can branques. Enfilem la carretera que porta fins a la Rectoría d'Orís agafant les dreceres que estan marcades amb senyals grogues i blanques d'un PR. Un cop a la rectoria seguim per la carretera fins que s'acaba l'asfalt. Aquí decidim agafar una pista a mà dreta per la qual jo no havia passat mai. Seguim sempre alternant el córrer i el caminar en funció sobretot del desnivell.

Aquesta pista que baixa al principi passa pel costat d'una masia que deixem a mà dreta i seguim pel cami. Més endavant, deixem el camí principal per agafar una corriol i comença enfilar amunt per passar pel costat d'una altra mas. Finalment el camí acaba sortint a la pista que porta a Gallifa. 

Un cop al camí reculem un centenar de metres per anar a buscar el camí que puja cap a Sant Boi, el qual està molt humit i enfangat. Fem aquest camí pràcticament caminat, ja que puja bastant. Arribant al capdamunt del camí s'ens creua un senglar a poc metres davant nostre i que per sort està a l'altre costat de la tanca. Déu n'hi dó si n'es de gros el bicho!.

Arribem un camí per la dreta aniriem a buscar el camí dels Munts i Sant Boi i a l'esquerra la pista de Sant Salvador. Decidim seguir per la dreta i baixar a buscar la pista de Sant Salvador la qual trobem al cap de pocs minuts. Un cop a la pista girem a la dreta, en direcció contrària a l'ermita aquest tram el fem corrent, i seguim trotant fins a trobar una pujada de ciment que trempa fort. uns metres més endavant tornem a rrencar i trobem el desvio a mà dreta que porta per una pista cap a Sant Boi. Aquest camí enllaça amb el que bé de Gallifa uns metres més endavant. Just trobar l'enllaç, pocs metres endavant sortim de la pista i agafem un corriols que baixa de dret fins a Sant Boi a través d'uns camps i que ens porta ben bé fins a la zona esportiva on es feia el Cros.

Arribem al cros amb un temps aproximant de 2h 10 min. amb una distància total de 14,5 Kms i mes de 800 de desnivell positiu acumulat.


Més tard i ja dirntre del cros escolar, l'Erik va córrer la seva cursa que era un total de 1050 metres, en la que va quedar 14è. També l'Iker, el xic de casa va fer el seu debut en el cros corrent sense problema la recta que els hi fan córrer als més petits. Finalment, jo vaig avabar per córrer la cursa per als pares, que constava de una volta al circuit gran (1050 metres com l'Erik) i que la veritat s'em va fer molt llarga, i és que la gent va sortir a sac i a penes vaig poder aguantar el ritme dels de davant uns pocs metres. al final 7è de 10 corredors.

divendres, 10 de desembre del 2010

Running al Sot Gran

La volta d'avui l'he començat des d'un lloc diferent a l'habitual. Si bé sempre acostumo a sortir de casa quan corro entre setmana, avui tot aprofitant que havia de deixar el cotxe a les 9:00 a la dona he sortit des de l'avinguda del castell.

He enfilat carrer amunt en direcció a Sant Vicenç i he anat a buscar els colegis, des d'allà amunt per la pista fins a arribar a la casa del Sot Gran i un cop dalt he baixat cap a Vilaseca per l'altre costat de la pista.

En total hi he estat 32 min a fer 5 Kms  amb un desnivell de 132 metres

dimecres, 8 de desembre del 2010

Entreno en alçada

Aprofitant que aquest pont era llarg, vàrem pujar amb la família a passar uns dies a Puigcerdà, i ja que estava allà res millor que fer un entrenament en alçada (si més no més alçada de l'habitual).

Diumenge doncs aprofitant que tenia la tarde lliure i que no feia excessiu fred, vaig sortir a còrrer una miqueta. El dia abans havia confeccionat una ruta amb el Compe GPS que vaig carregar al Garmin. Una ruta d'uns 12 Kms amb un desnivell de tan sols 160 metres, ideal per rodar.

La ruta havia de seguir bàsicament el recorregut de la mitja marató de Puigcerdà, però retallant  alguns Kms, ja que ara per ara no sé podria fer 21 Kms amb unes condicions òptimes.

