- 2ª DUATLÓ VALLS D'ANEU - (02/07/09)
El mati era fresc quan hem sortit al carrer per anar a buscar les bicicletes que teniem tancades en un garatge del propietari de l’hostal. A continuació ens hem dirigit cap a la zona de sortida i hem seguit la carretera que porta a Viella un troç per escalfar les cames una miqueta. Acte seguit ja ens hem colocat a la sortida. Mentre esperavem el bocinasso, m’he adonat que havia perdut les ulleres, així que he corregut cap al cotxe ja que me les havia deixat a sobre el capó. Per sort encara eren allà
BTT
A diferència de l’any passat, aquest any la sortida ha sigut puntual. Hem arrencat i a escassos 100 metres hem trencat a la dreta per un carrer estrer, (1er embuss). El carrer s’ha transformat en pista i quan hi ha hagut una mica de desnivell molta gent ja baixava de la bici degut a l’aglomeració de gent (2on embuss). Finalment hem pogut començar a pedalar quan de sobte una nova aglomeraciò de gent ens fa parar, aquest cop hem de pujar amb la bici al coll per un marge de almenys 2.5 metres o més, gent que queia, bicicletes que volaven, en fi un caos. Un cop a dalt hem pogut rodar per un corriol estret pero planer sense massa dificultat i que ens a dut a València d’Àneu. Aquí hem seguit per la carretera varis centenars de metres fins a entrar en una pista que al cap d’uns metres es convertia en una bonica i llarga trialera fins al poble de Son.
Al poble de Son, hem agafat una pista forestal que ja no deixariem fins a la transició. La pista era ample i sense excessiu desnivell per lo que era de molt bon fer. No obstant els obstacles i desgast que m’ha suposat el primer tram fins a Son no m’ha permès anar com jo voldria en aquesta part del cicuit.
RUNNING
Hem arribat a la transició amb en Jaume que ja
havia dit el dia abans que vindria tota l’estona amb mi. Un cop fet el canvi de sabatilles he pillat un powergel de l’avituallament i hem començat la pujada al Mil Potros. En els primers metres de la pujada ens hem creuat amb algun corredor que abandonaba. La pujada començaba creuant un petit bosc per un corriol amb no massa desnivell fins a sortir a un pla a on ja es veia la primera pujada forta que era el Pic de Pinetó. Aquest primer pic m’ha costat força de pujar, amb prou feines podia seguir el ritme d’en Jaume. Un cop a dalt del cim haviem de reseguir la cresta fins arribar al Mil Potros. La pujada del qual no era dura si no més haviat un pèl perillosa doncs havies d’agafar-te a la roca en algun tram per no relliscar.
havia dit el dia abans que vindria tota l’estona amb mi. Un cop fet el canvi de sabatilles he pillat un powergel de l’avituallament i hem començat la pujada al Mil Potros. En els primers metres de la pujada ens hem creuat amb algun corredor que abandonaba. La pujada començaba creuant un petit bosc per un corriol amb no massa desnivell fins a sortir a un pla a on ja es veia la primera pujada forta que era el Pic de Pinetó. Aquest primer pic m’ha costat força de pujar, amb prou feines podia seguir el ritme d’en Jaume. Un cop a dalt del cim haviem de reseguir la cresta fins arribar al Mil Potros. La pujada del qual no era dura si no més haviat un pèl perillosa doncs havies d’agafar-te a la roca en algun tram per no relliscar. Un cop al punt més alt ja només tocaba baixar. La tartera no era molt llarga però si dificultosa de baixar. Un cop baixada la tartera vàrem poder trotar una mica tot i que haviem d’anar al tanto doncs les senyals hi havia llocs a on quasi no es veien i era fàcil perdres. La baixada i tornada a la bici era llarga, molt llarga més del que haviem calculat i el camí tot i que permetia poder còrrer erà relliscos i ple de pedres i roques. En arribar al següent control ens varen dir que quedaven uns 6 kms gairebé tots plans. Finalment varen ser 9 Kms des d’aquell punt!. Almenys el camí era força pla durant tota l’estona que ens restava, o això semblava doncs quan ja arrivabem. Els últims 500 metres tenien de nou un desnivell considerable fins a arribar a la transició.
BTT (Descens)
En fer el canvi a la transició en Jaume ja m’esperava a l’altra costat, aixi que ens hem 
enfilat a la bici i hem baixat cagant llets per la pista que era molt ample i en força bon estat. Uns quilòmetres més avall, l’hem deixat per entrar a una carretera asfaltada que se m’ha fet eterna ja que quasi no tenia forces per pedalar. Després de la carretera tocava un llarg tram trialer, primer resseguint els cingles de les muntanyes per estrets corriols i amb poc marge i més endavant per trialeres revirades en les que s’havia de tenir un bon tacte de frens. Acabada la trialera hem creuat un rierol i ja és veia el poble d’Esterri d’Aneu, ara haviem atrap un grup de quatre corredors. Finalment en Jaume i jo ens hem agafat de la mà i hem entrat junts a la meta.
enfilat a la bici i hem baixat cagant llets per la pista que era molt ample i en força bon estat. Uns quilòmetres més avall, l’hem deixat per entrar a una carretera asfaltada que se m’ha fet eterna ja que quasi no tenia forces per pedalar. Després de la carretera tocava un llarg tram trialer, primer resseguint els cingles de les muntanyes per estrets corriols i amb poc marge i més endavant per trialeres revirades en les que s’havia de tenir un bon tacte de frens. Acabada la trialera hem creuat un rierol i ja és veia el poble d’Esterri d’Aneu, ara haviem atrap un grup de quatre corredors. Finalment en Jaume i jo ens hem agafat de la mà i hem entrat junts a la meta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada