PRIMERA SORTIDA BTT DE L'ANY

Primera sortida en bicicleta de la temporada, aprofitant que ja no fa tant de fred i per no carregar tant les cames de sessions d’impacte, avui he decidit sortir amb la bicicleta.

La ruta, tot i que tenia una idea de més o menys cap on anar, l’he anat adaptant i improvisant sobre la marxa.

Sortint de Vilaseca, he pujat per darrera les naus per anar a buscar la Font de Nogueres on he fet la volta complerta i he sortit pel corriol que baixa fins a l’Hípica, des d’allà he enllaçat cap a la Fontsanta en direcció a Targarona i tot seguit cap a La Riera seguint els corriols dels Tracks del Diable. Ja a la Riera he seguit fins a sortir a la carretera d la Vola a l’alçada del trencant de El Puig.

He enfilat de nou per carretera fins a Sant Pere mentre rumiava la direcció a prendre un cop arribés al poble. He optat per baixar per la Serradora de nou cap a Targarona i anar a buscar Quatre camins i Casa de l’Hora. Mirant el rellotge, m’he decidit per baixar fins a Manlleu passant per Lourdes. Un cop a Manlleu, he baixat fins a la vora del Ter i l’he resseguit pel passeig passant per la zona esportiva.

La tornada cap a Torelló l’he fet per la pista que voreja la C-37 paral·lelament i que surt prop de la Cooperativa agrària de Torelló. Un cop allà he baixat en direcció a Rocaprevera i cap a la zona esportiva i el polígon per pujar la Curanya cap al barri de Montserrat i cap a Vilaseca de nou. 

FITXA:

Temps en moviment: 2h 02min

Temps aturat: 0 min

Temps total: 2h 02min

Distància: 35,7km

Desnivell: 567+

https://www.strava.com/activities/5006641846

 

BTT amb l'Iker

Avui hem fet una mica de bicicleta amb el petit de la casa. Hem agafat la BTT i hem sortit cap a Torelló on travessem per el carrer progrés i anem a buscar el pont de Malianta i pedalem en direcció a la Deixalleria, des d'on agafem la carretera per agafar el camí que va a casa de l'hora.

Arribats a Casa de l'Hora seguim la pista que ens porta fins al santuari de Puig-Agut (conegut també com ermita de Lourdes). Aquí fem una paradeta per veure aigua i descansar una mica. Un cop recuperats, seguim la pista de baixada cap a Manlleu, passant per l'ermita de Sant Jaume.

Travessem Manlleu i agafem la carretera en direcció a Sant Martí Sescorts. La carretera es fa llarga i fa una mica d'aire, però al cap d'una estona de pedalar agafem el trencant per la pista asfaltada que ens porta de nou cap a casa de l'Hora.

Desde casa L'Hora, seguim la pista fins arribar al pont que travessa la carretera C-37. i baixem per un caminet de pedra que va baixant suaument. Durant una estona no sabem massa bé on anirem a sortir, ja que mai hem passat abans per aquest tram. Finalment i després d'una baixada anem a sortir a la casa de Vilardell.

Seguim la pista i pujem cap al Club de Tenis, el qual passem per anar de nou cap al pont de malianta on després de travessar-lo girem a la dreta per anar a buscar el carril bici que seguim fins al rentacotxes on hi ha el trencant que ens desvia cap a Sant Vicenç de Torelló. Passem per l'escorxador i anem a buscar la rotonda de la sardana per fer l'ultima recta fins a Vilaseca.

https://www.strava.com/activities/2625951679

FITXA:

Temps en moviment: 1h 53min

Temps aturats: 15 min

Temps total: 2h 08min

Distància: 25 kms

Desnivell: +404m

Duatló familiar a Puigcerdà

Aquest matí hem fet amb l'Erik una Duatló. Feia dies que parlàvem de la possibilitat de fer una sortida combinant la bici i el running aprofitant la nostra estada de vacances a Puigcerdà.

Així doncs, hem creat un circut de 5 kms running, 10 Kms en BTT (que era fer dos cops el mateix tram de Running) i 2 kms més de Running.

Durant els dies previs a la 'cursa' hem estat mesurant distancies i mirant la millor manera per fer-ho al màxim de realista amb una zona de transició situada a mateix estany.

Com que la duatló no la teníem que fer fins a les 10:30 i m'he llevat d'hora he aprofitat per anar a caminar una estona amb la mestressa.

