Recordant...(III)

XM Duathlon Series '05 (II)

- Vallnord - (02/09/2005)

La sortida de la segona prova de les Xm. Duathlon series a començat a les 9:00h puntual, amb un ambient fred i el cel tapat amenaçant pluges.

BTT

A la sortida m’he colocat just darrera d’en David i en Chaparro entre els 50 primers corredors. L’arrencada ha sigut molt ràpida, quasi a l’esprint, i durant els primers 3 kms. Que eren per asfalt la gent va molt forta, suposo que per poder agafar posicions. En passar el tercer quilòmetre, travessem un pont a mà dreta que ens duu ja cap a la pista forestal.

En els primers metres de la pista ja hi ha gent que paga els efectes d’una sortida massa ràpida. La pista és de bon fer però una estreta, això fa que els avançaments siguin un tant difícils. Durant força estona, la pista no porta gaire dificultats i segueixo a roda d’en Jaume, en Sam va un parell de corredors enrera, doncs s’ha retrasat per culpa d’un petit ‘incident’ a la carretera. Comença a caure un fina pluja

Travessem la carretera a l’alçada del poble de Llorts i agafem una nova pista. Aquí el camí comença a pujar una mica més, tot i això hi ha força llocs a on poder agafar aire. Sortim de nou a la carretera passat el poble del Serrat i durant una estona pugem per la mateixa carretera on el desnivell ronda el 6%. Tornem a entrar a una nova pista, aquesta més ample però més ‘tova’. Ara em costa seguir el ritme d’en Jaume i en Sam, tot i això segueixo sense perdre’ls de vista. Arribem a un punt a on la pendent és molt forta i durant uns metres quasi tots els corredors hem d’empènyer la bici.

Al cap de poc arribem a un pla on hi ha el primer avituallament, allà en Jaume i en Sam m’esperen doncs jo m’havien agafat una segons de ventatja. Per sort ara ha parat de ploure. El camí segueix per un camí més estret per un tram amb pujades i baixades moderades fins a arribar a un nou repechó en el que tornem a empènyer la bici, un cop a dalt el camí es molt estret i perillós fins a arribar a un petit túnel que travessa la carretera per sota. Travessem el túnel i agafem l’antiga carretera d’Arcalís, només ens queda una recta de poc menys d’un quilòmetre, aquí en Sam ens agafa uns 20 segons de diferència i arribem per fi a la transició després de fer una rampa molt forta a on hem d’empènyer de nou la bici.

De JURASSIK BTT BLOG

RUNNING

Intento fer el canvi lo més ràpid possible, però el nervis i la falta d’experiència em guanyen. Doncs hem descuidava de deixar la ronyonera altre cop, així que reculo per deixar-la, faig uns metres i m’adono de que no porto el bidó, així el vaig a buscar, en Jaume i en Sam s’han avançat uns metres així que corro per pillar-los i els atrapo just abans de començar la pujada.

El primer tram de pujada, és fa per un camí estret i en ziga - zaga. Al principi puja força dret però més tard el desnivell va disminuint fins a fer-se gairebé pla. Després seguim per un tram molt humit i força enfangat torna a caure quatre gotes i en aquest tram m’haig d’esforçar una mica per seguir el ritme d’en Sam que és qui s’ha posat a davant i marca una mica el pas.

Arribem a l’estació d’esquí de la coma a on hi ha un avituallament, bevem una mica i seguim. El camí puja ara per la pista d’esquí amb força desnivell però de bon fer. Ja no plou, però hi ha una boira bastant espessa que fa una mica difícil seguir les marques. Al cap d’uns metres sortim a carretera forestal que porta fins a sota el port de Rat. Ara plou de valent i fa força fred. Seguim la carretera fins quasi arribar a un túnel però les senyals ens desvien cap a l’esquerra per una nova pendent de pujada de pocs metres. Un cop a dalt veiem a lo lluny l’arribada del telecadira i sospitem que ens faran anar en línia recta fins allà, doncs s’hi insinua un camí que va directe. Para de ploure.

Seguim per un camí rocós i accidentat i descobrim que la nostra intuïció ens falla, doncs davant nostre hi ha una enorme paret de roca d’uns 300 metres d’alçada en la qual s’hi distingeix una filera de colors que avança lentament cap al cim, així doncs enfilem cap a munt no pas sense patir. La pujada es molt dura, però estar envoltat d’altre gent fa que no paris de caminar. Arribem al cim, a la part més alta hi ha un control de pas i trenquem a l’esquerra, el mal temps fa que ens hagin desviat cap al pic d’Arcalís en comptes de anar al Cateperdís. Travessem el pic d’Arcalís per darrera la carena fins arribar al punt de baixada aquí hi ha un nou control, suposo que per assegurar que ningú s’hagi perdut allà dalt doncs hi ha molta boira i més amb la humitat la roca rellisca bastant.

La baixada és una nova paret d’uns dos o tres-cents metres totalment vertical també i sense in camí marcat, tan sols el que han obert els corredors de davant nostre. La baixada és dura doncs costa molt frenar, per sort el terra és molt tou i humit i fa que es clavin una mica els peus. Arribem a baix a la part alta del telecadira i les sabates hem pesen dues vegades més del seu pes. Ara hem de baixar per un altra pista d’esquí. Fem la baixada corrent però alternant el caminar quan ens falta l’aire (a mi m’entra flato) fins que arribem al avituallament . A partir d’aquí el camí és el mateix que de pujada, així que ja sabem a on anem i què trobarem. Travessem la zona plana en forma d’aiguamolls corrent, en Jaume va davant i en Sam el tinc darrera.

Ara hem trobo molt be, tant de cames com de fondo i decideixo posar-me davant i tirar del grup, doncs el camí comença a baixar i vaig més ràpid que en Jaume. Seguim pla i avall tots tres junts i adelantant a la alguns corredors fins que arribem a la part final de baixada que és la més vertical. Aquí baixo molt fort, només en Jaume sembla que hem pot seguir bé tot i amb això s’hem ha separat una mica, però continuo baixant fort, ja els esperaré a baix. Surto a la carretera, només hem queden uns metres fins arribar a la transició, així que segueixo caminant traient-me la roba que hem sobra i preparant. Entro a la transició amb un minut de ventatja sobre en Jaume i en Sam, tot i això ens canviem i baixem junts cap a vall.

BTT (Descens)

Aquest cop el canvi de la transició ha anat millor. Agafem les bicis i tirem avall, jo el primer seguit d’en Jaume i en Sam. El traçat varia una mica en l’inici de la baixada i en fan baixar per una baixada enorme amb un gran bassal i fang al fons, no ens la juguem i passem a peu. Passat el bassal seguim dalt de la bici però el primer quilòmetre és realment complicat, hi ha molta pendent i està ple d’arrels i roques que amb la pluja són trampes mortals. Travessem una mena de pont format per tres grans tubs de PVC amb la bici a coll, a partir d’aquí el camí es una mica millor fins que arribem al petit túnel que hem passat en l’anada. Aquí el camí és el mateix que abans així que decideixo arriscar una mica al saber més o menys el que hem puc trobar.

Hi ha força fang i s’hem fica als ulls, doncs no m’he posat les ulleres per baixar, miro enrera i no hem segueix ningú, (en Jaume i en Sam S’han quedat enrera), així que decideixo perdre uns minuts per buscar les ulleres i posar-me-les. Mentre me les poso hem passa en Jaume i arrenco just rera d’ell. Al cap de poc metres el torno a atrapar i gentilment hem deixa passar doncs sap que baixo més ràpid que ell. Segueixo la baixada i adelanto algun corredor fins que m’enganxo darrera d’una noia la qual no puc passar doncs és ràpida i el camí és massa estret com per passar, així que vaig una bona estona al seu darrera. En arribar a la carretera passo al davant i apreto el pas deixant-la enrera i m’acosto a dos ciclistes. Entrem a la pista i els segueixo sense passar-los, doncs van bastant ràpid . Queda poc per arribar i tothom te pressa per acabar ja, el corredor que va al davant s’equivoca en un trencant i el del seu darrera i jo el seguim, per sort en Jaume que anava a pocs metres ens a fet un crit i hem pogut rectificar.

Arribem ara si al pont que ens porta a la carretera i intento apretar per atrapar en Jaume, però està molt lluny i jo estic a les ultimes ja. En arribar Ordino hem desvien cap a la dreta per una nova pista que comença amb una forta baixada i després continua pla seguint el riu. Després d’una corva a l’esquerra enfilo un camí de pujada que ens porta sota del polisportiu d’ Ordino a on hi ha situada la línia de meta. Finalment creuo l’arribada en al lloc 195 a 30 segs. d’en Jaume i amb 30 de ventatja sobre d’en Sam, sent aquesta la millor duatló que he fet fins al moment.

De JURASSIK BTT BLOG