divendres, 12 de juny de 2009

Recordant...(IV)

1ª DUATLÓ DE BELLMUNT (17/09/05)

El dia a començat amb força boira i un ambient mes aviat frescot. A primera hora del matí anem a buscar els dorsals amb cotxe. El dia comença malament, amb les preses m’he deixat la meva bossa, així que haig de tornar a casa a buscar-la. Tot seguit anem a buscar les bicicletes i ens trobem per enfilar cap a St. Pere a on, en arribar nosaltres ja hi ha molts corredors al punt de sortida.

BTT
Així doncs a la sortida ens coloquem força retrassats, pràcticament a la cua del grup mentre escoltem el briefing i esperem el tret de sortida. A les nou i amb puntualitat britànica, comença la cursa, la qual arrenca igual que les anteriors, molt ràpida tot i que la primera recta te un bon desnivell. Procuro no perdre la roda d’en Jaume fins que arribem al cementiri, i a partir d’allà intentem mantenir un ritme de pujada constant.

La pujada es fa molt ràpida i jo m’afogo quan arribo a la mare de déu. A partir d’aquí hem costa una mica mantenir aquest ritme, tot i amb aixó aguanto fins arribada la font. Aquí en Jaume se m’escapa i continuo pujant amb un pas més tranquil. En arribar a l’Alzina hem recupero una mica i coneixedor del terreny accelero una mica. Arrribo al pàrking i apreto les dents per fer les 4 ultimes pujades no sense fer un gran esforç però molt millor del que calculava. Arribo a la transició i faig el canvi de sabatilles.

RUNNING
A dalt en Jaume m’ajuda una mica mentre s’espera per poder seguir junts el tram a peu. Ara baixem pel camí que ens durà a Hi-era-de-massa. A la baixada vaig molt ràpid i hem poso per davant intentar marcar un ritme bó, però avui no és el meu dia, i el refredat hem passa factura doncs al cap d’una estona hem falta l’aire i m’afogo. Així que m’haig d’anar parant de tant en tant per agafar aire.

El camí continua baixant per una zona obaga del bosc fins a arribar a la Tosca, fins aquí he aguantat el ritme d’en Jaume que ja fa una estona que va al davant, però poc abans d’arribar a la carretera de la vall no puc seguir-lo. Hem demana si vull que m’esperi, però li dic que no cal que ja aniré fent tot xino – xano. A la vall hi ha instalat un avituallament i un control de pas, m’hi paro uns minuts per veure i agafar aire. Ara m’ajunto amb en Ferran, en Patxeta i un altre noia. Al principi tiro jo al davant enfilant el camí de la portella, peró continuu sense poder respirar bé i haig de disminuir el pas. Hem passen tots tres i m’agafen una bona ventatja, la qual torno a recuperar baixant de la portella cap al Serrat, a on arribaria per davant d’en Ferran i en Patxeta i darrera de la mateixa noia de la pujada.

El tram de pujada fins a Bellmunt és dur i ara a més hem sento molt cansat. Pujo pel camí molt lentament deixant passar un bon nombre de corredors. Procuro resseguir bé el camí i no fer cap ‘dreçera’, doncs d’aquesta manera va més descansat que no pujant pel dret. Arribo a la part d’adalt del PR al lloc a on hem de trencar cap a l’esquerra per arribar a Bellmunt. Hem foto un chupetin i bec força aigua i sembla que hem recupero una mica. A la fi arribo a la porta de les fulles i aqui ja veig corredors que baixen pel camí de les fulles passo pel camí per la banda esquerra respectant la senyalització, no voldria que algun biker s’hem tirés a sobre.

Comparteixo el tram de carretera que puja fins al pàrquing amb les bicicletes que baixen, aquí hem creuo amb en Jaume que comença la seva baixada. En arribar a la primera de les rampes ens fan desviar cap a la dreta pujant per la muntanya i fins a trobar les escales que porten a l’ermita. A la fi arribo a la transició.

BTT (Descens)
Una transició que no hem va gens bé doncs perdo molta estona, primer no puc tancar la motxilla, després m’oblido el bidó i reculo els dos metres que havia fet, llavors al posar-me el casc noto algo estrany, óstia les ulleres, m’he posat el casc sobre les ulleres, apa treu-te el casc i posa’t les ulleres. Avui no és el meu dia.

Baixo per les rampes que hem porten al pàrking amb moderació i agafo la carretera fins al trencant. Just entrar perdo l’equilibri i caic a terra, bé cau la bici, jo quedo dret. L’agafo de nou i continuo aquell tram a peu, s’hem ha tret la cadena i he trencat un portabidons i per postres he perdut el bidó allà dalt.
Arribo a la porta de les fulles i baixo decidit i sense por però amb prudencia i faig quasi tot el tram dalt de la bici excepte els últims metres que pràcticament només són arrels i pedres. Arribo al camí que baixa fins a la vall i hem deixo portar doncs el terra està molt enfangat i rellisca força. Arribo a la vall aqui si que apreto el pas una mica, doncs aquest tram ja me’l conec més tot i amb això vaig amb compte a l’hora de creuar el riu, seguint els consells que m’han donat. Finalment arribo a la carrtera i pedalo ‘sin prisa pero sin pausa’ cap a Sant Pere. En començar la pujada m’adono de que el canvi hem fa el tonto en els pinyons grans, possiblement degut a la caiguda al principi del tram.

Arribo al poble content d’acabar la carrera i creuo la meta extasiat però satisfet, doncs el temps final a sigut inferior a 3 hores que és el que en un principi calculava que podia estar en fer la cursa. Espero poder tornar-hi l’any que bé i trobar-me al 100%.