Tracks del Diable (Capítol IV) - Etapa 2 -

Dissabte, 16 d'Octubre - 07:30 am

ETAPA 2 (La vinyeta - Alpens)

Ens trobem a la sortida de Sant Vicenç de Torelló. Encara és fosc i avui fot un fred de déu i amés hi ha boira. Enfilem per la carretera cap a Sant Pere de Torelló i seguim per la carretera de la Vola fins el trencant de la Vinyeta, on agafem la pista que ens porta fins a la casa de la vinyeta.

Menjant la Coca a Vidrà

Costa entrar en calor, quina diferència de temperatura amb la setmana passada que vàrem anar amb el maïllot i manguitos, avui a més amb el paravent i tot feia fred. Pasem la Vinyeta i encarem el primer escull fort del dia, Collsaplana altrament dita 'La Cuesta de la Muerte'. Aquí apareixen els primers rajos de sol. Que voleu que us digui. tampoc s'ha fet tant dura. Potser és perque l'han arreglat una mica i ara pots pedalar millor, no té res a veure amb abans quan havies d'anar al lloro a no sortir-te de la traçada bona. Arribem a dalt sense poser peu a terra i això hem motiva d'allò més.

Baixem cap a Salgueda, la pista també està algo millor que temps enrera i arribem al Salt del Molí, on de nou torna a venir pujada. Aquesta pujada fins a Vidrà s'em fa curta tot i que en Pere i en Jaume en els trams més drets em treuen uns metres, però em sento bé i aviat arribem a Vidrà.

Arribem sobre les 9 del matí més o menys, hora ideal per anar a comprar una mica de coca al forn de pa. Endrapem la coca asseguts al banc de fora el forn prenent una mica el sol que apareix tímid sobre les cases del poble.

De nou sobre la bicicleta, anem per la carretera en cirecció a Ciuret. Abans però toca parada a can Serrasolses a segellar el control de pas. Seguim la carretera un parell de Quilòmetres fins a trobar una pista a mà esquerra que ens ha de portar cap al coll de Forn. Al principi està en força bon estat, però més endavant hi força roques i pedra suelta.

Camí el Coll del Forn

A partir d'aquí comença el meu calvari. Començo a notar molèsties al genoll esquerra. Comença com una petita punxadeta a la part interna del genoll, la que està amb contacte amb el quadre, però mica a mica es va fent més i més aguda fins a passar a ser força dolorosa. Faig tota la pujada restant amb el plat petit i amb molta cadència per així no forçar el genoll, doncs sembla que em fa més mal quan faig més força.

Ens aturem en un trencant on en Pere aprofita per buidar la bufeta mentre en Jaume em fot una espraiada al genoll amb el pot de Flogoprofen que porta a la motxilla. Seguím i agafem la pista de la dreta. Arribem a un coll (crec que la fita deia coll de sant cristòfol), i fem una petita aturada per recuperar forces.

Prop del Barretó

 El camí continua ja força més pla sense a penes desnivell, però mica a mica es complica en forma de fang, roderes enormes i bassals que semblen piscines olímpiques. Sortejant aquests obstacles passem el Coll de Forn i anem a sortir a un nou trencant el qual agafem a mà esquerra i que baixa fort. Ara ja encarem la baixada cap a Santa Maria de Besora. La baixada és molt divertida i entretinguda, i amb diversos canvis de terreny i paisatge, passant desde fagedes on a penes i entra la llum del sol a prats oberts on podem gaudir de meravelloses vistes amb el Pedraforca i els pirineus ja enfarinats al fons.

Bonica vista dels amb els pirineus de fons

En arribar a Santa Maria de Besora, aprofitem per menjar una barreta i beure una mica d'aigua. Seguidament agafem el cami en direcció als molins del Mir. Aquest és un tram que et fa donar una mica de volta per tal d'arribar a Sant Quirze, ja que després de mitja hora pedalant t'adones que encara estàs just a sota el castell de Santa Maria, però val la pena donar aquesta volta. En passar pel trencant dels Molins decidim no baixar-hi, ja que no anem de turistes, ja tindrem temps de baixar-hi un altre dia, i seguim avall, sempre avall fins a trobar el riu, el qual em d'atravessar fins a 11 vegades!. A mi personalment, m'agrada travessar rius amb la bici, per tant, he disfrutat com un berro!. Per sort tots tres portàvem mitjons de recanvi i ens els hem pogut canviar a Sant Quirze. Acabats de travessar el riu anem a sortir a la fàbrica de la Some a Sant Quirze, i seguim el GR fins al centre del poble, on parem al Restaurant Sport a fer un Menú.

Al Restaurant ens deixen guardar les bicicletes en un petit magatzem que tenen i mentre esperem que ens serveixin el dinar aprofitem per canviar-nos els mitjons molls.

Camí a Sant quirze es trevessa el riu diverses vegades

Dinem molt bé. Jo de primer mogentes amb bolets i calamars en salsa de segon, de postres una mousse de llimona que ajuda a tirar avall el dinar. A diferència de l'altre dia, avui no m'ha quedat la sensació de quedar massa ple, així que espero tenir una millor digestió.

Un cop sobre la bicicleta de nou, enfilem la carretera d'Alpens un parell de Kms, fins al Serradet, on agafem el trencant a l'esquerra per anar agafant alada mica en mica. Costa arrencar després de dinar però com que al principi es pot rodar molt bé no s'ens fa tan feuixuc. La carretera es converteix en pista asfaltada i tot seguit simplement en pista i segueix pujant mica en mica però amb alguna baixadeta que deixa recuperar l'alè. Sortim de nou a la carretera d'Alpens, que travessem per enfilar per una nova carretereta que puja fort, sort que està asfaltada. Després d'un km aproximadament deixem l'asfalt i agafem una nova pista a mà esquerra que ens porta fins a unes granges on agafem un nou camí.

Ara baixem ràpid per una pista ampla tot jugant amb els trenca-aigües. De sobte tinc un ensurt. En un bot en un trenca-aigües, l'amortiguador de darrera em juga una mala passada i s'em aixeca massa la roda del davant, sense voler clavo els frens i això fa que caigui de panxa sobre el manillar mentre la bici va boja i de pet contra un arbre!. Per sort aconsegueixo controlar-la a temps i esquivar l'obstacle. Redeu quin susto! a partir d'ara caldrà anar una mica més en compte. En Jaume m'escridassa una mica i amb raó. Crec que ell s'ha acollonit més que jo, (ja va viure algo semblant amb en Chapa fa uns anys).

Practicant el bici-bolet

La ruta continua entre incontables senders i camins. La veritat es que avui de corriols estrets com el primer dia n'hem vist pocs. Aviat enfilem camí de la Tremolosa, abans d'arribar-hi però ens hem parat una estona a fer de boletaires, doncs hem trobat una colla de rovellons que feien bona pinta. Els hem trobat a....un lloc entre Sant Quirze i Alpens. Després de fer una mica el pixapí, seguim el camí ja sense demora i arribem a la casa de la Tremolosa. Poc després trobem una pujada que és dura de veritat. Dura en tot els sentits, desnivell alt, traçada dolenta, amb fang, bassals, pas estret entre els esbarzers, en fi que ho tenia tot. Aquí hem preferit empenyer la bicicleta. De fet dubto que hi hagi algú que pugui pujar al 100% aquest tram. 

Finalment sortim a una pista ja més ampla que seguim durant uns 3 o 4 quilòmetres abans de sortir a la carretera, on baixem per arribar fins a Alpens, el final de la ruta d'avui. Aprofitem mentre no arriba el transport per anar a la fonda a segellar el control de pas, aixi demà ja no hi hem de pensar.

Un cop davant del casino, ja ha arribat l'Agata amb el cotxe, i després de carrergar bicicletes i netejar-nos una mica les cames pujem al cotxe i tornem cap a casa a l'espera de l'etapa final que ens espera l'endemà.