6ª MARXA BTT DEL SALÓ DE MUNTANYA DE VIC - (06/11/2005)
Són les 8 del matí del Diumenge, i fot un fred que pela (el termòmetre del cotxe marca 3º). A més hi ha una boira espessa que omple bona part de la comarca, però això no és impediment perquè una colla d’agosarats (com nosaltres) estiguin a punt de fer la marxa del saló de muntanya de Vic.
En arribar al recinte firal anem a buscar els dorsals, així que fem cua durant uns 15-20 minuts ben bons fent saltironets perquè no s’ens glacin els dits dels peus. Un cop ja amb el dorsal anem a canviar-nos al cotxe i a preparar-nos per la marxa i un cop tot llest cap al punt de sortida.
A les nou arrenca la pedalada, baixem cap al cine i trenquem a la dreta a la rotonda. Al cap de poc entrem en una pista forestal i als 2 – 3Km de la sortida trobem un embuss al tenir que travessar una riera. Tardem més de 5 minuts en passar, en Sam i la Rosa que són una mica més enrera tarden uns 5 minuts més i en Ferran uns 10 ben bons. Anem seguint per una pista forestal ampla passant per la guixa i travessant camps. Aquest tros és força planer, i anem tot xerrant amb la colla.
En el Km. 6-7, ens fan trencar cap a la dreta i a partir d’aquí la pista s’enfila cada cop més i és recargola sobre el Km. 10 trobem el primer avituallament, paro i hem trec algo de roba, doncs sembla que comença a sortir el sol. Aquí el grup es divideix durant una estona, doncs en Jaume i en Chaparro no han parat a l’avituallament, i en Pere Pau i jo tirem abans que en David i l’Ivan. Seguim per la pujada que és força dreta i al cap de poc ja planeja, aquí estem prop de Muntanyola. Tot seguit, trenquem a l’esquerra i comencem una baixada llarga i vertiginosa la qual ens porta al segon avituallament, que és el punt a on es dividex la marxa llarga de la curta. Aquí trobem en Jaume i en Chaparro i esperem a l’Ivan i en David.
Seguim per un camí que ens porta cap a les afores de Tona a on agafem un trencant que ens porta fins a l’Estany per entremitg d’un bosc amb unes pujades duríssimes en les que cal empènyer la bici. A partir d’aquí el genoll hem comença a fer una mica de mal. Sortint del bosc hi ha un nou avituallament. Seguim pujant ara per carretera una estona fins a trobar una nova baixada forta al final de la qual (com no) hi ha una nova pujada fins al proper avituallament. Aquí estem sobre el Km. 40. En aquest avituallament ens serveixen uns entrepans que s’ens posen d’allò més bé. En arrencar suposem que ja es tot pla i avall tenint en compte els Kms que ens queden. Fem una nova baixada vertiginosa per pista fins a arribar a la carretera de Sta. Eulàlia i sortim a uns 3 Kms del poble però poc metres després ens desvien a la dreta per un nou tram sense asfaltar i seguim per un camí que en ocasions ens fa baixar de la bicicleta.
Ara el genoll hem fa un mal de mil dimonis i reso per acabar aviat. Seguim pujant per una pista ampla fins a trobar una forta pendent de pujada que obliga a alguns corredors a baixar de la bici. Al final de la pujada hi ha una trialera de pujada que tots hem de fer a peu degut a la duresa que implica tant pel desnivell com per la dificultat en quant al poc espai que hi ha per maniobrar. Són uns 500 metres d’infern doncs a penes puc empènyer la bicicleta del mal que hem fa el genoll, estic a un dit de posar-me a plorar!. Sortint de la trialera seguim per una pista sense asfaltar fins a retrovar el punt del Km 10 aprox. A on hi havia el primer avituallament. A partir d’aquí desfem el camí per on hem vingut fent alguna petita variació. Cinc hores després de prendre la sortida arribem al recinte firal a on s’acaba aquesta dura prova i on ens espera un piscolabis
Són les 8 del matí del Diumenge, i fot un fred que pela (el termòmetre del cotxe marca 3º). A més hi ha una boira espessa que omple bona part de la comarca, però això no és impediment perquè una colla d’agosarats (com nosaltres) estiguin a punt de fer la marxa del saló de muntanya de Vic.