Sobre les 10:00, ens hem dirigit cap a l'estany fent una volta amb la bici per la major part del recorregut i deixant clars els punts que podrien ser conflictius i aclarint alguns canvis d'ultima hora. De volta  l'Estany per a la sortida ens esperaven la Mònica i l'Iker que feien d'arbitre i crono respectivament. 

Un cop calçades les sabatilles de córrer i a punt, la Mónica ens dona la sortida. D'un bon principi l'Erik es posa al capdavant tirant fort. Tenia clar que faria una sortida forta, ja que es conscient que en Bici sóc força més ràpid i sap que m'ha de treure a peu el màxim de tros possible. Durant els primers metres intento seguir-li el pas, però va molt ràpid i em costa respirar així que afluixo una mica pensant que ell potser ha sortit molt fort i també aflacarà més endavant. Anar al darrera, em permet controlar el temps que em porta, el qual quilòmetre a quilòmetre veig que no fa més que augmentar. Aquest noi va fort!.

Últims metres fins a la zona de transició. L'ultim cop que he mirat el temps em portava ja més d'un 1min 30 seg. Entro a la zona de transició (l'entrada en aquest tram l'havíem modificat aquest matí) i entro primer, com pot ser? si jo anava al darrera!. 30 seg més tard arriba l'Erik, que ha entrat per l'altra banda, ja que en arribar els nervis l'han traït i no recordava que havíem canviat l'entrada.

M'agafo la transició amb calma i deixo que surti una mica abans, donant-li pràcticament el temps que m'hauria tret si haguéssim entrat els dos pel mateix lloc.

En pujar a la bici, m'ha agafat molta distància, no se'l veu en tot el tram del passeig, ni tampoc en tota la recta de l'hospital, faig bona part de la primera volta pensant que aquest s'ha colat en alguna banda ja que no el veig. No es fins a Rigolisa, que el veig quasi al final de la recta. Ara ja tinc referència i accelero tant cop puc. Arribant al passeig el veig de lluny i ens creuem a mig passeig, 2ª Volta. 

Ara amb la moral de saber el tros que em porta i que he retallat una mica, em proposo d'atrapar-lo abans d'acabar el tram en bici. Pedalo al màxim de les meves forces, sense treure el plat gran en cap moment. En el fons sé que pagaré l'esforç que faig amb la bici, però l'objectiu ara és atrapar-lo i que es posi nerviós de tenir-me al darrera. El tram de córrer final ja veurem com surt.

A la segona ell ha apretat el pas també, durant la primera part del recorregut a penes el veig per davant meu, però aconsegueixo retallar distancies, sobretot en la recta del camí de Rigolisa i el tram del passeig, arribant pràcticament junts a l'entrada al llac i a la zona de transició.

Últim canvi, estic bastant petat ara mateix i faig el canvi molt lent. De fet trigo quasi 1 min a fer el canvi, mentre que l'Erik ho fa amb 40 segs. Surto corrent de l'Estany per encara el carrer de pujada, però les cames hem fan figa, i haig de parar uns metres i fer-los caminant per recuperar una mica i acostumar a les cames al canvi de disciplina. Tot seguit arrenco a córrer de nou. No veig a l'Erik per davant tot i que el carrer es llarg. Em temo que s'hagi colat, ja que al matí hem fet la volta a l'inversa, tot i que li he recalcat que la faríem en sentit horari. 

No falla, uns metres més endavant me'l trobo de cara que baixa pel carrer. Sense aturar-nos li dic que segueixi directe cap a l'entrada, jo faré el mateix tram que ha fet ell i així serà la mateixa distància. Recorro l'ultim km amb les poques forces que em queden i entro per la porta de l'estany sortejant a la gent que passeja fins a arribar a la zona d'arribada. Entro amb 59 min 50seg. 1min 40 seg per darrera de l'Erik.

FITXA:

Running (5 Km): 23 min 55 seg

BTT (10 Km): 22 min 58 seg
Running (1,5 Km): 08 min 18 seg

Temps Total: 59 min 50 seg

Distància: 16,5 kms
Transició #1: 02 min 09 seg
Transició #2: 50 seg

Bracons amb la BTT

Avui hem anat amb l'Erik amb la Btt. hi hem anat per la carretera per agafar una mica de fons.

Hem sortit força d'hora i feia bastanta fresca, aquests últims dies ha refrescat i es nota. Això ha fet que poguèssim pedalar de manera força còmode sense ofegar-nos per la calor dels darrers dies.

Hem pujat força alegres fins a Sant Pere amb 19 min i mig, però ens hem encantat una mica en el següent punt de referència al pas per Les cases que hem passat amb 43 min.i el pass per el Km 19 que hi hem arribat en 56 min. 

El tram desde Sant Andreu de la Vola a fins a Barcons ha sigut dur, més del que recordava, i es que les rampes que hi ha just a partir del trencant de can Piguillem són força llargues i amb pocs llocs on agafar aire.

Hem arribat al coll amb 1h 50 min fent una sèrie i esbufegant de valent. Acte seguit i després de parar uns minuts per veure una mica i agafar aire em desfet el camí i em tirat avall.

La baixada se m'ha fet llarga, l'Erik no es veu massa segur baixant amb la bici hi va força més lent que jo, així que hem anat al seu ritme. Durant el retorn hem fet un parell de sèries més en la pujada que hi ha abans del trencant de la Vinyeta i en la pujada a St. Pere.

Finalment, hem arribat a casa després de 2h 32min de pedalar.

FITXA:

Vilaseca - Bracons: 1h 51 min

Bracons - Vilaseca: 0h 41 min
Temps Aturats: 14 min

Temps Total: 3h 14 min

Distància: 39,1 kms
Desnivell: 932+/932-

De Ribes a Puigcerdà

Aprofitant que passariem un dies a Puigcerdà de vacances, vam aprofitar amb l'Erik per pujar-hi amb la BTT desde Ribes de Freser.

Vam sortir desde el Pàrking del Condis que hi ha a l'entrada de Ribes. Vam rodar pràcticament el 100% per asfalt, tot fent la Collada de Toses que se'ns va fer molt llarga. Teniem cotxe escombra / avituallament, que ens esperava cada tants quilòmetres, així que vam pujar tot xino-xano. feia molta calor ja que vam sortir sobre les 5 de la tarda i a aquella hora el sol apretava de valent. Vam arribar a l'hotel de la collada amb 2h 35min. 

La Baixada, molt més ràpida, però no tant com en altres vegades que havia rodat sol. Va ser més descansada i quan es vàrem adonar ja erem a Queixans. L'ultim tram desde Queixans fins a Puigcerdà sempre és el més dur de tota la sortida, ja que les cames ja porten molts quilòmetres i queden els ultims 5 quilòmetres de pla entre el terme de Les Pereres (per pista) i la llarga recta de Sant Marc, rematant-ho tot amb la temuda pujada al llac la qual vàrem fer per la banda més llarga i menys dreta (la que puja desde la frontera). Finalment vàrem arribar amb 3h 10 min i 54 kms a les cames.

FITXA:
RIBES DE FRESER - COLLADA DE TOSES: 2h 35 min
COLLADA DE TOSES - PUIGCERDÀ: 35 min
TEMPS TOTAL: 3h 10 min
DISTÀNCIA: 54 kms
DESNIVELL: + 950 / -800

BTT per La Vall d'en Bas

Diumenge vàrem anar d'excursió amb la BTT per la Vall d'En Bas. L'Excursió havia de servir perque l'iker anés agafant una mica de soltura ara que ja ha après a muntar en bici.

Vàm sortir des del pàrking que hi ha al CAP de Les Preses, on vàrem agafar el carril bici en direcció a St. Esteve d'en Bas.

Vam anar pràcticament junts tota la familia fins passat St. Esteve d'en Bas, fins al punt on es trevessa la carretera. A partir d'aquí, l'Erik va desaparèixer. Per tal d'assegurar que no s'havia colat en algun trencant, vaig haver de tirar fort per anar-lo a retrobar, mentre la Mònica seguia més lentament amb l'Iker. L'Erik s'esperava un bon tros més amunt, déu n'hi dó lo que em va fer suar el marrec abans no el vaig trobar!.

Vam recular fins a trobar de nou amb la resta de la familia i vam seguir el camí fins al bar de 'La casilla' on vàrem fer un entrepà. Acabats d'esmorzar, l'iker va dir que ja en tenia prou, així que l'Erik i jo vam tornar a buscar el cotxe mentre la Mònica i l'Iker esperaven al bar tot prenent algo.

La tornada fins al cotxe la vam fer rapideta, amb un bon ritme de marxa. Un cop de nou a les Preses, vam anar a recollir a la familia.

Sortida en BTT per Pals

Avui he fet una petita sortideta amb la BTT pels volts de Pals. He sortit del càmping en direcció a Platja de Pals passant per les Basses d'en Coll. Acte seguit he anat a buscar el PR que porta en direcció al Quermany i un cop allà he ant voltant per diferents caminets per fer algun quilòmetre extra. Finalment he tornat de nou pel mateix camí, variant algun tram. En total 16Km en 54 minutets.

Aprofitant la duatló escolar

Avui he aprofitant que l'Erik anava a córrer a la duatló de Belmmunt escolar, ens hem llevat d'hora i hem anat plegats fins a Sant Pere tot fent un tomb amb la bicicleta. A ell li ha servit d'escalfament i a mi per estirar una mica les cames.

Val a dir que no hi hem anat de dret (per la carretera), si no que hi hem anat per camins i pistes secundaries.

La ruta ha set mes o menys així: sortida de Vilaseca i pugem la grinsa en direcció a Sant Vicenç on baixem pel carrer que porta a l'hípica per poder enllaçar posteriorment amb la pista de la Fontsanta. des d'aquí seguim la pista fins a arribar a Targarona, on en comptes de travessar el pont seguim el riu per l'esquerra per una altra pista. Un una mica més enllà agafem un corriolet en una curva el qual forma part del primers quilòmetrers dels Tracks del Diable, cosa que fa que l'Erik es motivi una mica més. Sortim del corriol per trobar una nova pista que en travessar el riu ens porta directament a les cases de la riera després d'un bon repechó. Finalment arribem al lloc on s'havia de disputar la prova.

La tornada l'he feta jo sol desfent més o menys el mateix camí per el qual havíem vingut, però amb algún corriolet de més per fer-ho més atractiu.

Pel que fa a la cursa de l'Erik, ha anat força bé tot i que accidentada. En la sortida un nen que en feia dos com ell li ha passat literalment per sobre el qual ha fet que només d'arrencar sortís últim i amb una bona pelada al genoll. No obstant en comptes d'abandonar com segurament (i lògicament crec) farien molts nens de la seva edat ha seguit endavant aixugant-se una mica la sang amb el mocador que duia al cap. 

La sorpresa ha estat meva quan ha arrivat a fer la transició, doncs jo l'esperava pràcticamnt a la cua del peloton i ha entrat per la meitat agafant.me algo per sorpresa. Li passo la bici i li cordo el casc - Cagum deu amb els guant d'anar amb bici no li podia cordar bé i ha perdut alguns llocs! -. 

Un cop sobre la bici he mirat com sortia del primer tram en el que havien de pujar un petit marge i que quan hem anat a fer la volta de reconeixement si ha encallat,  però aquest cop l'ha fet bé. Marxo del box per anar a veure'l a la zona de les Ziga-zagues on el puc animar i donar consell diverses vegades, ja que ha de passar fins a quatre vegades pel meu davant. Li dic que es guardi una mica pel final que en total han de fer dues voltes al circuit, que per a ells és un bon tros. Durant tota la carrera s'el veu molt concentrat, haig de reconèixer que avui es mereix més que una simple felicitació. Ja que ha fet un gran esforç.

Per tant aprofitaré aquest espai per felicitar-lo de nou i perquè en quedi constància escrita.

FELICITATS ERIK!! HO HAS FET MOLT I MOLT BÉ

Arrenquem el 2011!

Res millor per començar l'any que fer una mica d'esport. I què millor que una sortideta suau amb la BTT amb l'erik per començar amb bon peu?


Doncs aquesta tarda hem sortit a fer el volt amb l'Erik, una volta quasi idèntica a la que ja vàrem fer fa uns mesos. Sortida de Vilaseca cap a les naus i les escoles de Sant Vicenç, per seguir en direcció a l'hípica per agafar el camí de la  fontsanta. Un cop al pont de targarona el creuem en direcció a quatre camins, fent les dures rampes emporlanades que hi ha i fins a arribar a casa de l'hora, on girem ja cap a Torelló. 


Un cop a les rotondes de Torelló hem agafat el camí dels dipòsits i l'hem seguit fins a arribar al Santuari de Rocaprevera i tot seguit avall cap a les piscines i el poligon matabosc, on en arribar al triangle hem pujat per la pujada de l'Espona i finalment cap a casa de dret.

L'Esquirol i la barra de ferro

Avui hem fet una sortideta amb la BTT força complerta amb en Pere. La ruta ha consistit en anar fins a l'Esquirol per diversos camins i corriols, (alguns d'ells del tracks del diable) i de tornada hem passat per la barra de ferro fins al restaurant de les Gorges. 

Hem sortit a les 9:00 de Sant Vicenç de Torelló en direcció a la fontsanta i la casa de Targarona. Hem anat per un corriol fins a arribar a les cases de la riera de Sant Pere. Des d'aquí hem seguit un tram dels tracks del diable per diferents corriols i camins. Durant el traçat hem trobat força raconades on la vegetació estaba completament blanca, ja que segurament no hi toca el sol en tot el dia i s'hi va acumulant el glaç d'un dia per l'altre.

Hem arribat a l'Esquirol sobre les entre les 11:30 i les 12:00 aproximadament i hem anat a buscar el camí cap a la barra de ferro que surt del costat del cementiri. Algo tècnic al principi, amb algun esgló compromès i baixada amb pendent, però que de seguida es converteix en un sender ample. La tendencia és d'anar guanyant una mica d'alçada al principi, però sempre planeja força i en la segona part acaba baixant.

El camí ressegueix tot la cua del pantà de Sau en la seva part més alta. És en la part final (després de travessar un riu) on el camí es torna algo compromés degut a que el camí es fa molt estret i amb la vegetació força tancada, a més a la banda dreta i tenim un precipici (creat pel pantà) d'un centenar de metres ben bó.

Un cop al restaurant de les Gorges, en comptes d'agafar la carretera cap a Roda o Sant Martí de Sescorts, hem agafat un camí que jo no coneixia i que porta fins a Roda, al barri de les cases noves, passat per l'antic 'Sporting' ara abandonat. Un camí amb alguns puja-baixa plens d'esglaons. Un cop a Roda travessem la carretera i seguim de dret per anar a buscar la carretera de casa de l'hora, que trobem també per un nou camí el qual no coneixia i que passa pràcticament paral·lel al camí asfaltat principal. De casa de l'hora fins a Sant Vicenç hi hem anat passant per quatre camins i vorejant la miraculosa.

Al final la sortida ens ha sortit per 45 Kms i 3h30min amb un desnivell positiu (segons el CompeGPS) d'uns 1030 metres 

Ascenció al Coll de la Creueta

Esmolant les eines abans de sortir

Avui hem fet una sortideta llarga, la del Coll de la Creueta, que ja feia dos anys que no la feiem. És una sortida 100% carretera, amb sortida a Campdevànol i arribada (en el meu cas) a Puigcerdà. Tot i ser una sortida tota per carretera nosaltres com a bons BTTerus, la fem a sobre de les nostres burres.

A les 8:00h hem pasen a buscar en Jaume i en Pere i agafem carretera cap a Campdevànol per la C-17 amunt. A campdevànol deixem el cotxe davant de la residència d'avis que hi ha a la sortida del poble en direcció a la Pobla de Llillet.

A punt d'arribar a Gombrèn

Poca estona més tard ja pedalàvem en direcció a Gombrén, el primer poble que haviem de passar. La carretera en direcció a Gombrés es molt planera, amb algún 'falso llano' que ens arrenca les primeres gotes de suor de la pell. El sol es comença a obrir pas entre la mica de boira alta que encara queda. Arribem a Gombrén a les 9 i escaig  i fem una aturadeta per treure'ns alguna cosa de roba. 

Sortim del poble i un parell de quilòmetres enllà agafem un trencall a mà dreta en direcció al santuari de Montgrony. Aquí comencen les rampes fortes, algunes arriben fins al 18% i ens enganxen pràcticament en fred, ja que a penes portem 10 kms a les cames. Aprofito els descansillos que ofereix la pujada per tirar alguna foto mentre els genolls reneguen de dolor. No és el dolor que vaig tenir fent els tracks ni molt menys, si no que és com si hem diguéssin - Ei tu! que encara estem freds i no volem patir cabrón! -.

Pujant per la carretera  de Montgrony

Davant el castell de Mataplana

Arribem a un trencant en el que ens desviem cap a l'esquerra i deixem la pista del Santuari enrera. Tot i seguir pujant amunt, amunt, la pendent ja no és tant forta i es suavitza mica a mica. Passem per l'antic castell de Mataplana, que data del Segles XIII. Aquest castell és conegut per haver estat residència del Compte Arnau i el Baró Hug I de Mataplana. Prop de les ruines també i trobem l'ermita de Sant Joan de Mataplana, restaurada l'any 1969. Actualment està tancada al públic i s'ha de demanar cita prèvia per visitar-la. Passem pel costat sense aturar-nos, ja que ja hi haviem estat en altres ocasions i no valia la pena. El camí continua pujant lleugerament passant pel costat del refugi de l'Espluga i vorejant uns prat verd on pastura el bestiar i des d'on podem veure amb claredat la serra de Montgrony amb el santuari al capdamunt.

Vorejant el prats a l'alçada del refugi de l'Espluga

En Pere i e Jaume arribant a Can Ros

El Pedraforca al fons

Un parell de quilòmetres mes tard s'acaba la pujada. Un petit túnel excavat a la roca ens anuncia el principi d'una curta baixada entre un bosc de pins, faigs i grèvols carregats de frits vermell que dónen un ambient  quasi nadalenc a la vegetació. A la nostra dreta podem veure les dues arestes del Pedraforca que durant quasi tot l'itinerari ens han (i aniràn) seguint. La baixada s'acaba aviat, no més d'un quilòmetre i la carretera es torna a enfilar fort amunt amb ràmpes del 15%. Seguim uns tres quilòmetres fins a un petit nucli anomenat Can Ros i que no estic segur de si pertany a Castellar de N'Hug. Poc després arrivem a la carretera que ens ha de dur al coll, just davant de Castellar de N'Hug.

En Jaume pedalant amb un ramat de xais de fons

Aprofitem per fer una aturada abans d'encara el coll i mengem unes barrtes i un plàtan. També ens traiem algo de roba, ja que durant tota la pujada no hi ha ni una ombra i el sol comença a collar fort. Mentre prenem l'avituallament, debatim sobre els kms que queden fins a dalt. En Pere diu que segons el seu GPS uns 160 metres i ens fotem tots a riure!. En Jaume aposta per una dotzena, mentre que jo tiro un pèl més abaix em quedo amb deu o onze. Enfilem la carretera del coll amb un ritme alt en els primers quilòmetres i la veritat és que vaig una mica forçat anant amb aquest ritme i li dic a en Jaume que jo afluixo i m'ho agafo amb més calma que encara queda molta tela per tallar. Els demés també afluixen i seguim junts l'ascenció. Ens ho agafem amb força calma però sense adormir-nos i aprofitem per fer algunes fotos també.

En Pere i jo a pocs kms del coll

Arribem al quilòmetre cinc de la pujada i passem un cartell que anuncia el coll de la creueta a un tres quilòmetres. Ni dotze ni deu, en total Vuit!. També marca un desnivell mitg del 4% lo qual està bé tenint en compte les rampotes que hem tingut que fer avui. Els últims tres quilòmetres passen volats. El ritme del trio augmenta i en l'últim quilòmetre en Jaume i en Pere fan una apretada forta i jo hem despenjo una mica, tot i que he intentat aguantar-los una estona al final he tingut que afluixar, cosa que he aprofitat per treure de nou la càmera de fotos i fer una foto just quan arribava.

En Pere i en Jaume preparant l'atac final al coll

Un cop al coll fem un petit descans, ens abriguem una mica per la baixada i fem la foto de rigor,bé de fet li demanem a unes mestresses que feien turisme amb la família que ens la tirin. Aprofito per trucar a casa per dir que sóm a dalt i que en cosa d'una horeta i mitja ja seré a Puigcerdà.

La meva arribada vista den 1ª persona

Reprenem la marxa baixant en direcció a La Molina, i planejat fins a l'estació d'esquí dels Alabaus, on sortim a la carretera que va de La Molina a la Collada de Toses. Girem amunt en direcció a la Collada. El tram que va fins a l'hotel és molt fred, potser el més fred de tota la ruta, i és que aquí hi ha llocs que amb prou feines i toca el sol en tot el dia. Arribem davant de l'hotel uns minuts més tard i parem per despedirnos, ja que ells baixaràn per la collada cap a Campdevànol i jo farés camí també per la collada però en direcció a Puigcerdà on m'hi espera la familia per dinar i anar a Fira.

Foto de grup al Coll de la Creueta

Davant de l'hotel ens trobem amb en Planas, en Marginet i una colla de gent que van cap a Puigcerdà amb autocar a dur els nanos a jugar a futbol. Ens hi entretenim una bona estona fent petar la xerrada abans d'arrencar. Un cop ens despedim tots, tiro collada avall pedalant com un esperitat. En la part alta haig de vigilar, ja que és molt baga i el terra està molt humit i no vull anar per terra en una mala frenada. La baixada no té gaire per explicar, només pedalar i més pedalar. Per dir algo potserque  la mitja que va rondant els 40km/h i que el vent bé lleugerament de cara. L'últim tram s'em fa pesat i es que començo a estar cansat, i tinc el cul fet mistos. Arribo a Queixans i decideixo no passar per la pista que voreja el Segre, ja que al costat del riu sempre fot molta rasca i a més la presió que duc avui als pneumàtics seria com passar-hi amb una bici de carretera. Així doncs faig una petita variant passant per les Pereres i encarant el camí de Sant Marc sense trepitjar pista ni camins. Mentre pedalo per la carretera de Sant Marc miró com juguen al Pitch & putt i m'enracordo que en Ramón i en manel de la faina avui jugaven un torneig.

Finalment entro a Puigcerdà. Està a petar de cotxes i hi ha molt de trànsit. Només penso en que haig de pujar la maleïda pujada del llac, que amb 65 kms a les cames s'em atravessa que no vegis. De tota manera foto pit i collons i la faig del tirón com un machote i arribo a casa, on truco a la mestressa que em vingui a obrir la porta del garatge.

La sortida en números: 

Distància: 66.33 Kms

Desnivell acumulat: +1446 / -961

Temps Pedalant: 3:53:55

Enllaç al track:

 http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=1288788

Perfil de la Ruta

Grabant un Video

Aquest Diumenge (31 d'Octubre), vàrem quedar amb en Jordi de Tracks del Diable per anr a grabar un video promocional del tracks del Diable. Es tractava de grabar el tram de baixada que va des de la Cabanya del Mir fins a Sant Quirze de Besora.

Així doncs a les 10:00 am ens trobem al pàrking de les Serrasses, en Jordi, en Xevi R., en Xevito i jo. Anem amb els cotxes cap a Sant Quirze on en deixem un i seguim fins a Santa Maria de Besora. En arribar a Santa Maria, fot un xàfeg de collons i decidim de cancelar la sortida ja que així no grabarem res.

Quan ja estàvem baixant per la carretera veièm que el dia s'aixeca i girem cua. Acabem per decidir d'anar fins al restaurant del Mir i esperar allà una mica a veure si escampa i baixar després. Arribem al restaurant que ja no plou i mentre ultimem els preparatius BTTeros i logistics, el sol comença a sortir de manera tímida entre els núvols.

Finalment comencem la baixada fent alguna paradet al començament per ajustar l'alçada de la càmera. El primer tram està molt enfangat i rellisca d'allò més, per postres hi han passat una excavadora per allisar el terreny.

Abans d'entrar al corriol, que és d'es d'on voliem començar a grabar fem uns últims ahustos a les càmeres. La càmera d'en Xevito però porta la targeta plena i no pot grabar, així que aprofitant que jo porto la camera de fotos li passo la meva targeta. També hi ha problemes amb la meva càmera, que s'ha quedat sense piles. Així doncs grabarem només amb l'altre camera.

Els primer metres els grabem amb en Xevito davant i filmant-nos de cara, però més tard decidim de canviar la perspectiva i ho fem grabant-nos d'esquena. La baixada la fem sense cap complicació, i un cop a Sant Quirze demanem al Bar Esport que ens guardin les bicis mentre anem a buscar els altres cotxes a Santa Maria de Besora. Un cop als cotxes, entrem al restaurant a fer la Cervesa i a mirar a traves del portàtil d'en Xevito el que hem grabat, quedant més que satisfets del resultat.

En total han estat aproximadament un 10 Kms (no ha arribat) i uns 43 mins de baixada. una sortida light però divertida i entretinguda.