2ª TERRITORI HERMIDA (07/05/2006)
CURSA
A dos quarts de vuit ha sonat el telèfon. Era en Jaume que ens deia que ja havien arribat i que eren aparcats prop de la sortida, així que ens hem anat a trobar amb la resta de la colla per dur-los els dorsals i els obsequis de la cursa.
Un cop ja posats els dorsals a les bicicletes i fets els típics exercicis d´escalfament ens hem dirigit cap a la línia de sortida a agafar posicions.
A dos quarts de nou en punt ens donen la sortida. Al principi i com l´any anterior la gent surt molt ràpid tot i que l’any passat va ser inclús més ràpida. Jo he anat tirant tot sol fins a la pista de l’urbanització Amoretes, ja que he esperat a que m’atrapessin en Jaume, en Sam, i la resta que sortien una mica més enrera. La marxa, en el seu inici segueix igual que l’any anterior. Seguim la pista de la via fins el túnel, la Tour de Querol, Yravals,... Just aquí hi ha el primer canvi en respecte l’any anterior, doncs en travessar la via no trenquem a la dreta per pillar la primera trialera, si no que seguim pel camí asfaltat de St. Pere de Sedret. En arribar a St. Pere de S. si agafem la trialera de la dreta com l’any anterior. Que ens porta a la carretera de Guils.
Tal i com vàrem fer l’any abans, agafem la pista de pedres que ens endinsa al bosc de Guils aquest cop no hem tingut que baixar de la bici tantes vegades com l’any anterior.
El camí fins a la Fontanera ja no varia en respecte a l’any passat, així que seguim enfilant-nos poc a poc, jo m’he quedat una mica despenjat de la resta, doncs en aquesta primera pujada no hem trobo massa fi i hem costa seguir una mica el ritme i no vull forçar massa doncs la carrera es molt llarga.
El camí segueix travessant recs d’aigua i boscos d’avets fins que arribo a l’estació d’esquí de Guils - Fontanera. Allà hi ha el primer avituallament com l’any passat. La resta no fa massa que han arribat tot i que jo creia que hem portaven més ventatja. Tot seguit comencem el descens per la ràpida i perillosa pista que ens ha de portar al Coforn. Als pocs metres d’arribar al trencant del Coforn, jo punxo una roda, i en Jaume i en Sam es paren a ajudar-me. Tot plegat hi hem estat uns 10/15 min. màxim (portàvem la lliçó apresa de la setmana abans). Un cop arreglada la roda seguim baixant fins a trobar el desvio del Coforn. Travessem el rierol enfilem la pujada d’uns 800 metres per un camí molt estret i perillós que ja vàrem ‘tastar’ l’any passat també. El camí no té canvis en respecte al 2005 fins a Queixans, així que passem per Niula i Ger a on ens trobem amb en Ferran i en Jordi que ens esperaven. Seguim tots junts per Bolvir, Talltorta i finalment Queixans.
Com en l’anterior edició aquí hi havia el segon avituallament i el desvio de la marxa curta. Aquí ens hem ajuntat amb l'ernest i en Joan M. Que feia poc havien arribat a l’avituallament. Ens reunim entre tots i decidim de Fer la llarga.
A dos quarts de vuit ha sonat el telèfon. Era en Jaume que ens deia que ja havien arribat i que eren aparcats prop de la sortida, així que ens hem anat a trobar amb la resta de la colla per dur-los els dorsals i els obsequis de la cursa.
Un cop ja posats els dorsals a les bicicletes i fets els típics exercicis d´escalfament ens hem dirigit cap a la línia de sortida a agafar posicions.
A dos quarts de nou en punt ens donen la sortida. Al principi i com l´any anterior la gent surt molt ràpid tot i que l’any passat va ser inclús més ràpida. Jo he anat tirant tot sol fins a la pista de l’urbanització Amoretes, ja que he esperat a que m’atrapessin en Jaume, en Sam, i la resta que sortien una mica més enrera. La marxa, en el seu inici segueix igual que l’any anterior. Seguim la pista de la via fins el túnel, la Tour de Querol, Yravals,... Just aquí hi ha el primer canvi en respecte l’any anterior, doncs en travessar la via no trenquem a la dreta per pillar la primera trialera, si no que seguim pel camí asfaltat de St. Pere de Sedret. En arribar a St. Pere de S. si agafem la trialera de la dreta com l’any anterior. Que ens porta a la carretera de Guils.
Tal i com vàrem fer l’any abans, agafem la pista de pedres que ens endinsa al bosc de Guils aquest cop no hem tingut que baixar de la bici tantes vegades com l’any anterior.
El camí fins a la Fontanera ja no varia en respecte a l’any passat, així que seguim enfilant-nos poc a poc, jo m’he quedat una mica despenjat de la resta, doncs en aquesta primera pujada no hem trobo massa fi i hem costa seguir una mica el ritme i no vull forçar massa doncs la carrera es molt llarga. El camí segueix travessant recs d’aigua i boscos d’avets fins que arribo a l’estació d’esquí de Guils - Fontanera. Allà hi ha el primer avituallament com l’any passat. La resta no fa massa que han arribat tot i que jo creia que hem portaven més ventatja. Tot seguit comencem el descens per la ràpida i perillosa pista que ens ha de portar al Coforn. Als pocs metres d’arribar al trencant del Coforn, jo punxo una roda, i en Jaume i en Sam es paren a ajudar-me. Tot plegat hi hem estat uns 10/15 min. màxim (portàvem la lliçó apresa de la setmana abans). Un cop arreglada la roda seguim baixant fins a trobar el desvio del Coforn. Travessem el rierol enfilem la pujada d’uns 800 metres per un camí molt estret i perillós que ja vàrem ‘tastar’ l’any passat també. El camí no té canvis en respecte al 2005 fins a Queixans, així que passem per Niula i Ger a on ens trobem amb en Ferran i en Jordi que ens esperaven. Seguim tots junts per Bolvir, Talltorta i finalment Queixans.
Com en l’anterior edició aquí hi havia el segon avituallament i el desvio de la marxa curta. Aquí ens hem ajuntat amb l'ernest i en Joan M. Que feia poc havien arribat a l’avituallament. Ens reunim entre tots i decidim de Fer la llarga.
El dia abans de la cursa es presenta força ennuvolat, i de fet les 5 de la tarda del dissabte començava ruinejar. Aquest any la recollida de dorsal era a la plaça del Call de Puigcerdà. Aquest any no es veu tant ambient com a l´any anterior, potser degut al mal temps o al canvi d´ubicació. Així doncs anem a buscar els dorsals, el meu i el de la resta de companys i més tard assistim al briefing a les 7 de la tarda a on en J.A. Hermida ens explica detalls de la cursa que aquest any presentava algunes modificacions en el seu traçat.
La sorpresa d’aquest any estava precisament en aquesta última pujada, doncs el tram que ens havia de dur al pla de les forques només mantenia un terç de l’ante
rior traçat. Així doncs sortint de l’avituallament, ens passem el trencant que porta a la pista del pla i ens enfilem per dins el poble fins a trobar en trencant del Torrent. En arribar al trencant i travessar el rierol comencem a trobar alguna rampa força dura i ens esperen 2,4 Kms de Penúria (tal i com l’Hermida ho va batejar), doncs el desnivell en alguns trams era considerable, la qual cosa fa que haguem d’empènyer la bicicleta força estona. Acabat aquest tram girem a la dreta i comença una pista molt ampla que va ‘planejant’ durant uns quatre quilòmetres fins arribar al pla de les forques on hi ha l’últim avituallament. Arribem a l’avituallament en Ferran i jo sols, doncs els altres han anat més ràpid i surten de l’avituallament quan nosaltres arribem. En Ferran ha començat a tenir rampes a les cames a escassos 400 metres per arribar a l’avituallament.
rior traçat. Així doncs sortint de l’avituallament, ens passem el trencant que porta a la pista del pla i ens enfilem per dins el poble fins a trobar en trencant del Torrent. En arribar al trencant i travessar el rierol comencem a trobar alguna rampa força dura i ens esperen 2,4 Kms de Penúria (tal i com l’Hermida ho va batejar), doncs el desnivell en alguns trams era considerable, la qual cosa fa que haguem d’empènyer la bicicleta força estona. Acabat aquest tram girem a la dreta i comença una pista molt ampla que va ‘planejant’ durant uns quatre quilòmetres fins arribar al pla de les forques on hi ha l’últim avituallament. Arribem a l’avituallament en Ferran i jo sols, doncs els altres han anat més ràpid i surten de l’avituallament quan nosaltres arribem. En Ferran ha començat a tenir rampes a les cames a escassos 400 metres per arribar a l’avituallament.Respostem una mica i sense encantar-nos molt seguim cap al Coll Marcer, ens queden quatre quilòmetres per arribar al cim. En començar a pedalar en Ferran es queda una mica enrera, però hem diu que va bé així que jo agafo un ritme i vaig tirant. A dos Kms. per arribar, m’adono en girar-me que en Ferran va caminant i hem paro per esperar-lo per si necessita ajuda. Torna a tenir rampes a les cames i diu que caminant no ho nota tant. L’acompanyo a peu durant una estona i quan la pista es fa més plana tornem a pujar a la bici i pedalem de nou. Aquí s’ens ha ajuntat l’Ernest. En arribar a Coll Marcer, En Joan M. s’uneix al grup mentre que en Ferran s’ha tornat a quedar una mica enrera, comença la baixada.
La baixada l’agafem a mà esquerra del coll seguint en un primer moment la tanca i resseguint un p
etit corriol. Al principi el terreny és força brut, però a mida que perdem alçada es va convertint una un caminet més clar. Sortim a un tram de pista per entrar a un nou corriol al cap de poc. Aquest està senyalitzat com a perillós, i déu n’hi do, la pendent és molt forta i el camí molt estret i revirat entre els arbres. Sortint del corriol agafem una nova pista que tot i ser pedregosa al principi, passa a ser de més bon fer al final. Aquesta pista ens porta a les primeres cases de Vilallobent, aquí és on ens atrapa en Ferran de nou que a la baixada s’ha pogut recuperar una mica. A partir d’aquí el camí ja és pla fins a Puigcerdà, anem la carretera de Les Pereres i trenquem en el pont sobre el Segre. Només ens queda fer el camí de Sant Marc i enfilar la pujada cap al polisportiu a on ens espera l’arribada. Arribem al Pavelló després de quasi sis hores de pedalar a on ens espera un bon avituallament una dutxa calentona.
etit corriol. Al principi el terreny és força brut, però a mida que perdem alçada es va convertint una un caminet més clar. Sortim a un tram de pista per entrar a un nou corriol al cap de poc. Aquest està senyalitzat com a perillós, i déu n’hi do, la pendent és molt forta i el camí molt estret i revirat entre els arbres. Sortint del corriol agafem una nova pista que tot i ser pedregosa al principi, passa a ser de més bon fer al final. Aquesta pista ens porta a les primeres cases de Vilallobent, aquí és on ens atrapa en Ferran de nou que a la baixada s’ha pogut recuperar una mica. A partir d’aquí el camí ja és pla fins a Puigcerdà, anem la carretera de Les Pereres i trenquem en el pont sobre el Segre. Només ens queda fer el camí de Sant Marc i enfilar la pujada cap al polisportiu a on ens espera l’arribada. Arribem al Pavelló després de quasi sis hores de pedalar a on ens espera un bon avituallament una dutxa calentona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada