Tracks del Diable NON STOP 2010

Dissabte tocaba algo diferent. Aquest cop no seria jo que patís les conseqüencies de la calor i l'esforç de sortir a pedalar. Aquest dissabte vaig estar com a col·laborador a la Tracks del Diable NON STOP 2010.

El dia va començar molt d`hora també per nosaltres, a les 4:30 sonava el despertador amb el seu infernal soroll. A les 5:00 en Jaume passava per casa i feiem cap al pavelló per ajudar a muntar el que calgués. En arribar allà tot era calma. En Xevi i l'Emili ja eren per allà, ells també venien a fotre un cop de mà. Veiem que l'Alex i en Coco de BI6 só per allà i ens posem a les seves ordres, comencem a muntar inflables i a moure valles per preparar la sortida mentre ells acaben de preparar una taula per als que manca recollir dorsal.

Aviat comencen a arribar corredors. Per cert que el primer en apareixer per allà va ser curiosament el guanyador de la prova, deuria tenir presa...

En poc més de mitja hora ja estava tot llest i els corredors ja gairebé eren tots davant al pavelló, així que es va cridar a tothom que es posesin darrera el cotxe per poder donar la sortida que era neutralitzada i Pam! Ja ha començat tot.

Un cop fora els corredors fem camí cap a l'hotel a buscar les caixes amb l'avituallament, caixes d'aigües, Coca-coles, Beguda ìsotònica, patates, olives,etc,...

Un cop tot carregat al cotxe anem cap a casa i carrego una taula vella que tenia per allà, no fotarem l'avituallament al terra no? i fem camí cap a Santa maria de Besora doncs en havien dit que s'havia de muntar la paradeta del dinar abans d'anar a Vidrà.

L'estrés dels avituallaments

Arribem d'hora, molt d'hora, que dic, SUPER D'HORA!!. així que aprofitem per estirar les cames i pujem al castell Besora que no i haviem pujat mai i ens hi estem una estona prenent la fresca. 

Més tard decidim de baixar i fer camí cap a Vidrà on arribem d'hora, MOLT D'HORA, i anem a caminar una miqueta fins a la depuradora per fer temps i ens estem allà ajaguts fent-la petar una estona fins que arriben els de les motos que ens diuen que els primers ja han passat Collsaplana i van baixant. 

Ara sí anem cap al cotxe i montem la paradeta. En pocs minuts arriben els primers corredors, un grup de tres, que apenes paren uns minuts just per hidratar-se i sortir cagant llets.

Tres minuts més tard arriben tres corredors més entre ells l'Arnau, En Cristian i en Sanmartí, tots ells coneguts. Mica a mica van passant els corredors esglaonats, força separats i en petits grups de 3 - 4 corredors com a màxim.

En Cristian, Larnau i en San Martí a Vidrà

La jornada va passant amb molt bon ambient i bon rotllo, nosaltres ajudem en el que podem als corredors, omplir bidons, donarels-hi aigua, Arreglar algun desperfecte, inclús els empeñem una mica al arrencar, que el carrer fa pujada i ja van força tocats.

Els ultims corredors a pasar són la Noe de Lacabrasiempretiraalmonte i un noi de Castelló. Després d'ells només ens falta passar un parell de corredors els quals varem disuadir que no seguissin ja que van arribar molt tard.

Un cop tencat el control a Vidrà, cap a Sta maria de Besora a dinar una mica que la gana apretava. Allà hi havia les dones i tan sols quedava algun corredor que ja sortia. 

Amb la panxa ja plena en Jordi hem diu que té d'anar a marcar l'ultim tram i m'ofereixo a ajudar-lo. Així doncs baixem per la carretera  i anem a Orís a marcar des d'allà fins al pavelló amb cintes. Arribant al restaurant El triangle veiem pel retrovisor del cotxe que el primer corredor ja arriba i encara no hem acabat de marcar. En Jordi puja ràpid al cotxe i li fa senyals de que el segueixi. Jo segueixo a peu fins al pavelló marcant amb cintes el camí. El segon corredor m'atrapa sobre el pont del riu Ges i li dic que segueixi recte i que giri a les piscines. 

Finalment arribo al pavelló amb el tram marcat però ben amarat de suor. Mica en mica van arribant els corredors la majoria molt separats entre ells.

Jo acabo la jornada mirant l'entrega de trofeus moment en el qual ja vaig marxar a casa. 

Classificació Final