diumenge, 3 d’octubre de 2010

6ª Territori Puigcerdà

Pues si, com no podia ser de cap altra manera, no he fallat a la meva cita anual amb la Territori Puigcerdà a la Cerdanya, i amb aquest ja fa 6 anys que hi participo.

El recorregut d'enguany no presentava cap novetat en respecte al de l'any passat tret d'alguna trialera canviada i un tram al final de l'ultima pujada en el que han retallat la trialera per pista pero mantenint la mateixa distància més o menys.

M'he llevat a les 7:00 per tenir temps de menjar alguna cosa i poder-la païr, ja que en les últimes sortides he pecat de anar amb el dipòsit buit. Així doncs m'he preparat un mini entrepà de pernil i he vegut una mica d'Aquarius per esmorzar.

A les 8:05 ja em trucava en Marc Corral que m'esperava sota el portal. M'he afanyat a prepar el que em faltava i m'he reunit amb ell. En Jaume i en David han arribat a les 8:15 amb el temps una mica just, així que han posat el dorsal ràpid i hem ant cap a la sortida de seguida. En Jaume i jo ens hem posat al final de tot, aixi que hem sortit pràcticament els últims del peloton, pero per una vegada no ens importava sortir tant enrera, ja que la intenció era anar a fer la volta tot xino-xano.

La sortida, força puntual des del carrer major i enfilant cap al cine Avinguda on hem girat cap a la plaça Barcelona per poder fer camí cap a la part baixa de la vila. Aviat arribem a la rotonda i agafem el camí de Sant Marc. Com sempre la sortida és molt ràpida en ser de baixada i asfaltat, i el grup s'estira de seguida.

Durant aquest tram noto que hi ha menys corredors que altres anys o potser és el fet d'haver sortit tant enrera, però ens costa molt menys d'avançar corredors d'altres anys.

El primer tap (i m'atreviria a dir que l'unic de tot el matí), ha estat a Queixans a l'entrar a la riera, un tram tècnic i no excesivament complicat, però al anar tan enrera tenim davant molta gent que fa la curta i que de trialeres n'han vist poques. De tota manera tampoc ens hem tingut que parar, just fer a peu un 50 metres.

Seguim la pista paralel·la a la carretera fins a Alp on parem uns segons per treuren roba abans de les primeres rampes dures del dia. El dia sembla que serà bo i no fa pas fred. Encarem les dures rampes d'Alp fins a trobar el corriol que va vorejant la carretera de la Masella, la qual travessem en alguna ocasió i seguim pel corriol fins a trobar una pista forestal amb rampes prou dretes per fer-nos bufar una bona estona.

Arribem al segon avituallment, aquí ja desvien als de la marxa curta. Nosaltres cap a la llarga parem a repostar una mica. seguim per la pista fins a trobar de nou la carretera que porta a les pistes d'esqui de la Masella i pujem per l'asfalt fins a dalt de tot, on agafem un nou sender a l'esquerra que voreja les pistes d'esquí per sota. Uns metres més endavant ens toca pujar un tram per una pista d'esquí, el qual aconsegueixo pujar en bona part, un cop a dalt agafem un nou corriol a mà esquerra que enllaça amb la Molina.

Pujant les pistes d'esquí de la Masella

El corriol és quasibé pla amb alguns tobogans prou drets com per fer-nos baixar de la bici en algun tram. Enllacem amb el Bike park de la Molina, ara els corriols són tots pràcticament de baixada i apenes s'ha de pedalar, però el camí es torna molt més tècnic i revirat, ple d'arrels i pedres i amb alguna baixada compromesa. Travessem ponts de fusta i evitem salt fets taulons per als qui disfruten fent el cabra, ara no és el nostre cas.

Sortim del primer tram del Bike park i agafem una pista ampla fins a entrar de nou a la part més divertida del Bike park, un tram amb peraltes, salts, rampes,... per disfrutar si tens un bona doble...

Arribem al pàrking on hi ha l'avituallament i just al sortir hem cau el GPS i paro per recollir-lo, Uff,.. no te res. Carreguem una mica els dipòsits de nou i seguim per un bosc en pujada constant i pronunciada fins a trobar una pista que voreja un llac artificial fins a arribar a peu d'un edifici (crec que és un refugi o algo així).

Entrem de nou a un corriol amb alguns puja-baixes bastant entretingut i baixem per unes ziga-zagues molt dretes i tècniques. Aviat sortim a la carretera que travessem i agafem de nou corriol per dins d'un bosc molt espès i fosc. Aquí comença la millor baixada del dia. Una llarga baixada, i molt tècnica fins a arribar a l'estació de la Molina. Abans però s'han de fer una sèrie de repechons que posen a prova les nostres cames.

Arribats a l'Estació fem parada tècnica per pixar i fotre'm un gel abans d'encarar la segona pujada fins al pla de les forques. Com en l'anterior any haviem de pujar per l'antiga carretera que porta a la collada. Quina sorpres quan he vist que estava tota asfaltada de feia poc!!. La veritat és que amb el que portavem fet les cames han agraït poder pedalar una estona a ritme.

Arribem a la carretera de la collada i la travessem seguint la pista que duu cap al pla de les forques. Ara ja anem per pista, és ampla i en bon estat, però el sol pica de valent a aquesta hora. Ens desviem cap a la l'esquerra per una nova pista que segueix pujant peró de forma discontinua, amb el qual podem recuperar en els nombrosos trams de pla que tenim. Mica a mica van caient Kms. per pistes i corriols fins que arribem al pla de les forques on hi ha l'últim avituallament abans d'arribar a Puigcerdà.

Aprofito per menjar uns donuts, plàtans i beure força, ja que fa estona que tinc una gana de mil dimonis. Abans d'arrencar però demanem que ens facin una foto.

Encarem la pista en direcció a coll Marcer, però aviat ens desviem per una altra pista cap a l'esquerra, aquest tram és nou, ja que altres anys hem pujat més amunt per anar a buscar un corriol de baixada. Avui seguim la pista ampla i planera durant un parel de kms i sortim a un prat on agafem l'últim corriol de baixada, aquest si que es feia els darrers anys. Aques és un corriol molt dur, ja que hi ha molta pedra i està molt trencat, és molt tècnic i revirat i acabem realment amb els braços destroçats.

Arribem al poble de Palau després de baixar per corriols i camins molt durs i a partir d'aquí tot pla fins a Puigcerdà. Em poso al davant i tiro fort coneixedor del terreny. Aviat arribem al pont sobre el Segre que creuem i pedalem per la carretera de Sant Marc amb una velocitat bastant alegre.

Abans d'arribar a Puigcerdà li dic a en Jaume que afluixem una mica el pas ja que noto molèsties a la cuixa i si no aminoro segur que tindré una rampa de collons. Així ho fem reduïm i enfilem per la rotonda de l'estació amunt. Com en l'anterior any ens han reservat la guinda del pastel per al final, Una dura rampa de més del 20% per rematar la feina que ens porta a travessar la plaça d'en Cabrinetti (crec que s'escriu així) i enfilar carre major amunt.

Pocs metres abans d'entrar a meta ens donem les mans i travessem junts per sota l'arc d'arribada 4h 49 min després d'haver sortit.