Així doncs un cop llest  i a punt engego el GPS i començo a caminar vora l'estany. En principi el GPS no em pilla els satèlits suposo que degut a que el cel està molt i molt tapat. Espero una mica mentre començo a córrer per la baixada en direcció a Sant Martí d'Aravó. Passen un parell de Kms i el GPS continua mort, així que decideixo apagar-lo i anar per feina.

Aviat em comença a sobrar roba. De fet m'he abrigat massa, no fa gota de fred i el paravent ara em fa nosa. Em lligo el paravent a la cintura i guardo el GPS i les claus de casa com puc entre la butxaca del maïllot i el portabidó. Arribo a la Torre del Remei i Bolvir, travesso la N-260   i segueixo en direcció a Talltorta. Em costa una mica d'agafar el ritme tot i que porto vora 4 kms.

Un cop passat Talltorta giro a l'esquerra per una carretera on passen pocs cotxe que ja va de retorn a Puigcerdà, estic a meitat de camí i porto un 6 kms aprox. Un parell de kms més endavant agafo un trencant a mà esquerra en direcció a Ventajola (trencant que no hauria d'haver agafat), el qual em porta a un petit nucli amb quatre cases on el cami es parteix en dos i decideixo gira cap a l'esquerra (un altra cosa que no hauria d'haver fet). Durant uns minuts troto trepitjant neu tova i entre camps i cases de pagès fins que per art de màgia el camí desaparèix. Giro cua i desfaig el camí fins a Ventajola de nou on en comptes de tornar a buscar la carretera bona decideixo agafar el trencant de la dreta ( nou error). Si bé la direcció és la correcta, (direcció Puigcerdà), El camí és ple de paranys. 

Aquest tram de camí és ple de basals enormes glaçats que van a banda i banda del camí. alguns m'atreveixo a creuar-los per sobre el gel, alguns simplement els vorejo, i en algun he tingut que fer autènticas malabarismes entre els arbres, recs i demés per sortejar-los sense mullar-me.

Arribo a una mena d'urbanització que suposo que serà la part nova de Ventajola, ara ja corrent de nou per asfalt i segueixo en direcció a la carretera de Guils de Cerdanya travessant de nou la N-260. Désprés d'uns metres per la carretera de Guils em desvio a la dreta per passar de nou per Sant Martí d'Aravó. Ja sóc pràcticament a Puigcerdà, només em queda la dura pujada fins l'estany, la qual haig de fer-ne algun tram caminant.

Finalment arribo a casa després de 1h 33 min, amb un total de 14,5 Kms (dels 12 que havia de fer en un principi).

dimarts, 23 de novembre del 2010

Running al Castell dels Moros

Avui feia fred, molt fred. Volia sortir i fer la mateixa volta que els dies anteriors amb alguna variació, però finalment he decidit cambiar de traçat i anar a buscar el solet per sortir de la boira.

He pujat per la pujada de la Grinsa amunt. Costa molt de fer aquesta pujada en fred i he arribat als colegis, l'intenció era seguir pel passeig fins a Sant Vicenç, però a mitg passeig he agafat un camí a mà esquerra que puja en direcció al Castell i que enllaça amb el camí que va de darrera els colegis a Sant vicenç. Des d'aquí he reculat de nou als colegis per pujar per la pista en direcció al Sot Gran i m'he desviat a la dreta per agafar el camí que puja al Castell per la cara Nord. 

Un cop a dalt del castell he baixat pel camí bó i a l'alçada del Mas Grau he girat a l'esquerra per allargar una mica la sortida i trotar uns quants kms doncs lógicament bona part de la pujada al castell no l'he fet corrent si no caminant a pas lleuger. He trotat fins al Mas Vilar. Allà en comptes de seguir recte cap a font de nogueres he entrat al poble i he tornat de nou pel camínet cap als colegis. Baixada de nou cap a Vilaseca i a casa.

En total han estat 47:25 min i uns 4-5 Kms amb força desnivell.

diumenge, 21 de novembre del 2010

Running i digestió mala combinació

Aquesta és la conclusió a la que he arribat avui. El fet és que he sortit d'hora a la tarda a córrer una mica. En principi havia d'haver-ho fet al matí, però la mandra a pogut més que jo.

Així doncs un després de dinar, només mitja horeta més tard, he sortit a córrer. La ruta ha sigut la mateixa del dimarts passat, aquest cop amb el GPS per comprovar els Kms i desnivell que hi ha.

Durant quasi tota la sortida no m'he sentit massa fi. I és que la paella que m'he menjat per dinar m'ha anat donant voltes per l'estómac fent que no anés cómode en tota la sortida. Hi havia estones que s'em pujava l'arròs fins a la gargamella!!.

No obstant, avui, a part d'això m'he trobat prou bé, ja que en les pujades no em notava tan pesat com l'altre dia. El temps que he tardat a fer la volta ha estat molt semblant 42 min. en fer 7 kms.

Arribat al Km 7 però m'he dit - que coi i si provem de fer-ne 10?- i així ho he fet. He seguit en direcció a Borgonyà pel camí que porta al rest. la Fura i he atravessat tot el poble pujant en direcció al cementiri. M'he desviat avall just abans d'agafar la pista que porta al cementiri per anar a sortir al costat del riu que he resseguit ja fins a cas passant pel Txiringuito del camp de futbol. Al final, als 10 kms he parat el crono amb 59 min. Llavors he caminat uns 500 metres per recuperar l'alè, ja que l'ultim km havia apretat una mica i l'ultim km l'he acabant trotant suau.

En definitiva una bona volta prop de casa. 11 Kms en poc més d'una hora i 550 de desnivell positiu acumulat




dimarts, 16 de novembre del 2010

Comença temporada de running 2011

Feia dies que no sortia a córrer, concretament desde principis de setembre en que vaig córrer a la cursa de la Ges Extrem, i avui he decidit de treurel's-hi la pols a les sabatilles que estàven tristes al fons del sabateri començar a preparar la nova temporada de running.

Cal dir abans de tot que avui tinc unes agulletes de collons, i no pas de córrer ni d'haver sortit amb la BTT. Ni tan sols de fer una sessió de Spinning a casa el cap de setmana. No, tinc agulletes de fangar l'hort!.

Si bé no és una activitat catalogada com a esport a l'aire lliure, crec que és prou dura per als pobres que no estem acostumats a treballar el tros. Diumenge vàren ser força les hores que vaig estar clavant l'aixada i ajupit treient males herbes, i és per això que porto un parell de dies amb unes agulletes a les cuixes (crec que és la zona dels Isquios).

Així doncs avui tot i les agulletes he fet pit i collons i a trotar una mica. Al principi costava força trotar i agafar ritme, ja que a part de la càrrega muscular, arrenco en pujada sortint de Vilaseca en direcció als colegis pujant per el pedrís de darrera el polígon. He enfilat fins al Mas Grau on he girat cap a la casa del Vilar i en direcció a la Font de Nogueres que li he donat la volta. acte seguit de tornada he entrat a Sant Vicenç i he baixat cap a l'Hípica fins a la carretera de Sant Pere per pujar de nou a Sant Vicenç per la carretera nova i ja tornada de dret cap a Vilaseca per la baixada de la Grinsa.

Ha set una volteta curta d'uns 7 Kms i 42 Min . pels voltants de Sant Vicenç de Torelló. Tot i tenir agulletes m'he sentit bé de cames. No tant pel que fa a la respiració, ja que a les pujades m'amorrava una mica massa i hem costava d'aguantar el ritme. No obstant durant tot el recorregut he sabut trobar un bon ritme (no massa alt) que m'ha permés aguantar bé. D'altra banda la posició i la petjada també he intentat controlar-les ja que vull mirar de millorar aquest aspecte per evitar futures lesions i sobrecàrregues, ja que sempre acabo tocat per aquest motiu. 

Ara m'he proposat intentar seguir una rutina d'entrenaments (córrer un parell de dies a la setmana) a veure si millorem.

diumenge, 19 de setembre del 2010

Ultim entreno al Delfin Verde 2010

Això s'acaba. La temporada de càmping vull dir. Ja només queda la setmana vinent, la qual dubto que surti a córrer, i s'haurà acabt fins l'any vinent si deu vol.

Per tal de despedir la temporada com cal he sortit a fer la típica volta de running que he estat fent aquesta temporada, Carril bici - Mas el Pla - Crtra. de la Gola - Rest. Picasso - Càmping.

Durant tota l'estona m'ha semblat com si hem faltés una mica de 'xispa' per dir-ho d'alguna manera, ja que les sensacions no han estat massa bones en cap moment, tot i això els temps parcials no han sigut dolents al igual que el temps final que ha estat de 41min 22seg. 

diumenge, 12 de setembre del 2010

6ª Duatló de Bellmunt

Avui finalment ha arribat el dia de la Duatló. Un dia que mesos enrera esperava amb ganes perquè em trobava bé fisicament, però que un cop que ha arribat el dia no tenia gota de ganes de correr.

El fet de que la duatló sigui a principis de Setembre fa que, o et poses les piles durant les vacances o les passes realment magres, i a l'Agost ja se sap que costa de fer entrenos de qualitat.

En fi al gra. Al matí he passat a buscar en Jaume a les 7:20 per ser a primera hora per recollir dorsals i evitar aglomeracions. A la plaça he pogut parlar a en Carles del blog bttatope. Hem parlat amb alguns dels membres de l'organització que aquest any corria a càrreg del C.E. Serragrenyada. En Ferran, en Patxeta i en Pla i ens han desvetllat algunes de les sorpreses que ens guardava el dia i acte seguit hem tornat a casa per canviar-nos.

Com que tenia una bona estona abans de pujar cap a Sant Pere de nou he aprofitat per posar-me un DVD amb un recull de fotos que tenia d'altres curses i duatlóns que hem fet amb la colla per veure si hem pujava una mica la moral i em motivava una mica.

A les 9:15 ja erem preparats a la línia de sortida sortida, petit briefing per part de l'organització (de cara a l'any vinent l'haurien de millorar, ja que va ser algo escuet). A les 9:30 sortida de la cursa. Els primers metres han set neutralitzats degut a les obres que es fan a Sant Pere, però un cop ja a la sortida del poble marica l'últim.

La pujada per Pedroses com ja és habitual en els darrers anys, no se m'ha fet pesada, jo patia molt per el tram en BTT, però he pujat força bé fins a arribar a la carretera. Aquest any no hi ha hagut tant embus com en l'any passat. De la carretera cap a munt he pujat fins a arribar a l'Alzina gran amb el plat petit però jugant amb els pinyons, així donava més cadència a les cames i no carregava tant la musculatura al arrencar tant en fred. En arribar al descansillo ja se senten els crits de la gent que hi ha a les últimes rampes. La cridòria és impresionant. Arribo al pàrking i ara em toca la part més dura de la pujada les cuatre rampes amb desnivells de fins al 24%. Les rampes estàn a petar de gent, no havia vist tanta gent en els cinc anys que fa que es corre la duatló. A la part més dura, a la segona curva hi havia la majoria de la colla de la Ges Extrem animant, així que baixo un parell de pinyons per quedar bé amb els companys, je, je, je,... Finalment arribo a Bellmunt amb un temps de 50 min 07 seg. un parell de minuts més ràpid que l'any anteriror.

Faig la transició força ràpid, (és una sort tenir a la dona dintre de l'organització i a sobre a dalt a Bellmunt). M'entretenc a veure una mica i començo a córrer avall per les escales.  Baixem pel dret, per on es feia l'arribada els anteriors anys i en aquesta baixada tènica i amb molt desnivell adelanto a uns quants corredors, des de dalt sento com els companys de la Ges Extrem m'animen des de les rampes.

Creuem un pont fet expresament per a la ocasió per no creuar-nos amb els de les bicis que encara pujen i segueixo baixant. Les baixades tècniques a peu són la meva especialitat, però noto que avui no puc anar tan ràpid com altres dies, em falta fondo. Agafem un cami ample, i en tocar una branca amb el cap m'adono que m'he oblidat de treure'm el casc, quina putada, hauré de córrer amb ell durant tota la cursa! he anat ratlladíssim tot tram. Seguim el camí que aviat s'enfila una mica per sortir al davant mateix del camí de les fulles on girem cap a la dreta per agafar la baixada que ens portaria cap al serrat. La baixada té un gran desnivell i és plena d'arrels i fulles. Al final del tram  hi ha en Toni Font que fa de control i ens desvia cap a la Vall m'hi paro un parell de minuts a fer petar la xerrada. No em bé d'aquí a mi a més vaig petadillo. Aprofito per fotre'm un gel.

