Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Vidrà. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Vidrà. Mostrar tots els missatges

diumenge, 14 de març del 2021

CASTELL DE MILANY

... I una altra la saca! Aquest cap de setmana ha sigut el Castell de Milany, el qual ja li teníem ganes des de fa temps.

Avui ens hi ha acompanyat l’Helena per invitació d’en Xevi, el qual ens ha recollit a les 7:30 a la porta de casa.

Hem arrencat poc abans de les 8 des de l’entrada de Vidrà on hem deixat el cotxe. Enfilem per un camí que surt per darrera de la vila i que ràpidament va guanyant alçada entre camps de pastures.


El camí es  desdibuixa i fa que haguem de recórrer sovint al track que portem gravat al mòbil. De fet en molts casos, ens fa tirar pel dret travessant algun cap i baixant alguns marges. Retrobem el camí i seguim pujant en direcció al barretó fins a sortir a una masia.

Arribat a aquest punt, en Xevi ens diu que hi ha un tram just aquí que la enllaçat a voleo sobre el mapa, ja que no tenia cap track de referència per enllaçar el track que seguim amb el que hem d’anar a buscar.

Trobem una parell que baixa d’on sembla que hauríem de pujar nosaltres i demanem els demanem si anem bé per anar a Milany ens diuen que si, però mirant el mapa tinc sospites de que ells venen directes de Milany on hi ha trencall més a munt amà dreta i nosaltres volem anar abans cap al Barretó que ens decantaria a l’esquerra.

Enfilem el camí amunt, que serpenteja i puja força en molt poca estona. I trobem l’encreuament del que venien aquella parella. Nosaltres seguim el track  girant cap a l’esquerra. Mala elecció, sortim a una cinglera i la resseguim per tal de trobar algun baixador sense sort.

Decidim estudiar el terreny i consultar el mapa. A primera vista observem una masia per la qual sembla que hi hauria de passar el track així que decidim provar sort d’anar-hi pel dret improvisant camins, travessant rieres i baixant marges de nou.


Aconseguim arribar a la masia i retrobem de nou el track. Agafem una pista que ens porta directes al Barretó i seguim de dret en direcció a Milany. Passat un km mes o menys, arribem a un altre trencall a simple vista sembla que qualsevol camí pot portar cap a Milany, decidim separar-nos, en Xevi i l’Helena Segueixen de dret mentre que jo agafo la pista de l’esquerra i que sembla fer una mica més de volta.

Vaig trotant alegrement per el camí durant una estona. Passat un altre km, dono un cop d’ull al track i m’adono de que he marxat i molt del camí i repassant el mapa m’adono que aquest camí s’allunya bastant i em fa donar una volta massa gran, i decideixo deixar el camí i enfilar-me pel dret. Amb aquestes, en Xevi em truca per telèfon. Ells també han decidit recular un tros, així doncs, vaig retallant muntanya amunt en direcció al track original.

Hem retrobo amb els companys una mica més amunt, asseguts  en un prat mentre esperen a que jo arribi. Junts de nou seguim el camí amunt, aquest cop el camí esta marcat amb marques grogues. En poca estona, ja som a peus de Milany. Pugem fins a les runes del Castell on mengem alguna cosa i fem algunes fotos.


Toca baixar i per sort, la baixada està ben marcada. Seguint unes marques de GR baixem per un corriol molt maco i el qual disfrutem molt. Però no tot són flors i violes,... a mitja baixada tornem a perdre de nou el track i hem de tornar de nou a buscar-nos la vida entre marges, arbustos i esbarzers. Sortim de nou al track, i segueix la baixada, ja per una pista molt més marcada que deriva en un nou corriol de baixada. La baixada es fa llarga i el fet de tornar a perdre el track de nou per uns minuts fa que es faci encara més pesat. Sortim a una ultima pista de baixada que ens porta directament a Vidrà.  On arribem després de més de 4h de caminada.

FITXA:
Temps en moviment: 3h 21min
Temps aturats: 58min
Temps total: 4h 19min
Distància: 21,35km
Desnivell: 988+

https://www.strava.com/activities/4944441420


 

diumenge, 6 de desembre del 2020

Caminada Serragrenyada (II)

Repetim la ruta de la setmana passada. La caminada Serragrenyada de la setmana passada ens va agradar tant que hem decidit tornar-hi, aquest cop acompanyats de l’Iker, l’Angel i L’Oriol A.

Sortim de la plaça de Sant Pere i enfilem de seguida cap a Sant Roc sense encantar-nos massa que fa fresca. Passem la casa de El Serrat i anem cap a la Portella on aprofitem per fer unes fotos de grup. Trotem per la baixada, L’Iker i Jo al capdavant seguits d’en Xevi i els Arumí tancant el grup.
 
Ens reagrupem al trobar la pista i seguim cap a la Vall i la Tosca on fem una nova aturada per fer fotos. Tornem al camí i trotem a estones fins a arribar al trencant que baixa al salt del Molí.
 
El Salt del Molí baixa carregat d’aigua avui també. No tant com la setmana anterior però déu n’hi do. Ens acostem per fer fotos més de prop i trobem que les pedres estan glaçades pel fred i rellisca molt, hem d’anar amb compte. És impossible travessar el riu així que reprenem el camí cap a la pista de nou i fem cap a Vidrà per la pista.

 
Arribem a Vidrà amb 1h 45 aproximadament. El fred aquí és més viu, així que no ens encantem i enfilem carretera amunt per buscar la pista que puja a Bellmunt.
 
Pujant per la pista els nanos es queden una mica enrere despenjats, no sé si per cansament o perquè simplement s’ho agafen amb calma, ja que no paren de parlar en tot moment. Fem una nova reagrupació al Collet del Migdia i ens deixem anar fins al Coll de Hi-Era-De-Massa. La pujada fins a Bellmunt segueix una mica la mateixa tònica, amb els grans al capdavant i la canalla una mica per darrera. Se’m fa estrany que l’Iker vagi tant lent, així que arribats a Bellmunt li demano que tal va i em diu que va bé, però que l’Oriol va una mica tou i per això van més a poc a poc.
 
A Bellmunt fem parada i fonda, mengem una barreta i pastís de poma que hem preparat per a la ocasió i que se’ns posa d’allò més bé. Ens trobem amb l’Erik i en Bernat que havien sortit també pel seu compte a fer el tastet de matxos. Allarguem una mica la parada, per tal que tothom reposi forces i tirem avall trotant pel camí vell, l’Erik i en Bernat han sortit una xic abans que nosaltres i van pel seu compte. L’Iker i jo obrim la comitiva, seguits d’en Xevi que de tant en tant ens ensenya les dents. Aprofitem els passos per asfalt per esperar a la resta.

Durant la baixada l’Oriol comença a notar el cansament i la falta de tècnica en baixar i li costa seguir el ritme sobretot a les parts més tècniques. Nosaltres per la nostra part, aprofitem els trams de corriol per fer un petit ‘pique’ amb l’Iker Baixant realment ràpid en alguns trams.
 
Arribem a l’entrada de St. Pere i a l’alçada del dipòsit d’aigua, proposem fer un esprint final fins als cotxes un cop que trepitgem l’asfalt. A l’esprint finalment només ens hi apuntem l’Iker, jo i en Xevi, tot i que aquest fa figa als primers metres. L’Iker tira fort i es posa al capdavant, amb passes molt llargues i a mi em costa seguir-li el pas. En poc tros em treu uns bons metres, però llavors puc retallar una mica. Arribem a la plaça gairebé junts però avui l’Iker m’ha guanyat la sèrie final. La resta van arribant mica a mica. Primer l’Erik i en Bernat, els quals han acabat baixant pel camí Vell també però fent una mica de carretera al final i per això no ens hem creuat. Segons comenten, l’Erik anava massa cansant per fer el que els quedava de matxos i han decidit tirar avall de dret. Poc després arriba en Xevi seguit al cap de poc dels Arumí.
 
Reunits ja tots a la plaça, l’Erik i en Bernat tiren cap a Torelló ja que ells no han acabat la seva ruta mentre que la resta decidim anar fer el got per comentar la jugada.
 
https://www.strava.com/activities/4436871278
 
FITXA:
Temps en moviment: 2h 51 min
Temps aturats: 58min
Temps total: 3h 49min
Distància: 17,3kms
Desnivell: 863+



diumenge, 29 de novembre del 2020

Caminada Serragrenyada

La Caminada Serragrenyada, es una caminada que havia fet anys enrere i que cada any organitza el centre excursionista del mateix nom. Enguany, amb el tema del COVID-19, han fet un híbrid virtual, penjant un track i posant unes dates perquè la gent dintre d’aquest marge pugui fer-la una mica al seu aire. En veure per Instagram el flyer, vaig proposar de seguida a en Xevi de fer aquesta ruta i un cop el confinament perimetral ens ho ha permès hem anat a fer-la.

 
Sortim de la plaça de Sant Pere i baixem cap a Fontdevila per anar a buscar el camí que puja cap a l’Ermita de Sant Roc. Fem la Pujada xino-xano però sense encantar-nos massa. Passem per l’ermita i seguim pel corriol que ens porta la casa d’El Serrat la qual travessem i enfilem pels cristians vells per anar a trobar la Portella. Fem la baixada trotant, vigilant una mica perquè està tot molt moll ja que ha plogut força aquests dies.
 
Sortim a la pista que bé de Forat micó i seguim cap a la casa de la Vall on ens trobem amb una colla en BTT que resulten ser els Minardi, l’antiga colla d’en Xevi. Seguim fins arribar a la Tosca i anem a trobar la pista de Vidrà la qual resseguim trotant fins al trencant del Salt del Molí.
 
El camí de baixada està força moll i rellisca de valent, així que el fem amb precaució. Abans d’arribar a baix, veiem que el Salt baixa ple d’aigua i que serà impossible de creuar i decidim seguir per la pista cap a Vidrà. Abans però baixo fins a baix a fer alguna foto més de prop. L’aigua baixa amb tanta força que fins i tot estant a força distància quedo ben moll en poca estona. Fetes les fotos de rigor, tornem cap a la pista reprenem el camí cap a Vidrà.
 

Abans d’arribar a Vidrà però trobem alguna sorpresa, hem de creuar un petit rierol que deduïm deu acabar desembocant al Salt i que s’ha desbordat una mica i travessa la pista i ja a punt d’arribar a la depuradora, la pista es converteix en un baixador d’aigua del qual baixa un dit d’aigua de banda a banda i pel qual hem de passar per poder arribar a Vidrà.
 
Arribem a Vidrà amb 1h 40 aproximadament i sense aturar-nos, mengem una barreta i anem per la carretera a buscar la pista que puja a Bellmunt.
 
La pista en la par inicial es un fangar de tres parells de collons fins que arribem al collet del Llop on ja està més compactada i es pot caminar millor. Seguim per la pista alternant el trote amb el caminar fins arribar al Hi-era-de-Massa. La pujada fins a Bellmunt ens porta només sis minuts de rellotge, però en Xevi sua de valent en aquest tram.
 

A Bellmunt fem parada per menjar alguna barreta i fem petar la xerrada amb gent coneguda que trobem a dalt (aquests dies Bellmunt es com les rambles). Abans de baixar posem a debat el tram de baixada i decidim seguir el track original de la caminada per fer-la el màxim de fidel possible (tot i no haver pogut travessar el Salt del Molí). 
 
Seguim doncs la baixada que ens fa seguir tot el camí vell fins a sortir a les afores de Sant Pere, entrant per la zona del dipòsit d’aigua. Sense cap incidència, arribem de nou al punt de sortida
 
 
https://www.strava.com/activities/4411810320
 
FITXA:
Temps en moviment: 2h 49 min
Temps aturats: 32min
Temps total: 3h 21min
Distància: 16,7kms
Desnivell: 817+