GES EXTREM 2010 (Bellmunt)

Aquest matí hem encetat una nova edició de la GES EXTREM amb la colla. Com és habitual la prova que obria el calendari ha estat la de Bellmunt.

Al matí a les 9 en punt ens hem trobat al pàrking del Mercat Municipal (lloc habitual) per fer les 'inscripcions' i explicacions pertinents. Acte seguit cap a Sant Pere s'ha dit rodant suau per la carretera per entrar en calor.

Un cop a Sant Pere, a la plaça, ens hem preparat i hem format l'engraellat de sortida i sobre les 10 del matí ha començat la cursa i l'edició d'enguany de la GES EXTREM.

La sortida com sempre ràpidissima, jo tot i no sortir malament no he anat com altres vegades però m'he situat força al principi i fins gairebé al cementiri he tirat una mica fort. 

Enfilant les primeres rampes fortes, plat petit i anar fent fins a arribar a la casa de la redorta on recobro el plat mitjà. Fins aqui tenis contacte amb alguns corredors com en Dani I i l'A. Navarro, però primer l'un i després l'altre hem deixen enrera poc a poc fins que a l'alçada de Pedroses ja gairebé no els veig. Per darrera venen en Farrús, en Jordi i en Sadó que te molesties a les cames i no va fi. 

Jo pujo molt bé i amb bon ritme tenint en compte que a penes he fet un centenar de quilòmetres en els últims quatre mesos. Pasada l'alzina gran en Sadó aconsegueix atrapar-me mentre que la resta es despengen enrera. Amb en Sadó pujem junts fins al pàrking on ell es posa per davant i jo opto per no disputar l'arribada amb ell ja que tot i les mòlesties que pugui tenir estic segur que amb un cop de pedal hem deixaria enrera i no val la pena arribar afogat a dalt per res.


Finalment arribo el 19è a dalt amb un temps de 47'20" no està malament per no haver entrenat gota. Acabo el dia amb un bon gust de boca!.

Foto de grup al final de la cursa

Preparant Bellmunt

Avui una sortida suau per provar la cama que sembla que va algo millor. 

Hem anat amb en Jaume a pujar a Bellmunt. Voliem provar com estava la màquina abans de la cursa de dissabte al matí.

La veritat és que s'ha notat que feia dies que no tocavem la bicicleta, doncs ja abans d'arribar a Sant Pere esbufegabem de valent.

He fet tota la pujada gairebé amb el plat petit i jugant bastant amb els pinyons, així mantenia la cadència més alta  i no collaba tant la cama  la qual tot i que encara arrossega alguna mòlestia s'ha comportat prou bé.

Al final hem pujat amb 52 min. des de la plaça al pàrking. Molt lluny dels nostres millors temps, tot i que val a dir que avui no teniem cap intenció de millorar-lo si no simplement anar a fer el volt i treure la pols a la bici.

Entreno a la neu

Avui he arribat d'hora de la feina. De fet tan sols he fet el viatge d'anada i tornada, ja que en arribar a la fàbrica no hi havia ningú. La nevada ha causat grans danys a total la zona de les comarques gironines. Pel camí hem vist moltes torres d'alta tensió caigudes, i pel que es veu hi ha moltes poblacions sense llum, aigua ni telèfon. 

Així doncs en arribar a casa com que era d'hora i feia un bon sol (eren prop de quarts de quatre), m'he posat les malles i he sortit a córrer una miqueta a trotar per la neu i de pas comprobar que la cama dreta dista molt de estar bé.

He fet una ruta que faig molt sovint. Cap al txiringuito de Borgonyà pel GR i pujar fins a Comadebó. La major part del camí fins al txiringuito  estava enfangat i amb bassals que cobrien tot el camí, així que anava arran de camí trepitjant la neu encara verge que quedava.   Un cop al Cementiri tocava pujar i déu ni dó el que m'ha costat,  ja que aquella part estava molt tova i relliscava molt sobretot a les rampes més dures on a més a més hi ha tocat el sol tot el dia i de neu poca pero de fang...tela!.

Després del patiment però una petita recompensa, ja que un cop a dalt la vista de la plana nevada era magnífica i la guinda l'ha posat la baixada cap a Vilaseca on he pogut disfrutar d'un descens sobre la neu encara verge en la par de les rampes més dretes.

Al final he estat uns 53 minuts a fer la volta, normalment hi estic uns 45, però he disfrutat bastant amb la neu. La part dolenta ha estat que la cama segueix malament, així que dijous aniré a fer-me una revisió a veure que m'hi troben.

37è Cros Infantil Escola del Roser

Nova prova del campionat escolar de Cros infantil, aquest cop a Sant Julià de Vilatorta.


Avui i tot aprofitant de nou una nova cursa en la que participava l' Erik, m'he animat de nou a correr amb els pares en una cursa d'uns 1600 metres aprox. Un circuit molt maco de fer i que he disfrutat de valent.


Al capdavant anaven un grup de quatre corredors (el mateix grup que la setmana passada) jo he anat tota la cursa pràcticament de costat amb un altre pare, tot i que al principi ell portava una mica la iniciativa al començar la segona m'he posat al davant i he pogut treure-li una mica de distància.


Al final 5è (de 6 corredors) però amb bones sensacions tot i que els problemes amb la cama no acaben de fer net.

La Font de Gallifa

Primera sortida entre setmana de l'any pel que fa a la BTT. Hem sortit amb en Jaume a fer un dels recorreguts que solem fer més sovint entre setmana.


Sortida de Vilaseca cap Borgonyà per la carretera i agafar direcció a Orís a on seguim fins la rectoria. Des d'alla per la pista fins a la font de Gallifa.


Una sortida curta ideal per agafar fons a principis de temporada. 20 Kms i 1h 15m.

9è Cross Escolar de Torelló

Avui he participat al 9è Cross escolar de Torelló. No, no és que hagi tornat a l'escola, el fet és que aprofitant que l'Erik corria en el cross i que es feia una cursa al final per als pares m'he engrescat a provar-ho.

Mai no havia corregut un cross i val a dir que és bastant diferent al que serien les curses de muntanya que és el que jo he fet en alguna ocasió. Hem corregut crec que uns 1500 metres més o menys (una cursa oficial de cross són 4000) però ha sigut durilla tot i tractar-se d'una cursa de pares i no una competició oficial. La sortida ha estat molt ràpida i el grup de davant han marcat un ritme molt alt, el qual he pogut mantenir fins quasibé acabar la primera volta. A partir de la segona he afluixat una mica i he intentat trobar el meu ritme i deixar el grup del davant. 

Per darrera meu sentia esbufegades i he tingut que córrer algo més ràpid per mantenir la posició. A 500 metres de l'arribada més o menys, el meu perseguidor, en Tino s'ha posat a la meva alçada i m'ensenyava les dents hem seguit junts uns metres he intentat recuperar una mica d'aire, doncs pintava que ens la jugariem a l'esprint . En trepintjar la pista del camp de futbol he posat la directa deixant-lo una mica enrera (poder no s'esperava el canvi de ritme). Al final ha estat molt divertit, curt però intens. Llastima que feia setmanes que no entrenava, doncs m'hagués agradat mantenir el ritme dels primers.

En fi bones sensacions i els bessons recuperats del tot. Reprenem els entrenaments.

PD: La Froto no és molt bona però és el que hi ha.

Primera trobada Ges Extrem de l'Any

Avui hem fet la primera sortida de la colla de l'any, per començar aparlar una mica de com es planteja la temporada i de quines curses muntarem aquest any.

A les 9 del matí al Mercat Municipal i feia molt de fred, i allà ens hem reunit una quinzena de bikers amb ganes de pedalar. Algunes cares noves i la majoria dels presents de la categoria 'elite'.

Hem tirat amb l'intenció d'anar a esmorzar a Tavertet, tot enfilant per quatre camins i seguir l'eix Vic-Olot per la pista lateral. Ja en els primers metres en Jaume i jo hem vist clar que avui tocaria patir, així que hem anat al nostre aire, sense intentar seguir el ritme de la resta que sense adonar-se'n anaven tirant i tirant. 

A pocs quilometres d'arrivar al pla de Sant Julià, nosaltres dos prenem la decisió de baixar per Cal Vidrier i no arrivar a Tavertet. Una decisió que també prenen la resta doncs sembla que en aquest principi de temporada a tothom li costa pedalar una mica. 

En arribar ala carretera anem fins L'Esquirol a on fem parada tècnicaper menjar una miqueta i parlar una mica sobre la Ges Extrem d'aquest any.

Un cop  sobre la bici de nou, agafeu el cami de Cal Feu per enganxar-nos al camí de Cabrera i resseguir de tornada el camí de l'Eix.

Al final 49 Kms que se m'han fet llargs i durs degut al poc rodatge i al terrenys força enfangat que hem trobat.

De nou problemes musculars

Avui he sortit a córrer de nou una estoneta, doncs m'he proposat sortir a correr mitja horeta un parell o tres de dies entre setmana per anar agafant ritme i fondo mica a mica.

Al cap de poc metres però ja m'he adonat que alguna cosa no rutllaba del tot bé, doncs notaba molesties al bessó de la cama dreta. De fet ja feia un parell de dies que me'l notaba algo carregat. Així doncs he decidit baixar el ritme i seguir corrent de forma suau. D'altra banda també he optat per escurçar el recorregut una mica ixí que al pot de Borgonya ja he enfilat cap al poble i tornat cap a Vilaseca.  

Recordant... (XVII)

GES EXTREM '07

- FONTALBA - (21/04/07)    

De bon matí ens hem reunit al pàrking del mercat municipal, com ja és habitual, i al cap d’una estona ja ens hem encaminat amb els cotxes en direcció a Ribes de freser. Allà hem deixat els cotxes per dirigirnos amb les bicicletes cap a Queralbs per la carretera tot escalfant una miqueta.

            Després de poc més de mitja hora de pedalar hem arribat a la plaça de Queralbs a on després de buidar les bufetes i treurens la roba que ens sobraba hem improvisat la parrella de sortida de forma ràpida degut a que passaven cotxes de tant en tant.

            Sense entretenir-nos i després de fer un petit ‘briefing’ de la cursa s’ha donat l’ avís de sortida. En la sortida s’ha arrencat molt ràpid i en els primers metres ja s’han anat formant els primers grups, el primer format per en david, en Xevi i l’Agustí, un segon format per en J. Castells, en Sam, en Vicenç i en Jordi Pla. Més avall veniem en Chaparro, Jo, En Pau S. i en Miquel, seguits de l’Angel V. En Ferran i en Pedri a poca distància. La resta formaven un gran grup que mica a mica s’anava estirant.

A mida que passava la cursa les posicións es varen anar definint, així doncs en David es posava al capdavant seguit de prop per en Xevi. Algo més retrasat venia l’Agustí. El cuart lloc se l’anava posant a la butxaca en J. Castells a mida que passava la cursa, mentre el cinquè lloc el disputaven en Sam i en Miquel M., que havia fet una gran remuntada sortint des de darrera per sota d’ells hi havia un grup en el que esatven en Joan C. en Vicenç En Jordi P., i en Pau S. A continuació els seguia l’Angel V. que havia aconseguit guanyar posicions. Més avall, en ferran, jo i en Pedri anavem alternant  posicions durant una bona estona fins que a tres quilòmetres del final m'he quedat despenjat. La resta del grup ja s’havien estirat força, el primer era en Dani I, seguit d’en Pere N., en J.M. Redondo, i en D. Montoro que pujaven junts i més enrera pujaven algo més separats, la Mercé, en Felipe, en César i la Mari.

Finalment la victòria se la va endur de nou en David C. del Bike A Sac amb un temps de 0:56:30, seguit d’en Xevi a menys d’un minut de diferència. El tercer lloc del podi va ser per l’Agustí Rifà. Jo per la meva part vaig patir molt en els darrers kilòmetres i vaig haver d'apretar fort al final perque no m'atrapessin el trio que portava darrera.  En la Classificació per equips, l’equip del Jigsore Bike Team es va imposar sobre el Bike a sac que va ser segon i el Gellatti Toto... que va ser tercer i aconseguint a demés posar-se al capdamunt de la classificació general per sobre de l’Operació port per dotze punts i mitg de diferència.

            La colla al complet a la collada de Fontalba

A Sant Boi pel cami de Sant Ferran...(a ratos corrent i a ratos caminant)

Aquest matí m'he llevat d'hora i he sortit disposat a arribar a Sant Boi de Lluçanès a peu desde Vilaseca.

El motiu era  aprofitar que faria bon dia i la familia estaría per allà, doncs l'Erik corria en una cursa del campionat de cross infantil escolar, i així poder estirar una mica les cames.

He sortit a les 8:20 del matí, feia frescota pero es podia suportar. Al principi m'ha costat molt agafar el ritme doncs quan he arrencat a correr a penes podia aguantar uns minuts, a més hem notaba gana. M'he menjat un parell de barretes mentre atravessava el camí del txiringuito de Borgonya i un he atravessat el pont he començat a trotar de nou aquest cop he aguantat només fins al Nederland.

He continuat  per la carretera retallant per el GR amb un pas alegre. Un cop a la rectoría d' Orís  he començat a trotar per la carretera però les sensacions seguien sense ser bones, així que m'he decidit a treure'm roba de sobre i he guardat el paravent a la motxilla.

Des de llavors, he començat a trovar-me millor, i he pogut correr més estona tot i el desnivell que hi ha en aquesta carretera que tot i no ser molt elevat si es constant. Troto des del trencant de Sant Salvador fins al principi de la pujada de Gallifa a on segueixo caminant fins gairebé la casa de Montorruell, a on torno a còrrer de nou i aquest cop ja pràcticament fins a Sant Boi, doncs el camí en aquest tram es més planer.

Arribo a Sant Boi sobre les 10:45, he trigat 2 hores i 19 min a fer 17 Kms i 1350 ms de desnivell positiu. Déu n'hi dó.