GES EXTREM '07
- Collada Fonda - (17/03/07)
Només de sortir ens perdem per dintre de Camprodon, i decidim recular i agafar la carretera directa cap a Espinavell sense passar pel poble. Durant els primers metres l’Enric pedala a tota òstia i penso de posar-me al seu costat però va folladissim i m’estimo més reservar forces per la ‘autèntica’ cursa. El camí fins arribar a Espinavell es fa llarg per a molts doncs surten algo més de 10 Kms. i amb algunes pujades que deu n’hi dó. Arribats a Espinavell donem una petita explicació del recorregut (a càrrec d’en Jaume) a l’esplanada del restaurant d’ Espinavell. Tot seguit preparem a la mateixa esplanada la graella de sortida a on després de colocar-nos i fer la foto de rigor, la Mònica ens dona la sortida.
Com en l’anterior cursa, la sortida de la carrera és molt ràpida, així doncs David, va encapçala el primers metres la cursa seguit molt de prop per en Marc i en Xevi C. Una mica més retrasat va l’Agustí i un grup més nombrós de corredors es forma just al darrera encapçalat per mi en els primers metres. Hem seguien en Sam, l’Enric (que aquí tindria els seus minuts de glòria),en Jaume, en Roger, en Chaparro i en Jordi Pla.
Els següents quilòmetres s’hem fan molt durs i amb prou feines puc seguir el ritme dels demés i mica a mica primer en Roger i després en Jordi acaben passant-me, tot i això aguanto com puc durant un quilòmetre i mitg sense perdre-hi contacte.
En passar pel revolt del Km 6-7, bufa un vent molt fort i que fa que pedalar sigui quasi impossible. Aquí en Roger fot una apretada molt forta i ens deixa clavats a en Joan en Jordi i a mi, i marxa a per en Jaume. En Joan i en Jordi també marxen. Jo he abaixat el ritme per recuperar una mica però ho he fet en mal moment ja que ells sembla que han decidit apretar per no perdre a en Roger i poden més que jo en aquest tram. Per tant aquí perdo tota opció de quedar davant d’ells, ja que hem treuen molts metres de distància en poca estona.
Durant la primera part dels últims quilòmetres hem torno a revifar una mica, inclús sembla que en algún moment m’hi he pogut acostar, però ja a l’últim quilòmetre m’han acabat per treure una burrada de temps. A més ara veig no molt lluny, en Ferran i un altre corredor hem comencen a apretar i si m’adormo gaire més encara patiré per quedar davant seu.
Finalment faig les últimes raconades, (alguna molt dura per el mal estat del terreny), i arribo a la linia de meta en 10è lloc. No és un mal resultat tant per mi com pel grup i a més he rebaixat en 3 min. el temps que vaig fer el dia de la duatló.
La victòria de nou se la endut el David seguit d’en Marc i en Xevi que han arrivat amb un esprint agònic a dalt.
A destacar també el gran esforç que va fer l’Albert al pujar sol tot i trobant-se malament. Per ell va el reconeixement al patiment d’aquesta setmana!
Foto de Família al final de la cursa amb el Costabona de fons
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada