Sotideta dura la d'avui en cuan a desnivell, doncs hem pujat al Taga per la vesant nord amb un km vertical que déu n'hi dó.
Hem sortit de Ribes de Freser pasades les 8 del matí. L'expedició d'avui la formàvem en Pere, en Joan en Jaume, l'Iker i jo. Pujem de la part baixa de Ribes fins a trobar la zona esportiva on anem a buscar un camí que s'enfila dret enmig d'un bosc frondós i humit. Agafem algunes dreceres durant la pujada, cambiant el camí, que al principi es una pista relativament ampla per corriols i senders molt més trencats i amb molta pedra i arrels, el qual sumat amb l'humitat fa que s'hagi d'anar amb compte de no relliscar.
Al cap d'un parell de kms, sortim a un camp on hi ha uns antics bunquers i on hi ha una senyall indicadora. Prenem el camí que enfila de dret per una pista en mal estat i que ens porta deixar el bosc enrera i sortir a descobert.
Des d'aquí, podem veure la dura pujada que ens espera tot resseguint la tanca. Amb poc més de 1km i 400 metres de desnivell aproximadament s'ens acosta una apretada forta.
Enfilem aquest km vertical, amb rampes de més del 40%, l'Iker es posa al capdavant marcant un ritme de pujada alegre, en Jaume i jo el seguim de prop mentre en Joan i en Pere es queden més enrera. La pujada es una tortura per a les cames, tot i això l'Iker que segueix davant no defalleix i manté el ritme, jo poc a poc vaig perdent una mica de terreny, mentre que en Jaume s'enganxa a ell al capdavant.
Un cop es suavitza la pendent veig com l'Iker i en Jaume arrenquen a trotar fins a fer cim, jo faig el mateix un cop sóc dalt, tot i això, m'han tret prop d'un minut.
Fem parada al cim del Taga per carregar forces, mengem un petit entrepà mentre esperem que arribin els demés. Com és habitual, al cim hi ha força gent i més tenint en compte que avui es la Diada.
Un cop hem recuperat forces i hem carregat piles, prenem el camí de baixada. Baixem pel dret, sense anar a buscar camí de cap tipus, per la banda més dreta possible i en direcció a Pardines, per anar a trobar una pista que es veu força avall.
Un cop a la pista comencem a trotar una miqueta, aquesta està molt trencada i plena de pedres i s'ha d'anar amb compte. Seguint la pista enllacem amb una nova pista, aquest cop molt més ampla i més compacta que ens permet trotar una mica més i millor.
La pista segueix fent petits tobogans però amb tendència a anar baixant, ara ja enmig de bosc de nou. El camí es va decantant mica a mica en direcció Oest, deixant Pardines de banda i encarant-nos cada cop més cap a Ribes de nou.
Ara ja fem tot el recorregut corrent, amb en Jaume al capdavant marcant un pas alegre, l'Iker i jo intentant seguir-lo i en Joan més enrera ja que avui anava tou després d'alguns dies parat, en Pere baixava a cavall entre els dos grups.
Enllacem amb una pista enporlanada que ens porta al camp dels bunquers que haviem trobat a principi de la sortida. Ara ens queda la baixada per les dreceres, que es dreta i tècnica. Com sempre em poso davant en aquest tipus de baixades, l'Iker i en Jaume em segueixen d'aprop. A mmitja baixada, l'Iker rellisca i te una caiguda, per sort només té unes rascades i algun cop.
Seguim avall, queda poc més d'un km per arribar, tot i això, l'Iker deu estar una mica adoorit perquè ha baixat el ritme de baixada.
Arribem finalment a Ribes sortint de nou a la zona esportiva, des d'on baixem de nou fins al pàrking.