En arribar al recinte firal anem a buscar els dorsals, així que fem cua durant uns 15-20 minuts ben bons fent saltironets perquè no s’ens glacin els dits dels peus. Un cop ja amb el dorsal anem a canviar-nos al cotxe i a preparar-nos per la marxa i un cop tot llest cap al punt de sortida.
A les nou arrenca la pedalada, baixem cap al cine i trenquem a la dreta a la rotonda. Al cap de poc entrem en una pista forestal i als 2 – 3Km de la sortida trobem un embuss al tenir que travessar una riera. Tardem més de 5 minuts en passar, en Sam i la Rosa que són una mica més enrera tarden uns 5 minuts més i en Ferran uns 10 ben bons. Anem seguint per una pista forestal ampla passant per la guixa i travessant camps. Aquest tros és força planer, i anem tot xerrant amb la colla.
En el Km. 6-7, ens fan trencar cap a la dreta i a partir d’aquí la pista s’enfila cada cop més i és recargola sobre el Km. 10 trobem el primer avituallament, paro i hem trec algo de roba, doncs sembla que comença a sortir el sol. Aquí el grup es divideix durant una estona, doncs en Jaume i en Chaparro no han parat a l’avituallament, i en Pere Pau i jo tirem abans que en David i l’Ivan. Seguim per la pujada que és força dreta i al cap de poc ja planeja, aquí estem prop de Muntanyola. Tot seguit, trenquem a l’esquerra i comencem una baixada llarga i vertiginosa la qual ens porta al segon avituallament, que és el punt a on es dividex la marxa llarga de la curta. Aquí trobem en Jaume i en Chaparro i esperem a l’Ivan i en David.
Seguim per un camí que ens porta cap a les afores de Tona a on agafem un trencant que ens porta fins a l’Estany per entremitg d’un bosc amb unes pujades duríssimes en les que cal empènyer la bici. A partir d’aquí el genoll hem comença a fer una mica de mal. Sortint del bosc hi ha un nou avituallament. Seguim pujant ara per carretera una estona fins a trobar una nova baixada forta al final de la qual (com no) hi ha una nova pujada fins al proper avituallament. Aquí estem sobre el Km. 40. En aquest avituallament ens serveixen uns entrepans que s’ens posen d’allò més bé. En arrencar suposem que ja es tot pla i avall tenint en compte els Kms que ens queden. Fem una nova baixada vertiginosa per pista fins a arribar a la carretera de Sta. Eulàlia i sortim a uns 3 Kms del poble però poc metres després ens desvien a la dreta per un nou tram sense asfaltar i seguim per un camí que en ocasions ens fa baixar de la bicicleta.
Ara el genoll hem fa un mal de mil dimonis i reso per acabar aviat. Seguim pujant per una pista ampla fins a trobar una forta pendent de pujada que obliga a alguns corredors a baixar de la bici. Al final de la pujada hi ha una trialera de pujada que tots hem de fer a peu degut a la duresa que implica tant pel desnivell com per la dificultat en quant al poc espai que hi ha per maniobrar. Són uns 500 metres d’infern doncs a penes puc empènyer la bicicleta del mal que hem fa el genoll, estic a un dit de posar-me a plorar!. Sortint de la trialera seguim per una pista sense asfaltar fins a retrovar el punt del Km 10 aprox. A on hi havia el primer avituallament. A partir d’aquí desfem el camí per on hem vingut fent alguna petita variació. Cinc hores després de prendre la sortida arribem al recinte firal a on s’acaba aquesta dura prova i on ens espera un piscolabis
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada