Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Competicions. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Competicions. Mostrar tots els missatges

diumenge, 8 d’agost del 2021

Cursa del Fau '21

 Avui, l'Iker i jo, hem corregut una nova cursa, la cursa del Fau de Maçanet de Cabrenys. Ens hem inscrit a la cursa curta de 9 Kms.

El matí no ha començat massa bé, doncs desde primera hora he tingut 'problemes intestinals' la qual cosa m'ha fet passar un mal camí d'anada desde casa fins a Maçanet. Tot i això hem arribat a maçanet amb temps de sobra per recollir els dorsals i poder escalfar una mica.

A les 8 del matí hem vist sortir la cursa llarga de 21 kms i seguidament hem fet l'escalfament previ a la nostra cursa. Vint minutets i ens hem colocat al box de sortida. Hi ha molta gent inscrita en aquesta cursa i ens hem posat força endavant, a més hi ha força canalla que es coloquen davant de tot. Parlem amb l'Iker de fer una sortida ràpida durant el primer quilòmetre que segons el perfil, és amb desnivell negatiu.

Sortim a les 8:30 puntuals i apretem fort els primers metres intentant avançar posicions, ja en els primers metres tenim que pujar unes escales on es fa un petit tap. Les escales fan una selecció de corredors i ajuden a estirar el grup. Seguim per una pista en baixada que ens enllaça amb un corriol que ens porta a travessar el riu.

Passat el riu comença la pujada, sempre per corriols. Trotem durant bona part de la pujada, tot i ser llarga el desnivell no es exagerat i podem trotar una bona estona alternant el caminar en els trams més durs.

Arribem a la part més alta de la cursa sobre el km 4 aproximadament i baixem fins a trobar el primer avituallament situat uns 500 metres avall.

Des d'aquí seguim planejem una mica, l'Iker es queda una mica enrera ja que li entra flato. El camí segueix un parell de quilòmetres en baixada, sempre per corriols fins a trobar un segon avituallament en el km 7,5.

Des d'aquí el camí va fent puja-baixes per corriols tècnics que ens porten de nou a la part baixa i que ens fa reseguir el riu durant una bona estona. Un cop passem el riu, el camí torna a pujar de valent, l'Iker a aconseguit atrapar-me i es posa davant. Aquesta última pujada es fa durilla, tant per el cansament acumulat com per la calor que comença a apretar. 


Acabada aquesta pujada ens queda ja menys d'un km, seguim trotant per una zona planera i baixem a la pista que hem passat a l'inici de la cursa. Aqui veig a la Mònica fent fotos, aixi que dedueixo que la arribada està a prop. Em giro per animar a l'Iker però no el veig, s'ha tornat a quedar enrera.

La pista porta fins al camp de futbol i a l'arc de meta, on arribo amb 1h 05min. Un cop atravessat l'arc, espero a l'Iker que arriba un minut més tard.

https://www.strava.com/activities/5756762532

FITXA:
Temps en moviment: 1h 06min
Distància : 9,4 km
Desnivell : 
327+

dissabte, 3 de juliol del 2021

Trail de Sora '21

Sortida puntual a les 9, i enfilem els primers metres de pista intentant agafar bones posicions, doncs sóc conscient que un cop entrem al primer corriol de pujada serà difícil d’avançar posicions. Entro al corriol darrera del grup de les 3 primeres noies on hi ha l’Ana Guiteras, i sabent que es una bona escaladora intento mantenir el seu ritme durant la pujada.


La pujada té la seva tela i la calor no ajuda gens,tot i això miro de fer corrents la major part de trams amb poc desnivell. A mitja pujada atrapo a l’Iker que a afluixat bastant, diu que té una mic de flato i que per això ha baixat el ritme. 

Arribo al capdamunt de la primera pujada, i tot i que he perdut algunes posicions i se m’ha escapat el grupet que duia al capdavant, veig que vaig molt per sota del temps que tenia previst, aproximadament uns 10 minuts.

La baixada es fa per un corriol tècnic tot i que no és massa llarg. Aconsegueixo contactar de nou amb el grup que tenia davant tot i haver conservat una mica a la baixada. Sortim una pista que ens ha de portar a l’avituallament i durant el tram de pista perdo de nou contacte amb els de davant i arribo sol a l’avituallament. Serà possible que en tant poc tros m’hagin tret tant?

Omplo d’aigua segueixo per iniciar la segona pujada, la qual em fa mes respecte. El sol apreta cada cop més fort i l’ascensió es fa feixuga. A penes si puc trotar alguns metres de tant en tant i darrera meu hi ha un corredor que sembla que em va retallant distàncies.

Aquesta segona pujada té sorpresa, i una d’agradable, doncs han retallat ben bé 1km de pujada, així que sense gairebé adonar-me’n apareixo a la pista de baixada. Des d’aquí sé que em queden prop de 4 km, quasi tots de baixada així que em llanço pista avall intentant conservar una mica doncs veig a venir que se’m farà llarga.

Vaig sol pràcticament durant tota la baixada, ningú al davant ningú al darrera així que em relaxo una miqueta i afluixo una mica per guardar forces per la pujada final. A poc més de 1km per arribar, m’atrapa l’Iker que està molt més refet i que ha fet una bona baixada i seguim junts la resta del camí, em diu que per darrera tenim en Toni dels Rurals no massa lluny.


Arribem a l’entrada del poble i ens toca pujar fins la part alta on hi ha l’arribada de meta. Fem caminant la pujada forta del carrer principal doncs, no es veu ningú al darrera nostra en molt metres. Un cop ja a l’alçada de l’església tornem a trotar i ja no parem fins a travessar l’arc d’arribada, el qual travessem plegats marcant un mateix temps final  de 1h 03min. i obtenint les posicions 34 i 35 de la general.


En resum, una cursa maca, marcada per la calor que l’ha fet bastant més dura del que semblava a priori, en la qual he tingut bones sensacions durant tota la cursa tot i que m’ha faltat una miqueta de xispa al final.

Destacar també la gran cursa de l’Iker que, tot i l’error inicial d’arrancar un xic massa fort, ha sabut gestionar molt bé la resta de la cursa on a acabat anant de menys a més i aconseguit un 2n lloc en categoria Junior i un bon lloc a la general absolut 

https://www.strava.com/activities/5566561434


FITXA:
Temps en moviment: 1h 03min
Temps aturat: 0min
Temps total: 1h 03min
Distancia: 8,6 kms
Desnivell: 
414+

dissabte, 15 de maig del 2021

Tast, Test del Tastet

S’acosta la cursa dels Matxos, el Tastet de matxos per ser més exactes. Una cursa la qual ja hauria d’haver disputat a l’Abril del 2020, però que a causa de la pandèmia es va ajornar.

Per tan és hora de començar a preparar-la i així he fet en la sortida d’avui. No  he fet la volta complerta, si no que he fet dues terceres parts de la mateixa. El tram inicial (sortint però des de Vilaseca) i fins al Coll que uneix la pujada de les gargantes amb la Serragrenyada i el tram final que va des de el Coll de Duec fins a Vilaseca de nou.

Així doncs he sortit des de Vilaseca en direcció a Borgonyà trotant suaument per travessar la colònia fins al cementiri on agafo el GR. Segueixo trotant sense parar durant tot el corriol fins a arribar a l’inici del pedregar, just passats els neumàtics abandonats.



Faig tot el tram de carena caminant a ritme alegre i intentant trotar sempre que puc, tinc bones sensacions tot i que noto les típiques molèsties a les cames que m’acompanyen últimament.

Arribo a la pista i troto per ella fins a trobar el corriol que enllaça amb la pista de Saderra i arribo amb aproximadament 47 min pel trencant de les gargantes on sol posar-se el primer avituallament de la cursa. Ja tenim la primera referencia del dia. Calculo des d’aquí que fins a arribar al Coll de les gargantes trigaré uns 20 minuts més, així que sense encantar-me m’enfilo gargantes amunt intentant apretar el pas per arribar amb prop d’una hora al Coll.

Arribo al coll amb 1h 5min, ara em queda el tram dur de la ruta amb rampes de fins al 45% de desnivell. Agafo un ritme i miro de no afluixar en tota la pujada, tot i que aprofito per fer una foto quasi en marxa, el dia s’ho mereix.

Acabo el 1r tram al Collet de la Balma del Migó, per un moment dubto entre baixar cap al Coll de Duec que és la idea inicial o pujar fins a Bellmunt. Finalment i en comprovar que no porto cap barreta ni gel, decideixo tirar cap avall de dret.

La baixada la faig sense apretar massa, deixant-me anar, per guardar forces, tot i això marco un bon temps de baixada.

Ja al Coll de Duec, enceto el 3r tram i el faig gairebé tot trotant a excepció d’algun tram en pujada.

Prenc una nova referencia, des de Coll de Duec al Serrat alt hi estic 23 min. De ben segur que el dia de la cursa no baixo dels 30 min en aquest tram,…

Encaro la baixada fins al Sot gran i giro per la pista avall i trotant de menys a més a mida que vaig baixant fins a arribar de nou a Vilaseca i donar per acabat el test.

https://www.strava.com/activities/5299171534

FITXA:

Temps en Moviment: 2h 07min

Temps Aturat: 0 min

Temps Total: 2h 07min

Distància: 14.97 km

Desnivell: 580 +

 

diumenge, 15 de desembre del 2019

Trail La Vall

Avui hem anat a còrrer al Trail La Vall, el qual es disputava a Bellcaire d'Empordà. Ens hi hem apuntat en Xevi, En Joan, l'Edu i Jo a la cursa curta de 13 kms i l'Iker que s'ha apuntat a la de 6km. La qual era el seu debut en solitari en un trail.
Hem arribat d'hora a Bellcaire, amb temps de sobra per agafar els dorsals i anar a fer un cafè. Acte seguit, em anat a escalfar una miqueta amb en Xevi, en Joan i l'Iker mentre esperàvem que arribes l'Edu.

 Ens hem dirigit a la línia de sortida sota l'arc inflable on després de veure la sortida de la cursa llargajaens hi hem preparat. L'Iker havia de sortir més tard en la cursa de 6kms. La sortida ha set una mica caòtica, ja que al final hem sortit plegats els de la curta amb els de la marxa de 6km. amb el qual l'Iker s'ha quedat una mica enrera en la sortida segons m'ha explicat, ja que esperava a sortir 5min mes tar que nosaltres.

En fi, ens posem en marxa i travessem el poble en direcció al Montgrí pels carrers de Bellcaire que desde la plaça són en baixada. Al poc de sortir perdo de vista als companys que es queden una mica enrera. Deixem el poble per una pista ampla que ja puja una mica i de seguida arribem a peus del Montgrí per la banda Oest. Un cop deixem la pista, agafem un corriol que deseguida puja fort, al principi per un camí força fresat i ben marcat. El grup es va estirant mica a mica aprofito les ziga-zagues per mirar enrera. Veig a en Joan que esta pocs metres darrera meu, però ni rastre de la resta,...

La pujada es va fent dura, amb una pendent mitjana del 25%. S'em fa durilla, en Joan m'atrapa i anem uns metres junts fins que mica a mica em va deixant enrera. El corriol es complica a mida que anem pujant, cada cop és menys fresat i cada vegada hi ha més roca suelta fins a arribar al punt en que el camí a penes es un pas entre les diferents roques que hi ha al camí. Cada vegada costa més avançar amb bon ritme al ser tant trencat. Arribo a la part alta, ja es veu el Castell del Montgrí en el següent turó, així que hem de baixar fins un coll per un corriol pedregós on hi  ha un primer avituallament d'aigua. No faig parada, doncs em sento força cansat i no vull perdre temps innecessari, a més porto suficient aigua a la motxilla. Des d'aquí enfilem camí cap al Castell del Montgrí, el qual ja em conec una mica d'haver-hi pujat vàries vegades de quan anavem de càmping a Torroella.

La pujada fins al castell, consta de vàries ziga-zagues molt marcades, les quals faig caminant perque ara mateix no dono per més. Des de les ziga-zagues, veig a en Xevi que puja un parel de rampes per darrera meu i sembla que em va retallant mica a mica. Arribo al Castell on hi havia un control de pas. En aquest punt, porto 49 min de cursa i estem en el km 5 aprox. Voltem el Castell per la cara est i baixem cap a un altre coll. La baixada fins al coll es molt tècnica, amb passos força compromesoson s'ha d'anar molt al cas de no fer-se mal, de fet, em creuo amb un noi que puja que s'acaba de girar el turmell i que ha d'abandonar.

Arribem al coll, aquí hi ha una mica de caos i confusió, ja que no hi ha marques de cursa visibles i alguns corredors tiraven per camins equivocats. La cursa segueix  cap al Montplà, on des d'allà ja quasi tot és baixada fins a Bellcaire. Just baixar del montplà faig una parada per fer un riu i com que en Xevi el tinc a prop, m'espero a que arribi a la meva alçada per seguir junts.

En arrivar, en Xevi porta un trau al cap, segons em comenta, ha caigut al cim del Pig Anill, el cim de la primera pujada, en el tram de roques sense camí. Seguim doncs junts i en pocs metres arrivem al segon avituallament, on bevem una mica i piquem unes gominoles.Fem un parell de rampes de pujada i fem un corriolet molt xulo abans de començar a baixar ja més pronunciadament per una pista ample. 

Sortim de la pista i ens fiquem per un corriol, potser el més maco i divertit de tota la cursa en mitg d'un bosc i seguim enllaçant trams de pista i corriol fins que sortim ja a una pista principal, a les afores de Bellcaire, aquí girem a la dreta seguint a un corredor amb el qual baixavem parlant. De cop i volta deixem de veure marques de nou dela cursa i comencem a dubtar que no ens haguem colat,...Observo que estem deixant l'esglèsia i la part alta del poble, el lloc d'arribada molt a l'esquerra nostra i que ens n'anem apartant, Havia estudiat bé el mapa del recorregut i hauriem d'entrar-hi pel dret. Per tant decidim cambiar de direcció i girem cap al centre anant a buscar el casc antic. Seguim un parell de carrers i retrobem les marques de la cursa, girem per un carrer a mà dreta i entrem ja a l'ultim tram, només ens queda la pujada fins a la línia d'arribada.

Arribem a meta amb 1h 56min. Ha estat una cursa durilla però divertida. Un cop hem arribat, hem acompanyat a en Xevi a l'ambulacia perque li miressin el trau del cap on li posen unes tirites de punts.

Parlant amb la resta, a en Joan li ha anat prou bé i ha fet un bon temps a l'igual que l'Iker en la cursa de 6 kms, en la qual ha entat en tercer lloc de la general (2n Infantil) i la qual ha disfrutat també molt. L'Edu ha arribat una mica més tard que nosaltres i també l'ha trobat força dura.

Acabada la cursa, hem decidit anar al CAP de l'Escala a que li miressin el cop del cap a en Xevi, on després de més d'una hora d'espera, l'han enviat a casa sense a penes mirar-li res.

En definitiva, una cursa dura sobretot per el terreny en que es disputa, ja que no et deixa recuperar-te pràcticament en cap moment i en la qual no pots despistar-te ni un minut.

https://www.strava.com/activities/2933844619


FITXA:
Sortida - Av. #1: 40 min
Av. #1 - Av. #2: 25 min
Av. #2 - Arribada: 51 min
Temps en moviment: 1h 48 min
Temps aturat: 8 min
Temps total: 1h 56 min
Distància: 13,8 kms
Desnivell: 478+/478-

diumenge, 24 de novembre del 2019

Llagostrail '19

Vinga doncs!,... Avui era el dia de la Llagostrail. Una cursa que em feia bastanta il·lusió per deiversos motius. El principal era que correriem junt amb l'Iker, el petit de casa. A banda tenia ganes de fer una cursa al poble on vaig a treballar desde fa ja 10 anys.

Som una petita colla  que anem cap allà. A l'ker i a mi s'ens hi han afegit els Arumí, Pare i fill, i també el meu tiet, en Joan que correrà també la cursa de 13kms. La Mireia, la seva filla, correrà una deles curses infantils. A part, també l'Eduard i en Zuma de la feina s'hi han apuntat.

Així doncs, després de recollir els dorsals i de preparar-nos una mica, fem una mica d'escalfament previ a la cursa i ens posem sota l'arc de sortida després de veure la sortida de la cursa llarga. Donen el tret de sortida i sortim en desvandada. Em poso davant i marco el ritme, ja que els nanos anirien a fondo i quedarien desfondats sino els frenem una mica.

Els primers metres segueixen el carril bici i desenboquen en en un pont que travessa la carretera, on just travessar-lo agafem un primer corriol el qual després de una lleugera pujada, va baixant serpentejant. Deixo passar a l'Iker al davant i que marqui ell el pas, darrera meu van l'Oriol i l'Angel. L'Iker va a bon ritme sense parar de trotar.

 Arrivem al primer avituallament després d'una biaxada força marcada per un corriol de terra i pedra. Portem 36 mins de cursa, el qual es un bon temps. Sortint de l'avituallament tornem a enfilar cap a munt per un nou corriol bastant enfangat, aquest cop, la pujada es més dura, i l'Iker segueix marcant el pas ara molt més alegre, de fet durant la pujada em fa suar la cansalada, i a l'Oriol li costa unas mica també seguir el ritme, la qual cosa fa que ens distanciem una miqueta d'ells. Nosaltres seguim endavant, ja sabem que no els tenim massa enrera i que ja ens atraparan. 

Sortim a una pista ampla de pedra i terra de nou que enllaça de nou amb un nou corriol de baixada. Estem disfrutant molt de la cursa, es una autèntica muntanya rusa de pedres, terra, fang i aigua. Arribem al segon avituallament amb 1h 10 min on ens reagrupem amb l'Oriol i l'Angel.

Just sortir de l'avituallament, hem de travessar el riu. Sense possibilitat de sortejar l'aigua, ens toca mullar-nos els peus. Seguim per la pista i entrem de nou a un corriolet atravessant un altre riu de nou. Ara ja ens hem ajuntat amb els de la curasa llarga. Els Arumí s'han tornat a quedar un xic enrera i decidim esperar-los just sortir del corriol enfangat, ja que es molt estret i no volem fer tap.

Un cop reagrupats, seguim per un nou camí que puja lleugera però constantment. Els nens, comencen a estar ja una mica cansats, però segueixen el ritme. Arribem a la part més alta de la cursa, ara ja només ens queda anar baixant. Primer per una pista amplaque baixa i que es devia a l'esquerra per un nou corriol a través del bosc. Travessem un nou riu i passem per un petit tunel que creua l'autopista per sota, sortint ja  ala banda de Llagostera. Sortim de nou al carril bici, ens queden ja només uns metres. Els nens s'animen i apreten una mica al veure alguns corredors de la llarga que ens adelanten i que els animen, tot i amb això no aguanten gaire i han d'afluixar.

Arribem al pavelló, ultims metres, ara sí els petits es posen a córrer esperitats  deixant-nos a mi i a l'Angel enrera i creuant la línia d'arribada pràcticament a l'esprint.

Acabem doncs la cursa amb 1h 43 min, havent disfrutat molt de la cursa la qual ha set molt divertida i el millor de tot amb els nens contents d'haver-hi pogut córrer.


FITXA:
Sortida - Av. #1: 36 min
Av. #1 - Av. #2: 34 min
Av. #2 - Arrivada: 20 min
Temps en moviment: 1h 30 min
Temps aturats: 13 min
Temps total: 1h 43 min
Distància: 13 min
Desnivell: 317+/317-


dissabte, 12 d’octubre del 2019

Trail del Bisaura

Avui tocava el Trail de Bisaura. Enguany en la versió M de 22kms (a mi m'han sortit 23,5). En aquesta ocasió en Xevi, En Jordi i Jo, comparitm distància, mentre que l'Erik, en Bernat i la Laia han optat per la S de 11 kms. L'objectiu personal per la cursa es intentar voltar les 3h 15min.

Arribem a Sant Quirze mitja hora abans i aprofitem per escalfar una mica per entre els carrers del poble i deu minuts abans de la sortida passem pel control de sortida i ens plantem sota l'arc. 

A les 9:00h ens han donat el tret de sortida, petardo al canto i campi qui pugui!. Fem els primers metres atravessant el poble en direcció Montesquiu per una pista ampla. La cursa, fins al Castell de Montesquiu, al qual no acabem d'arribar-hi. De fet, fins al primer avituallament el track es calcat a l'any anterior. 

Arribo a l'avituallament amb 26' 20", bec un glop d'aigua i reagrupem amb la resta de companys.que arribem practicament a l'hora que jo. Fem camí cap al següent avituallament, a la Farga de Bebié a on tenim un primer tall horari. Faig la primera part d'aquest tram amb pas força alegre, trotant pràcticament tot, però el ultims metres abans d'arribar a l'avituallament vaig una mica tou, tot i amb això faig un esforç per no abaixar el ritme. 
Segon avituallament, portem 47' 30", la previsió era de passar amb 45', per tant, no estamos tan mal, esperem no fotre un pet com un aglà!.

A partir de qui bé lo bó del Trail, la canya brava. Tanmateix, tot i no haver parat massa estona a l'avituallament, just un gotet d'aigua, fem el camí cap a l'avituallament dels Bufadors amb energia renovada. fent els primers metres que sòn de pujada en asfalt per travessar la Farga de Bebié caminant i recuperant una miqueta. 

En aquest tram em sento molt be, corrent entre trialeres, amb tobogans que pujen i baixen molt i molt divertits. El grup s'ha anat estirant, tant, que quan m'en adono en Jordi i en Xevi no els tinc a la vista i s'han quedat enrera. Jo segueixo al meu ritme, convençut que tard o d'hora m'atraparan, ja que encara queda molta cursa per endavant. Aquestes trialeres, acabem de cop en una forta pujada on quasi hem de grimpar i on al capdemunt ens hi espera el tercer avituallament de la jornada. El temps de pas en aquest punt es de 1h 30' 53". Aquí ja vaig bastant per sota del temps que tenia com a objectiu, que era 1:15'. Aquesta última pujada m'ha matat!.

A aquestes alçades, ja tinc la meitat de la cursa al sac i amb ella la pujada més 'Heavy' de la cursa. Aprofito aquest avituallament per menjar alguna cosa i hidratar-me bé i repostar aigua, de pas faig temps per veure si veig arribar als companys. Surto de l'avituallament sense poder veure als companys. 

El tram que correr per els bufadors es simplement espectacular i de gran bellesa paisatgistica. Durant tot aquest tram tinc un nou 'baixón' i em costa mantenir gaire estona seguida trotant. Sortint dels bufadors, m'atrapa en Xevi que va més fresc. Em comenta que s'havia quedat enrera acompanyant a en Jordi que ho havia passant una mica malament en el tram entre Bebié i Beví, però que seguia en cursa al seu ritme. Així doncs seguim endavant amb en Xevi que marca el ritme, sobretot en les pujades on a mi em costa més.

Santa Maria de Besora, el penultim avituallament abans de l'arribada, on passem amb 2h 12' 21". Anem 22 minuts per sobre el calcul previst. Menjem una miqueta i bevem, sense pressa, ens espera encara la pujada al Castell de Besora que no es cosa fàcil després dels kms i desnivell que acumulem a les cames. La pujada es fa dura, tot i això, el fet de conèixer el terreny ajuda  passar-ho millor i un cop passat el castell ja trotem amb alegria per anar a buscar el Pla de Revell, tot i això l'ultima pujada abans d'arribar al pla s'em fa llarga.

Arribem a l'avituallament de Pla de Revell plegats amb en Xevi, si bé ell sembla anar algo més sobrat amb 2h 52' 50". Tenim 23 min per arribar a meta si volem aconseguir l'objectiu marcat, just, però no impossible, haurem fotre-li fort!.  Ens tirem de cap per la trialera avall, a muerte, disposats a disfrutar de la baixada on adelantema força corredors tant de la curta com de la distància de 22kms. No obstant, aquesta s'ens fa llarga, molt llarga,...En Xevi es gira el turmell en un tram relativament senzill de pista, i això sumat a que jo vaig just de fondo, fa que abaixem el ritme una mica per mantenir la mecànica. Arribem a Sant Quirze, fent un descens entre carrerons i escales i sortim al capdamunt del pont, on ja podem veure el call d'arribada, aixi que fem un ultim esforç i entrem corrent al box d'arribada on hi ha un munt de gent  a l'altre costat de les tanques donant suport. Entre aquesta gent i tenim la familia, i l'Iker salta per acompanyar-nos a travessar l'arc d'arribada, el qual passem amb 3h 32'37". 

En resum, una cursa genial, amb un recorregut espectacular. La sensació final, es que he arrivat una mica just a la cursa, ja que, en alguns moments he anat molt tou. A nivell de la colla, tots molt contents d'haver acabat la cursa, i amb l'extra afegit de que tant en Bernat com la Laia vàren fer podi en la distància de 11 kms en les seves respectives categories. Esperem tornar-hi en la propera edició.


FITXA:
Sortida - Font Codineta: 26min
Font Codineta -  Farga de Bebié: 47 min
Farga de Bevié - Beví: 1h 30 min
Beví - Sta Maria de Besora: 2h 12 min
Sta. Maria de Besora - Pla de revell: 2h 52 min
Pla de Revell - Arribada: 3h 32 min.
Temps Aturat: 26 min.
Temps Total: 3h 32min
Distància: 23,50 Kms.
Desnivell: 1.000+/1.000-








dissabte, 21 de setembre del 2019

Trail 3 Batlles

Avui tocaba cursa, concretament el trail que tenim a tocar de casa, el Trail 3 Batlles. Enguany, era la segona vegada que feia aquesta cursa, a part de que durant l'any he fet alguns trams, així que enguany ja sabia on em ficava.

El dia amenaça pluja ja des de bon començament, el qual farà la cursa més divertida. Anem a buscar el dorsal ben d'hora amb l'erik que també corre la cursa. Després de recollir i parlar amb algun coneguts, anem al cotxe a preparar-nos. Tot seguit ens retrobem amb en Xevi i en Bernat que també correran i anem a escalfar una mica abans de passar pel control de sortida.
Sota l'arc de sortida esperant la sortida fem broma del que ens queda per endavant. A les 8h es dóna la sortida puntualment i sortim com un coet. Travessem el poble i ens dirigim en direcció a la zona de les escoles. En Xevi i jo anem plegats mentre que l'Erik i en Bernat van una mica més endavant.

Enfilem per la pista del sot gran la qual deixem al trencant que puja al castell per la zona de pedregar. aqui afluixem i caminem uns metres abans d'agafar el corriol cap a la Palmerola on tornem a trotar de nou fins al Sot Gran, on baixem per la trialera que porta a Vilaseca però que ens desvien  travessant els turons per anar a sortir a la pista que porta a Borgonyà on ja ens espera el primer avituallament just a l'entrada. Arribem en aquest punt amb 32 min.

Sortim de l'avituallament i en comptes de travessar el poble com l'any passat, enfilem una pista que passa per darrera Borgonyà. Aquesta pista es dreta i ens porta a la carena de comadebó. Ja no anem tant lleugers, aquí el desnivell es més pronunciat però seguim amb bon ritme. Deixem Comadebò enrera i baixem cap a uns camps on tenim la pujada més dura del dia fins arribar al Serrat alt, aquí és on l'any passat vaig patir més i avui no és una excepció. S'em fa molt feixuc i en Xevi pràcticament ha de tirar de mi. Arribem al Serrat Alt amb 1h 5 min. Ara toca baixar fins que trobem el següent avituallament. La baixada em va força bé, aprofito els primers metres que són més drets i tècnis per refer-me una mica i fem la resta trotant a bon ritme passant a alguns corredors. Arribem al segon avituallament on hi ha la Mònica i l'Iker. Ens dieuen que l?erik i en Bernat ja fa estona que han passat i que anaven força bé. Ens prenem un temps per veure i menjar alguna cosa i sortim per la pista trotant a estones, però decidim reservar per més endavant.

Comença a ploure, més o menys cuan agafem el trencant que ens ha de dur cap als tres batlles, des d'aqui, tot i sabent que ara bé una pujada llarga però relativament lleugera arrenquem a trotar de nou, corrent pràcticament tot el tram. Ara sembla que jo vaig més fi i haig de tirar una mica d'En Xevi. Arribem al avituallament de 3 Batlles. Bevem una mica i tirem milles, encara ens queda pujar al castell i la pujada es farà dura. 

Enfilem camí cap al castell pujant xino-xano sota una pluja fina. El terreny està moll i rellisca amb el que em d'anar en compte a les parts més tècniques. Coronem el Castell, la feina ja està pràcticament feta, ara queda només un parell de kms de baixada fins a l'arribada. Tirem avall al 'trote ligero' que diriem baixant per la pista que baixa cap al camp de futbol i escoles. Girem a l'esquerra en direcció a Mas Vila, des del qual tirem avall directe cap a l'arc d'arribada, el qual ja veiem uns metres enllà.

Travessem l'arc sota la pluja, en solitari, ja que la majoria de públic s'ha arraserat al pavelló i aturem el crono amb 2h 19min (temps oficial de la cursa).

https://www.strava.com/activities/2726835048

FITXA:
Sortida -  Av. #1: 28 min
Av. #1 - Av. #2: 44 min
Av. #2 - Av. #3: 19 min
Av. #3 - Arribada: 29 min             
Temps en moviment: 2h 00min
Temps aturat: 19 min
Temps Total: 2h 19 min
Distància: 15 kms
Desnivell: 681+/681-

diumenge, 31 de març del 2019

1er Trail d'orís

Avui he anat a córrer al 1er trail d'orís. No en teníem massa informació d'aquesta cursa i de fet me'n vaig assabentar quasi de casualitat.

El fet es que aquest matí, poc abans de les 9h, estava sota l'arc de sortida amb l'Erik i la Laia Rubio esperant a que donessin  la sortida amb força fred al cos i sense haver escalfat gens ni mica doncs hem arribat justos a lloc i els nanos no volien ni sentir parlar d'escalfament.

La cursa a constat d'un total de 22kms i 850m de desnivell positiu, amb un recorregut 'sorpresa' doncs no se n'havia fet public el track.

A les 9:00 puntuals com un clau es dona la sortida que surt de davant de la casa de la vila d'Orís. Just sortir girem a la dreta i baixem per l'antiga carretera durant varis centenars de metres fins a un trencant a mà dreta on ens espera una pista amb una forta pendent, això promet,...

De seguida, l'Erik i la Laia es queden una mica enrere, jo vaig intentant trotar en els trams més plans. Sembla que el cos respon prou bé així que passen els metres i sortim a la carretera, on agafem el PR que puja fins al Castell. Durant la pujada noto molèsties al soli de la cama dreta, així que procuro no forçar massa a les pujades i no córrer més del necessari.

Arribo al Castell on hi ha un control de pas, aprofito per treure'm el paravent que ja em sobra. A la rectoria hi ha el primer avituallament, faig u n got de Coca-Cola i segueixo. Girem a la dreta seguint de nou un PR que ens porta per mig de bosc i que surt a la carretera que puja cap a Gallifa. travessem la carretera i cambiem de vessant, per anar a buscar la part més occidental de Sant Salvador.
Segueixen caient kms entre corriols, camps,... certament la cursa es 'deixa córrer' bastant. Arribo al segon avituallament. Les molèsties al soli han anat en augment i ara vaig pitjor. De fet en aquest punt m'he rumiat seriosament de retirar-me i tirar avall, però que carai,... pit i collons i cap a munt!

Segueixo pujant per una pista ampla que enllaça amb el camí de Sant Salvador. Com que la pujada es pronunciada faig tot el tram caminant però a pas lleuger. Un cop al trencant del camí de Sant Salvador, ja sóc a terreny conegut, sé el que m'espera fins a arribar a dalt, així que apreto una mica, però sense córrer.

Arribo a Sant Salvador, el punt més alt de la cursa i l'ecuador de la prova. Ara toca baixar. A l'avituallament m'ajunto amb L'Eric Sibina i la seva mestressa que van xino-xano. Tot i que en principi volia baixar caminant m'engresco al veure-l's a ells trotar i em deixo anar. El dolor es suportable a les baixades, si bé haig d'anar molt en compte a no carregar en excés la cama dreta.

