Ens llevem sobre dos quarts de set, tot i que dormir el que es diu dormir no ho he fet gaire, doncs l’home que estava al meu costat es deuria trobar malament i no parava de donar voltes i més voltes. Des d’aquell dia el vam batejar com el tuberculós. Ens vestim i baixem a esmorzar. Jo com sempre un suc i alguna torrada amb mantega i melmelada.Comencem a caminar pels volts de les set o set i quart obrint l’expedició, doncs la majoria just comencen a esmorzar quan nosaltres marxem. Des dels primers metres ja veiem el primer coll del dia, el coll de Llurri, amb les seves ziga-zagues que semblen fetes amb tiralínies.
Passem pel petit estany de sota i baixem uns metres 
fins a un encreuament a on comencem a pujar el coll. Uns minuts més tard ja som dalt del coll i comencem a baixar en direcció als estanys de Romedo. Al Romedo de dalt hi arribem en pocs minuts, allà fem unes fotos del bonic estany amb la seva petita illa enmig. Mitja horeta més tard arribem al Romedo de baix i travessem la presa, i seguim un corriol tot resseguint la riera de guiló en direcció nord. El camí senyalat amb marques de GR blanques i vermelles, gira de cop a l’alçada de l’estany de guiló en direcció sud-est i comencem a enfilar el port de l’Artiga.
fins a un encreuament a on comencem a pujar el coll. Uns minuts més tard ja som dalt del coll i comencem a baixar en direcció als estanys de Romedo. Al Romedo de dalt hi arribem en pocs minuts, allà fem unes fotos del bonic estany amb la seva petita illa enmig. Mitja horeta més tard arribem al Romedo de baix i travessem la presa, i seguim un corriol tot resseguint la riera de guiló en direcció nord. El camí senyalat amb marques de GR blanques i vermelles, gira de cop a l’alçada de l’estany de guiló en direcció sud-est i comencem a enfilar el port de l’Artiga. Després de dues hores i quaranta minuts d’haver sortit, arribem al port de l’Artiga. Som gairebé a mig camí de l’etapa d’avui i un cop comencem a baixar entrarem al territori francès. A port ens hi estem una estoneta, fem fotos, i mengem unes barretes mentre comparem la diferencia entre els paisatges del Pallars i l’Ariege.
Després d’uns vint minuts de merescut descans i del re-esmorzar a base de barretes, comencem a reptar cap a la vall francesa per sobre d’una tartera amb enormes blocs de granit tot seguint les marques de GR. Arribem a una espècie de rierol que forma uns aiguamolls. Aquest segons la guia és el punt on hem d’anar més al lloro, doncs ens podem equivocar de camí en una bifurcació i baixar a Monicou en comptes d’anar al refugi de Pinet. No obstant un cop arribem a la bifurcació, trobem unes marques grogues i una pintada gansa també groga en una pedra que posa ‘Pinet’, per tant no hi ha confusió, a partir d’ara a seguir marques grogues.El camí s’entreveu per el costat d’un rierol que baixa per una pendent molt forta, així que el resseguim amunt, amunt fins arribar a l’estany de montestaure a on parem a fer un petit descans. Portem quatre hores de camí. A mi hem fa una mica de mal el genoll, rés important ,una petita punxada, però que va en augment. Seguim pujant en direcció est, aquesta pujada es força més tècnica i dura que els anteriors colls que havíem fet durant el dia.
Aviat arribem al Pointe de recós, l’últim coll del dia i des del qual ja es divisa el refugi de Pinet. Fem un petit descans i contemplem la gran vall i l’engorjat (Valleta de Barz) que tenim al fons i que queda just sota el refugi. Mentre descansem especulem una mica sobre per on s’ha de travessar l’engorjat. Aixequem el cul del terra després de la foto pertinent i baixem la forta pendent d’herba que duu a la vall. En aquest punt ens creuem amb una parella que puja i un tros més avall hi ha també dues dones que descansen. Nosaltres seguim les marques avall en direcció sud cap al Refugi. Travessem unes llengües de neu i ens anem acostant a l’engorjat.
Davant de l’engorjat ens plantem al llindar del precipici i des d’allà busquem el pas. Està un bon tros amunt tot travessant la glacera de l’engorjat. Així doncs ara toca enfilar amunt per l’herba, les fites i marques só pràcticament inexistents i el cansament comença a passar-me factura. Arribem a una espècie de petit coll i trobem un corriol que baixa cap a la valleta. Ens fem unes fotos al mig de la glacera. I pugem per l’altre costat que no es tan dret. Abans de sortir a dalt però hem de fer una petita grimpada ajudats d’un cable/corda que hi ha al camí.Tornem a caminar rectes de nou i aviat apareix el tranquil refugi de Pinet al nostre davant amb el seu petit estany al davant. Arribem al refugi (6h 15min.) a on fem l’entrada i descansem a la vora del llac tot dinant a base de barretes i fruits secs. Posem els peus a l’aigua gelada, Quin descans!.
A la tarda aprofitem per fer turisme i baixem al Étang Sourd, a on passem una estona pescant (be, si més no intentant-ho). Al cap d’una horeta o horeta i mitja tornem al refugi i prenem el sol en unes roques mentre anem veient com comencen a arribar la resta de grups.
El Sopar a quarts de vuit, Sopa de Verdures, Mongetes seques i botifarra de postres unes natilles. Després de sopar a dormir. Avui les habitacions són més àmplies i de menys persones (10), a la nostra habitació hi ha en Vicenç i el seu company.
Més Fotos a:
http://picasaweb.google.com/gesextrem/LAPORTADELCELIII?feat=directlink
Més Fotos a:
http://picasaweb.google.com/gesextrem/LAPORTADELCELIII?feat=directlink
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada