Aquest matí m'he llevat d'hora i he sortit disposat a arribar a Sant Boi de Lluçanès a peu desde Vilaseca.
El motiu era aprofitar que faria bon dia i la familia estaría per allà, doncs l'Erik corria en una cursa del campionat de cross infantil escolar, i així poder estirar una mica les cames.
He sortit a les 8:20 del matí, feia frescota pero es podia suportar. Al principi m'ha costat molt agafar el ritme doncs quan he arrencat a correr a penes podia aguantar uns minuts, a més hem notaba gana. M'he menjat un parell de barretes mentre atravessava el camí del txiringuito de Borgonya i un he atravessat el pont he començat a trotar de nou aquest cop he aguantat només fins al Nederland.
He continuat per la carretera retallant per el GR amb un pas alegre. Un cop a la rectoría d' Orís he començat a trotar per la carretera però les sensacions seguien sense ser bones, així que m'he decidit a treure'm roba de sobre i he guardat el paravent a la motxilla.
Des de llavors, he començat a trovar-me millor, i he pogut correr més estona tot i el desnivell que hi ha en aquesta carretera que tot i no ser molt elevat si es constant. Troto des del trencant de Sant Salvador fins al principi de la pujada de Gallifa a on segueixo caminant fins gairebé la casa de Montorruell, a on torno a còrrer de nou i aquest cop ja pràcticament fins a Sant Boi, doncs el camí en aquest tram es més planer.
Arribo a Sant Boi sobre les 10:45, he trigat 2 hores i 19 min a fer 17 Kms i 1350 ms de desnivell positiu. Déu n'hi dó.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada