dimecres, 17 de juny de 2009

Recordant...(V)

XM. DUATHLON SERIES
- 8ª Duatló d'Alta Muntanya de Catalunya - (16/10/2005)
Ha arribat el gran dia, portem quasi un any preparant-nos per aquesta cursa i els nervis i la tensió es respiren en l’ambient. Descarreguem les bicicletes encara de fosc a l’esplanada que hi ha al costat de l’alberg dels Maristes de Queralbs i fem els últims preparatius. Mitja hora abans de la sortida ja som a la plaça de Queralbs per obtenir una bona posició de sortida.

BTT
Queralbs, 8 del matí, prop de 750 corredors esperem impacients el tret de sortida de la 8ª edició de la duatló d’alta muntanya de Catalunya. El tret del trabuc dona la sortida puntualment i arrenca la cursa. En els primers metres, durant el tram d’asfalt pedalem a un ritme molt ràpid el qual disminueix a mida que la gent agafa posicions. Al principi intento seguir el pas dels meus companys doncs tinc a en Jaume, en Chaparro i l’Ernest molt a prop, però ells tiren bastant més i cap al Km 4. decideixo anar al meu ritme i no forçar la màquina doncs la carrera és molt llarga i haig de tenir forces per tot.

A mida que anem ens enfilem per la pista cap a Fontalba miro cap enrera i veig la llarga cua multicolor de corredors que s’estén al llarg de diversos quilòmetres. La pujada és dura, però per sort fa pocs dies que l’he feta i recordo més o menys el recorregut i quins són els millors i pitjors trossos de la pujada. Durant els primers quilòmetres no hem sento gens a gust doncs no acabo de trobar un ritme que hem vagi bé. Sobre el Km. 8 aprox. començo a agafar-li l’aire a la pujada, a més he trobat una posició sobre el seient que no hem fa patir tant com l’última vegada . Arribo a la font amb un temps de 0:52 min, 4 minuts més que la referència que tenia però hem trobo més bé de fondo. Passats uns metres de la font noto unes petites molèsties a la part inferior de la cuixa dreta així que vaig alternant la posició per alleujar una mica el dolor. Finalment arribo a Fontalba amb un temps de 1:25:11, 3 min. Més que la referència anterior però bastant més sencer de cames i fondo.

RUNNING
A la transició l’imatge amb el Puigmal nevat en la seva part més alta impressiona una mica. Busco el meu lloc i la meva motxilla, és impressionant veure tanta quantitat de bicicletes juntes. Faig el canvi força ràpid i començo a caminar. Durant els primers metres que són força planers corro una miqueta, just fins arribar a la pujada pròpiament dit de la muntanya. Al primer tram de pujada vaig força bé, segueixo el pas dels que tinc davant i això m’ajuda a agafar una mica d’aire i reservar una mica les cames. Fa força aire i a mida que m’enfilo per la muntanya bufa cada cop més fort.

En arribar al primer pla el vent és torna fred i més fort. Faig el pla corrent una miqueta fins arribar al següent tram de pujada i m’enfilo tartera a munt ignorant un avituallament líquid. Vaig pujant amb pas alegre per la muntanya, i poc abans d’arribar a la part nevada de la muntanya, la del desnivell més gran, em creuo amb la Neus Parcerisas, guanyadora de les anteriors curses, que ha abandonat i baixa cap a Fontalba. Començo el tram més dur i mica a mica el terreny és més nevat fins arribar a estar totalment envoltat de neu. Vaig amb molt de compte, doncs sols hi ha una traçada i no tinc pas ganes de fotre un pas en fals i baixar uns bons metres rodolant. Atrapo un home gran que va amb bastons i vaig rera seu durant tota la pujada. La veritat és que va molt lent, fins i tot massa, la veritat és que hem fa reduir molt el pas, però no l’avanço, doncs el terreny no està com per sortir-se de la traçada. Arribo a l’últim pla abans del cim, només queden uns metres, aquí puc passar davant i alguns corredors més hem segueixen. En aquest tram s’ha d’anar en compte, doncs a part de la neu també hi ha gel al terra. Enfilo l’ultima pujada tot xerrant amb el corredor que tinc al darrera i quasi sense adonarme’n, ja sóc al cim.

Al cim hi ha un control de pas i un avituallament, decideixo no parar, doncs tinc el bidó ple i no vull perdre temps a fer la baixada que és a on realment disfruto. Per sorpresa meva ens desvien cap a l’esquerra en compte de cap a la dreta, per un camí que no és tant dret com el que havíem fet altres dies, tot i això no m’hi penso dues vegades i corro cap avall entre la neu baixant al límit. En el primer tram de baixada, adelanto un munt de persones, una vintena ben bona o més, llavors s’acaba la neu, però continuo corrent tot i estar força cansat i recuperant posicions. En el tram intermitg, tinc varies relliscades i afluixo una mica la marxa. Al cap d’una estona noto una punxada al genoll dret que es fa cada cop més forta en els salts i baixades a on haig de carregar el pes en aquesta cama. Possiblement m’he girat el peu quan he relliscat. Ara continuo baixant a un ritme més moderat, corrent només en els trams en que el terra no presenta gaires irregularitats, doncs veig les estrelles quan carrego el pes al genoll dret. Arribo a Núria, al travessar el pont de formigó veig a la mestressa i la Rosa que m’animen. Segueixo la pista que arriba al santuari mig corrent mig a peu doncs el genoll hem fa més mal cada cop i arribo a l’avituallament.
Aquí hem bec una ampolla d’aigua doncs em noto l’estómac ple d’Aquarius i necessito aigua. Arrenco el pas de nou camí de Fontalba. Si tot va bé en poc més d’una hora estaré sobre la bici, així que enfilo camí amunt caminant amb pas ràpid. Decideixo no córrer, no fos cas que acabés per fer-me mal al genoll, de res hem serviria rebaixar uns minuts si finalment hagués d’abandonar per una lesió. El primer tros s’hem fa duríssim, a penes tinc esma per continuar, així que vaig a un pas realment lent durant bona part de la pujada. Penso de fotre’m un xupetín, però finalment passo ja que l’aquarius encara hem ronda per la panxa i total ja he decidit de acabar tot xino-xano. Faig una paradeta per veure una mica i agafar aire, i hem passen alguns corredors, jo m’enganxo a l’últim que porta un pas que a mi hem va força bé.

Durant bona part del camí anem junts, els dos estem amb la reserva posada i ens passen força corredors. Arribant a l’últim tramo, el tros que queda fora del bosc torno a intentar córrer en les parts més planes per veure com va el genoll, però no ha millorat, així que no el forço i corro una miqueta just on el terreny és més bo. No corro gaires metres seguits, però faig petites carreres doncs tinc ganes de pillar la bicicleta i tirar a vall.

Finalment arribo a l’avituallament de la transició, aquí si que m’hi paro una mica i bec força abans de entrar a fer la transició a on m’espera la bicicleta. Hem canvio les sabatilles, hem poso el casc i les ulleres, hem penjo la motxilla i avall va.

BTT (Descens)
Novament he fet una transició força ràpida, si algo m’ha anat bé avui han sigut les transicions. Travesso punt de control de temps i faig córrer el canvi de bicicleta per accelerar al màxim a la baixada. A la baixada hem trobo força còmode, però procuro no arriscar massa doncs sempre acabo molt endolorit de les mans. Tot i això avui no hem colla tant els canells ni les articulacions dels dits, suposo que al estar el terreny tou i trepitjat i deu ajudar una mica. Fins a la font baixo amb bastant de compte, llavors apreto el pas una mica però sense passar-me, doncs noto les cames carregades i no vull que s’hem pugi un bessó o m’entri una rampa.
Com sempre trobo algú que ha punxat, això hem fa estar al lloro doncs sé que aquesta pista es especialment dolenta per als llantassos. Vaig baixant km rera Km adelantant alguns corredors fins que arribo al tram asfaltat, Uff! Ja només queden 2 Kms. Ara apreto al màxim segur de no punxar. Tot d’un plegat la carretera està dividida en dos per una cinta que ens obliga a anar per la dreta. La meva intuïció hem fa posar el plat mitjà i menys mal, doncs han canviat el traçat i ens desvien abans per una pujada més forta cap a dins del poble de seguida baixo un parell o tres de pinyons i faig la rampa sense gaire problemes. Segueixo el camí marcat per dins de Queralbs suposant que hauré de baixar les escales igualment i me les imagino tot travessant els carrers. Finalment arribo a les escales i procuro encarar-les bé hem descollo un pèl abans i baixo frenant només amb el fre de darrera. Amb el moviment s’hem ha tornat a collar la cala a mitja escala. Acabo les escales (sencer i d’una peça) i travesso la línia d’arribada amb un temps de 4:57:48.
Finalment s’ha acomplert un nou objectiu, la duatló d’alta muntanya de Catalunya.