7ª BTT Manlleu

Diumenge 24 d'Octubre, es va celebrar la 7ª marxa BTT de Manlleu. Enguany vaig tornar a fer-la amb l'Erik igual que l'any passat. 

La BTT Manlleu és una marxa/pedalada ideal per fer amb els més petits i/o en família, ja que la marxa curta (que al final no ho va ser tant ja que ens van sortir 18 Kms) és molt variada i divertida per als nens. Aquest any inclús m'atreviria a dir que el traçat era molt millor que l'any anterior. A més està molt ben organitzada per la gent del Club ciclista Manlleuenc. 

També hi ha dos traçats més per als que volen apretar una mica. un d'uns 35 Kms i el llarg de 57 Kms, que segons he sentit van ser força exigents molt bonics i entretinguts.

 Parlem però dels nostres 18 kms personals. Abans de sortir ens trobem amb força gent coneguda, en Pere Bautista que anava amb el seu germà, i una colla dels Independent Bike de Torelló, en Cristian, en Miki, en Xevi, en Tarrés, en Toni Martinez,... i alguna altre que hem dec descuidar, amb els quals ens parem a xerrar una estona.


Ens vàrem situar a la sortida força enrera, ja que a l'Erik amb la bicicleta que porta a vegades li costa arrencar i a més era preferible deixar als màquines que sortissin davant. Ens agafem la sortida amb calma tot vorejant el riu. En els primers metres li dic que no corri i que no es posi nerviós si el va passant gent, que anem de passeig i a passar-ho bé. Travessem Manlleu amunt per anar a buscar  la pista que puja directament cap a l'Ermita de Sant Jaume. Es tracta d'una pista ampla i sense cap complicació al principi, però abans d'arribar a l'ermita sortejem alguns trams on el camí es més trencat i fem algun repechonet a peu ja que l'Erik no pot pujar-lo sobre la bicicleta. Un cop a sant Jaume, agafem la pista ample  que ens porta fina al santuari de Puig-Agut. Pista ampla tota l'estona i de bon fer, amb algun desnivell fort per l'Erik però que aconsegueix fer sense haver de baixar de la bicicleta. 

Des del santuari, baixem en direcció casa de l'hora. L'Erik s'ho passa pipa baixant per la pista. Arribants a la carretera seguim amunt en direcció a quatre camins, L'Erik ja comença a demanar per l'avituallament, i es que en 10 Kms pràcticament només hem fet que pujar. Precisament en el km 10 clavat hi ha el desvio de la marxa curta, el qual agafem tot baixant per un caminet entre unes masies abandonades. Aquest és un caminet ideal per que els nanos agafin una miqueta de tècnica sobre la bicicleta, i perquè en el cas de l'Erik aprenguin a utilitzar també el frè de davant. Abans d'arribar a l'esmorzar hem de salvar una obstacle al camí, ja que les plujes de dies enrera han fet que es formes un rierol que hem de travessar. Passo jo primer i li dic que si vol passem la seva bici a coll i que faci un salt, però s'estima més provar de passar-lo amb la BTT. La falta d'experiència fa que hi foti el peu ben bé al mitg de l'aigua.

A l'esmorzar en mengem un entrepà de butifarra i alguna coseta més i un cop tips seguim la ruta ara ja cap a Manlleu. Anem pràcticament sempre baixant tret d'un parell de repechons que fem a peu fins a sortir a la carretera a l'alçada de Comermena. Seguim per l'asfalt avall fins al carril bici que baixa cap a Manlleu que seguim fins a entrar al poble. Travessem el poble seguint el traçat del carril bici fins ala rotonda de les piscines on seguim pel carrer avall on haviem sortit al matí i sortim al costat del riu altre cop. Voregem el Ter amunt en direcció al pavelló i entre per sota de l'arc fent un esprint final. El temps total de la volta 1h 43 min.

A l'arribada prenem alguna cosa a l'avituallament i mentre que jo carrego les bicicletes l'Erik aprofita per jugar una estona als inflables que han muntat.

6ª Territori Puigcerdà

Pues si, com no podia ser de cap altra manera, no he fallat a la meva cita anual amb la Territori Puigcerdà a la Cerdanya, i amb aquest ja fa 6 anys que hi participo.

El recorregut d'enguany no presentava cap novetat en respecte al de l'any passat tret d'alguna trialera canviada i un tram al final de l'ultima pujada en el que han retallat la trialera per pista pero mantenint la mateixa distància més o menys.

M'he llevat a les 7:00 per tenir temps de menjar alguna cosa i poder-la païr, ja que en les últimes sortides he pecat de anar amb el dipòsit buit. Així doncs m'he preparat un mini entrepà de pernil i he vegut una mica d'Aquarius per esmorzar.

A les 8:05 ja em trucava en Marc Corral que m'esperava sota el portal. M'he afanyat a prepar el que em faltava i m'he reunit amb ell. En Jaume i en David han arribat a les 8:15 amb el temps una mica just, així que han posat el dorsal ràpid i hem ant cap a la sortida de seguida. En Jaume i jo ens hem posat al final de tot, aixi que hem sortit pràcticament els últims del peloton, pero per una vegada no ens importava sortir tant enrera, ja que la intenció era anar a fer la volta tot xino-xano.

La sortida, força puntual des del carrer major i enfilant cap al cine Avinguda on hem girat cap a la plaça Barcelona per poder fer camí cap a la part baixa de la vila. Aviat arribem a la rotonda i agafem el camí de Sant Marc. Com sempre la sortida és molt ràpida en ser de baixada i asfaltat, i el grup s'estira de seguida.

Durant aquest tram noto que hi ha menys corredors que altres anys o potser és el fet d'haver sortit tant enrera, però ens costa molt menys d'avançar corredors d'altres anys.

El primer tap (i m'atreviria a dir que l'unic de tot el matí), ha estat a Queixans a l'entrar a la riera, un tram tècnic i no excesivament complicat, però al anar tan enrera tenim davant molta gent que fa la curta i que de trialeres n'han vist poques. De tota manera tampoc ens hem tingut que parar, just fer a peu un 50 metres.

Seguim la pista paralel·la a la carretera fins a Alp on parem uns segons per treuren roba abans de les primeres rampes dures del dia. El dia sembla que serà bo i no fa pas fred. Encarem les dures rampes d'Alp fins a trobar el corriol que va vorejant la carretera de la Masella, la qual travessem en alguna ocasió i seguim pel corriol fins a trobar una pista forestal amb rampes prou dretes per fer-nos bufar una bona estona.

Arribem al segon avituallment, aquí ja desvien als de la marxa curta. Nosaltres cap a la llarga parem a repostar una mica. seguim per la pista fins a trobar de nou la carretera que porta a les pistes d'esqui de la Masella i pujem per l'asfalt fins a dalt de tot, on agafem un nou sender a l'esquerra que voreja les pistes d'esquí per sota. Uns metres més endavant ens toca pujar un tram per una pista d'esquí, el qual aconsegueixo pujar en bona part, un cop a dalt agafem un nou corriol a mà esquerra que enllaça amb la Molina.



Pujant les pistes d'esquí de la Masella



El corriol és quasibé pla amb alguns tobogans prou drets com per fer-nos baixar de la bici en algun tram. Enllacem amb el Bike park de la Molina, ara els corriols són tots pràcticament de baixada i apenes s'ha de pedalar, però el camí es torna molt més tècnic i revirat, ple d'arrels i pedres i amb alguna baixada compromesa. Travessem ponts de fusta i evitem salt fets taulons per als qui disfruten fent el cabra, ara no és el nostre cas.

Sortim del primer tram del Bike park i agafem una pista ampla fins a entrar de nou a la part més divertida del Bike park, un tram amb peraltes, salts, rampes,... per disfrutar si tens un bona doble...

Arribem al pàrking on hi ha l'avituallament i just al sortir hem cau el GPS i paro per recollir-lo, Uff,.. no te res. Carreguem una mica els dipòsits de nou i seguim per un bosc en pujada constant i pronunciada fins a trobar una pista que voreja un llac artificial fins a arribar a peu d'un edifici (crec que és un refugi o algo així).

Entrem de nou a un corriol amb alguns puja-baixes bastant entretingut i baixem per unes ziga-zagues molt dretes i tècniques. Aviat sortim a la carretera que travessem i agafem de nou corriol per dins d'un bosc molt espès i fosc. Aquí comença la millor baixada del dia. Una llarga baixada, i molt tècnica fins a arribar a l'estació de la Molina. Abans però s'han de fer una sèrie de repechons que posen a prova les nostres cames.

Arribats a l'Estació fem parada tècnica per pixar i fotre'm un gel abans d'encarar la segona pujada fins al pla de les forques. Com en l'anterior any haviem de pujar per l'antiga carretera que porta a la collada. Quina sorpres quan he vist que estava tota asfaltada de feia poc!!. La veritat és que amb el que portavem fet les cames han agraït poder pedalar una estona a ritme.

Arribem a la carretera de la collada i la travessem seguint la pista que duu cap al pla de les forques. Ara ja anem per pista, és ampla i en bon estat, però el sol pica de valent a aquesta hora. Ens desviem cap a la l'esquerra per una nova pista que segueix pujant peró de forma discontinua, amb el qual podem recuperar en els nombrosos trams de pla que tenim. Mica a mica van caient Kms. per pistes i corriols fins que arribem al pla de les forques on hi ha l'últim avituallament abans d'arribar a Puigcerdà.



Aprofito per menjar uns donuts, plàtans i beure força, ja que fa estona que tinc una gana de mil dimonis. Abans d'arrencar però demanem que ens facin una foto.

Encarem la pista en direcció a coll Marcer, però aviat ens desviem per una altra pista cap a l'esquerra, aquest tram és nou, ja que altres anys hem pujat més amunt per anar a buscar un corriol de baixada. Avui seguim la pista ampla i planera durant un parel de kms i sortim a un prat on agafem l'últim corriol de baixada, aquest si que es feia els darrers anys. Aques és un corriol molt dur, ja que hi ha molta pedra i està molt trencat, és molt tècnic i revirat i acabem realment amb els braços destroçats.

Arribem al poble de Palau després de baixar per corriols i camins molt durs i a partir d'aquí tot pla fins a Puigcerdà. Em poso al davant i tiro fort coneixedor del terreny. Aviat arribem al pont sobre el Segre que creuem i pedalem per la carretera de Sant Marc amb una velocitat bastant alegre.

Abans d'arribar a Puigcerdà li dic a en Jaume que afluixem una mica el pas ja que noto molèsties a la cuixa i si no aminoro segur que tindré una rampa de collons. Així ho fem reduïm i enfilem per la rotonda de l'estació amunt. Com en l'anterior any ens han reservat la guinda del pastel per al final, Una dura rampa de més del 20% per rematar la feina que ens porta a travessar la plaça d'en Cabrinetti (crec que s'escriu així) i enfilar carre major amunt.

Pocs metres abans d'entrar a meta ens donem les mans i travessem junts per sota l'arc d'arribada 4h 49 min després d'haver sortit.

La Vic - PLatja D'Aro (2010)

Aquest dissabte vaig anar a fer la Vic -Platja d'Aro, una pedalada no competitiva que organitzen des del segell cultural Pluie de Nuit.

Ja d'entrada, el despertador no va sonar així que el dia no començava excesivament bé que diguessim. Les sis i cinc!! feia cinc minuts que hauria d'haver passat a buscar en Marc per Sant Quirze. Em vesteixo com un llamp, carrego la bici al cotxe i surto a correcuita. En recollir a en Marc encara hem de fer una parada de nou a casa, amb les preses m'he oblidat les sababates d'anar amb bici.

Finalment arribem a Vic amb el temps just de signar a la sortida, recollir el maïllot i fer un riu abans de sortir.

La pedalada comença puntual travessant els carrers de vic darrera el cotxe que ens guia i en direcció a Calldetenes, Sant Julià, i per carretera cap a Vilanova. Durant els primers deu quilòmetres vaig al grup del capdavant on hi ha en Marc, però en arribar a Folgueroles les coses es posen al seu lloc i perdo pistonada ja que jo no puc seguir el ritme del capdavant mentre que mica a mica veig com em passen alguns  bikers. 

Poc després de passar el petit tunel que hi ha abans d'arribar a Vilanova, els de les motos ens desvien per un corriol que durant un parell de kms aproximadament ens fa esquivar la carretera. Arribem al pantà de Sau, aquí vaig una estona amb en Ramon Bautista i anem xerrant una estona, però aviat hem quedo enrera, ja que el seu ritme es massa fort per mi a més soc conscient que amb lo poc que he sortit últimament avui tocarà patir.

Vorejant la pista dels pantans en direcció a Susqueda costa força de pedalar, les plujes dels últims dies fa que les rodes s'enganxin al terreny de forma considerable. Ja en les petites rampes que hi ha noto que no tinc les cames per apretar gaire avui i procuro no passar-me de la ratlla que queda molt tros.

A les nou i deu minuts arribo a Susqueda més o menys sobre l'horari que tenia previst en principi, això hem dóna anims per poder seguir. Abans però faig un bon entrepà de butifarra a l'avituallament i una Coca-cola. Carrego d'aigua i aquarius i en marxa de nou, avall cap al Pasteral que està a uns deu quilòmetres per carretera. Aquest tram el faig en bona part amb en Felipe i en Ramón, fins que un parell de Kms. abans d'arribar al carril bici ja no els puc seguir.

Al pasteral m'enganxo a tres nois de Vic amb que mantenc una mica de conversa fins a arribar a Anglès on es paren a la gasolinera a fer un riu. Jo segueixo avall. En arribar a la rotonda on setmanes abans ens haviem desviat amb en Xevi m'alegro en veure que ja han tret el desvio i respiro una mica. Poc duraria, perque uns metres avall els nois de les motos ens desviaven de nou per passar per un cami que per sort ja coneixia també del dia de Torroella i que sabia que hi havia uns rampots que deu n'hi dó. - Aquí més d'un patirà.-  penso de fet jo vaig entre els 75 primers i els que van amb mi tots esbufeguem no hem vull imaginar el grup de darrera de tot.

Passat aquest tram retrobem el carrilet de nou ara vaig sol, completament sol, i trobo nous desvios del carrilet que hem fan trabessar bescanó i Vilanna a tort i dret fins que finalment torno a pillar el carril bici. Per una estona gairebé patia d'anar tot sol, ja que pensava que m'havia colat com potser que en una pedalada de 380 persones hagi d'anar sol?.

Finalment arriba a Salt, a on m'atrapa algun grupet que altre i entro a Girona a on hi ha l'avituallament. Prenc algo de veure, una cocacola fresca i aigua pel bido, i com que no sembla que hagin de travessar-nos com altres anys tiro carrer avall xino-xano per mirar de no perdrem per Girona. M'adelanten dos de Starbike i m'hi enganxo com una paparra. Al cap de poc el grup ja el formem 7 persones i més endavant atrapen un grup que anava perdut en el qual hi havia en Felipe i en Ramón.

Agafem de nou el carril bici i cap a Quart. Ara toca la part més pesada de la pedalada, tot molt pla i rectes molt llargues, Quart s'em fa llarguiiiiiiissiiiimm!Arribo a Llambilles, tinc el cul fet pols i estic bastant cansat de pedalar, de totes maneres vaig bé de temps, intento recordar i sé que hem queda Cassà, Llagostera, Sta Cristina, Castell D'aro i Arribada. Passat Llambilles reconec la gaolinera a on amb en Paco hem girat més d'un cop, Cassà és a prop. Si és aprop, però jo trigo força a travessar-lo o almenys m'ho sembla, això d'anar totaltment sol dóna per menjar-se molt el coco. Vinga ara cap a Llagostera. 

Cada dia vaig de Cassà a Llagostera, es una punyetera recta de no res, algú hem pot explicar doncs perquè el carril bici fot una volta tan gran per enllaçar ambdós pobles? son ganes de tocar els c...Això és el que penso mentre intento arribar a Llagostera, que s'em fa llaaaaarg....Finalment arribo a les dotze i cinc, faig una parada per fotre'm un gel i trucar a la mestressa, una horeta i arribo tu!. Sorto de Llagostera cagant ósties, el gel m'ha donat una mica de vidilla i él saber que hem queda tan poc hem motiva una mica. A més sé que no hi ha pujades ni pendents forts. Veig un cartell que marca 15 Kms, Uau de conys jo calculava una vintena. Apreto una mica amb el plat gran que collons estic fet pols però li foto canya.

Aquesta gosadia la pago cara, cinc kms més tard haig de posar peu a terra per unes rampes al quadriceps esquerra. Un parell de minuts d'estiraments i a rodar de nou. Els kms cauen poc a poc tot i que la mitja volta els 20 Km/h segons els meus calculs arribaré poc després de la Una. Llàstima hem feia gràcia arribar abans de la una. Segueixo pedalant ja durant els últims kms entre Sta. Cristina, i Castell d'Aro. Entro a Platja d'Aro per darrera del camping Vall d'Aro i reseguint un riu quasi sec. M'atrapen un grup de tres o quatre i m'hi enganxo. Ja es veu la meta, miro el rellotge de nou i veig que queden tres minuts per la una, així que baixo algun pinyonet per accelerar una mica. Finalment entro a les 12h 59min.

A l'arribada m'esperen la Mónica i els nens i en Marc que ja s'ha dutxat i tot. Ell ha arribat el primer per segon any consecutiu.

Per rematar la jornada dinem tots junts allà mateix amb la resta de corredors, amanida, botifarra, Xurrasco, Fruites vàries, gelats i cafès.

En total vàren sortir 114 Kms i el temps sobre la bici va ser de 5h 34 min. Déu n'hi dó quina pallissa! 

XXIa Cursa de L'esquiador (La Torre de Claramunt)

La cursa de l'esquiador és una cursa diferent. Potser perquè cada any es corre en una localitat diferent de l'Anoia o potser perque es pot fer de tres formats diferents: BTT, Cross o Marxa a peu.

Aquest any a petició d'en Brujo ens hem animat els de la colla i ens hi em apuntat cobrint totes les disciplines. En Teixirep i Jo en la de BTT, en Brujo i en Pikatxu en la de Cross i en Txuma la Llosi i la Toma en la Marxa a peu.

A les 8 del matí han sortit els de les modalitats de Cross i Marxa que tenien de recórrer un total de 20 Kms aproximadament amb un desnivell positiu acumulat d'uns 600 metres. Mitja hora més tard ens ha tocat a nosaltres, a les bicicletes.

Ha estat una cursa maca i variada, amb pujades dures per pistes plenes de rocs, corriols revirats, baixades frenètiques per pistes amples... Durant la cursa i aproximadament cada 8 Kms hi havia un control de pas, així com varis avituallaments. 

Pel que fa a la 'meva' cursa he tingut que anar força estona al limit. Al principi anava per sota del meu ritme habitual ja que anava amb en Teixirep que era el primer cop que feia una cursa, però al cap d'un parell de quilòmetres en trobar-nos la primera pujada 'dura' del dia m'he parat a fer la bona acció del dia al trobar-me a un noi d'uns13-14 anys que havia partit la cadena i m'he aturat a ajudar-lo. He estat 10 minuts ben bons per arreglar la cadena. 

Un cop he arrencat de nou he tirat a sac per intentar atrapar a en Teixi, el qual no he atrapat fins al Km 8, en el primer control, (6 Kms a tope). Llavors hem anat junts una bona estona, jo tirava fort a les pujades i hem parava a esperar-lo al capdamunt. Hem seguit junts fins al Km 15 més o menys, on he decidit de deixar-lo i tirar jo sol. Desde llavors he posat un ritme molt més alt quasi de cursa, doncs tenia ganes de tirar fort i a més disfrutaba adelantat gent, doncs estavem tant enrera que la majoria de la gent que tenia davant no estaven al meu nivell i era molt fàcil passar-los.

Finalment he entrat a meta amb 2h 27 Min., tot i que en realitat crec hauria pogut baixar de les dues hores.

Pel que fa a la resta de companys, en Teixi va entrar amb 2h 47 min. en Brujo en la modalitat Cross va fer un temps de 1h 43min. i en Picatxu va voltar les 2h justes. En la modalitat marxa la Toma va fer 3h 11min., i en Txuma i la Llosi 3h 33min.

VI Marxa BTT Manlleu

Avui una nova sortida amb BTT aquest cop amb l'hereu, l'Erik. Ens hem apuntat a la marxa en BTT del C.C. Manlleu. Així que el vailet a debutat en la seva primera marxa organitzada.

Hem fet lògicament la marxa curta, la de 11 Kms. Fotia molta boira i molt fred al matí.

La sortida desde l'arboretum de Manlleu, al costat de les piscines, i d'allà cap al sector de les naus de la coromina, a on hem enfilat cap a munt per anar a buscar la carretera de casa l'hora. Allà girem a la dreta i seguim la carretera uns metres per trencar a l'esquerra i agafar un trencant que ens porta a l'Ermita de Sta. Maria de Vilanova. Passem la casa de la Foradada i cap al Güell, a on poc abans ja hi ha el desvio de la curta i l'esmorzar.

Esmorzem una mica i cap a Manlleu passant per Sant Martí de Sescors. De tornada passaem algunes granges i masies i sortim a la carretera de Roda.

Entrem a Manlleu i cap al la zona d'arribada, a on arribem al cap de 1 hora i 20 min. L'Erik el primer menor de 12 anys. Tot content i cofoi a punt per tornar-hi un altre dia.

5ª Territori Puigcerdà

Un altre any (i ja en van cinc) he tornat a fer la Territori Puigcerdà. Sortint de casa em trobo a l'Angel Arumí a qui no m'esperava que puges i hem anar junts cap a la sortida a veure si ens trobàvem amb els germans Marginet, (en Joan i en Josep).

Al arribar a la plaça ja hi havia una munt de corredors a punt de sortir i ens hem ficat a la cua, la qual es s’ha omplert poc a poc. Els Marginets sortien força més endavant.

La sortida com sempre puntual a les 8:30 del matí, amb un fred de collons, m'hauria d'haver posat els guants llargs.

L'itinerari d'aquest any ha estat pràcticament idèntic al de l'any anterior. Sortida de Puigcerdà direcció a Sant Marc i Alp per pujar per trialeres i camins fins a les pistes d'esquí de la Masella. Allà enllacem amb la zona del Bike park de la Molina, per on fem un descens molt guapo (diferent al d'anys anteriors) i arribada al Woodpark per atravessar-lo fins a l'estacio d'esqui de la Molina. Des d'aquí baixem per un bosc fins a la carretera de la Masella que travessem i baixem entre una altre bosc fins arribar a l estació de trens de La Molina. Un cop allà remuntem per una vella pista en mal estat fins a la carretera de la collada que travessem i enfilem camí al pla de les forques on agafem una trialera de baixada pel mig del bosc de Palau i tornada cap a Puigcerdà de nou pel camí de Sant Marc. La guinda ha estat la última pujada amb un fort desnivell que ens ha dut al carrer major a on al capdamunt hi havia l arribada.

Recordant...(VIII)

2ª TERRITORI HERMIDA (07/05/2006)

CURSA
A dos quarts de vuit ha sonat el telèfon. Era en Jaume que ens deia que ja havien arribat i que eren aparcats prop de la sortida, així que ens hem anat a trobar amb la resta de la colla per dur-los els dorsals i els obsequis de la cursa.
Un cop ja posats els dorsals a les bicicletes i fets els típics exercicis d´escalfament ens hem dirigit cap a la línia de sortida a agafar posicions.
A dos quarts de nou en punt ens donen la sortida. Al principi i com l´any anterior la gent surt molt ràpid tot i que l’any passat va ser inclús més ràpida. Jo he anat tirant tot sol fins a la pista de l’urbanització Amoretes, ja que he esperat a que m’atrapessin en Jaume, en Sam, i la resta que sortien una mica més enrera. La marxa, en el seu inici segueix igual que l’any anterior. Seguim la pista de la via fins el túnel, la Tour de Querol, Yravals,... Just aquí hi ha el primer canvi en respecte l’any anterior, doncs en travessar la via no trenquem a la dreta per pillar la primera trialera, si no que seguim pel camí asfaltat de St. Pere de Sedret. En arribar a St. Pere de S. si agafem la trialera de la dreta com l’any anterior. Que ens porta a la carretera de Guils.
Tal i com vàrem fer l’any abans, agafem la pista de pedres que ens endinsa al bosc de Guils aquest cop no hem tingut que baixar de la bici tantes vegades com l’any anterior.
El camí fins a la Fontanera ja no varia en respecte a l’any passat, així que seguim enfilant-nos poc a poc, jo m’he quedat una mica despenjat de la resta, doncs en aquesta primera pujada no hem trobo massa fi i hem costa seguir una mica el ritme i no vull forçar massa doncs la carrera es molt llarga.
El camí segueix travessant recs d’aigua i boscos d’avets fins que arribo a l’estació d’esquí de Guils - Fontanera. Allà hi ha el primer avituallament com l’any passat. La resta no fa massa que han arribat tot i que jo creia que hem portaven més ventatja. Tot seguit comencem el descens per la ràpida i perillosa pista que ens ha de portar al Coforn. Als pocs metres d’arribar al trencant del Coforn, jo punxo una roda, i en Jaume i en Sam es paren a ajudar-me. Tot plegat hi hem estat uns 10/15 min. màxim (portàvem la lliçó apresa de la setmana abans). Un cop arreglada la roda seguim baixant fins a trobar el desvio del Coforn. Travessem el rierol enfilem la pujada d’uns 800 metres per un camí molt estret i perillós que ja vàrem ‘tastar’ l’any passat també. El camí no té canvis en respecte al 2005 fins a Queixans, així que passem per Niula i Ger a on ens trobem amb en Ferran i en Jordi que ens esperaven. Seguim tots junts per Bolvir, Talltorta i finalment Queixans.
Com en l’anterior edició aquí hi havia el segon avituallament i el desvio de la marxa curta. Aquí ens hem ajuntat amb l'ernest i en Joan M. Que feia poc havien arribat a l’avituallament. Ens reunim entre tots i decidim de Fer la llarga.