La baixada es molt maca per corriols revirats tot resseguint els cingles, altre cops seguint marques de GR. Faig pràcticament tota la baixada de Sant Salvador corrent, de fet passo davant de l'Eric i cia. i els hi trec uns minuts durant la baixada.

S'acaba el tram de bosc i sortim a una pista ampla, a on haig d'afluixar i seguir caminant. Ara són ells que em deixen enrere a mi, doncs per la pista em costa molt més de trotar. Passo per l'ultim avituallament sense parar-me.

Segueixo baixant ara enllaçant trams de pista ampla una rera l'altra. M'avança un corredor que tenia davant molt al principi i com que veig que això, caminant, va per llarg, decideixo tornar a trotar mentre hi hagi baixada buscant els laterals on el terreny es més tou.

Arribo a Vinyoles, ja no queda gaire 3kms. Una ultima pujada que ens porta a passar pel costat dels dipòsits d'aigua, conec el camí ja hi he passat a vegades en bicicleta, així que sé el que em queda.

Entro en un corriol i intento trotar a estones,... passada una granja es veu ja la carretera d'Orís i el tram final, així que faig un esforç i torno a trotar de nou, apretant una mica les dents. Surto a la carretera i avall que fa baixada. Miro el rellotge, 2:55min. Em deixo anar carretera avall anant tan ràpid com puc per intentar baixar de les tres hores.

Finalment travesso l'arc d'arribada en 3:02min. molt satisfet per haver acabat la cursa, amb bones sensacions tot i haver corregut tant tocat. Ara toca recuperar-se i preparar-se per una nova fita.


https://www.strava.com/activities/2254056618

dilluns, 28 d’agost del 2017

19ª Travessia a l'estany de Puigcerdà

El Molina Swimm Team
Dissabte es va disputar la travessia a l'estany de Puigcerdà. Despés del debut la setmana anterior a la travessia de Sant Feliu de Guíxols i de la insistència de l'Iker, em vaig a puntar a fer la travessa popular del llac que consta de només 200 metres.

 Sobre les 10.00 vàrem anar cap al llac, on ens vàrem trobar amb en Magí que també nedava en Nil que feia d'àrbitre i la Txell Font del GEIEG.

Després d'un passeig per l'estany per veure com tenien el tinglado muntat i fer temps per recollir dorsals, vàrem anar s fer cua al punt d'entrega de dorsals que en el nostre cas (l'Iker i jo) era a l'altra banda de l'estany.

Moment de la sortida 
Recollit ja el material vàrem anar cap a la zona de sortida de la cursa federada per veure nedar a l'Erik i en Magí. Hi havia una serie de grades muntades en un lateral del llac, i la Mònica havia reservat lloc per l'Iker i per mi a la que estava més aprop de la sortida. Després de veure arribar a l'Erik a la travessa federada, ens vàrem començar a preparar amb l'Iker per a fer la nostra, anat cap a la zona de sortida de nou. 

Un cop sota l'arc de sortida, ens vàrem remullar una mica per tal de no notar tant el contrast de l'aigua que estava força freda (21ºC segons l'organització) i ens vàrem preparar per sortir. 

La sortida va ser algo accidentada.  L'entrada per aquela zona es poc profunda i plena de roques, així que res de tirar-se de cap. Tot i entrar més o menys pla, em faig fer una rascada al genoll sense cap conseqüencia destacable. Els primers metres són heavys, noto de seguida que em falta aire per nedar a gust. La temperatura de l'aigua tampoc ajuda i dona la sensació que s'hagin encongit els pulmons. M'hadono que he sortit massa ràpid deixant-me portar per la gent, he arrencat per sobre del meu ritme i em costa seguir, faig uns metres de braça per recuperar i baixar pulsacions i miro enrera per veure si l'Iker ha sortit bé. El veig uns metres per darrera que va fent, així que em giro i vaig per feina, començo a nedar aquest cop amb més seny i buscant el meu ritme, el qual em costa de trobar, però mica a mica van caient els metres.

Arribada a meta, "vaya estilo!"
Arribo a la boia d'arribada i entro pel 'camí' marcat amb corxeres fins a l'escala que permet sortir de l'estany. Acabo la travessia bastant cansat per haver fet només 200 metres, no he disfrutat com a Sant Feliu la veritat, però estic content perquè he sapigut reconduïr la travessia que havia començat molt malament al principi i perquè el ritme que he portat al final no ha estat del tot dolent. Entrego el xip, pillo un aquarius i espero a l'Iker que arriba mitg minut més tard. Està emprenyat, s'ha fet mal al peu al sortir també i no diu ni mú. Coneixent-lo sé que està més emprenyat per haver quedat darrera meu que no pas pel mal que li pugui fer el peu.

Al final entrega de premis amb sorpresa per la família. L'Erik ha aconseguit quedar tercer en categoria Infantil de la Travessa Federada, mentre que l'Iker aconsegueix el trofeu al nedador més jove de la Jornada.

Una altra a la saca!, ara esperem poder-ho repetir l'any que bé amb milllors sensacions que enguany.

Travessies finalitzades. Els ninis vàren vàren aconseguir trofeu.

FITXA:

DISTÀNCIA: 200 m
TEMPS: 4 min 10 Seg
RITME: 2.05 min/100m

dimarts, 15 d’agost del 2017

5ª Dream Runners Puigcerdà

Avui s'ha disputat la 5ª edició de la Cursa Dream Runners de Puigcerdà. Aquest any m'he decidit a correr-la, ja que l'any passat no vaig poguer degut a una sobrecàrrega que vaig patir dies abans quan vaig sortir a fer reconeixement de traçat.

Així doncs, aquest matía les 9.00 ja estavem rondant per el passeig, lloc on es donava la sortida, i dic estàvem, perquè al igual que l'any amterior els ninis corrien en les proves curtes que es fan per a la mainada.

Allà ens hem trobat amb l'Angel Arumí i familia, que tant ell com l'Oriol també corrien. Hem fet unes fotillos de grup i ens hem posat a la graella de sortida, sense escalfar ni estirar, som així de xulos,...

A les 9.30 s'ha donat la sortida, puntialíssima. Arrenquen els primers metres intentant no entrebancar-me amb la gent del davant. Durant els primers metres intento no deixar-me portar per l'eufòria inicial i intentar trobar un ritme que em sigui còmode de seguir. Voltem l'estany i fem la baixada en direcció a la part baixa de Puigcerdà, la baixada es llarga i amb força pendent, intento no deixar-me portar aquí tampoc ja que les baixades són llamineres. Acabada la baixada i encarant els primers metres de pla que ens porten en direcció a La Vinyola, noto molèsties als solis. Miro de no capficar-m'hi, potser es que necessiten escalfar una miqueta i més endavant ja es posaràn a lloc.

Els primers 3 kms, com sempre costen una mica, però segueixo mantenint el ritme que porto, segons l'Strava vaig a ritme de 5.4 al min., per tant vaig bé. Toca pujar de nou, les cames segueixen adolorides però vaig força bé de respiració, així que faig la pujada corrent a passes més curtes per poder fer-la tota complerta sense haver de caminar en cap tram. Arribem a l'avituallament, al punt km 4,5. Lo més dur ja està, ara aguantar el ritme que es tot pla i portem quasi la meitat. Sortint de l'avituallament queda un petit tram que encara puja, el recordo del dia que vàrem fer la Duatló amb l'Erik i em bé el record de que vaig haver de fer un tros caminant, avui no, avui m'obligo a fer-lo corrent.

Ja hem passat l'ecuador de la prova i ens dirigim cap a l'hospital. El que em queda de cursa m'el conec força bé, ja que aquests dies l'hem fet vàries vegades caminant amb la familia, així que sé el que m'espera. A tot això segueixo amb dolor als solis, els quals no han parat de fer-me mal en tot el que porto de cursa. Miro de no pensar-hi i centrar-me només en la respiració, la qual porto bastant controlada. Van passant kms i em continua passant la gent, no m'importa, avui l'objectiu no és quedar davant d'aquest o d'aquell altre, simplement m'he proposat acabar la cursa, demostrar-me que puc tornar a fer una cursa de 10 kms amb dignitat, i amb un temps acceptable (per sota d'una hora).

La cursa segueix per el camí dels enamorats i entra al carrer de Rigolisa. Ara si, queden un parell de kms i això s'haurà acabat, només espero que les cames aguantin aquests dos kms i no rebentin del tot.

Arribo al llac, cal voltar tot el llac abans d'entrar a meta, accelero una miqueta en veure la proximitat de l'arribada només 500 metres i això s'haurà acabat. Veig a l'Erik en un d'els accessos al Parl que em tira una foto, 250 metres només. Ara si, hem de donar el resto. Travesso el park per entre les tanques que formen l'arribada i creuo un parell d'arcs, una corva més i ja sóc. Finalment arribo a meta, cansat i amb les cames destrossades, amb els bessons totalment inflamats. No obstant em sento bé, ho he aconseguit, he acabat la cursa malgrat els problemes físics i amb un temps per sota del que havia planificat.

FITXA:

Temps Total: 54 min 45 seg 
Distància: 10 kms
Desnivell: 120 m

dilluns, 15 d’agost del 2016

10 kms de Running Per Puigcerdà

El dilluns dia 15 d'Agost es disputava la 4ª Dream Runners a Puigcerdà. Era una bona ocasió per apuntar-se a una cursa i veure sobre el terreny que tal estava de forma.

El Divendres 12, els nanos es van apuntar a la cursa, ja que ells havien de còrrer distàncies curtes i molt assequibles per a ells. 700 metres l'Iker i 1700 l'Erik. Aprofitant que ells s'apuntaven, vaig prendre nota del recorregut de 10 kms i vaig decidir de fer-lo pel meu compte i veure que tal estava abans d'apuntar-me a la cursa.

Així al matí de dissabte vaig sortir d'hora al matí. Sortint desde el Passeig i voltant tot el llac, per baixar en direcció a Sant martí d'Aravó. Abans d'arribar a Sant Martí, la cursa es desvia a la dreta transcorrent per l'anomenat pla d'Enveitg, que durant un tram ressegueix la via del tren per girar de nou a la dreta i retornar cap al Passeig d'on hem sortit. Aquest és el punt quilòmetric 4'5 de la cursa i on hi ha marcat l'avituallament. Val adir que sobre el km3 vaig tenir un 'baixon' molt fort i vaig haver de fer un tram caminant durant 2-3 minuts.

Un cop al passeig el circuit puja en direcció al camp de Futbol i segueix en direcció al nou Hospital. Desde l'hospital segueix un bon troç enllà fins a un petit estany que no coneixia més enllà del camí dels enamorats. Tornada per davant de Rigolisa i ja directe cap a l'Estany de nou.

Vaig trigar 1h 05 min a fer tota la volta, però vaig acabar molt tocat de cames amb la qual cosa no vaig acabar fent la cursa.

diumenge, 12 de setembre del 2010

6ª Duatló de Bellmunt

Avui finalment ha arribat el dia de la Duatló. Un dia que mesos enrera esperava amb ganes perquè em trobava bé fisicament, però que un cop que ha arribat el dia no tenia gota de ganes de correr.

El fet de que la duatló sigui a principis de Setembre fa que, o et poses les piles durant les vacances o les passes realment magres, i a l'Agost ja se sap que costa de fer entrenos de qualitat.

En fi al gra. Al matí he passat a buscar en Jaume a les 7:20 per ser a primera hora per recollir dorsals i evitar aglomeracions. A la plaça he pogut parlar a en Carles del blog bttatope. Hem parlat amb alguns dels membres de l'organització que aquest any corria a càrreg del C.E. Serragrenyada. En Ferran, en Patxeta i en Pla i ens han desvetllat algunes de les sorpreses que ens guardava el dia i acte seguit hem tornat a casa per canviar-nos.

Com que tenia una bona estona abans de pujar cap a Sant Pere de nou he aprofitat per posar-me un DVD amb un recull de fotos que tenia d'altres curses i duatlóns que hem fet amb la colla per veure si hem pujava una mica la moral i em motivava una mica.

A les 9:15 ja erem preparats a la línia de sortida sortida, petit briefing per part de l'organització (de cara a l'any vinent l'haurien de millorar, ja que va ser algo escuet). A les 9:30 sortida de la cursa. Els primers metres han set neutralitzats degut a les obres que es fan a Sant Pere, però un cop ja a la sortida del poble marica l'últim.

