dijous, 10 de desembre del 2009

Recordant... (XV)

GES EXTREM ‘07 
 - Bellmunt - (03/03/07) 


El dissabte dia 3 de març va tenir lloc la primera prova puntuable per a la Ges Extrem Cup ’07. La primera cursa del calendari que es disputava a Bellmunt, va congregar prop d’una trentena de bikers al pàrking del mercat municipal de Torelló, a on es va fer la entrega de dorsals i explicacions pertinents.

Un cop ens vàrem presentar i valem colocar els dorsals a les bicis, s’obri la marxa cap a Sant Pere que era a on hi havia el punt de sortida. Aquests primers quilòmetres neutralitzats, ens vàren servir per escalfar una mica .

Arribats a Sant Pere vàrem aprofitar per fer els equips i donar les ultimes explicacions sobre la cursa. Un cop tot enllestit ja era l’hora d’arrencar. Vàrem preparar la graella de sortida en tres files de deu corredors cada una mentre esperàvem que el Jutge de cursa (en aquest cas l’Ivan), ens donés la sortida.

La sortida de la carrera va ser molt ràpida per part d’alguns corredors, com en David, en Vicenç, l’Agustí o en Xevi C. Als quals s’els hi varen sumar en Marc, en Sam, en Jaume, en Toni i jo mateix. De seguida es van  formar dos grups al capdavant un amb en Toni i en David i  un altre amb en Marc, en Xevi i l’Agustí, tot i que aquest es va  anar quedant enrere poc a poc .


El tercer grup el formavem en un principi en Vicenç, en Sam, en Jaume i en jo, però passada la casa de la redortra ja no vaig poder aguantar el ritme i vaig decidir deixar-los fer i anar al meu ritme, doncs quedava molta cursa i no volia cremar-ho tot de cop. Més avall en seguien en Jordi A., en Roger, en Joan i en Pau S. I un últim grup amb el gruix dels corredors tancava la comitiva que s’estenia per tota la pujada a la redorta.

Durant una metres tenia a la vista a en Sam, en Vicenç i en Jaume que semblava que perdia una mica la roda dels altres. Jo he anat  tranquil i al meu ritme, girant-me de tant en tant per veure el grup de darrera que en arribar al principi de la recta abans de la mare de deu,  ja ha variat, ara era en Roger el que anava al capdavant i el tenia  força enrera de moment, així que vaig decidir centrar la meva cursa  en mantenir aquesta distància. 


Al passar per la Mare de deu i mirar el cronòmetre i vaig veure que anava força bé de temps, no per batre records però bé. A més vaig fer la recta bastant suelto. Després de les curves, un cop d'ull al pedronet per veure la referència vers als que hem seguien, però encara no es veien, de moment els treia un bon tros.

Al pas per l’alzina de nou un cop d'ull al cronòmetre que seguia millorant, si no fallava en els últims quilòmetres podia fer un bon temps. Després de la corba vaig girar-me de nou, ara en Chaparro acabava de passar a en Roger que anava enganxat a ell. Havia de vigilar, doncs en Joan segur que es trobava bé i voldrià atrapar-me. Així que en la part alta de la cursa vaig intentar apretar una mica més. També vaig veure  en Vicenç per davant meu no massa lluny i per un moment vaig pensar d’anar a per ell, però m’ho vaig treure del cap ja que només quedava un quilòmetre i mitg aprox. i en el cas de que pogués apropar-m’hi segur que ell apretaria al veurem i jo no tindria prou força per seguir-lo llavors.

A punt d’encarar les ultimes corbes abans del pàrking un últim cop d'ull al meu darrera i veig a en Joan que semblava que m’havia retallat una mica de distància. No la suficient com per atrapar-me a aquestes alçades, però no valia a adormir-se!.

El Parking! Ja només em quedaven les quatre rampes. Al final de la primera hi havia la Mònica i l’Erik que tiraven fotos i animaven. La primera recta la vaig fer amb un parell de piñons de marge i vaig obrir-me en la curva per agafar aire (com sempre) i vaig enfilar la segona, la més dura. Mentre começava la tercera sento que la Mònica animava a en Joan que ja pujava.

- Ostia aquest bé a per mi! – vaig pensar, i vaig espavilar-me a fer la tercera més ràpid. Finalment en arribar a l’última ja sabia del cert que en Joan no arribaria pas abans que jo però tot i això vaig procurar fer-la el més ràpid possible per si de cas.

Finalment vaig arribar en 9è lloc i fent el meu millor temps de mai pujant a Bellmunt.

Pel que fa a la resta de corredors, la cursa la va guanyar en David seguit d’en Toni i en Marc. En la classificació per equips, el primer en sumar més punt va ser l’ ‘operació port’, amb 71 punts seguit de nosltres el  ‘Jigsore Bike Team’ amb 59 i del ‘Bike a sac’ amb 42.