Avui hem anat a fer el camí dels Enginyers amb en Xevi i l’Iker, una volta que ja vàrem fer fa un parell d’anys i que ens va agradar molt.
Sortim a les 6:45 del
pàrking de Daiò on hi ha uns pocs cotxes. Per sort, hem pogut aparcar aquí tot
i les restriccions actuals, doncs ara el pàrking està limitat a una quarantena
de cotxes i és prohibit aparcar als vorals.
Enfilem docs el camí
cap a Coma de Vaca, el qual va vorejant les Gorgues de Freser durant bona part
del recorregut. Aquest, puja dret durant una bona estona i ens porta fins al
Salt del Grill en el qual hi fem una primera parada per fer alguna foto.
Seguim fent amunt,
deixant cada cop mes avall el riu a través d’un bosc carregat d’avellaners.
Aproximadament sobre les dues hores de camí, la vall de Coma de Vaca, s’obre davant nostre i en poca estona arribem al refugi, on fem una parada per esmorzar i fer un cafè ràpid.
Refets ja després de
l’esmorzar i amb les piles carregades, seguim el nostre camí, tenim per
endavant 10 km de pujades, baixades, pedres, passos estrets i complicats,... en
definitiva un camí dur que ens ha de portar fins a la Vall de Núria.
Aquesta part del camí,
tot i ser la més dura i complicada, és la part que més m’agrada i amb la qual
més he gaudit, tant per la varietat de terreny com per les vistes que ens
obsequia. Val a dir que els primers sis km són molt tècnics, però passats
aquests el camí planeja pràcticament durant 3-4 kms per un camí revirat però de
molt bon fer fins pràcticament sortir sobre la Vall de Núria.
Arribem a Núria sobre les 11:45, on fem una petita aturada per carregar d’aigua i menjar alguna barreta per afrontar el tram de baixada que no està excent de duresa i dificultat.
Pugem doncs fins al
mirador i agafem el camí que baixa en direcció a Queralbs. A diferència del la
resta del camí que ja portem fet fins ara, on a penes ens hem creuat amb unes
poques persones, el camí de baixada sembla les rambles. Déu n’hi do la gentada
que hem trobat!
Baixem trotant camí avall, però hem d’afluixar només començar doncs una estrebada al turmell m’impedeix anar gaire ràpid en les parts més tècniques. Tot i això no deixem de trotar i mica a mica van caient els metres i anem perdent desnivell.
Fem una petita parada
en un Salt d’aigua (no en recordo el nom) per fer una foto i prendre un gel i
seguim tot seguit. Ara sembla que el turmell no em fa tant mal i puc tirar algo
més. L’Iker va davant i tira fort a la baixada.
Arribem al encreuament
on hem de deixar la baixada cap a Queralbs i que ens ha de portar directe cap a
la central de Daió on tenim el cotxe. Ara ens toca pujar de nou una mica i amb
el sol que cau en aquests moment (Són les 12 del migdia) aquesta es fa dura. A
més el camí està molt brut de vegetació i fa que el nostre pas s’alenteixi
bastant més.
El sol, la vegetació
alta i el cansament acumulat fa que aquest tram se’ns faci especialment llarg.
Mica a mica però, anem perdent alçada i nou i poc a poc amb el canvi d’alçada
notem un canvi de vegetació i el camí es comença a obrir davant nostre, el qual
fa que puguem tornar a trotar de nou cap avall. Ja veiem l’aparcament, i això
ens dóna ales per afrontar aquest tram final amb més energies.
Arribem finalment al
pont que travessa el Fresser i que ens marca el final de la nostra ruta després
de 24 kms i 5h 42min d’excursió.
https://www.strava.com/activities/5640873940
FITXA:
