dimecres, 27 d’octubre de 2010

Tracks del Diable (Capítol II) - Etapa 1 -

Dissabte, 09 d'Octubre - 07:00 am

ETAPA 1 (Torelló - La Vinyeta)
  
Ens hem trobat casa d'en Jaume que viu a tocar del punt de sortida de Tracks del Diable, i amb rigorosa puntualitat els tres bikers Jaume, Pere i Jo comencem a rodar en direcció a can Vascat.

En aquella hora encara és fosc i gairebé no hi veiem davant nostre, però com que el primer tram és per una pista de ciment per on no passen cotxes, anem fent tot xino-xano i pedalem tranquil·lament fins ben bé una horeta.

Després d'una estona arribem a Targarona, on teòricament s'ha de travessar el riu, però decidim voltar per el pont i evitar de mullar-nos, ja que al estar tan fosc segur que ens fotriem de cap a l'aigua en no veure la traçada. Uns metres més endavant agafem un corriol a l'esquerrai ja tornem a estar sobre el track original que ens porta fins a les cases de la riera.
D'aquí agafem el camí que porta cap al Puig i que per un corriol sortim a la carretera de la Vola que resseguim uns metres fins al trencant del Verdaguer. Baixem pel camí i travessem el riu per agafar un corriol uns metres més amunt. Seguim aquest corriol fins a trobar una pista i agafem un nou corriol. Pedalem una bona estona entre corriols i pistes fins a arribar al Feu i encarem la baixada cap a Santa Maria de Corcó, on parem uns minuts per fer una barreta i un plàtan. També aprofito per cambiar l'oli de les olives.

Sortim del poble tot pujant un carrer de pujada pronunciada i aviat agafem un nou camí en direcció a Cantonigrós. Collons quin camí! - Penso, és força dur i a part de fer pujada, és de pedra la qual està humida i això fa que perdem tracció tot sovint. Aquest camí ens fa passar pel costat del trencant de La Foradada, que no visitem ja que volem anar una mica al gra i aprofitar que encara fa bon dia per adelantar Kms.

Arribem a Cantonigrós pujant per una riera seca després de mes corriols. Enfilem carrer amunt i girem a la dreta per un call en direcció a la font dels enamorats, on agafem una pista ampla en direcció a Tavertet. Seguim aquesta pista durant uns minuts fins a trobar un nou sender a mà dreta que baixa fort. Al principi es baixa prou bé, però mica a mica es torna més i més tècnic i amb força pedres. Sortim del corriol i trobem una nova pista des de la qual ja es pot veure Tavertet al fons. Arribem al poble i entrem a cal Jufré a segellar el primer control de pas. Aprofitem per prendre una Coca-cola fresqueta en Jaume i Jo, en Pere s'estima més no prendre res. Uns minuts més tard, ja tornem a ser sobre la bicicleta pujant pel camí de ciment que voreja el cingles de l'Avenc.

Déu n'hi dó com puja aquest tram, des de fora sembla més planer!, per sort està encimentat i es de bon pedalar. De tota manera quin gustet de pedalar després de tant de corriol, la veritat és que s'agraeix poder fer un tram així. Seguim el track que ens porta per la pista fins a passar per el restaurant de l'Avenc i seguim amunt per la pista fins a arribar a un punt on la deixem per girar a la dreta i agafar un nou corriol al costat mateix una casa de pagès. Ara fem camí cap a Rupit.

Baixem per un nou sender entre boscos i prats fins a trobar una nova pista asfaltada que travessa un bosc força frondós. Aviat arribem a la carretera de Rupit i baixem cap al poble on fem parada tècnica per repostar. Al forn de pa comprem una mica de coca i fuet i una ampolla d'aigua per omplir bidons. Endrapem el que hem comprat ja que hem decidit que com que es d'hora (les 12:00 del mitgdia) allargarem una mica i pararem a dinar a la Devesa que està a menys de 10 Kms (una hora i poc) de camí.

Salt de Sallent a Rupit
Un cop hem enganyat la gana, baixem en direcció a Sant Joan de Fàbregues per anar a buscar el Salt de Sallent, que estava a vessar de...Turistes!, N'hi havia més que no pas aigua!. Atravessem l'escàs riu i enfilem la pujada esquivant pixapins, saltamarges, camacos i altre fauna metropolitana i fem una paradeta al mirador per fer una foto, no serem menys que ells, cagum seu!!. La primera del dia!. Un cop retratats, seguim el camí que es va enfilant amunt cap a la Devesa. El camí de pujada es fa llarg a hores d'ara ja portem més de 50 kms a les cames i necessitem algo més consistent a l'estomac que un tall de fuet i coca. Arribem finalment a la Devesa quan jo ja començava a sentir un forat a la panxa. Tinc que  recóneixer que els últims dos quilòmetres se'm han fet llarguíssim i en Pere que sempre va dient que ja hi sóm!, ja falta poc!.

Al restaurant fotem un bon tiberi, jo canelons i xai a la brasa, els demés es decanten per una fideuà i bacallà al forn. Quina bona pinta que fea tot i que bé que s'hi esta en aquell restaurant. No sé si realment és que així o es la gana que tenim però haig de reconèixer que hem dinat com reis. Ah! i per postres un gotet de vi bó!.

Uhmm! Xai amb seques i guarnició
Un cop dinats i encara amb el xai a mitja gola, enfilem sobre les nostres montures i fem camí de nou. Deixem aviat la carretera i només de començar hem d'enfilar el coll de pixanúvies. La mare del Tano! només arrencar i ja hem de posar peu a terra la bicicleta, aquí empenyem la bici tot el que no haviem empenyat durant el matí!

Per postres jo tinc una autèntica revolució a l'estomac. El xai es baralla amb els canelons i la nyoca i el vi dolç intenten posar-hi pau pel mitg. En fi que passo una digestió la mar d'entretinguda durant l'hora i mitja que m'ha  durat, per sort com que hi ha molts trams on s'ha d'empènyer la bicicleta puc païr millor el dinar al anar caminant.

 Aviat sortim sota Cabrera i agafem de nou una pista que puja i puja suau però constant, jo em despenjo una mica, em costa una mica seguir el ritme dels demés. En un principi m'ha semblat que estavem a la pista que volta cabrera i que va a sortir a cal vidrier, però es veu que no, ja que l'hem trobat més tard, després de més corriols i pujades empedrades. Fem una paradeta per reprendre forces i em foto un Red Bull que duia a la motxilla a veure si em dona algo de xispa. L'estomac sembla que va millor però no acabo d'anar fi. Un cop a la pista de Cabrera i ja amb l'estòmac millor seguim en direcció a can Pamà. Ara ja quasibé és tot baixada fins a la Vola. Prop de can Pamà decidim de muntar la càmera al meu casc i grabar la baixada fins a la Vola i grabem tot aquest tram.

A la Vola seguim un camí fins i atravessem el riu fins a sortir a la carretera. Aquest era en principi el punt final de l'etapa d'avui. En circumstàncies normals hauriem tingut que despenjar-nos per la carretera avall fins a Torelló, però vàrem decidir que com que era d'hora enfilariem fins a la Vinyeta i així ja tindrem un troç menys per fer l'endemà.

Sis quilòmetres es el que hi havia de la Vola a la Vinyeta i en aquestes alçades es fan durs, durs,... Comencem per empenyer la bici per un pendent empedrada per trobar un tram de corriol en pujada sense excesiva complicació fins a trobar l'anomenada i temuda 'Pujada de l'Extremaunció', una dura pujada per una pista amb un desnivell bastant fort, que potser si vas fresc no te excesiva complicació, però amb més de 80 kms a les cames, en Jaume i Jo hem optat per fer -la tot empenyant la bici. En Pere com que és tot un home l'ha pujat sense problemes. ETS UN CRACK PERE!. Un cop passada la pujada, més corriols estrets entremitg del bosc fins que finalment vàrem sortir a un camí des del qual es podia veure ja la temuda 'Porta de l'Infern' i on acabariem la nostra etapa d'avui.

Un cop passada la porta ens deixem anar pista avall per trobar la carretera que agafem en direcció a Sant Pere. Abans de despedir-nos però toca prendre decisions. Per l'endemà han anunciat moltes plujes i tormentes. Bona part del país esta en fase d'alerta. D'altra banda en aquests moments no es veu ni un núvol al cel. Finalment decidim quedar a les 8 del matí següent, en funció de com avanci la pluja durant la nit.