El dia abans de la cursa es presenta força ennuvolat, i de fet les 5 de la tarda del dissabte començava ruinejar. Aquest any la recollida de dorsal era a la plaça del Call de Puigcerdà. Aquest any no es veu tant ambient com a l´any anterior, potser degut al mal temps o al canvi d´ubicació. Així doncs anem a buscar els dorsals, el meu i el de la resta de companys i més tard assistim al briefing a les 7 de la tarda a on en J.A. Hermida ens explica detalls de la cursa que aquest any presentava algunes modificacions en el seu traçat.

La sorpresa d’aquest any estava precisament en aquesta última pujada, doncs el tram que ens havia de dur al pla de les forques només mantenia un terç de l’anterior traçat. Així doncs sortint de l’avituallament, ens passem el trencant que porta a la pista del pla i ens enfilem per dins el poble fins a trobar en trencant del Torrent. En arribar al trencant i travessar el rierol comencem a trobar alguna rampa força dura i ens esperen 2,4 Kms de Penúria (tal i com l’Hermida ho va batejar), doncs el desnivell en alguns trams era considerable, la qual cosa fa que haguem d’empènyer la bicicleta força estona. Acabat aquest tram girem a la dreta i comença una pista molt ampla que va ‘planejant’ durant uns quatre quilòmetres fins arribar al pla de les forques on hi ha l’últim avituallament. Arribem a l’avituallament en Ferran i jo sols, doncs els altres han anat més ràpid i surten de l’avituallament quan nosaltres arribem. En Ferran ha començat a tenir rampes a les cames a escassos 400 metres per arribar a l’avituallament.

Respostem una mica i sense encantar-nos molt seguim cap al Coll Marcer, ens queden quatre quilòmetres per arribar al cim. En començar a pedalar en Ferran es queda una mica enrera, però hem diu que va bé així que jo agafo un ritme i vaig tirant. A dos Kms. per arribar, m’adono en girar-me que en Ferran va caminant i hem paro per esperar-lo per si necessita ajuda. Torna a tenir rampes a les cames i diu que caminant no ho nota tant. L’acompanyo a peu durant una estona i quan la pista es fa més plana tornem a pujar a la bici i pedalem de nou. Aquí s’ens ha ajuntat l’Ernest. En arribar a Coll Marcer, En Joan M. s’uneix al grup mentre que en Ferran s’ha tornat a quedar una mica enrera, comença la baixada.

La baixada l’agafem a mà esquerra del coll seguint en un primer moment la tanca i resseguint un petit corriol. Al principi el terreny és força brut, però a mida que perdem alçada es va convertint una un caminet més clar. Sortim a un tram de pista per entrar a un nou corriol al cap de poc. Aquest està senyalitzat com a perillós, i déu n’hi do, la pendent és molt forta i el camí molt estret i revirat entre els arbres. Sortint del corriol agafem una nova pista que tot i ser pedregosa al principi, passa a ser de més bon fer al final. Aquesta pista ens porta a les primeres cases de Vilallobent, aquí és on ens atrapa en Ferran de nou que a la baixada s’ha pogut recuperar una mica. A partir d’aquí el camí ja és pla fins a Puigcerdà, anem la carretera de Les Pereres i trenquem en el pont sobre el Segre. Només ens queda fer el camí de Sant Marc i enfilar la pujada cap al polisportiu a on ens espera l’arribada. Arribem al Pavelló després de quasi sis hores de pedalar a on ens espera un bon avituallament una dutxa calentona.

Recordant...(VI)

6ª MARXA BTT DEL SALÓ DE MUNTANYA DE VIC - (06/11/2005)

Són les 8 del matí del Diumenge, i fot un fred que pela (el termòmetre del cotxe marca 3º). A més hi ha una boira espessa que omple bona part de la comarca, però això no és impediment perquè una colla d’agosarats (com nosaltres) estiguin a punt de fer la marxa del saló de muntanya de Vic.
En arribar al recinte firal anem a buscar els dorsals, així que fem cua durant uns 15-20 minuts ben bons fent saltironets perquè no s’ens glacin els dits dels peus. Un cop ja amb el dorsal anem a canviar-nos al cotxe i a preparar-nos per la marxa i un cop tot llest cap al punt de sortida.
A les nou arrenca la pedalada, baixem cap al cine i trenquem a la dreta a la rotonda. Al cap de poc entrem en una pista forestal i als 2 – 3Km de la sortida trobem un embuss al tenir que travessar una riera. Tardem més de 5 minuts en passar, en Sam i la Rosa que són una mica més enrera tarden uns 5 minuts més i en Ferran uns 10 ben bons. Anem seguint per una pista forestal ampla passant per la guixa i travessant camps. Aquest tros és força planer, i anem tot xerrant amb la colla.

En el Km. 6-7, ens fan trencar cap a la dreta i a partir d’aquí la pista s’enfila cada cop més i és recargola sobre el Km. 10 trobem el primer avituallament, paro i hem trec algo de roba, doncs sembla que comença a sortir el sol. Aquí el grup es divideix durant una estona, doncs en Jaume i en Chaparro no han parat a l’avituallament, i en Pere Pau i jo tirem abans que en David i l’Ivan. Seguim per la pujada que és força dreta i al cap de poc ja planeja, aquí estem prop de Muntanyola. Tot seguit, trenquem a l’esquerra i comencem una baixada llarga i vertiginosa la qual ens porta al segon avituallament, que és el punt a on es dividex la marxa llarga de la curta. Aquí trobem en Jaume i en Chaparro i esperem a l’Ivan i en David.

Seguim per un camí que ens porta cap a les afores de Tona a on agafem un trencant que ens porta fins a l’Estany per entremitg d’un bosc amb unes pujades duríssimes en les que cal empènyer la bici. A partir d’aquí el genoll hem comença a fer una mica de mal. Sortint del bosc hi ha un nou avituallament. Seguim pujant ara per carretera una estona fins a trobar una nova baixada forta al final de la qual (com no) hi ha una nova pujada fins al proper avituallament. Aquí estem sobre el Km. 40. En aquest avituallament ens serveixen uns entrepans que s’ens posen d’allò més bé. En arrencar suposem que ja es tot pla i avall tenint en compte els Kms que ens queden. Fem una nova baixada vertiginosa per pista fins a arribar a la carretera de Sta. Eulàlia i sortim a uns 3 Kms del poble però poc metres després ens desvien a la dreta per un nou tram sense asfaltar i seguim per un camí que en ocasions ens fa baixar de la bicicleta.

Ara el genoll hem fa un mal de mil dimonis i reso per acabar aviat. Seguim pujant per una pista ampla fins a trobar una forta pendent de pujada que obliga a alguns corredors a baixar de la bici. Al final de la pujada hi ha una trialera de pujada que tots hem de fer a peu degut a la duresa que implica tant pel desnivell com per la dificultat en quant al poc espai que hi ha per maniobrar. Són uns 500 metres d’infern doncs a penes puc empènyer la bicicleta del mal que hem fa el genoll, estic a un dit de posar-me a plorar!. Sortint de la trialera seguim per una pista sense asfaltar fins a retrovar el punt del Km 10 aprox. A on hi havia el primer avituallament. A partir d’aquí desfem el camí per on hem vingut fent alguna petita variació. Cinc hores després de prendre la sortida arribem al recinte firal a on s’acaba aquesta dura prova i on ens espera un piscolabis

La Vic - Platja D'Aro 2009

Dissabte passat sortideta llarga, de Vic a Platja d'Aro, dintre de la pedalada que organitzen cada any els de Pluie de Nuit i que val la pena fer almenys un cop.

De JURASSIK BTT BLOG

Com en l'any passat hi hem anat amb en César i amb el seu germà que s'ens hi ha afegit.
Hem sortit a las 7:00 am puntuals tots amb els maïllots que ens donen de recordatori. Així que al cap d'uns minuts ja es podia veure pels carrers de Vic una serpentejant filera blava de bikers.

Com en l'any passat el traçat fins a sau era el mateix, de Vic cap a Calldetenes per anar a buscar carretera que duu a la presa.
A la presa de Sau hi he arribat dels 25 primers, doncs ja de sortida he tingut bones sensasions. A Sau he esperat a que arribessin els companys, que venien una mica més enrera per poder fer el tram de Sau - Susqueda plegats.

De JURASSIK BTT BLOG

Durant aquest tram punxo la roda i parem per fotre-li una mica de espuma amb l'espray per veure i es tapa el forat i aguanta almenys fins a Girona. Arribem amb dues hores la presa de Susqueda hi ha via el primer avituallament. Entrepa de llom i formatge, aquarius algo de fruita i avall cap a Girona que hi falta gent.

Baixem per la carretera fins al pasteral i allà agafem el carril bici que ja no deixarem en tota la resta de la ruta.

Un carril bici que és pràcticament pla i sense cap mena de dificultat i que voreja la carretera en tot moment tot passant per poblacions com Vilanna, Bescanó o Salt.

Un cop a Girona trobem el segon avituallament just al punt de reunió. Allà menjem i bebm una mica, omplin els bidons i esperem a ser un centenar mes o menys perque la guardia urbana es escorti fins a l'altra punta de Girona a on tornem a agafar el carril bici.

La part més dura ja la tenim a la butxaca ens queda una tercera part de camí la qual normalment es fa una mica pesada i feixuga. Aquest any però s'ens fa molt amena, bé a tots no, en Jesus comença a anar ratllat de tanta estona sobre la bici. Passem pobles com Cassà de la Selva o Llagostera, i ja comencem a veure-ho més clar en entrar a Sta. Cristina D'Aro.

Entrem a Platja d'Aro vorejant el camping Vall d'Aro, abans d'arribar però tenim una petita sorpresa, hem de travessar un riu amb força aigua que creuem sense problemes. Finalment arribem al punt d'arribada on ens donen els tiquets per al dinar. Per cert la roda a aguantat.

De JURASSIK BTT BLOG

Per dinar amanida d'arròs de primer i xurrasco amb botifarra de segons (en cantitats més que generoses) i per postre un Magnum de xocolata que s'ha posat molt bé.

Total 5 hores 15 minuts i 114 Kms a les cames.

Recordant...

1ª TERRITORI HERMIDA (22/05/2005)

Mitja hora abans de la sortida ens dirigim cap al polisportiu de Puigcerdà on ha de tenir lloc la sortida. Ja de camí trobem força corredors damunt la bici fent escalfament. Ens reunim amb la resta de companys, en David i en Joan, just davant de la sortida. Es respira un bon ambient però potser al nostre parer un tant ‘professional’ doncs una bona part dels corredors que hi ha semblen estar anys llum de nosaltres.

A les nou en punt éns donen la sortida i al principi el ritme é smolt fort, tothom surt a matar !. Per la pista que surt de l’urbanització Amoretes, ens han anat passant bona part dels corredors. Seguim la via per travessar-la per sota del tunel que ens porta cap a la Tour de Querol. Girem cap a Yravals i just creuar de nou la via trenquem a la dreta on trobem un gran embuss en la primera trialera. Bona part dels corredors pugen a peu. Seguim per la trialera, però nosaltres sobre la bicicleta fins a arribar a l acarretera que porta a St. Pere de Sedret, a on just abans d’agafar el camí de baixada a l’antiga ermita ens fan girar a la dreta cap a una nova trialera que ens porta fins a la carretera que porta a la Fontanera.

Just en tocar l’asfalt tornem a agafar una pista aquest cop més ampla però amb un desnivell és molt fort i la pista en força mal estat que ens fa baixar de la bici en algunes ocasions.

El camí s’endinsa cap al bosc i s’enfila poc a poc travessan recs d’aigua. Travessem la carretera per dos cops i arribem al refugi de la Fontanera per la part d’abaix. Allà hi ha el primer avituallament. Després de carregar les piles. Agafem la fista avall cap a anar a buscar al Coforn. La pista es ample i amb una pendent forta de baixada però plena de rocs que ens poden fer punxar. Anem baixant fins a trobar una desvio a mà Esquerra que va per un estret camí. Just travessar un rierol enfilem una pujada d’uns 800 metres per un camí molt estret i perillós amb una marge a la banda dreta d’uns 300 metres d’alçada. Passat el tram perillós tornem a baixar de nou, aquest cop per una nova pista ampla sense asfaltar però de bon fer fins que arribem al poble de Ger, el qual travessem i seguim baixant fins a Bolvir, a on enllacem la carretera que passa per Talltorta.

Seguim la carretera en direcció a Sanavastre i en arribar a la creu de ferro passem sota el tunel de la carretera i seguim paral·lels a la carretera durant una estona. En arribar al pont sobre la via de Queixans i just davant de la sorrera trenquem a la dreta per entrar en un rierol per sortir uns metres més amunt per una marge de més de dos metres d’alçada. Seguim la carretera i entrem a Queixans, a on trovem el segon avituallament.

Aquí és el moment de decidir si fas la marxa curta o la llarga, nosaltres decidim de fer la curta i agafem la carretera que porta cap a les Pereres i Age. Més endavant trobem el Segre i el vorejem per l’esquerra fins que el travessem per un pont asfaltat i seguim la carretera que passa per la casa Sant Marc. Entrem a Puigcerdà, i en arribar al cap del carrer girem a l’esquerra per un GR que passa per darrera la caserna de la guàrdia civil fins a la rotonda de la frontera amb frança. A la rotonda enfilem el cami cap al pavelló, aquí ens adelanta el primer corredor de la marxa llarga que ja arriba, va corrents i empenyant la bicicleta doncs ja fa un bon tros que ha trencat la cadena. Disminuim una mica el pas per deixar que el primer corredor passi al davant tot sol i entrem amb un temps de 3h 21min.