La pujada per Pedroses com ja és habitual en els darrers anys, no se m'ha fet pesada, jo patia molt per el tram en BTT, però he pujat força bé fins a arribar a la carretera. Aquest any no hi ha hagut tant embus com en l'any passat. De la carretera cap a munt he pujat fins a arribar a l'Alzina gran amb el plat petit però jugant amb els pinyons, així donava més cadència a les cames i no carregava tant la musculatura al arrencar tant en fred. En arribar al descansillo ja se senten els crits de la gent que hi ha a les últimes rampes. La cridòria és impresionant. Arribo al pàrking i ara em toca la part més dura de la pujada les cuatre rampes amb desnivells de fins al 24%. Les rampes estàn a petar de gent, no havia vist tanta gent en els cinc anys que fa que es corre la duatló. A la part més dura, a la segona curva hi havia la majoria de la colla de la Ges Extrem animant, així que baixo un parell de pinyons per quedar bé amb els companys, je, je, je,... Finalment arribo a Bellmunt amb un temps de 50 min 07 seg. un parell de minuts més ràpid que l'any anteriror.

Faig la transició força ràpid, (és una sort tenir a la dona dintre de l'organització i a sobre a dalt a Bellmunt). M'entretenc a veure una mica i començo a córrer avall per les escales.  Baixem pel dret, per on es feia l'arribada els anteriors anys i en aquesta baixada tènica i amb molt desnivell adelanto a uns quants corredors, des de dalt sento com els companys de la Ges Extrem m'animen des de les rampes.

Creuem un pont fet expresament per a la ocasió per no creuar-nos amb els de les bicis que encara pujen i segueixo baixant. Les baixades tècniques a peu són la meva especialitat, però noto que avui no puc anar tan ràpid com altres dies, em falta fondo. Agafem un cami ample, i en tocar una branca amb el cap m'adono que m'he oblidat de treure'm el casc, quina putada, hauré de córrer amb ell durant tota la cursa! he anat ratlladíssim tot tram. Seguim el camí que aviat s'enfila una mica per sortir al davant mateix del camí de les fulles on girem cap a la dreta per agafar la baixada que ens portaria cap al serrat. La baixada té un gran desnivell i és plena d'arrels i fulles. Al final del tram  hi ha en Toni Font que fa de control i ens desvia cap a la Vall m'hi paro un parell de minuts a fer petar la xerrada. No em bé d'aquí a mi a més vaig petadillo. Aprofito per fotre'm un gel.

Després d'un tram de baixada on puc trotar arribo a la Vall i enfilo cap a la Tosca de Degollats. Durant aquest tram hem sento totalment buit, però passada la tosca el gel fa el seu efecte i encaro la pujada cap a Hi-Era-De-Massa, on hi ha l'avituallament, força més bé faig la pujada prou 'alegre' inclús aconsegueixo trotar força estona en les parts més planeres del recorregut i algunes que no ho són tant.

El traçat s'aparta del camí i entra en un estret corriol que enfila dret pel mitg del bosc. - On collons és Hi-Era-De-Massa?. La pujada es fa llarga. Aquest tram vaig pràcticament amb l'Ernest Arnau que l'he passat a la pujada de la Tosca.

Arribem a l'Avituallament. Aprofito per hidratar-me bé i omplir les ampolletes del cinturó que ara van buides. Em menjo un parell de talls de Síndria. - Ostres que bona! - i segueixo el camí corrent per la pista que planeja durant un Km i mitg aprox. Començo a caminar de nou quan es torna a enfilar el cami dret a munt, ara és l'Arnau qui passa davant i pujem junts fins a trobar el camí de la Serragrenyada, que resseguim en direcció al Santuari durant uns metres, fins que trobem un control que ens fa baixar per l'altra vessant de la muntanya avall.

La baixada és molt dreta, de les que a mi m'agraden, i baixo foll cap avall passant a una dotzena ben bona de corredors fins que el camí comença a planejar i mica a mica vaig perdent gas. El camí fins arribar a la carretera s'em fa llaaarg, molt llaarg,... però finalment hi arribo.

Un cop a l'asfalt ni em plantejo de trotar, segueixo caminant cap a buscar el corriol de pujada cap a Bellmunt, abans però m'aturo a veure un trago d'Aquarius que m'ofereixen uns espectadors que ja baixaben.

Enfilo el camí cap a la transició, ja només queden uns metres, ara vaig junt amb en Pep Font i una noia rossa que ja fa estona que ens anem adelantant. En els últims metres abans del Pàrking, en una grimpada noto una fiblada a la cuixa esquerra, sens dubte un avís de que si no vigilo tindre unes rampes de collons, així que afluixo el pas en els últims metres abans d'arribar a dalt. Al parking m'ofereixen una garrafa d'aigua, que accepto de bon grat, vevent i tirant-me bona part d'aquesta per sobre. Ara si encaro les escales i arribo a Bellmunt.

Faig una paradeta per veure de nou, fa molta calor i estic bastant fos, però em sento amb forces per fer una baixada en BTT força bona. La Mónica m'ajuda amb la bici i les sabates, em depedeixo i tiro cagant llets cap avall. El primer obstacle, l'entrada al camí de les fulles salvat sense problemes. segueixo fins a la porta posant peu a terra un parell de cops. Aquí bé lo bo. La baixada de les fulles sempre és ple de gent esperant que te la fotis, i sempre hi ha força caigudes. Jo tot i que sóc força agosarat no prenc riscos innecessaris. Aconsegueixo arribar quasi fins abaix. A la part final hi ha un corredor estirat a una camilla amb els sanitaris que no pinta gairebé.

Arribo a la pista que duu a la Vall. cada any està més tocada, però aquest any s'ha de reconèixer que hi havia alguna traçada força neta. Després de molts de rocs i mal als braços arribo a la Vall i pedalo fort pel camí de forat Micó avall adelantant uns quants corredors en la part inicial de la baixada. Per sort és un tram que em conec molt i molt bé. Travesso el riu vàries vegades sempre vigilant ja que si et despistes o toques els frens t'en vas fijo a l'aigua.  Arribo al final del tram i travesso la carretera per seguir cap a la riera atravessant de nou el riu un parell de cops. A les cases de la riera es distingeix un globus que calculo deu indicar que falta 1Km aprox. Pujo la duríssima rampa de la Riera, que per sort és asfaltada i arribo a Sant Pere. L'organització ens tenia preparada una petita sorpresa però abans d'acabar i ens desvien per passar per darrera el poble fent una nova rampa on al capdamunt hi veig al Jordi de Tracks del Diable i família fent de control. M'animen fort però em diuen que no tenen cap birra fresca casum l'ou!.

Finalment, després de 3hores i divuit minuts entro per línia de meta totalment fos, però satisfet d'haver acabat aquesta duatló tan dura i que ja d'entrada em trobava desmotivat per córrer-la. 

De totes maneres, FINS L'ANY QUE BÉ!!