Després d'un tram de baixada on puc trotar arribo a la Vall i enfilo cap a la Tosca de Degollats. Durant aquest tram hem sento totalment buit, però passada la tosca el gel fa el seu efecte i encaro la pujada cap a Hi-Era-De-Massa, on hi ha l'avituallament, força més bé faig la pujada prou 'alegre' inclús aconsegueixo trotar força estona en les parts més planeres del recorregut i algunes que no ho són tant.

El traçat s'aparta del camí i entra en un estret corriol que enfila dret pel mitg del bosc. - On collons és Hi-Era-De-Massa?. La pujada es fa llarga. Aquest tram vaig pràcticament amb l'Ernest Arnau que l'he passat a la pujada de la Tosca.

Arribem a l'Avituallament. Aprofito per hidratar-me bé i omplir les ampolletes del cinturó que ara van buides. Em menjo un parell de talls de Síndria. - Ostres que bona! - i segueixo el camí corrent per la pista que planeja durant un Km i mitg aprox. Començo a caminar de nou quan es torna a enfilar el cami dret a munt, ara és l'Arnau qui passa davant i pujem junts fins a trobar el camí de la Serragrenyada, que resseguim en direcció al Santuari durant uns metres, fins que trobem un control que ens fa baixar per l'altra vessant de la muntanya avall.

La baixada és molt dreta, de les que a mi m'agraden, i baixo foll cap avall passant a una dotzena ben bona de corredors fins que el camí comença a planejar i mica a mica vaig perdent gas. El camí fins arribar a la carretera s'em fa llaaarg, molt llaarg,... però finalment hi arribo.

Un cop a l'asfalt ni em plantejo de trotar, segueixo caminant cap a buscar el corriol de pujada cap a Bellmunt, abans però m'aturo a veure un trago d'Aquarius que m'ofereixen uns espectadors que ja baixaben.

Enfilo el camí cap a la transició, ja només queden uns metres, ara vaig junt amb en Pep Font i una noia rossa que ja fa estona que ens anem adelantant. En els últims metres abans del Pàrking, en una grimpada noto una fiblada a la cuixa esquerra, sens dubte un avís de que si no vigilo tindre unes rampes de collons, així que afluixo el pas en els últims metres abans d'arribar a dalt. Al parking m'ofereixen una garrafa d'aigua, que accepto de bon grat, vevent i tirant-me bona part d'aquesta per sobre. Ara si encaro les escales i arribo a Bellmunt.

Faig una paradeta per veure de nou, fa molta calor i estic bastant fos, però em sento amb forces per fer una baixada en BTT força bona. La Mónica m'ajuda amb la bici i les sabates, em depedeixo i tiro cagant llets cap avall. El primer obstacle, l'entrada al camí de les fulles salvat sense problemes. segueixo fins a la porta posant peu a terra un parell de cops. Aquí bé lo bo. La baixada de les fulles sempre és ple de gent esperant que te la fotis, i sempre hi ha força caigudes. Jo tot i que sóc força agosarat no prenc riscos innecessaris. Aconsegueixo arribar quasi fins abaix. A la part final hi ha un corredor estirat a una camilla amb els sanitaris que no pinta gairebé.

Arribo a la pista que duu a la Vall. cada any està més tocada, però aquest any s'ha de reconèixer que hi havia alguna traçada força neta. Després de molts de rocs i mal als braços arribo a la Vall i pedalo fort pel camí de forat Micó avall adelantant uns quants corredors en la part inicial de la baixada. Per sort és un tram que em conec molt i molt bé. Travesso el riu vàries vegades sempre vigilant ja que si et despistes o toques els frens t'en vas fijo a l'aigua.  Arribo al final del tram i travesso la carretera per seguir cap a la riera atravessant de nou el riu un parell de cops. A les cases de la riera es distingeix un globus que calculo deu indicar que falta 1Km aprox. Pujo la duríssima rampa de la Riera, que per sort és asfaltada i arribo a Sant Pere. L'organització ens tenia preparada una petita sorpresa però abans d'acabar i ens desvien per passar per darrera el poble fent una nova rampa on al capdamunt hi veig al Jordi de Tracks del Diable i família fent de control. M'animen fort però em diuen que no tenen cap birra fresca casum l'ou!.

Finalment, després de 3hores i divuit minuts entro per línia de meta totalment fos, però satisfet d'haver acabat aquesta duatló tan dura i que ja d'entrada em trobava desmotivat per córrer-la. 

De totes maneres, FINS L'ANY QUE BÉ!!

dissabte, 4 de setembre del 2010

Cursa de Muntanya Ges Extrem 2010

Aquest matí he corregut a la 2ª cursa de Muntanya  Ges Extrem. Enguany, el traçat recorria tota la serra de Bellmunt. De fet es tractava de pseguir tot el camí de la Serragrenyada des de el revolt que hi ha abans d'arribar al trencant de Pedroses, passant pel coll de Duec. Un cop a Bellmunt, baixada per el cami vell fins a la mare de Déu i seguint per la carretera fins a l'Arribada. En total uns 7,5 Kms aprox i uns 550de desnivell positiu.

No vàrem ser gaires en la convocatoria de la cursa de running d'enguany, només 9 corredors. Alguns no vàren venir perque era festa major a Sant Vicenç, d'altres es van estimar més sortir amb la bici i d'altres es van quedar a casa.

Així doncs a les 9:40 es va donar la sortida amb un bon petard com ja és habitual en les curses de la Ges Extrem. De bon principi en Jaume va sortir com un cohet i la resta a intentar seguir-lo. Els primers 200 metres comencen an baixada però de seguida el camí s'enfila cada cop més dret cap amunt he pogut mantenir trotant una bona estona tot i la pendent forta que hi havia, gairebé fins a la tanca de ferro. Fins aquí hem mantenia en 6ª posició i bastant a prop de la Nuria i en Pere 4rt i 5è en aquell moment, per darrera tenia encara 3 persones més al darrera en Sam que sabia que m'inetaria apretar a la mé mínima, en Xevi i l'Ana que tot i que era el primer dia que venia hem constava de que en aquest tipus de curses és molt dura i molt ràpida.

He entrat al trencant de coll de Duec i he trotat tota la part més plana del principi, però a la que s'ha començat a enfilar fort he seguit a peu. De seguida he notat la forta xafogor que feia i això ha fet que hem costés una mica de recuperar-me, ja que ´tot i no portar el pulsometre notava que anava altíssim de pulsacions tota l'hora, (suposo que el costipat que he arrossegat aquesta setmana també hi ha ajudat) i en alguns trams que eren quasibé plans i que hagués pogut córrer, he tingut que seguir caminat per recuperar una mica. Aviat l'Ana m'ha atrapat i he intentat seguir-la però m'era impossible, ja que en cambiar de baga i començar a carenejar, m'he trobat completament buit.

He aprofitat per prendre'm un gel i quasi el trec tot de lo calent que estava. He fet un esforç per mantenir-lo dintre i així a veure si hem recuperava. No falla aquestes potingues són la óstia (o simplement pura psicologia), peró en uns minuts ja m'he anat trobant amb més forces i a mida que m'acostaba a Bellmunt m'animava més. Aviat he vist les antenes i això m'ha donat ales  per accelerar el pas una mica.

A dalt a Bellmunt hi havia l'Emili amb el beure. hem diu que l'Ana ha passat fa uns sis minuts. Uff! - penso impossible d'atrapar-la encara que no em pari, així que bec força i m'ho prenc amb calma. Un minutet i poc més tard arriba en Sam, així que m'acabo el got que tenia ràpid i tiro avall abans que ell, no estic avui per haver-me-la de jugar a un nou esprint com l'any abans.

Söc conscient de que a la baixada per el corriol puc treure-li algun minutet a en Sam si vaig ràpid, no obstant com que no el tinc a vista, baixo ràpid però asegurant molt on poso els peus, talonant per no carregar la musculatura en excés i traçant bé a les curves.

Faig una baixada perfect, sense entrebancs i a més força ràpida, una de les millors que he fet mai en relació velocitat/seguretat per entendrens. Arribo al pedronet i ja és tot carretera com que no tinc a ningú davant ni al darrera a la vista hem deixo anar avall sense apretar massa per no castigar massa les cames. Finalment arribo amb un temps de 1:03:15. Un bon temps ja que volia rondar l'hora tot i això em queda un regust agredolç ja que creia que podria haver fet menys. En fi un altre dia serà.