Caminada Serragrenyada (II)

Repetim la ruta de la setmana passada. La caminada Serragrenyada de la setmana passada ens va agradar tant que hem decidit tornar-hi, aquest cop acompanyats de l’Iker, l’Angel i L’Oriol A.

Sortim de la plaça de Sant Pere i enfilem de seguida cap a Sant Roc sense encantar-nos massa que fa fresca. Passem la casa de El Serrat i anem cap a la Portella on aprofitem per fer unes fotos de grup. Trotem per la baixada, L’Iker i Jo al capdavant seguits d’en Xevi i els Arumí tancant el grup.
 
Ens reagrupem al trobar la pista i seguim cap a la Vall i la Tosca on fem una nova aturada per fer fotos. Tornem al camí i trotem a estones fins a arribar al trencant que baixa al salt del Molí.
 
El Salt del Molí baixa carregat d’aigua avui també. No tant com la setmana anterior però déu n’hi do. Ens acostem per fer fotos més de prop i trobem que les pedres estan glaçades pel fred i rellisca molt, hem d’anar amb compte. És impossible travessar el riu així que reprenem el camí cap a la pista de nou i fem cap a Vidrà per la pista.

 
Arribem a Vidrà amb 1h 45 aproximadament. El fred aquí és més viu, així que no ens encantem i enfilem carretera amunt per buscar la pista que puja a Bellmunt.
 
Pujant per la pista els nanos es queden una mica enrere despenjats, no sé si per cansament o perquè simplement s’ho agafen amb calma, ja que no paren de parlar en tot moment. Fem una nova reagrupació al Collet del Migdia i ens deixem anar fins al Coll de Hi-Era-De-Massa. La pujada fins a Bellmunt segueix una mica la mateixa tònica, amb els grans al capdavant i la canalla una mica per darrera. Se’m fa estrany que l’Iker vagi tant lent, així que arribats a Bellmunt li demano que tal va i em diu que va bé, però que l’Oriol va una mica tou i per això van més a poc a poc.
 
A Bellmunt fem parada i fonda, mengem una barreta i pastís de poma que hem preparat per a la ocasió i que se’ns posa d’allò més bé. Ens trobem amb l’Erik i en Bernat que havien sortit també pel seu compte a fer el tastet de matxos. Allarguem una mica la parada, per tal que tothom reposi forces i tirem avall trotant pel camí vell, l’Erik i en Bernat han sortit una xic abans que nosaltres i van pel seu compte. L’Iker i jo obrim la comitiva, seguits d’en Xevi que de tant en tant ens ensenya les dents. Aprofitem els passos per asfalt per esperar a la resta.

Durant la baixada l’Oriol comença a notar el cansament i la falta de tècnica en baixar i li costa seguir el ritme sobretot a les parts més tècniques. Nosaltres per la nostra part, aprofitem els trams de corriol per fer un petit ‘pique’ amb l’Iker Baixant realment ràpid en alguns trams.
 
Arribem a l’entrada de St. Pere i a l’alçada del dipòsit d’aigua, proposem fer un esprint final fins als cotxes un cop que trepitgem l’asfalt. A l’esprint finalment només ens hi apuntem l’Iker, jo i en Xevi, tot i que aquest fa figa als primers metres. L’Iker tira fort i es posa al capdavant, amb passes molt llargues i a mi em costa seguir-li el pas. En poc tros em treu uns bons metres, però llavors puc retallar una mica. Arribem a la plaça gairebé junts però avui l’Iker m’ha guanyat la sèrie final. La resta van arribant mica a mica. Primer l’Erik i en Bernat, els quals han acabat baixant pel camí Vell també però fent una mica de carretera al final i per això no ens hem creuat. Segons comenten, l’Erik anava massa cansant per fer el que els quedava de matxos i han decidit tirar avall de dret. Poc després arriba en Xevi seguit al cap de poc dels Arumí.
 
Reunits ja tots a la plaça, l’Erik i en Bernat tiren cap a Torelló ja que ells no han acabat la seva ruta mentre que la resta decidim anar fer el got per comentar la jugada.
 
https://www.strava.com/activities/4436871278
 
FITXA:
Temps en moviment: 2h 51 min
Temps aturats: 58min
Temps total: 3h 49min
Distància: 17,3kms
Desnivell: 863+